Partit Identitat i Democràcia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Identitat i Democràcia
(fr) Identité et Démocratie Parti Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtID Parti Modifica el valor a Wikidata
Tipusmetaorganització
partit polític europeu (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticanacionalisme
euroescepticisme
populisme de dreta
conservadorisme nacionalista Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaultradreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2014
Activitat
Membre deregistre de partits polítics europeus (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaGerolf Annemans (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Líder al Parlament EuropeuMarco Zanni (2019)
Grup al Parlament EuropeuIdentitat i Democràcia
Parlament Europeu (2023)
58 / 705 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webid-party.eu Modifica el valor a Wikidata
Facebook: IDParty Twitter (X): IDParty_ Instagram: idparty_ Youtube: UCM42oibFZc3KqNtLYs2_mVA Modifica el valor a Wikidata

El Partit Identitat i Democràcia (ID Parti per les seves sigles en francès) és un partit polític europeu d'ultradreta i euroescèptic, agrupant partits nacionalistes i populistes de dretes.[1] El partit va ser fundat el 2014 com a Moviment per l'Europa de les Nacions i les Llibertats (MENF per les seves sigles en francès), després de la creació d'un grup al Parlament Europeu amb el mateix nom. En 2017 el partit va escollir al belga Gerolf Annemans com a president.

L'ID Parti és el cinquè partit de la Unió Europea (UE), amb 52 diputats en el Parlament Europeu, tots ells presents en el Grup Identitat i Democràcia, el qual compta amb 65 membres en total, on també participen altres partits com el Partit dels Finlandesos, el Partit Popular Danès o el Partit per la Llibertat dels Països Baixos. Actualment no controla cap Govern, ni forma part de la Comissió Europea o el Consell Europeu.[2]

El Partit Identitat i Democràcia compta amb 12 partits repartits pel continent europeu, un d'ells fora de la Unió Europea, al Regne Unit.[3] A l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa no tenen grup propi, però els seus diputats formen part del Grup dels Conservadors Europeus i Aliança Democràtica, el tercer amb més força de la cambra.

El Partit Identitat i Democràcia inclou partits molt rellevants als seus països com Reagrupament Nacional de França, de Jean-Marie Le Pen, o Lliga Nord d'Itàlia, de Matteo Salvini, amb partits amb poca força o extraparlamentaris com Prou! de Portugal o la Nova Dreta de Grècia.

Història[modifica]

Després de les eleccions al Parlament Europeu de 2014, els partits afiliats a l'Aliança Europea per la Llibertat, del que formaven part Jean-Marie Le Pen, Marine Le Pen, el Partit de la Llibertat d'Àustria i Gerolf Annemans del Vlaams Belang, entre d'altres, van intentar sense èxit formar un grup polític del Parlament Europeu.[4][5][6] Després d'aquest intent, finalment el Front Nacional francès, la Lliga Nord, el Partit de la Llibertat d'Àustria, el Vlaams Belang i el Partit Democràtic Cívic van fundar el Moviment per l'Europa de les Nacions i de les Llibertats.[7]

Més tard, es va decidir crear un partit polític a escala europea. sense l'holandès Partit per la Llibertat, ja que declina ser finançat per la Unió Europea.[7] Si bé, la fundació va tenir complicacions, ja que el polonès Congrés de la Nova Dreta va afirmar que seria part de la nova aliança, però va ser acusat pel Front Nacional francès de difondre informacions falses als mitjans de comunicació polonesos i austríacs. Finalment, i després de l'expulsió de Janusz Korwin-Mikke com a president del partit, substituït per Michal Marusik, el KNP va formar part de la creació del partit.[8]

El partit va ser reconegut pel Parlament Europeu el 2015 sota el nom de Moviment per l'Europa de les Nacions i de les Llibertats, amb una subvenció per aquell mateix any de 1,170,746 €.[9] També es va reconèixer la seva fundació, sota el nom de Fundació per una Europa de les Nacions i de les Llibertats amb una dotació econòmica de 621.677 €.[10]

Finalment, el 16 de juny de 2015, es va crear el Grup Parlamentari Europa de les Nacions i la Llibertat amb els membres del partit polític junt amb el Partit per la Llibertat dels Països Baixos, i un antic membre del Partit de la Independència del Regne Unit, Janice Atkinson.[11][12][13] Poc després es va celebrar el primer congrés del moviment, a la ciutat de Perpinyà, reunint als membres del partit, així com a diputats de Reagrupament Nacional, amb l'objectiu de donar visibilitat al partit francès.[14]

Durant aquella legislatura al Parlament Europeu, el mitjà de comunicació europeu Politico, va informar que el Moviment per l'Europa de les Nacions i de les Llibertats devia al Parlament 535.818 € per diverses resolucions on prohibien al partit l'ús de les subvencions europees per finançar les campanyes electorals i de referèndums a escala local dels partits membre.[15] El partit va negar fermament aquestes acusacions dient que només havien de retornar els fons de la UE no utilitzats al Parlament Europeu.[16]

El 2019, abans de les Eleccions Europees, el partit es va ampliar amb l'entrada del Partit Popular Conservador d'Estònia i el Som Família d'Eslovàquia. Posterior a les eleccions europees, el partit es va reanomenar a Partit Identitat i Democràcia, com també el seu grup al Parlament Europeu i la fundació,[17][18] i va incloure nous partits com la Lliga pel Salvini Premier d'Itàlia, el setembre de 2019, o el nacionalista portuguès Prou! a mitjans de 2020.[19]

Prioritats polítiques[modifica]

El Partit Identitat i Democràcia es basa en la construcció d'una Europa unida, rebutjant el complet desmantellament de la Unió Europea, però criticant les activitats actuals de la unió, a la que acusa de ser ultraliberal i massa burocràtica.[1] Les prioritats polítiques del partit es fonamenten en sis punts per construir una Europa que estigui composta per nacions que mantinguin la seva sobirania i identitat:[20]

  • Democràcia: l'ID Parti basa el seu projecte en els principis democràtics i la carta dels drets fonamentals, rebutjant qualsevol afiliació passada o present, connexió o simpatia a qualsevol projecte autoritari o totalitari.
  • Sobirania: el partit aposta per un model d'Unió Europea de col·laboració i cooperació entre nacions, però rebutjant la creació d'un superestat o estaments supranacionals, oposant-se a qualsevol transferència de sobirania nacional.
  • Identitat: tots els membres del Partit Identitat i Democràcia basen la seva aliança en la preservació de la identitat dels pobles i les nacions d'Europa, segons el mateix partit, d'acord amb les característiques específiques de cada poble, amb ple dret a controlar o regular la immigració.
  • Especificació: tots els partits de l'ID Parti reconeixen el dret de la resta a defensar els seus models propis d'estat, tant en l'àmbit econòmic, social, cultura o territorial, preservant la diversitat dels projectes locals.
  • Llibertats: el Partit Identitat i Democràcia basen les seves propostes de llibertats en la defensa de la llibertat individual i en la importància de protegir la llibertat d'expressió, especialment als entorns digitals que, segons el mateix partit, es troben cada vegada més en perill.
  • Cultura: el manifest de l'ID Parti afirma que la cultura és l'essència de tota acció política i aposten per la pedagogia cultural i científica per desenvolupar una consciència política ciutadana.

Governança[modifica]

L'ID Parti opera com una associació internacional sense ànim de lucre segons la llei francesa. Els estatuts del Partit Identitat i Democràcia s'han modificat diverses vegades, sent la darrera versió l'aprovada el juliol de 2019.

L'organització interna del Partit Identitat i Democràcia es compon de tres estaments estatutaris: la Presidència, el Secretariat i l'Assemblea General.[21]

Presidència[modifica]

La Presidència del Partit Identitat i Democràcia està formada per un president, un vicepresident, un tresorer i un número no indicat de membres de la presidència. El seu mandat es compren entre Assemblees Generals, i són els encarregats de marcar la línia política del partit, així com l'aprovació dels comptes i l'entrada o sortida de nous membres.[21]

Actualment formen part de la presidència:[22]

  • Gerolf Annemans (president)
  • Hynek Blasko (vicepresident)
  • Jean-François Jalkh (tresorer)
  • Marine Le Pen
  • Nicolas Bay
  • Angelo Ciocca
  • Harald Vilimsky
  • Jaak Madison
  • Tomio Okamura

Secretariat[modifica]

El Secretariat s'encarrega de la gestió diària i la representació del Partit, així com la coordinació entre els diferents partits membre de l'ID Parti, així com la preparació de les reunions de la presidència i les Assemblees Generals. En formen part el president i els vicepresidents del partit.[21]

Assemblea General[modifica]

L'Assemblea General és el màxim òrgan del Partit Identitat i Democràcia, i qui marca les línies polítiques generals del partit, així com la seva presidència. En formen part els representants de tots els membres del partit.[21]

Presència a les institucions[modifica]

El Partit Identitat i Democràcia té presència en algunes de les principals institucions europees, si bé no té cap representant ni al Consell Europeu ni a la Comissió Europea, però si grup propi al Parlament Europeu i presència a les cambres del Comitè Europeu de les Regions i del Consell d'Europa, dins el grup dels Conservadors.

Parlament Europeu[modifica]

El Partit Identitat i Democràcia forma majoritàriament el Grup Identitat i Democràcia, que té 65 diputats. Al grup estan adscrits els 50 diputats membres dels partits de l'ID Parti, així com d'altres partits polítics com el Partit dels Finlandesos, el Partit Popular Danès o el Partit per la Llibertat dels Països Baixos.[23]

El Grup Identitat i Democràcia està presidit per l'italià Marco Zanni, membre de la Lliga Nord, i no té cap membre a la mesa, ni al grup de qüestors, ni a les presidències de les comissions parlamentàries.

Comitè de les Regions[modifica]

El Partit Identitat i Democràcia no té grup propi al Comitè de les Regions de la Unió Europea, però els representants dels partits membre, majoritàriament els representants de la Lliga Nord, formen part del Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, junt amb els membres del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus. El grup té com a president al polonès Władysław Ortyl, president de la regió de Voivodat de Subcarpàcia.[24]

Consell d'Europa[modifica]

A l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, els representants dels partits membre de l'ID Parti formen part del Grup dels Conservadors Europeus i Aliança Democràtica, que té 96 membres, sent la tercera força de la cambra. El grup, del que formen part també els membres del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus i d'altres no alineats, està liderat pel diputat del parlament del Regne Unit Ian Liddell-Grainger.[25]

Fundació Identitat i Democràcia[modifica]

La Fundació Identitat i Democràcia, creada sota el nom de Fundació per una Europa de les Nacions i les Llibertats, és el laboratori d'idees i fundació oficial del Partit Identitat i Democràcia i del grup parlamentari Identitat i Democràcia. Es va fundar el 2015 amb la presidència del belga Gerolf Annemans, líder del Vlaams Belang de 2012 a 2014. La Fundació d'Identitat i Democràcia és un grup és un grup d'experts en respecte al principi de democràcia, sobirania dels estats, identitat i llibertats.

L'actual direcció de la Fundació té com a president al francès Hervé Juvin i com a tresorer al també francès Thierry Mariani amb 8 membres més de la junta, entre ells l'austríac Georg Mayer, el txec Radim Fiala, la búlgara Polina Tsankova-Hristova i el belga Gerolf Annemans entre d'altres.[26]

Membres[modifica]

El Partit Identitat i Democràcia defineix als seus estatuts com a membres de l'entitat als partits o persones que paguen les quotes anuals fixades per la presidència, mentre que els observadors són qui no les paguen. No existeix cap límit de membres, ni de mínim ni de màxim.[27]

L'ID Parti compta amb 11 partits de 10 països de la Unió Europea, així com el Moviment per la Gran Bretanya del Regne Unit i el Moviment Volya de Bulgària, actualment fora de la UE. També formen part, a títol individual, diversos eurodiputats francesos escollits a les llistes del Reagrupament Nacional, que no militen al partit francès, però si formen part del Partit Identitat i Democràcia.[3]

Estat Nom (català) Nom (llengua del país) abr. Eurodiputats
Àustria Àustria Partit de la Llibertat d'Àustria Freiheitliche Partei Österreichs FPÖ
3 / 18
Bèlgica Bèlgica Interès Flamenc Vlaams Belang VB
3 / 21
Bulgària Bulgària Renaixement Възраждане
0 / 17
Txèquia Txèquia Llibertat i Democràcia Directa Svoboda a přímá demokracie SPD
2 / 21
Estònia Estònia Partit Popular Conservador d'Estònia Eesti Konservatiivne Rahvaerakond EKRE
1 / 7
França França Reagrupament Nacional Rassemblement National RN
23 / 74
Itàlia Itàlia Lliga Lega
25 / 76
Països Baixos Països Baixos Partit per la Llibertat Partij voor de Vrijheid PVV
0 / 29
Portugal Portugal Prou! Chega! CH
0 / 21
Alemanya Alemanya Alternativa per Alemanya Alternative für Deutschland AFD
9 / 96
Eslovàquia Eslovàquia Partit Nacional Eslovac Slovenská národná strana SNS
1 / 14

Anteriors membres[modifica]

Estat Nom (català) Nom (llengua del país) abr. Notes
Grècia Grècia Nova Dreta Νέα Δεξιά

Nea Dexia

ND Deixen de ser membres al 2023
Eslovàquia Eslovàquia Som Família Sme Rodina Deixen de ser membres al 2023
Bulgària Bulgària Moviment Volya Движение Воля Deixen de ser membres al 2022
Regne Unit Regne Unit Moviment per Gran Bretanya For Britain Movement Dissolts al 2022
Polònia Polònia Congrés de la Nova Dreta Kongres Nowej Prawicy KNP Deixen de ser membres al 2019
Txèquia Txèquia Partit Conservador Cívic Občanská konzervativní strana OKS Deixen de ser membres al 2016

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Nordsieck, Wolfram. «La base de dades sobre les eleccions parlamentàries i partits polítics a Europa» (en anglès). Parties and Elections in Europe. [Consulta: 23 gener 2021].
  2. «Els comisaris» (en castellà). Comissió Europea, 09-10-2019. [Consulta: 23 juny 2021].
  3. 3,0 3,1 «Partits membres» (en anglès). Partit Identitat i Democràcia. Arxivat de l'original el 2022-08-08. [Consulta: 23 gener 2021].
  4. Bremner, Charles. «El partit de Le Pen roba els aliats italians de Farage» (en anglès). The Times, 29-05-2014. [Consulta: 10 juliol 2021].
  5. Willsher, Kim; Traynor, Ian. «Marine Le Pen no forma un bloc d'extrema dreta en el Parlament Europeu» (en anglès). The Guardian, 24-06-2014. [Consulta: 10 juliol 2021].
  6. Bacchi, Umberto. «L'aliança d'extrema dreta de Le Pen al Parlament Europeu falla a l'inici» (en anglès). International Business Times, 24-06-2014. [Consulta: 10 juliol 2021].
  7. 7,0 7,1 Mudde, Cas. «La EAF està morta! Llarga vida al MENL!» (en anglès). openDemocracy, 12-10-2014. [Consulta: 10 juliol 2021].
  8. «Comunicat d’Aymeric Chauprade, cap de la delegació del Front Nacional al Parlament Europeu» (en francès). Front Nacional, 03-10-2014. Arxivat de l'original el 2014-12-24. [Consulta: 10 juliol 2021].
  9. «Subvencions del Parlament Europeu a partits polítics a escala europea per partit i any» (PDF) (en anglès). Parlament Europeu, març 2015. [Consulta: 7 octubre 2021].
  10. «Subvencions del Parlament Europeu a fundacions polítiques a escala europea per fundació i any» (PDF) (en anglès). Parlament Europeu, març 2015. [Consulta: 10 juliol 2021].
  11. «El Front Nacional de França diu que forma un grup en el Parlament Europeu» (en anglès britànic). Yahoo News, 15-06-2015. [Consulta: 10 juliol 2021].
  12. Eder, Florian; Vinocur, Nicholas; de La Baume, Maïa. «L'extrema dreta de França forma un bloc en el Parlament Europeu» (en anglès americà). Politico, 15-06-2015. [Consulta: 10 juliol 2021].
  13. Mason, Rowena. «L'ex-UKIP Janice Atkinson s'uneix al grup de la UE dirigit per Le Pen» (en anglès). The Guardian, 16-06-2015. [Consulta: 10 juliol 2021].
  14. Bouldoire, Thierry. «A Perpinyà, el Front nacional acusa Europa i el poder» (en francès). L'Indépendant, 27-06-2015. [Consulta: 10 juliol 2021].
  15. Palmeri, Tara; Vinocur, Nicholas. «Els grups d'extrema dreta han de pagar 800.000 € al Parlament Europeu» (en anglès americà). Politico, 13-09-2016. [Consulta: 10 juliol 2021].
  16. «Resposta a les vergonyoses mentides del lloc web Politico» (en anglès). Moviment per l'Europa de les Nacions i de les Llibertats, 15-09-2016. Arxivat de l'original el 2021-07-10. [Consulta: 10 juliol 2021].
  17. «Identitat i democràcia: el nou grup que reuneix la dreta radical en l'Eurocambra» (en castellà). ABC, 13-06-2019. [Consulta: 10 juliol 2021].
  18. «Hem canviat el nostre nom!» (en anglès). Partit Identitat i Democràcia. Arxivat de l'original el 2020-09-21. [Consulta: 10 juliol 2021].
  19. «El partit portuguès Chega, dirigit per André Ventura, s'uneix oficialment al Partit Identitat i Democràcia» (en anglès). Partit Identitat i Democràcia. Arxivat de l'original el 2021-07-25. [Consulta: 10 juliol 2021].
  20. «Manifest» (en anglès). Partit Identitat i Democràcia. Arxivat de l'original el 2022-06-16. [Consulta: 10 juliol 2021].
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 «Estatuts del Partit Identitat i Democràcia» (en francès). Autoritat per a partits polítics europeus i fundacions polítiques europees, 30-08-2019. Arxivat de l'original el 2021-07-22. [Consulta: 11 juliol 2021].
  22. «Membres de la presidència» (en anglès). Partit Identitat i Democràcia. Arxivat de l'original el 2021-07-11. [Consulta: 10 juliol 2021].
  23. «Eurodiputats del Grup Identitat i Democràcia» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 21 agost 2021].
  24. «Diputats del Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus» (en anglès). Comitè Europeu de les Regions. Arxivat de l'original el 2021-08-21. [Consulta: 21 agost 2021].
  25. «Membres del Grup dels Conservadors Europeus i Aliança Democràtica» (en anglès). Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. [Consulta: 21 agost 2021].
  26. «Qui som» (en anglès britànic). Fundació Identitat i Democràcia. [Consulta: 22 juny 2021].
  27. «Estatuts» (DOCX) (en anglès). Partit Identitat i Democràcia, 30-08-2019. Arxivat de l'original el 2021-06-24. [Consulta: 23 juny 2021].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]