Partit Laborista Australià
(en) AUSTRALIAN LABOR PARTY  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | ALP | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | socialdemocràcia socioliberalisme | ||||
| Alineació política | centreesquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 8 maig 1901 | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Austràlia | ||||
| Membre de | Aliança Progressista | ||||
| Membres | 53.930 (2014) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Bill Shorten (2013–) | ||||
| Joventuts | Australian Young Labor (en)  | ||||
| Filial | Partit Laborista a l'Austràlia Meridional Australian Labor Party (Australian Capital Territory Branch) (en) Australian Labor Party (Tasmanian Branch) (en) Australian Labor Party (Queensland Branch) (en) Australian Labor Party (Northern Territory Branch) (en) Partit Laborista a Nova Gal·les del Sud Australian Labor Party (Victorian Branch) (en) Western Australian Labor Party (en) | ||||
| Propietari de | |||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | alp.org.au | ||||
        | |||||
El Partit Laborista Australià (en anglès: Australian Labor Party) (Normalment abreujat com ALP) és un partit polític australià que es presenta com un partit de Centreesquerra, i té la base del seu electorat en les ciutats.[1] El seu nom deriva dels seus vincles en els seus orígens amb el moviment sindical. Encara que els australians normalment escriuen la paraula "laborista" amb la grafia britànica (labour), en el nom del partit apareix segons la norma nord-americana, amb la terminació -or (labor). El principal oponent del partit és la Coalició Liberal-Nacional, amb qui competeix per càrrecs polítics a nivell federal, estatal i local.
Història
[modifica]El Partit Laborista va ser fundat com un partit federal abans de la primera sessió del Parlament australià en 1901, però descendeix d'altres partits laboristes, fundats en les variades colònies australianes per l'emergent moviment laborista a Austràlia, que es va iniciar formalment en 1891. El partit és, en conseqüència, el partit polític més antic del país. Els partits laboristes colonials van disputar escons parlamentaris propis des de 1891, i els escons federals que es van originar arran de la formació de la federació, des de l'elecció federal de 1901. El laborista va ser el primer partit polític a Austràlia a guanyar la majoria dels escons en cadascuna de les cambres del Parlament australià, en l'elecció federal de 1910. El partit antecedeix al Partit Laborista Britànic i al Partit Laborista de Nova Zelanda en formació, accés al govern i implementació de polítiques públiques. John Brumby, un dels membres del partit, a arribar a ser Premier després de la dimissió de Steve Bracks.[2][3]
A l'oposició de John Howard
[modifica]Les eleccions federals australianes de 1996 van suposar el retorn de la Coalició Liberal-Nacional al poder després de tretze anys a l'oposició dels governs laboristes de Bob Hawke primer, i Paul Keating després, que van dur a terme importants reformes econòmiques en la dècada de 1980.[4] Keating va dimitir com a líder del Partit Laborista i es va retirar del Parlament poc després de les eleccions, i el seu adjunt Kim Beazley va ser elegit sense oposició per substituir-lo.[5] Tot i guanyar el vot popular a les eleccions federals australianes de 1998, Beazley no va poder guanyar prou escons per formar govern, i després d'una segona derrota a les eleccions federals australianes de 2001, va dimitir del lideratge, sent rellevat per Simon Crean.[6] Malgrat l'entusiasme inicial pel seu lideratge, Crean va tenir dificultats en les enquestes d'opinió, i el juny de 2003 Beazley el va desafiar pel lideratge. Tot i que Crean va guanyar còmodament, les especulacions sobre el seu lideratge només es van intensificar, i el novembre de 2003 va anunciar que dimitiria i va ser substituït pel seu tresorer a l'ombra, Mark Latham, que va perdre les eleccions federals australianes de 2004.
Governs de Rudd i Gillard (2007-2013)
[modifica]El 4 de desembre de 2006 Kevin Rudd va guanyar l'elecció com a líder del partit per 49 vots contra 39 per a Kim Beazley.[7] i en les eleccions federals australianes de 2007 el partit va obtenir 83 escons i el 52.7% del vot nacional. Kevin Rudd va vèncer a John Howard, primer ministre des de 1996, aconseguint la primera victòria laborista en una elecció federal des de 1993. Va ser remplaçat per Julia Gillard el juny de 2010, després de tensions en el partit i la pèrdua d'aprovació pública. Gillard es va convertir en la primera dona en el càrrec en la història d'Austràlia. Gillard va convocar eleccions anticipades en agost de 2010 resultant en el primer parlament sense majoria absoluta des de 1949, però Gillard va mantenir la seva posició com a primera ministra després d'obtenir la confiança de 4 dels cinc diputats independents, i va formar un govern en minoria. Tensions entre el partit, la possibilitat que Rudd es llançaria per al lloc i anivellis aprovació baixos, van afectar el govern durant aquest període. El juny de 2013, Rudd va emergir victoriós en l'elecció interna per a líder, després d'un intent fallat en 2011 i Gillard es va retirar com a primera ministra.
Pas a l'oposició
[modifica]A les eleccions federals australianes de 2013 el partit va perdre el seu mandat. Rudd, es va retirar i Chris Bowen va ocupar la posició de líder temporalment fins que Bill Shorten va vèncer a Anthony Albanese en l'elecció per líder laborista, que va incorporar per primera vegada, el vot popular amb afiliació al partit.[8] Els vots demostraren diferències notables, amb Shorten obtenint 64.0% del vots parlamentari, mentre Albanese va obtenir 59.9% del vot públic. Després de la sorpresa derrota laborista a les eleccions federals australianes de 2019 Shorten va dimitir i Albanese va esdevenir el líder del partit, convertint-se també en cap de l'Oposició.[9]
Governs d'Albanese (2022-)
[modifica]A les eleccions federals australianes de 2022, Anthony Albanese va portar a l'ALP a una victòria per majoria absoluta contra Scott Morrison, de la Coalició del Partit Liberal i el Partit Nacional, fent història com el primer italoaustralià a esdevenir primer ministre.[10] Albanese va convocar eleccions poc abans de la finalització dels tres anys del seu mandat,[11] i la victòria del seu partit va revalidar el mandat d'Albanese[12] en la major victòria de la història sobre els conservadors fins aquell moment.[1]
Resultats electorals
[modifica]Cambra de Representants
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | ± | Pos. | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1901 | Cap | 79,736 | 15.8 | 14 / 75 |
 14
|
3r
|
Suport extern |
| 1903 | Chris Watson | 223,163 | 31.0 | 22 / 75 |
7
|
= 3r | Suport extern (1903–04) |
| Minoria (1904) | |||||||
| Oposició (1904–05) | |||||||
| Suport extern (1905–06) | |||||||
| 1906 | 348,711 | 36.6 | 26 / 75 |
4
|
1r
|
Suport extern (1906–08) | |
| Minoria (1908–09) | |||||||
| Oposició (1909–10) | |||||||
| 1910 | Andrew Fisher | 660,864 | 50.0 | 42 / 75 |
16
|
= 1r | Majoria |
| 1913 | 921,099 | 48.5 | 37 / 75 |
 5
|
2n
|
Oposició | |
| 1914 | 858,451 | 50.9 | 42 / 75 |
5
|
1r
|
Majoria | |
| 1917 | Frank Tudor | 827,541 | 43.9 | 22 / 75 |
20
|
2n
|
Oposició |
| 1919 | 811,244 | 42.5 | 26 / 75 |
4
|
= 2n | Oposició | |
| 1922 | Matthew Charlton | 665,145 | 42.3 | 29 / 75 |
3
|
1r
|
Oposició |
| 1925 | 1,313,627 | 45.0 | 23 / 75 |
6
|
2n
|
Oposició | |
| 1928 | James Scullin | 1,158,505 | 44.6 | 31 / 75 |
8
|
1r
|
Oposició |
| 1929 | 1,406,327 | 48.8 | 46 / 75 |
15
|
= 1r | Majoria | |
| 1931 | 859,513 | 27.1 | 14 / 75 |
32
|
3rd
|
Oposició | |
| 1934 | 952,251 | 26.8 | 18 / 74 |
4
|
2n
|
Oposició | |
| 1937 | John Curtin | 1,555,737 | 43.2 | 29 / 74 |
11
|
1r
|
Oposició |
| 1940 | 1,556,941 | 40.2 | 32 / 74 |
3
|
= 1r | Oposició (1940–41) | |
| Minoria (1941–43) | |||||||
| 1943 | 2,058,578 | 49.9 | 49 / 74 |
17
|
= 1r | Majoria | |
| 1946 | Ben Chifley | 2,159,953 | 49.7 | 43 / 75 |
6
|
= 1r | Majoria |
| 1949 | 2,117,088 | 46.0 | 47 / 121 |
4
|
2n
|
Oposició | |
| 1951 | 2,174,840 | 47.6 | 52 / 121 |
5
|
1r
|
Oposició | |
| 1954 | H. V. Evatt | 2,280,098 | 50.0 | 57 / 121 |
5
|
= 1r | Oposició |
| 1955 | 1,961,829 | 44.6 | 47 / 122 |
10
|
2n
|
Oposició | |
| 1958 | 2,137,890 | 42.8 | 45 / 122 |
2
|
= 2n | Oposició | |
| 1961 | Arthur Calwell | 2,512,929 | 47.9 | 60 / 122 |
15
|
1r
|
Oposició |
| 1963 | 2,489,184 | 45.5 | 50 / 122 |
10
|
2n
|
Oposició | |
| 1966 | 2,282,834 | 40.0 | 41 / 124 |
9
|
= 2n | Oposició | |
| 1969 | Gough Whitlam | 2,870,792 | 47.0 | 59 / 125 |
18
|
1r
|
Oposició |
| 1972 | 3,273,549 | 49.6 | 67 / 125 |
8
|
= 1r | Majoria | |
| 1974 | 3,644,110 | 49.3 | 66 / 127 |
1
|
= 1r | Majoria (1974–75) | |
| Oposició (1975) | |||||||
| 1975 | 3,313,004 | 42.8 | 36 / 127 |
30
|
2n
|
Oposició | |
| 1977 | 3,141,051 | 39.7 | 38 / 124 |
2
|
= 2n | Oposició | |
| 1980 | Bill Hayden | 3,749,565 | 45.2 | 51 / 125 |
13
|
= 2n | Oposició |
| 1983 | Bob Hawke | 4,297,392 | 49.5 | 75 / 125 |
24
|
1r
|
Majoria |
| 1984 | 4,120,130 | 47.6 | 82 / 148 |
7
|
= 1r | Majoria | |
| 1987 | 4,222,431 | 45.8 | 86 / 148 |
4
|
= 1r | Majoria | |
| 1990 | 3,904,138 | 39.4 | 78 / 148 |
8
|
= 1r | Majoria | |
| 1993 | Paul Keating | 4,751,390 | 44.9 | 80 / 147 |
2
|
= 1r | Majoria |
| 1996 | 4,217,765 | 38.7 | 49 / 148 |
31
|
2n
|
Oposició | |
| 1998 | Kim Beazley | 4,454,306 | 40.1 | 67 / 148 |
18
|
1r
|
Oposició |
| 2001 | 4,341,420 | 37.8 | 65 / 150 |
2
|
2n
|
Oposició | |
| 2004 | Mark Latham | 4,408,820 | 37.6 | 60 / 150 |
5
|
= 2n | Oposició |
| 2007 | Kevin Rudd | 5,388,184 | 43.4 | 83 / 150 |
23
|
1r
|
Majoria |
| 2010 | Julia Gillard | 4,711,363 | 38.0 | 72 / 150 |
11
|
= 1r | Minoria |
| 2013 | Kevin Rudd | 4,311,365 | 33.4 | 55 / 150 |
17
|
2n
|
Oposició |
| 2016 | Bill Shorten | 4,702,296 | 34.7 | 69 / 150 |
14
|
1r
|
Oposició |
| 2019 | 4,752,110 | 33.3 | 68 / 151 |
1
|
= 1r | Oposició | |
| 2022 | Anthony Albanese | 4.776.030 | 32,6 | 77 / 151 |
9
|
= 1r | Majoria |
| 2025 | 5.354.138 | 34,56 | 94 / 151 |
17
|
= 1r | Majoria |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Beaumont, Adrian. «Labor’s win at the 2025 federal election was its biggest since 1943, with its largest swings in the cities» (en anglès). The Conversation, 11-06-2025. [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ «Statement from outgoing premier John Brumby» (en anglès), 30-11-2010. [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ «Parliament of Victoria - John Brumby portrait». [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ McAllister, Ian «The End of a Labor Era in Australian Politics» (en anglès). Government and Opposition. Cambridge University Press, 31, 3, Summer 1996, pàg. 288 [Consulta: 29 setembre 2025].
- ↑ «Kim Beazley’s ALP Shadow Ministry 1996» (en anglès). Australian Politics. [Consulta: 29 setembre 2025].
- ↑ «Crean needs the wit to face reform» (en anglès). The Australian Financial Review, 23-11-2001 [Consulta: 29 setembre 2025].
- ↑ «Rudd ousts Beazley» (en anglès). The Age. [Consulta: 4 desembre 2006].
- ↑ Harrison, Dan. «Bill Shorten elected Labor leader» (en anglès). Sydney Morning Herald, 13-10-2013. [Consulta: 29 octubre 2025].
- ↑ Murphy, Katharine. «Anthony Albanese kicks off Labor leadership race with call for policy shift». The Guardian, 19-05-2019. [Consulta: 20 maig 2019].
- ↑ «Australia election 2022: Scott Morrison to stand down as Liberal leader after conceding defeat; Labor hopeful of majority government – live update» (en anglès). the Guardian, 21-05-2022. [Consulta: 21 maig 2022].
- ↑ Jose, Renju. «Australia PM Albanese says election 'imminent' as government rushes to pass tax cuts bill» (en anglès). Reuters, 27-03-2025. [Consulta: 3 maig 2025].
- ↑ «Australian Prime Minister Albanese wins election for second 3-year term» (en anglès). PBS, 03-05-2025. [Consulta: 31 agost 2025].
Enllaços externs
[modifica]- www.alp.org.au/ (anglès)