Vés al contingut

Partit Laborista (Noruega)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Partit Laborista Noruec)
Infotaula d'organitzacióArbeiderpartiet
(no) Arbeidarpartiet Modifica el valor a Wikidata

Lema«De store oppgavene løser vi best sammen» Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtAp i Ap Modifica el valor a Wikidata
TipusPartit polític noruec
Objecte social(nb) Det forenede norske arbeiderparti har til opgave at virke for gjennemførelsen av partiets program. I dette øiemed skal partiet: A) Utsende dygtige medlemmer for at organisere landets arbeidere i fag- og arbeiderforeninger. B) Saavidt gjørlig søke utgit arbeiderblade, flyveblade, arbeiderskrifter og lignende, der skal virke paa grndlag av nævnte program og sprede oplysning om det nuværende økonomiske systems fordærvelighet. C) Ved alle valg saavel til storting som kommunebestyrelse kun stemme paa kandidater, som vil virke for gjennemførelsen av arbeiderpartiet program. Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaSocialdemocràcia
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaforening/lag/innretning Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1887
Activitat
Membre dePartit dels Socialistes Europeus
Aliança Progressista (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Membres48.444 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJens Stoltenberg
Secretària generalKari-Anne Opsal (2025–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsLliga Juvenil dels Treballadors (1927–) Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Afiliació europeaPartit Socialista Europeu
Representació61 escons al Storting
Storting
48 / 169 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.arbeiderpartiet.no

Facebook: Arbeiderpartiet Instagram: arbeiderpartiet TikTok: arbeiderpartiet Modifica el valor a Wikidata

El Partit Laborista (en noruec: Arbeiderpartiet, Ap) és un partit polític de Noruega d'ideologia socialdemòcrata, i el principal partit del país. Fins al 2011 era conegut com a Partit Laborista Noruec (en noruec: Det Norske Arbeiderparti, DNA).

Història

[modifica]

Va ser fundat en 1887 i no fou fins a 1894 quan es va presentar a les primeres eleccions per al parlament noruec, el Storting, aconseguint entrar per primera vegada el 1903. A poc a poc va ser incrementant el seu suport popular i en 1927 va passar a ser el partit més votat del país, mantenint aquesta posició fins avui dia. A les eleccions legislatives noruegues de 2005 va obtenir el 32,7% dels vots i 61 escons.

El 1919 va ingressar en la Comintern, sent l'únic partit socialdemòcrata a entrar en la Internacional Comunista, la qual cosa va provocar la marxa d'una part de la militància, que va formar el Partit Socialdemòcrata dels Treballadors de Noruega. En 1923 el DNA va deixar la Internacional Comunista, cosa que va suposar l'escissió dels comunistes, que van formar el Partit Comunista de Noruega. En 1927 els socialdemòcrates es van unir de nou al Partit Laborista.

Thorbjørn Jagland es va convertir en líder del Partit Laborista el 1992 després de la dimissió de Gro Harlem Brundtland durant el seu tercer mandat com a primera ministra.[1] El 1996, un any abans de les eleccions legislatives noruegues de 1997, Gro Harlem Brundtland també va renunciar al càrrec de primera ministra i es va retirar completament de la política per impulsar la candidatura de Jagland, el seu successor com a líder del Partit Laborista Noruec el 1992 i com a primer ministre el 1996.[2][3] Tot i que a les eleccions els més votats foren els laboristes noruecs, no tingueren prou majoria per a formar govern, de manera que es formà un govern de coalició del Partit Democristià, el Partit de Centre, i el partit liberal Venstre en la que el democristià Kjell Magne Bondevik fou nomenat primer ministre de Noruega.[4]

A les eleccions de 2001, el partit va obtenir un nombre baix de 24,3% del vot popular tot i seguir sent el partit més gran del país i va seguir a l'oposició de Bondevik. A les eleccions legislatives noruegues de 2005, el partit va obtenir novament suport, i va guanyar el 32,7% del vot. El secretari-general del partit, Jens Stoltenberg, fou nomenat primer ministre de Noruega.

A les eleccions legislatives noruegues de 2013 el bloc conservador va obtenir més de la meitat dels vots i dels escons i Erna Solberg va formar govern, malgrat que els laboristes continuessin com a partit més votat.[5]

El 2014, quan Stoltenberg va ser nomenat secretari general de l'OTAN, Jonas Gahr Støre va ser nomenat líder del Partit Laborista.[6]

Després de les eleccions legislatives noruegues de 2021 Jonas Gahr Støre formà un govern de coalició encapçalat pels laboristes i l'euroescèptic Partit del Centre, que es va enfonsar el 28 de gener de 2025 després que el partit del Centre abandonés la coalició després de setmanes de disputes per l'adopció de tres directives energètiques de la UE,[7] quedant els laboristes governant en solitari. Després de les eleccions legislatives noruegues de 2025 el govern en minoria de Jonas Gahr Støre va aconseguir un segon mandat, mentre que la dreta populista del Partit del Progrés va aconseguir el seu millor resultat electoral de la història.[8]

Resultats electorals

[modifica]

Eleccions legislatives

[modifica]
Storting
Any Vots Escons Pos. Govern
# % ± pp # ±
1894 520 0.3 Nou
0 / 114
Nou 4t Extraparlamentari
1897 947 0.6 Augment 0.3
0 / 114
= = 4t Extraparlamentari
1900 7,013 3.0 Augment 2.4
0 / 114
= = 4t Extraparlamentari
1903 22,948 9.7 Augment 6.7
5 / 117
Augment 5 Disminució Oposició
1906 43,134 15.9 Augment 6.2
10 / 123
Augment 5 Augment 3r Oposició
1909 91,268 21.5 Augment 5.6
11 / 123
Augment 1 Disminució 4t Oposició
1912 128,455 26.2 Augment 4.7
23 / 123
Augment 12 Augment 2n Oposició
1915 198,111 32.0 Augment 5.8
19 / 123
Disminució 4 Disminució 3r Oposició
1918 209,560 31.6 Disminució 0.4
18 / 123
Disminució 1 = 3r Oposició
1921 192,616 21.3 Disminució 10.3
29 / 150
Augment 11 = 3r Oposició
1924 179,567 18.4 Disminució 2.9
24 / 150
Disminució 5 = 3r Oposició
1927 368,106 36.8 Augment 18.4
59 / 150
Augment 35 Augment 1r Oposició
1930 374,854 31.4 Disminució 5.4
47 / 150
Disminució 12 = 1r Oposició
1933 500,526 40.1 Augment 8.7
69 / 150
Augment 22 = 1r Oposició (1933–35)
Minoria (1935-36)
1936 618,616 42.5 Augment 2.4
70 / 150
Augment 1 = 1r Majoria
1945 609,348 41.0 Disminució 1.5
76 / 150
Augment 6 = 1r Coalició (1945-49)
Majoria
1949 803,471 45.7 Augment 4.7
85 / 150
Augment 9 = 1r Majoria
1953 830,448 46.7 Augment 1.0
77 / 150
Disminució 8 = 1r Majoria
1957 865,675 48.3 Augment 1.6
78 / 150
Augment 1 = 1r Majoria
1961 860,526 46.8 Disminució 1.5
74 / 150
Disminució 4 = 1r Minoria (1961–63)
Oposició (1963)
Minoria (1963-65)
1965 883,320 43.1 Disminució 3.7
68 / 150
Disminució 6 = 1r Oposició
1969 1,004,348 46.5 Augment 3.4
74 / 150
Augment 6 = 1r Oposició (1969–71)
Minoria (1971–72)
Oposició (1972-73)
1973 759,499 35.3 Disminució 11.2
62 / 155
Disminució 12 = 1r Minoria
1977 972,434 42.3 Augment 7.0
76 / 155
Augment 14 = 1r Minoria
1981 914,749 37.1 Disminució 5.2
65 / 155
Disminució 11 = 1r Oposició
1985 1,061,712 40.8 Augment 3.7
71 / 157
Augment 6 = 1r Oposició (1985–86)
Minoria (1986-89)
1989 907,393 34.3 Disminució 6.5
63 / 165
Disminució 8 = 1r Oposició (1989–90)
Minoria
1993 908,724 36.9 Augment 2.6
67 / 165
Augment 4 = 1r Minoria
1997 904,362 35.0 Disminució 1.9
65 / 165
Disminució 2 = 1r Oposició (1997–00)
Minoria (2000–01)
2001 612,632 24.3 Disminució 10.7
43 / 165
Disminució 22 = 1r Oposició
2005 862,456 32.7 Augment 8.4
61 / 169
Augment 18 = 1r Coalició
2009 949,060 35.4 Augment 2.7
64 / 169
Augment 3 = 1r Coalició
2013 874,769 30.8 Disminució 4.6
55 / 169
Disminució 9 = 1r Oposició
2017 801,073 27.4 Disminució 3.4
49 / 169
Disminució 6 = 1r Oposició
2021 783,394 26.3 Disminució 1.1
48 / 169
Disminució 1 = 1r Coalició
2025 867,447 28.18 Augment 1.8
53 / 169
Augment 5 = 1r Per determinar

Eleccions municipals

[modifica]
Any Vots % Escons
1910 31,8%
428 / 1.846
1913 33,8%
1.775 / 7.824
1916 40,1%
2.451 / 8.430
1919 34,6%
2.692 / 10.908
1922 30,6%
2.263 / 11.855
1925 30,0%
1.831 / 11.948
1928 36,4%
3.662 / 12.546
1931 36,0%
3.855 / 13.144
1934 40,9%
4.997 / 13.869
1937 522,173 43,4%
5.702 / 14.467
1945 510,674 39,8%
5.693 / 14.444
1947 550,222 38,2%
5.458 / 14.430
1951 657,187 42,4%
5.615 / 14.759
1955 696,411 43,4%
6.735 / 16.089
1959 729,503 43,7%
6.694 / 16.131
1963 870,425 45,8%
6.274 / 14.213
1967 43,8%
5.873 / 13.484
1971 41,7%
5.648 / 13.392
1975 732,311 38,0%
5.232 / 13.545
1979 768,423 35,9%
5.146 / 13.772
1983 793,903 38,9%
5.764 / 13.806
1987 747,721 35,9%
5.401 / 13.648
1991 655,716 30,2%
4.222 / 13.073
1995 644,573 30,5%
4.092 / 12.663
1999 592,281 28,6%
3.804 / 12.253
2003 566,182 27,5%
3.238 / 11.138
2007 655,093 29,6%
3.299 / 10.933
2011 765,289 31,7%
3.378 / 10.785
2015 789,170 33,0%
3.461 / 10.624
2019 664,695 24,9%
2.583 / 8.921
2023 565,253 21,6%
2.023 / 7.791

Líders del partit

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Menéndez, Sofía «Gro Harlem Brundtland, la mare de la sostenibilitat». Medi Ambient Tecnologia i Cultura, 40, 2007, pàg. 30 [Consulta: 26 agost 2025].
  2. Ortiz de Zárate, Roberto. «Gro Harlem Brundtland» (en castellà). Cidob. Barcelona Centre for International Affairs. [Consulta: febrer 2024].
  3. Helle, Egil. «Gro Harlem Brundtland» (en noruec). Store norske leksikon, 03-11-2023. [Consulta: febrer 2024].
  4. «Kjell Magne Bondevik's First Government» (en noruec). regjeringen.no. [Consulta: 28 juliol 2025].
  5. Fluxá, María. «Dos mujeres con las riendas de Noruega» (en castellà). El Mundo, 16-10-2013. [Consulta: 5 març 2025].
  6. Crespo, María. «Jonas Gahr Støre, el millonario que resucitó a la izquierda en Noruega» (en castellà). El Mundo, 14-09-2021. [Consulta: 5 març 2025].
  7. Jochecová, Ketrin. «Norway’s government collapses over EU spat» (en anglès). Politico, 30-01-2025. [Consulta: 30 gener 2025].
  8. Terje Solsvik, Nora Buli, Nerijus Adomaitis. «Norway ruling Labour Party wins reelection while populists score gains». Reuters, 09-09-2025. [Consulta: 7 octubre 2025].

Enllaços externs

[modifica]
  • Arbeiderpartiet Web oficial (noruec)