Partit Popular de la Comunitat Valenciana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióPartit Popular de la Comunitat Valenciana
People's Party (Spain) Logo.svg
Dades base
Tipus entitat Associació Política Catalana
Ideologia Centredreta, conservador, liberalisme, democràcia cristiana, blaverisme
Història
Predecessor Aliança Popular
Fundació 1989
Organització i govern
Seu central 
Presidència Isabel Bonig
Secretariat Eva Ortiz
Joventuts Nuevas Generaciones de la Comunidad Valenciana
Afiliació nacional Partit Popular
Afiliació europea Partit Popular Europeu
Grup al Parlament Europeu Partit Popular Europeu - Demòcrates Europeus
Diputats a les Corts Valencianes
Diputats al Congrés dels Diputats

Web www.ppcv.com
Modifica dades a Wikidata

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana és la secció local del Partit Popular al País Valencià.

Història[modifica | modifica el codi]

El PP va estar a l'oposició de les Corts Valencianes durant el mandat de Pedro Agramunt Font de Mora però el 1993 se celebrà el VII Congrés del partit, el segon després de la refundació, i resultà escollit Eduardo Zaplana qui en 1995 va guanyar les eleccions per majoria simple i va aconseguir la presidència després d'un pacte amb Unió Valenciana (l'anomenat Pacte del Pollastre), on el candidat d'aquesta formació, Vicent González Lizondo, es convertí en president de les Corts Valencianes. El 1999 va aconseguir majoria absoluta i, des d'aleshores, continua al davant del govern del Consell de la Generalitat Valenciana, fins al 2015, després de la seua victòria a les eleccions a les Corts Valencianes de 2011.

Amb l'eixida de Zaplana de la presidència del partit, el 2002, durant la que es va iniciar un sistema de finançament dual vinculat a la trama Gürtel amb una caixa B,[1] i s'inicia un conflicte entre el coneguts com a "zaplanistes" i els seguidors del nou president, Francesc Camps.

El partit dirigeix les diputacions d'Alacant, Castelló i València i va ser el partit més votat a les eleccions locals de 2011, obtenint la majoria d'alcaldies del País Valencià. Oimés, governa amb majoria absoluta a les tres capitals de província: València amb Rita Barberà, Alacant amb Sonia Castedo i Castelló amb Alfonso Bataller.

El 2011 va obtindre 55 escons dels 99 del total (majoria absoluta en 50 escons), continuant així Francisco Enrique Camps Ortiz al capdavant del govern valencià i fent impossible un pacte entre el PSPV, la Coalició Compromís i Esquerra Unida del País Valencià per a arravatar-li el govern al PP. A conseqüència del cas Gürtel, Camps fou substituït per Alberto Fabra Part al capdavant del partit i com a president de la Generalitat Valenciana. El juliol de 2015, després que Fabra renunciàs a la presidència del PP valencià arran dels resultats electorals a les eleccions autonòmiques de maig, Isabel Bonig Trigueros va ser escollida per aclamació pel comité executiu i la junta directiva del PP valencià com a presidenta, després d'haver estat designada per a aquests càrrecs per la direcció estatal del partit.[2]

Els seus mandats durant el segle XXI van dur a terme l'estratègia de José María Aznar d'expansió del model de Madrid al País Valencià i trencar els vincles entre València i Barcelona, i en una dècada, el PP va esdevenir hegemònic, esdevenint fracassos com la Ciutat de la Llum, el Palau de les Arts de València, la gestió de la Fira de València, el Circuit Urbà de València, el col·lapse de Bancaixa, Caixa Mediterrani i el Banc de València, el tancament de Canal 9, i desenes de càrrecs del Partit Popular imputats per corrupció i finançament il·lícit de les campanyes electorals del PP en 2007 i 2008.[3]

Presidents populars del Consell de la Generalitat[modifica | modifica el codi]

Política[modifica | modifica el codi]

La secció del País Valencià del Partit, coneguda com a Partit Popular de la Comunitat Valenciana, està dirigida actualment per Alberto Fabra Part. És la segona secció més forta del partit a tota Espanya, tant pel nombre de sufragis, com de membres electes al Congrés dels Diputats, a les Corts Valencianes i als Ajuntaments i Diputacions Provincials.

Des de 1995 governa la Generalitat Valenciana i les capitals de les tres províncies, totes elles amb majoria absoluta. Va comptar amb el suport del partit Unió Valenciana per obtenir el govern de la ciutat de València el 1991 i el del País el 1995 i després ha ocupat l'espai polític d'aquesta formació. A banda del president són figures rellevants del món polític valencià Eduardo Zaplana, Rita Barberà, Carlos Fabra i Luis Díaz Alperi.[4]

El partit ha estat acusat de facilitar la destrucció del territori facilitant la requalificació de terrenys agraris convertint-los en urbans. Exemple d'açò seria Marina d'Or a Orpesa, o la investigació que la comissió europea va portar a terme l'any 2008 sobre la LRAU i la LEV, aprovades pel Partit Popular.[5] L'any 2007 va impulsar el tancament de repetidors de Televisió de Catalunya al País Valencià, al·legant que emetien de forma alegal, utilitzant freqüències sense assignar propietat del Govern d'Espanya.[6]

D'altra banda, alguns dels membres del partit han negat la unitat de la llengua catalana, com és el cas d'Esteban González Pons, que a un debat televisiu que va tenir lloc a TVE, va dir: "Es un placer decir a ERC en un debate preelectoral que el valenciano y el catalán no son lo mismo; y mientras el PP represente al pueblo valenciano, no impondrán su lengua en la Comunitat Valenciana", contestant als representants d'ERC i CiU.

Destaca també la subvenció que reben les escoles privades enfront de l'abandonament de l'ensenyament públic, sobretot a les ciutats de València i Alacant,[7] la construcció d'Hospitals privats com els d'Alzira i Torrevella, en compte de potenciar altres de públics com el de Sant Joan[8] és una altra característica, aquesta de política sanitària. Per últim destaca la promoció d'esports com la vela amb events com la Copa Amèrica[9] o la Volvo Ocean Race.[10][11] Un altre element de la política popular va ser portar esdeveniments de fama mundial al País Valencià, com el Gran Premi d'Europa de Fórmula 1, que es va portar a terme per primera vegada a València l'any 2008.[12]

En 1992 va nàixer una associació vinculada al Partit Popular de la Comunitat Valenciana anomenada Asociación Valenciana de Castellanohablantes, que demananava la optativitat de l'assigntaura de valencià a tota la Comunitat.[13]

Resultats[modifica | modifica el codi]

Evolució del nombre d'escons a les Corts Valencianes
Circumscripció / Any 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Alacant 10 9 12 15 16 16 19 20 11
Castelló 10 8 9 11 12 13 12 13 8
València 12 8 10 16 21 19 23 22 12
TOTAL 32 25 31 42 49 48 54 55 31

El resultats del 1983 corresponen a la Coalició Popular, composta per Aliança Popular i Unió Valenciana.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Popular de la Comunitat Valenciana Modifica l'enllaç a Wikidata


Portal País Valencià Política i govern del País Valencià País Valencià

Partits amb representació parlamentària: PPCV (31) | PSPV-PSOE (23) | Compromís (Bloc, Iniciativa, Verds) (19) | C's (13) | Podem (13)

Partits històrics:
D'àmbit valencià: UV | UPV
D'àmbit estatal: PCE-PCPV / EUPV | CDS | AP
Coalicions electorals: Aliança Popular-PDP-UL-Unió Valenciana | Coalició Esquerra Unida-UPV | Esquerra Unida - L'Entesa | Compromís pel País Valencià
Transició democràtica: Partit Socialista del País Valencià | Unión de Centro Democrático | Unió Democràtica del País Valencià | Partit Demòcrata i Liberal del País Valencià | Unió Regional Valenciana
Segona República: Partit d'Unió Republicana Autonomista | Dreta Regional Valenciana | Esquerra Valenciana | Partit Valencianista d'Esquerra | Acció Valenciana