Vés al contingut

Partit Nacional Eslovac

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Nacional Eslovac
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaSlovak nationalism (en) Tradueix
populisme de dreta
conservadorisme nacionalista
Euroeslavisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació7 març 1990, Bratislava Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deMovement for a Europe of Liberties and Democracy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membres5.150 (2015) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaAndrej Danko (en) Tradueix (2012–) Modifica el valor a Wikidata
Consell nacional d'Eslovàquia (2025)
6 / 150
Parlament Europeu (2025)
0 / 720 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc websns.sk Modifica el valor a Wikidata

Facebook: stranasns Instagram: sns_sk Threads: sns_sk Modifica el valor a Wikidata

Partit Nacional Eslovac (eslovac Slovenská národná strana, SNS) és un partit polític eslovac, fundat el 1989, d'ideologia nacionalista eslovaca i que es reclama successor del Partit Nacional Eslovac. El partit considera com a pilars ideològics el cristianisme, el nacionalisme i el socialisme. Es considera un partit de dretes, però sovint és descrit com a ultranacionalista,[1][2][3] d'extrema dreta, extremista i fins i tot neofeixista. Sovint també és descrit com a racista sobre l'estatut al país d'hongaresos, gitanos, jueus i homosexuals.

Després de les eleccions legislatives eslovaques de 2006 el SNS va formar part del govern de coalició amb el socialdemòcrata Robert Fico, rao per la qual el partit Direcció - Socialdemocràcia fou suspès del Partit Socialista Europeu, ja que aquest considera el SNS un " partit polític que incita o els intents d'atiar els prejudicis racials o ètnics i l'odi racial ". El 2008, però, foren readmesos.

Història

[modifica]

El Partit Nacional Eslovac (SNS) va ser fundat el desembre de 1989. Una de les grans fites del partit ha estat participar des d'aleshores en l'establiment d'una Eslovàquia independent l'1 de gener de 1993. Ha tingut els diputats al Consell Nacional eslovac en els anys 1990-2002 i des de 2006. També ha tingut membres dins el govern eslovac: Marián Andel, Jozef Prokeš, Jaroslav Paška i Ľudovít Černák en el segon govern Mečiar (1992-1994), Ján Sitek i Eva Slavkovská en el tercer govern Mečiar (1994-1998) i tres ministres en el govern de Robert Fico de 4 de juliol de 2006: Ján Mikolaj (viceprimer ministre; ministre d'educació), Marián Janušek (ministre de construcció i desenvolupament regional) i Jaroslav Izák (ministre de medi ambient).

Ján Slota

La desintegració de Txecoslovàquia i la fundació d'un estat eslovac independent el gener de 1993 va obrir una disputa dins del SNS entre el pragmatisme conservador-liberal de Ľudovit Černák, que s'havia convertit en el líder del partit l'octubre de 1992, i un sector nacionalista més radical, que finalment va destituir Černák com a president i impulsant Ján Slota al lideratge del partit el febrer de 1994.[4] Després de les eleccions legislatives eslovaques de 1994 el partit va entrar en un govern de coalició amb el Moviment per una Eslovàquia Democràtica encapçalat per Vladimír Mečiar i l'Unió dels Treballadors d'Eslovàquia d'extrema esquerra encapçalada per Ján Ľupták.[5]

Anna Malíková fou elegida líder del partit el 2 de novembre de 1999,[6] però després d'un període de tensions internes, en 2001 es va produir l'escissió del Partit Nacional Eslovac Autèntic (Praveen Slovenská Národná Strana, PSNS) encapçalada per Ján Slota, que es presentà a les les eleccions legislatives eslovaques de 2002 en solitari, però cap de les dues formacions va entrar al parlament i el PSNS es va reintegrar al partit en el congrés conjunt de maig de 2003,[7] amb Slota com a nou President[8] i Anna Malíková-Belousovová va esdevenir la primera vicepresidenta.[9]

Des de 2005, existeix també un Partit Nacional Eslovac Unit (Zjednotená Slovenská Národná Strana, ZSNS), també format per ex membres del SNS. El febrer de 2006, el ZSNS va canviar el seu nom pel de Coalició Nacional Eslovaca - Mutualitat Eslovaca (Slovenská Národná koalícia - Slovenská vzájomnosť). Tanmateix, només el Partit Nacional Eslovac ha estat rellevant.

Després de les eleccions legislatives eslovaques de 2006 va entrar al govern de coalició de Robert Fico de Direcció – Socialdemocràcia (SMER-SD) amb el Partit Popular (HZDS) de Vladimír Mečiar i el SNS de Slota.[10]

En 2008, una licitació de 120m € per a l'establiment de les normes, directrius i logotips per a la distribució de fons de la Unió Europea, va ser guanyada per un consorci d'empreses amb vincles estrets amb el seu líder líder Ján Slota. L'anunci de licitació havia estat anunciat amb només cinc dies d'antelació en butlletí d'anuncis del ministeri dirigit pel SNS a porta tancada, amb el resultar d'una sola oferta. Després de l'escàndol, el ministre encarregat dels contractes fou destituït, i la Comissió Europea ha posat en marxa una investigació.[11] L'any 2009 el SNS presentà un projecte de llei per tal de posar impediments a les dones que intentin avortar a Eslovàquia[12]

Andrej Danko

A les eleccions legislatives eslovaques de 2012 el partit es va tornar a convertir en extraparlamentari i Slota va dimitir, sent escollit Andrej Danko per rellevar-lo com a president del partit després d'obtenir el suport de la majoria dels membres del partit.[13] Un cop president del partit, Danko va ser instrumental en l'expulsió de Slota del partit el 2013 per mala gestió i irregularitats financeres.[14]

El 17 de març de 2016, després de les eleccions legislatives eslovaques de 2016, en les què SMER-SD del primer ministre Robert Fico perdé la majoria absoluta, aquest presentà al president Andrej Kiska un govern de coalició amb el SNS, Most-Híd i Partit Conservador Eslovac (Sieť), que disposava de 85 dels 150 escons.[15] El 15 de març de 2018, arran de la crisi política després de l'assassinat del periodista Ján Kuciak quan estava treballant en una història que vinculava la corrupció política d'alt nivell a Eslovàquia amb la màfia italiana,[16] Robert Fico va presentar la seva renúncia al president Kiska, qui llavors formalment va encarregar al viceprimer ministre Peter Pellegrini la formació d'un nou govern,[17][18] mantenint la coalició de SMER-SD, SNS i Most-Híd.

El partit va perdre tota la representació a les eleccions legislatives eslovaques de 2020.[19]

A les eleccions legislatives eslovaques de 2023 va recuperar la representació i es va incorporar al govern de coalició encapçalat per Robert Fico, de SMER-SD[20] amb el partit d'esquerres Veu – Socialdemocràcia (HLAS-SD).[21] Fico va aturar completament l'ajuda militar a Ucraïna en la guerra russo-ucraïnesa i va instar a iniciar converses de pau.[22]

En octubre de 2024 tres diputats del SNS van abandonar el partit i el 24 de gener de 2025 quatre diputats foren expulsats de HLAS-SD per les seves ambicions al partit i el govern, quedant el govern de Robert Fico amb el suport assegurat de només 72 diputats i perdent la majoria absoluta, però al febrer 2025, Fico va proposar canvis al gabinet i recuperà alguns rebels i una majoria fràgil, i al març va poder restaurar el suport de 79 escons.[23]

Racisme i discriminació

[modifica]

L'ultra-nacionalista SNS és conegut per la seva retòrica incendiària contra els romaní i els hongaresos. El Partit Socialista Europeu considera SNS com un "partit polític que inciti o els intents d'atiar el racial o ètnic els prejudicis i l'odi racial". El líder del partit Ján Slota és un xenòfob que ha despertat sentiments anti-hongaresos[24] i que va dir que la millor política per fer front als roma és "un fuet llarg en un pati petit"[25] Ell és citat dient "ens sentarem en els nostres tancs i destruirem Budapest»'[25] i qüestiona que els homosexuals siguin persones normals.[cal citació]

Slota també ha qualificat al líder feixista Jozef Tiso "un dels més grans fills de la nació eslovaca" i el 17 de febrer de 2000, 40 dels 41 regidors municipals de Žilina, on Slota és alcalde, votà dedicar una placa en honor de Tiso.[1]

Resultats electorals

[modifica]

Consell Nacional

[modifica]
Any Lider Vots % Pos. Escons +/– Govern
1990 Víťazoslav Móric 470,984
13,94 / 100
3r
22 / 150
Oposició
1992 Jozef Prokeš 244,527
7,93 / 100
4t
15 / 150
Disminució 7 Coalició
1994 Ján Slota 155,359
5,4 / 100
9 / 150
Disminució 6 Coalició
1998 304,839
9,07 / 100
14 / 150
Augment 5 Oposició
2002 Anna Malíková 95,633
3,33 / 100
0 / 150
Disminució 14 Extraparlamentari
2006 Ján Slota 270,230
11,73 / 100
3r
20 / 150
Augment 20 Coalició
2010 128,490
5,08 / 100
9 / 150
Disminució 11 Oposició
2012 116 420
4,56 / 100
0 / 150
Disminució 9 Extraparlamentari
2016 Andrej Danko 225,386
8,64 / 100
4t
15 / 150
Augment 15 Coalició
(2016)
Coalició
(2016–20)
2020 91,171
3,16 / 100
10è
0 / 150
Disminució 15 Extraparlamentari
2023 166,995
5,63 / 100
10 / 150
Augment 10 Coalició
(2023-)

Presidencials

[modifica]
Any Candidat 1a volta 2a volta Resultat
Vots % Vots %
1999 Ján Slota 73,836
2,5 / 100
Derrota
2004 Suport a Vladimír Mečiar 650,242
32,73 / 100
722,368
40,08 / 100
Derrota
2009 Suport a Ivan Gašparovič 876,061
46,71 / 100
1,234,787
55,53 / 100
Victòria
2024 Andrej Danko (retirat) 1,905
0,08 / 100
Derrota

Parlament Europeu

[modifica]
Any Líder Vots % Pos. Escons +/– Grup PE
2004 14,150
2,01 / 100
0 / 14
-
2009 Dušan Švantner 45,960
5,55 / 100
1 / 13
Augment 1 EFDD
2014 Andrej Danko 20,244
3,61 / 100
10è
0 / 13
Disminució 1 -
2019 40,330
4,09 / 100
0 / 14
= -
2024 28,102
1,9 / 100
10è
0 / 15
= -

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Arxivat 2011-01-05 a Wayback Machine. El nou govern eslovac prefereix els ultranacionalistes i exclou el Partit de la Coalició Hongaresa HRF Alerta: "Els hongaresos són el càncer de la nació eslovaca, ens cal sense dilacions excloure'ls del cos de la nació." (Új Szó, 15 d'abril, 2005)
  2. «Article de l'International Herald Tribune sobre les relacions eslovaco-hongareses». Arxivat de l'original el 2007-03-14. [Consulta: 14 març 2007].
  3. Resultats oficials: Ultranacionalistes eslovacs prenen seient en el vot de la UE
  4. Tim Haughton, Marek Rybář, Kevin Deegan‐Krause «Leading the Way, but Also Following the Trend: The Slovak National Party» (en anglès). Politics and Governance, 9, 4, 2021, p. 330-331. ISSN: 2183–2463.
  5. «ZDRUŽENIE ROBOTNÍKOV SLOVENSKAÚSTREDNÁ RADA» (en eslovac), 23-03-2010. [Consulta: 18 agost 2024].
  6. Pisárová, Martina. «Four success stories: the model for Slovak women» (en anglès). The Spectator, 01-05-2000. [Consulta: 23 novembre 2025].
  7. «Nationalist parties back together again» (en anglès). The Slovak Spectator, 09-06-2003. [Consulta: 30 juliol 2025].
  8. «Životopis - Ing. Ján Slota» (en eslovac). [Consulta: 25 setembre 2025].
  9. Tim Haughton, Marek Rybář, Kevin Deegan‐Krause «Leading the Way, but Also Following the Trend: The Slovak National Party» (en anglès). Politics and Governance, 9, 4, 2021, p. 334. ISSN: 2183–2463.
  10. Rybář, Marek «Notes on Recent Elections / Electoral Studies 26» (en anglès). Electoral Studies, 26, 2006, p. 702 [Consulta: 18 maig 2024].
  11. «Per les bones o les dolentes, els fons de la UE Eslovac va trobar el seu camí als socis del Govern». [Consulta: 8 juliol 2009].
  12. «HUMAN RIGHTS-SLOVAKIA: Barreres per a l'avortament». [Consulta: 8 juliol 2009].
  13. «Danko replaces Slota as SNS chair» (en anglès). SME, 15-10-2012. [Consulta: 26 agost 2025].
  14. Tim Haughton, Marek Rybář, Kevin Deegan‐Krause «Leading the Way, but Also Following the Trend: The Slovak National Party» (en anglès). Politics and Governance, 9, 4, 2021, p. 335. ISSN: 2183–2463.
  15. Germanova, Miroslava. «Robert Fico Retains Power in Slovakia With New Coalition» (en anglès). The New York Times, 17-03-2016. [Consulta: 13 agost 2024].
  16. «Slovakia journalist: Prime Minister Fico replaced amid scandal» (en anglès). BBC, 15-03-2018. [Consulta: 13 agost 2024].
  17. «Fico podá demisiu, novým premiérom môže byť Pellegrini (minúta po minúte)» (en eslovac). sme.sk, 15-03-2018 [Consulta: 15 març 2018].
  18. «Slovakia's PM Robert Fico resigns amid public outcry». Al Jazeera, 15-03-2018 [Consulta: 15 març 2018].
  19. «Slovakia election: seismic shift as public anger ousts dominant Smer-SD party» (en anglès). The Guardian, 01-03-2020. ISSN: 0261-3077.
  20. «Výsledky predčasných volieb 2023» (en eslovac), 18-09-2023. Arxivat de l'original el 2023-10-01. [Consulta: 2 octubre 2023].
  21. «Slovakia’s new government led by populist Robert Fico wins a mandatory confidence vote». Associated Press, 21-11-2023. [Consulta: 15 maig 2024].
  22. «Slovakia elections: Populist party wins vote but needs allies for coalition» (en anglès). BBC News, 30-09-2023 [Consulta: 2 octubre 2023].
  23. Csanyi, Peter. «PM Robert Fico’s Attempt to Save the Coalition» (en anglès). China-CEE Institute, 01-03-2025. [Consulta: 17 gener 2026].
  24. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-09-02. [Consulta: 8 juliol 2009].
  25. 1 2 [http://www.spiegel.de/international/europe/0,1518,485497,00.html Caos, Corrupció i Extremisme - La crisi política abunda a Europa Oriental, Der Spiegel 29 de juny de 2007