Partit Inkatha per la Llibertat
(zu) IQembu leNkatha yeNkululeko  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | IFP | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | conservadorisme federalisme anticomunisme populisme liberalisme econòmic | ||||
| Alineació política | dreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 21 març 1975 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Democrat Union of Africa (en)  Unió Internacional Demòcrata | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Velenkosini Hlabisa (en) | ||||
| Secretari general | Siphosethu Lindinkosi Ngcobo (en) | ||||
| Assemblea Nacional de Sud-àfrica | 17 / 400 | ||||
| Consell Nacional de Províncies | 2 / 90 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | ifp.org.za | ||||
 | |||||
El Partit Inkatha per la Llibertat (en anglès Inkatha Freedom Party, (IFP) és un partit polític de dretes de Sud-àfrica.
Història
[modifica]L'IFP va ser fundat el 1975 per Mangosuthu Buthelezi, un treballador membre de la Lliga de Joves del Congrés Nacional Africà (ANC Youth League), que en va ser escollit president del partit, i va ser originalment conegut com a Moviment d'Alliberament Cultural Inkatha. Se li va donar una estructura que prenia com a model Inkatha (que significa corona en zulu, una organització cultural zulu de 1920, establerta pel líder zulu el rei Solomon kaDinuzulu. El partit va ser establert en el que és actualment el KwaZulu-Natal, i es va expandir rapidesa en el Transvaal, l'Estat Lliure d'Orange i el Cap Occidental.
Durant la fase d'establiment d'una constitució per a Sud-àfrica i abans de les primeres eleccions lliures de la història de Sud-àfrica, es va produir freqüentment vessament de sang entre Inkatha i l'ANC. Tant Inkatha com l'ANC van intentar fer campanya als reductes de KwaZulu-Natal de l'altre i es van trobar amb resistència, de vegades violenta, per part dels membres del partit contrari. Inkatha també es va oposar inicialment a parts de la proposta de constitució sud-africana pel que fa a la política interna de KwaZulu, i, en particular, van fer campanya per un rei zulú autònom i sobirà (Goodwill Zwelethini kaBhekuzulu), com a cap d'estat.[1]
Després del desmantellament del sistema d'apartheid el 1994, l'IFP va formar una coalició incòmoda al govern nacional amb el seu rival polític tradicional, l'ANC.[2] Malgrat aquests reptes, la coalició s'havia de durar fins al 2004, quan l'IFP es va incorporar als bancs de l'oposició.[3]
Després de les eleccions generals de Sud-àfrica de 1994, l'IFP ha anat reduint gradualment el suport electoral. El partit va cedir el control de KwaZulu-Natal a l'ANC a les eleccions generals de Sud-àfrica de 2004 i la seva presència al nord de KwaZulu-Natal, el seu bastió, va començar a disminuir.[4] Ziba Jiyane va abandonar l'IFP el 2005 per formar la Convenció Nacional Democràtica (Nadeco), al que es van unir destacats membres d'IFP.[5] Durant la primera dècada del període posterior a l'apartheid, l'IFP va rebre més del 90% del seu suport dels zulús, i des de llavors, el partit ha treballat per augmentar el seu suport nacional mitjançant la promoció de polítiques socials i econòmiques conservadores.[6]
L'any 2011, les tensions internes pel lideratge i la manca de renovació van provocar una greu crisi interna. Zanele KaMagwaza-Msibi, aleshores presidenta del comitè nacional de l'IFP, va abandonar el partit per fundar el Partit Nacional per la Llibertat dividint el vot històric de l'IFP i accelerant la pèrdua de poder institucional als municipis i regions de KwaZulu-Natal. El retrocés va continuar i el partit va tocar fons a nivell nacional a les eleccions generals de Sud-àfrica de 2014 amb un 2,40% dels vots i 10 escons, esdevenint la quarta força del país.[7]
En 2019, Velenkosini Hlabisa va prendre el relleu de Buthelezi en el liderat.[8] Després de les eleccions generals de Sud-àfrica de 2024 va formar part del govern d'unitat nacional encapçalat per Cyril Ramaphosa i format per l'Congrés Nacional Africà (ANC), Aliança Democràtica, el principal partit de l'oposició,[9] l'IFP i Aliança Patriòtica (AP), i altres partits minoritaris.[10]
El 2024, l'IFP en coalició amb l'ANC, Aliança Democràtica (DA) i el Partit de la Llibertat Nacional (NFP) recuperà el càrrec de primer ministre de KwaZulu-Natal per primera vegada des de 2004 quan el seu candidat Thami Ntuli fou elegit derrotant al viceprimer ministre de la Nació Zulu i candidat d'uMkhonto weSizwe (MK) Phathisizwe Chiliza.[11] L'elecció de Ntuli com a primer ministre va ser vista com un revés per a la influència de Jacob Zuma, que ja havia deixat l'ANC per liderar MK amb seu a KwaZulu-Natal.[12]
Resultats electorals
[modifica]| Eleccions generals de Sud-àfrica | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Elecció | Candidat | Vots | % | Escons Assemblea | +/- | Escons Consell | +/- | Govern |
| 1994 | Mangosuthu Buthelezi | 2.058.294 | 10.54 | 43 / 400 |
N/D | 5 / 90 |
N/D | Coalició |
| 1999 | 1,371,477 | 8.58 | 34 / 400 |
 9 |
4 / 90 |
1 |
Coalició | |
| 2004 | 1,088,664 | 6.97 | 28 / 400 |
6 |
5 / 90 |
 1 |
Oposició | |
| 2009 | 804,260 | 4.55 | 18 / 400 |
10 |
2 / 90 |
3 |
Oposició | |
| 2014 | 441,854 | 2.40 | 10 / 400 |
8 |
1 / 90 |
1 |
Oposició | |
| 2019 | 588.839 | 3.38 | 14 / 400 |
4 |
2 / 90 |
1 |
Oposició | |
| 2024 | Velenkosini Hlabisa | 618.207 | 3.85 | 17 / 400 |
3 |
2 / 90 |
= | Coalició |
Referències
[modifica]- ↑ «The day apartheid died: Bombs and chaos no bar to voters». , 27-04-1994.
- ↑ Drogin, Bob. «Ex-Guerrillas, Exiles Named to Mandela Cabinet» (en anglès americà). Los Angeles Times, 07-05-1994. [Consulta: 23 juliol 2022].
- ↑ Khan, Farook. «Indian voters helped ANC win KZN». IOL, 19 abril 2004. Arxivat de l'original el 2021-12-04. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «15 desembre 2024» (en anglès). Sowetan Live, 19 maig 2009. [Consulta: 15 desembre 2024].
- ↑ «Nadeco sets its sights on fired IFP man» (en anglès). Mail & Guaedian, 1 setembre 2024. [Consulta: 15 desembre 2024].
- ↑ Piombo, Jessica. «The Inkatha Freedom Party: Turning away from Ethnic Power». A: Institutions, Ethnicity, and Political Mobilization in South Africa (en anglès). Nova York: Palgrave Macmillan, 2009, p. 143–162. ISBN 978-1-349-38036-7.
- ↑ Piper, Laurence. «Inkatha Freedom Party: The Elephants’ Graveyard». A: C. Schulz-Herzenberg, R. Southall. Election 2014: The Campaigns, Results and Future Prospects (en anglès). Johannesburg: Jacana and KAS, 2014, p. 89-103 [Consulta: 20 juliol 2026].
- ↑ «Velenkosini Fiki Hlabisa (IFP) on his party’s approach to coalition government» (en anglès). Cape Town Press Club, 16 abril 2024. [Consulta: 28 juny 2024].
- ↑ «‘New era’: Ramaphosa sworn in as South Africa’s president for second term» (en anglès). al Jazeera, 19 juny 2024. [Consulta: 19 juny 2024].
- ↑ Maromo, Jonisayi. «RISE Mzansi becomes ninth party to join government of national unity» (en anglès). IOL, 22 juny 2024. [Consulta: 28 juny 2024].
- ↑ Ludidi, Velani. «New KZN Premier Thami Ntuli announces coalition cabinet during inauguration address» (en anglès). Daily Maverick, 18 juny 2024. [Consulta: 22 desembre 2024].
- ↑ Dludla, Nqobile. «South Africa's KZN province elects IFP member as premier in setback for Zuma» (en anglès). Reuters, 14 juny 2024. [Consulta: 22 desembre 2024].
