Vés al contingut

Partit Liberal Democràtic del Japó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Liberal Democràtic del Japó
(ja) 自由民主党
(ja) 自民党 Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Epònimdemocràcia liberal Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPLD, LDP i 自民党 Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaconservadorisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicapartit polític Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaPartit Liberal
Partit Democràtic del Japó Modifica el valor a Wikidata
Creació15 novembre 1955
FundadorIchirõ Hatoyama Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres1.091.075 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaSanae Takaichi
Yoshihide Suga (2020–2021)
Fumio Kishida (2021–2024)
Shigeru Ishiba (2024–) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Modifica el valor a WikidataSanae Takaichi Modifica el valor a Wikidata
Òrgan de premsaLiberal & Democratic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
JoventutsYouth Division of the Liberal Democratic Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Indicadors econòmics
FinançadorAgència Central d'Intel·ligència Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjimin.jp Modifica el valor a Wikidata
Facebook: jimin.official X: jimin_koho Instagram: jimin.jp Youtube (canal): UCQVGAwZGA9jrH2XF7feK2xQ TikTok: jimin_koho Modifica el valor a Wikidata
Seu social
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Seu del Partit Liberal Democràtic
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Construcció1966 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície13.663,43 m² Modifica el valor a Wikidata
Pisos per sobre el terra9 Modifica el valor a Wikidata
Plantes subterrànies3 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Lloc〒100-8910 東京都千代田区永田町1-11-23 Modifica el valor a Wikidata

El Partit Liberal Democràtic del Japó (自由民主党, Jiyū-Minshutō, abreviat PLD), també conegut per la seva abreviació japonesa Jimintō (自民党), és un partit polític conservador del Japó,[1][2] essent la principal força política japonesa que tradicionalment ha mantingut el govern del país de forma quasi ininterrompuda des de la seva fundació, el 1955.[3] Tot i que al Japó regeix un sistema polític multipartidista, per alguns autors la llarga estada al poder del PLD l'han convertit en un sistema de partit dominant[4] La fragmentació i divisió dels partits de l'oposició són una de les causes que expliquen la fortalesa del PLD durant dècades.[4]

El Partit Liberal Democràtic no s'ha de confondre amb el difunt Partit Liberal (自由党, Jiyūtō), el qual es fusionà amb el Partit Democràtic el 2003.

Història

[modifica]

El PLD s'ha mantingut en el poder la major part del seu temps des de la seva fundació fins a l'actualitat, a excepció de dos períodes amb els governs de coalició anti-PLD de Morihiro Hosokawa i Tsutomu Hata el 1993 i el 1994,[5] i entre 2009 i 2012, en què governà el Partit Democràtic.

Fundació

[modifica]
Primera convenció del partit, 15 de novembre de 1955.

El PLD fou creat el 1955 amb la unió de dues formacions polítiques de dretes: el Partit Liberal (自由党, Jiyutō, liderat per Shigeru Yoshida) i el Partit Democràtic (日本民主党, Nihon Minshutō, liderat per Ichirõ Hatoyama). Ambdós partits acordaren unir-se per a formar un partit unificat contra el Partit Socialista del Japó, que en aquella època gaudia de gran popularitat entre l'electorat japonès. El PLD guanyà les següents eleccions generals que se celebraren, i aconseguí formar el primer govern conservador del Japó amb una amplia majoria. Des de llavors, aconseguiria mantenir el poder fins a 1993.

Primers anys

[modifica]

El PLD comença donant un nou enfocament a la política exterior del Japó, amb mesures que anaven des de l'entrada a les Nacions Unides al re-establiment de relacions diplomàtiques amb la Unió Soviètica. En la majoria de les eleccions que seguiren a 1955 el PLD fou en la força política més votada, trobant-se únicament amb l'oposició que venia dels dos principals partits d'esquerres: el Partit Socialista (PSJ) i el Partit Comunista (PCJ). Per aquest motiu, entre les dècades del 1950 i 1970, l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units destinà milions de dòlars a les campanyes electorals japoneses, procurant l'augment popular del PLD i, a la vegada, contra els partits i moviments d'esquerra.[6][7]

La llarga intervenció dels serveis secrets estatunidencs a favor dels conservadors japoneses no fou coneguda públicament fins a la meitat de la dècada dels anys 1990, quan fou revelada pel New York Times.[8]

Seu del PLD a Tòquio.

Després del retorn al poder el 1996, cinc anys més tard el partit passà a ser liderat pel carismàtic Junichiro Koizumi. Amb una nova victòria a les eleccions generals del 2005, el PLD mantingué la majoria absoluta en la Dieta del Japó i formà un govern de coalició amb el partit Kōmeitō. El període de govern de Koizumi estigué marcat per la seva aliança amb el president estatunidenc George W. Bush, una forta política nacionalista i, especialment, la privatizació del servei postal.[9]

Shinzō Abe succeí a Koizumi com a president del partit el 20 de setembre de 2006, tot i que només ocuparia el càrrec per un període curt. En aquest context, el partit sofrí una gran derrota a les eleccions generals japoneses de 2007, on hi perdé la majoria per primera vegada a la història. El 12 de setembre de 2007, Abe dimití com a primer ministre i líder del partit, i el succeí Yasuo Fukuda, que dimitiria l'1 de setembre de 2008 després d'un any en el càrrec.

A l'oposició

[modifica]

El veterà Taro Aso passà a dirigir el govern i el partit, però en les eleccions generals de 2009 el PLD sofrí un important daltabaix electoral enfront del Partit Demòcrata al perdre 177 escons en el parlament, fet que suposà la sortida del govern.[10] Aquesta derrota significà el final de més de mig segle de governs conservadors.

Shinzō Abe (2012-2020)

[modifica]
Shinzō Abe

El 26 de setembre de 2012 Shinzō Abe va superar l'ex Ministre de Defensa Shigeru Ishiba en la pugna per la presidència del PLD, que va rebre el càrrec de secretari general.[11] Després de tres anys de govern el Partit Democràtic acumulà un desgast notable per la gestió del terratrèmol i tsunami del Japó del 2011 i l'accident nuclear de Fukushima I[12]

El 2012, el govern del Partit Democràtic de Yoshihiko Noda va decidir augmentar l'impost al consum japonès.[13] Aquest moviment impopular va permetre al Partit Liberal Democràtic de Shinzo Abe aconseguir una victòria contundent en les eleccions generals de 2012 i retornà al poder[14] el 26 de desembre de 2012.[15]

Abe va procedir a implementar una sèrie de programes econòmics coneguts com Abenomics en un intent per estimular l'economia. Malgrat aquests programes, el Japó va entrar en una recessió tècnica a mitjans del 2014, que Abe va culpar de l'augment de l'impost al consum,[16] tot i que molts membres del LDP van donar suport a l'augment. Abe va convocar eleccions anticipades el 18 de novembre de 2014, en part amb el propòsit d'aconseguir el suport del LDP per posposar la pujada i implementar els Abenomics.[17]

A les eleccions generals japoneses de 2014[18] i les de 2017 la coalició de govern va revalidar la seva majoria[19] però no va aconseguir majories suficients per impulsar la reforma de l'article 9 de la Constitució del Japó i legalitzar un exèrcit.[20] En octubre de 2015 fou reelegit per a un altre mandat de tres anys com a president del PLD i implantar les seves polítiques "Abenomics 2.0".[21]

A les eleccions generals de 2017, Abe va revalidar la seua majoria[22] parò no va aconseguir majories suficients per impulsar la reforma de l'article 9 de la Constitució del Japó i legalitzar un exèrcit.[23] El 28 d'agost de 2020 va anunciar la seva dimissió per motius de salut, i aquesta es va fer efectiva amb l'elecció del seu successor,[24] Yoshihide Suga, en la votació del Parlament japonès el 16 de setembre del 2020,[25] ratificant l'elecció de líder que havia fet el seu partit dos dies abans.[26]

Yoshihide Suga (2020-2021)

[modifica]

El 28 d'agost de 2020 Abe va anunciar la seva dimissió per motius de salut, i aquesta es va fer efectiva amb l'elecció del seu successor,[27] Yoshihide Suga, en la votació del Parlament japonès el 16 de setembre del 2020,[28] ratificant l'elecció de líder que havia fet el seu partit dos dies abans.[29] Suga va renunciar com a líder del governant PLD després d'uns mesos al càrrec a causa dels baixos índex d'aprovació.[30]

Fumio Kishida

[modifica]

Fumio Kishida va succeir l'anterior líder del partit, Yoshihide Suga, com a primer ministre del Japó el 4 d'octubre de 2021.[31][32] Després de les eleccions generals japoneses de 2021 va mantenir el primer càrrec, tot i que el LDP va perdre 25 escons, formant un nou govern de coalició amb Kōmeitō.[33] El 8 de juliol del 2022 Shinzō Abe va morir en rebre dos trets per l'esquena mentre donava un discurs polític a Nara, al Japó,[34] i durant un acte electoral a Wakayama, el primer ministre Fumio Kishida va ser objecte d'un atemptat el 15 d'abril de 2023.[35]

Shigeru Ishiba

[modifica]
Shigeru Ishiba

El 14 d'agost de 2024, Fumio Kishida va anunciar que ja no intentaria revalidar com a president del PLD a les eleccions previstes al setembre, i posaria fi al seu mandat com a primer ministre.[36] Shigeru Ishiba va guanyar les eleccions per liderar el partit i es convertí en primer ministre en 1 d'octubre, poques setmanes abans de les eleccions, però la popularitat del partit va baixar de manera notable els últims mesos i la coalició del PLD amb el Kōmeitō perdé la majoria per primera vegada a les eleccions generals japoneses de 2024.[37]

L'11 de novembre, Shigeru Ishiba va ser reelegit primer ministre d'un govern en minoria de PLD i Kōmeitō durant una sessió extraordinària de la Dieta amb 221 vots, derrotant a Yoshihiko Noda del Partit Democràtic Constitucional del Japó (PDC) que en va rebre 160.[38] Aquesta va ser la primera vegada des de 1994 que la votació requeria dues voltes. El mateix dia, el gabinet d'Ishiba de la legislatura anterior va dimitir i es va inaugurar un segon gabinet. El 7 de desembre de 2025, Ishiba va dimitir després de dues derrotes electorals.[39]

Sanae Takaichi

[modifica]
Sanae Takaichi

El PLD va escollir el 4 d'octubre de 2025 a Sanae Takaichi per succeir Shigeru Ishiba al capdavant del partit i del govern.[40] El 10 d'octubre el principal representant del Kōmeitō, Tetsuo Saito, va anunciar que trencava la coalició de govern per desacords amb Takaichi,[41] Finalment el 21 d'octubre de 2025 Takaichi es va convertir en la primera dona que aconsegueix ser primera ministra del Japó.[42]

Resultats electorals

[modifica]
Cambra de Representants
Any Candidat Vots % Pos. Diputats +/- Govern
1958 Nobusuke Kishi 23.840.170 59,0% 1r
289 / 467
 Nou Majoria
1960 Hayato Ikeda 22.950.404 58,1% 1r
300 / 467
 Augment 11 Majoria
1963 22.972.892 56,0% 1r
283 / 467
 Disminució 17 Majoria
1967 Eisaku Satō 22.447.838 48,9% 1r
277 / 486
 Disminució 6 Majoria
1969 22.381.570 47,6% 1r
288 / 486
 Augment 11 Majoria
1972 Kakuei Tanaka 24.563.199 46,9% 1r
271 / 491
 Disminució 17 Majoria
1976 Takeo Miki 23.653.626 41,8% 1r
249 / 511
 Disminució 22 Majoria
1979 Masayoshi Ōhira 24.084.130 44,59% 1r
248 / 511
 Disminució 1 Majoria
1980 28.262.442 47,88% 1r
284 / 511
 Augment 36 Majoria
1983 Yasuhiro Nakasone 25.982.785 45,76% 1r
250 / 511
 Disminució 34 Coalició
1986 29.875.501 49,42% 1r
300 / 512
 Augment 50 Majoria
1990 Toshiki Kaifu 30.315.417 46,14% 1r
275 / 512
 Disminució 25 Majoria
1993 Kiichi Miyazawa 22.999.646 36,62% 1r
223 / 511
 Disminució 52 Oposició (1993-94)
Coalició (1994-96)
1996 Ryūtarō Hashimoto 21.836.096 38,63% 1r
239 / 500
 Augment 16 Coalició
2000 Yoshirō Mori 24.945.806 40,97% 1r
233 / 480
 Disminució 6 Coalició
2003 Jun'ichirō Koizumi 26.089.326 43,85% 1r
237 / 480
 Augment 4 Coalició
2005 32.518.389 47,80% 1r
296 / 480
 Augment 59 Coalició
2009 Taro Aso 27.301.982 38,68% 2n
119 / 480
 Disminució 177 Oposició
2012 Shinzō Abe 25.643.309 43,01% 1r
294 / 480
 Augment 175 Coalició
2014 25.461.427 48,10% 1r
291 / 475
 Disminució 3 Coalició
2017 26.719.032 48,21% 1r
284 / 465
 Disminució 7 Coalició
2021 Fumio Kishida 27,626,235 48,08 1r
259 / 465
 Disminució 25 Coalició
2024 Shigeru Ishiba 14.582.690 26,73 1r
191 / 465
 Disminució 68 Coalició (Minoria)

Cambra de Consellers

[modifica]
Cambra de Consellers
Any Líder Districte Nacional Total Govern
Vots % Escons ±
1956 Ichirō Hatoyama 11,356,874 39.7
122 / 250
 Nou Minoria
1959 Nobusuke Kishi 12,120,598 41.2
132 / 250
 Augment 10 Majoria
1962 Hayato Ikeda 16,581,637 46.4
142 / 250
 Augment 10 Majoria
1965 Eisaku Satō 17,583,490 47.2
140 / 251
 Disminució 2 Majoria
1968 20,120,089 46.7
137 / 250
 Disminució 3 Majoria
1971 17,759,395 44.5
131 / 249
 Disminució 6 Majoria
1974 Kakuei Tanaka 23,332,773 44.3
126 / 250
 Disminució 5 Majoria
1977 Takeo Fukuda 18,160,061 35.8
125 / 252
 Disminució 1 Minoria
1980 Masayoshi Ōhira 23,778,190 43.3
135 / 252
 Augment 10 Majoria
1983 Yasuhiro Nakasone 16,441,437 35.3
137 / 252
 Augment 2 Majoria
1986 22,132,573 38.58
143 / 252
 Augment 6 Majoria
1989 Sōsuke Uno 15,343,455 27.32
109 / 252
 Disminució 34 Minoria
1992 Kiichi Miyazawa 14,961,199 33.29
106 / 252
 Disminució 3 Minoria
1995 Yōhei Kōno 10,557,547 25.40
111 / 252
 Augment 5 Coalició
1998 Ryutaro Hashimoto 14,128,719 25.17
102 / 252
 Disminució 9 Coalició
2001 Junichiro Koizumi 21,114,727 38.57
111 / 247
 Augment 9 Coalició
2004 16,797,686 30.03
115 / 242
 Augment 4 Coalició
2007 Shinzo Abe 16,544,696 28.1
83 / 242
 Disminució 32 Minoria
2010 Sadakazu Tanigaki 14,071,671 24.07
84 / 242
 Augment 1 Minoria
2013 Shinzo Abe 18,460,404 34.7
115 / 242
 Augment 32 Coalició
2016 20,114,833 35.9
121 / 242
 Augment 6 Coalició
2019 17,712,373 35.37
113 / 245
 Disminució 8 Coalició
2022 Fumio Kishida 18,256,245 34.43
119 / 248
 Augment 6 Coalició
2025 Shigeru Ishiba 12,809,064 21.65
101 / 248
 Disminució 18 Coalició (Minoria)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Pradyumna P. Karan (2005). Japan in the 21st century: environment, economy, and society, University Press of Kentucky, pàg. 295
  2. ↑ Roger Blanpain; Michele Tiraboschi (2008). The Global Labour Market: From Globalization to Flexicurity, Kluwer Law International, pàg. 268
  3. ↑ Almazán, David; Barlés, Elena. Japón y el mundo actual (en castellà). Prensas Universitarias de Zaragoza, 2010, p. 325. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Pilar Chávarri Sidera, Irene Delgado Sotillos (2013). Sistemas Políticos Contemporáneos, UNED: Madrid, pàg. 626
  5. ↑ «Coalition Politics in Japan» (en anglès). U.S. Department of State. [Consulta: 15 desembre 2024].
  6. ↑ Weiner, Tim. «C.I.A. Spent Millions to Support Japanese Right in 50's and 60's» (en anglès). New York Times, 09-10-1994. [Consulta: 15 maig 2015].
  7. ↑ «Foreign Relations of the United States, 1964-1968, Vol. XXIX, Part 2, Japan» (en anglès). United States Department of State, 18-07-2006. [Consulta: 15 maig 2015].
  8. ↑ Johnson, Chalmers. «The 1955 System and the American Connection: A Bibliographic Introduction» (en anglès). JPRI Working Paper No. 11, 1995. [Consulta: 14 abril 2016].
  9. ↑ Àngels Pelegrín Solé, Amadeu Jensana Tanehashi (2011). Economía de Japón, Barcelona: Anglofort, pàg. 34
  10. ↑ «La oposición obtiene una victoria histórica en Japón» (en castellà). El País, 30-08-2009.
  11. ↑ «Japan election: Shinzo Abe and LDP in sweeping win - exit poll» (en anglès). BBC, 16-12-2012. [Consulta: 2 desembre 2025].
  12. ↑ «El primer ministre japonès presenta la dimissió». Regió 7, 26-08-2011. [Consulta: 2 desembre 2024].
  13. ↑ Westlake, Adam. «Prime Minister Noda survives opponents’ no-confidence vote» (en anglès). Japan Times, 10-08-2012. [Consulta: 12 gener 2025].
  14. ↑ «Shinzo Abe toma posesión este miércoles como nuevo primer ministro de Japón» (en castellà). El País, 26-12-2012.
  15. ↑ Fernandez, Eduard. «Els conservadors arrasen i recuperen el poder al Japó». El Punt Avui, 17-12-2012. [Consulta: 13 setembre 2020].
  16. ↑ «L'economia japonesa entra en recessió». El Punt Avui, 17-11-2014. [Consulta: 12 gener 2025].
  17. ↑ Masazumi Wakatabe. «Election With A Cause: Why Japan's Prime Minister Shinzo Abe Must Call General Election Now» (en anglès). Forbes, 20-11-2014. [Consulta: 12 gener 2025].
  18. ↑ «La coalició de govern guanya els comicis anticipats al Japó». El Punt Avui, 14-12-2014. [Consulta: 4 març 2025].
  19. ↑ Ambrós, Isidre. «La arrolladora victoria de Abe acaba con la ‘era pacifista’ en Japón» (en castellà). La Vanguardia, 23-10-2017. [Consulta: 13 setembre 2020].
  20. ↑ Sieg, Linda; Takenaka, Kiyoshi. «Japan's pro-constitution reform forces fall short of two-thirds upper house majority: NHK» (en anglès). Reuters, 21-07-2019. [Consulta: 26 desembre 2020].
  21. ↑ «Abenomics 2.0 – PM updates plan to refresh Japanese economy» (en anglès). The Guardian, 24-09-2015. [Consulta: 2 novembre 2025].
  22. ↑ Ambrós, Isidre. «La arrolladora victoria de Abe acaba con la ‘era pacifista’ en Japón» (en castellà). La Vanguardia, 23-10-2017. [Consulta: 13 setembre 2020].
  23. ↑ Sieg, Linda; Takenaka, Kiyoshi. «Japan's pro-constitution reform forces fall short of two-thirds upper house majority: NHK» (en anglès). Reuters, 21-07-2019. [Consulta: 26 desembre 2020].
  24. ↑ Yuko Kato «Shinzo Abe: Japan's PM resigns for health reasons» (en anglès). BBC news, 28-08-2020 [Consulta: 28 agost 2020]. «He will remain in his post until a successor is chosen»
  25. ↑ «Suga assumix el Govern nipó amb una promesa de continuïtat i reptes heretats». Levante-EMV, 16-09-2020 [Consulta: 18 setembre 2020].
  26. ↑ «Suga obté un ampli suport del seu partit per ser nou primer ministre». El Punt Avui, 15-09-2020 [Consulta: 18 setembre 2020].
  27. ↑ Yuko Kato «Shinzo Abe: Japan's PM resigns for health reasons» (en anglès). BBC news, 28-08-2020 [Consulta: 28 agost 2020]. «He will remain in his post until a successor is chosen»
  28. ↑ «Suga assumix el Govern nipó amb una promesa de continuïtat i reptes heretats». Levante-EMV, 16-09-2020 [Consulta: 18 setembre 2020].
  29. ↑ «Suga obté un ampli suport del seu partit per ser nou primer ministre». El Punt Avui, 15-09-2020 [Consulta: 18 setembre 2020].
  30. ↑ «Yoshihide Suga to step down as Japan's prime minister» (en anglès). BBC, 03-09-2021. [Consulta: 11 novembre 2024].
  31. ↑ «Fumio Kishida: Japan's new prime minister takes office» (en anglès). BBC News, 04-10-2021.
  32. ↑ «Fumio Kishida, nou primer ministre del Japó». El Punt Avui, 04-10-2021. [Consulta: 6 octubre 2021].
  33. ↑ «Fumio Kishida re-elected Japan PM, Yoshimasa Hayashi named foreign minister» (en anglès). Kyodo News, 10-11-2021. [Consulta: 4 novembre 2024].
  34. ↑ «Muere ex primer ministro nipón Shinzo Abe, víctima de atentado en acto electoral en Japón» (en castellà), 08-07-2022. [Consulta: 8 juliol 2022].
  35. ↑ «Evacuat el primer ministre japonès per un explosiu en un acte electoral». El Punt Avui, 15-04-2023. [Consulta: 28 octubre 2024].
  36. ↑ Lee, Michelle Ye Hee; Inuma, Julia Mio. «Japanese Prime Minister Fumio Kishida to step down next month» (en anglès). Washington Post, 14-08-2024. [Consulta: 10 novembre 2024].
  37. ↑ Bruna, R. «Els primers resultats confirmen la pèrdua de la majoria del bloc del govern japonès». El Punt Avui, 27-10-2024. [Consulta: 28 octubre 2024].
  38. ↑ Bellés, Dolors. «Ishiba, reelegit com a primer ministre del Japó per majoria simple». El Punt Avui, 11-11-2024. [Consulta: 26 novembre 2024].
  39. ↑ Hagan, Rachel. «Japan's Prime Minister Shigeru Ishiba resigns after election defeats» (en anglès). BBC, 07-09-2025. [Consulta: 4 octubre 2025].
  40. ↑ Khalil, Shaimaa. «Sanae Takaichi set to become Japan's first female prime minister» (en anglès). BBC, 04-10-2025. [Consulta: 4 octubre 2025].
  41. ↑ Kantaro Komiya, Tim Kelly. «Japan's ruling coalition splits, throwing Takaichi's PM bid into doubt» (en anglès), 10-10-2025. [Consulta: 21 octubre 2025].
  42. ↑ «La conservadora Sanae Takaichi se convierte en la primera mujer en ser primera ministra de Japón» (en castellà). Público, 21-10-2025. [Consulta: 21 octubre 2025].

Bibliografia

[modifica]
  • Crespo, J.A (1994). El Partido Liberal Democrático en Japón: el dominio conservador, México DF: Centro de Investigación y Docencia Económicas.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Liberal Democràtic del Japó
  • Web oficial (japonès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Liberal_Democràtic_del_Japó&oldid=36570038»