Partit Progressista Democràtic

Partit Progressista Democràtic
	'Mínzhǔ Jìnbù Dǎng; 民主進步黨
	;
Dades
Nom curt	DPP i 民進黨
Tipus	partit polític
Ideologia	Liberalisme, ; Populisme, ; Socioliberalisme, ; Independentisme taiwanès, ; Nacionalisme taiwanès, ; Anticomunisme
Alineació política	centreesquerra ; centrisme
Història
Creació	28 de setembre de 1986
Coalició	Coalició pan-verda
Activitat
Membres	335.643 (2014)
Governança corporativa
Seu	districte de Zhongzheng (Taiwan);
Seu	Taipei (Taiwan);
Seu	Taiwan;
Presidència	Chiang Peng-chien (en) (1986–1987); Yao Chia-wen (en) (1987–1988); Huang Hsin-chieh (1988–1989); Huang Hsin-chieh (1989–1991); Hsu Hsin-liang (en) (1991–1993); Shih Ming-teh (en) (1993–1994); Shih Ming-teh (en) (1994–1996); Chang Chun-hung (1996–1996); Hsu Hsin-liang (en) (1996–1998); Lin Yi-hsiung (en) (1998–2000); Frank Hsieh (2000–2002); Chen Shui-bian (2002–2004); Chen Shui-bian (2004–2004); Ker Chien-ming (2004–2005); Hope Su (2005–2005); Lu Hsiu-lien (2005–2006); Yu Shyi-kun (2006–2007); Chai Trong-rong (2007–2007); Chen Shui-bian (2007–2008); Frank Hsieh (2008–2008); Tsai Ing-wen (2008–2010); Tsai Ing-wen (2010–2012); Ker Chien-ming (2011–2011); Chen Chu (2012–2012); Hope Su (2012–2014); Tsai Ing-wen (2014–2016); Tsai Ing-wen (2016–2018); Lin Yu-chang (2018–2019); Cho Jung-tai (2019–2020); Tsai Ing-wen (2020–2022); Chen Chi-mai (2022–2023); Lai Ching-te (2023–)
Secretari general	Hung Yao-fu
Afiliació internacional	Internacional Liberal
Diputats al Yuan Legislatiu	68 / 113
Regidors	291 / 906
Batllies	4 / 6
batllies de ciutat i magistrats del comtat	9 / 16
Caps de Municipi	54 / 211
Altres
Color	Verd (#00AB4E)
Lloc web	www.dpp.org.tw

El Partit Progressista Democràtic (en xinès: 民主進步黨, Mínzhǔ Jìnbùdǎng) és un partit polític liberal i progressista de la República de la Xina. El partit va ser fundat el 1986. El DPP és un dels dos principals partits taiwanesos, juntament amb l'històricament dominant Kuomintang (KMT). Tradicionalment ha estat associat amb una forta defensa dels drets humans i amb el nacionalisme taiwanès.

Història

Els orígens del PPD es remunten a quan exercien d'oposició del Kuomintang durant la dictadura del General Chiang Kai-shek i del seu fill, Chiang Ching-kuo.

Amb una participació del 83%, Chen Shui-bian i Lu Hsiu-lien, del PPD, van ser elegits President i Vicepresidenta respectivament a les eleccions presidencials de la República de la Xina de 2000, acabaren amb més de mig segle de govern nacionalista del Guomindang (KMT) a l'illa des de la retirada del govern nacionalista a l'illa a les darreries de la guerra civil xinesa l'any 1949.^[1]

El govern del president Chen Shui-bian es va mantenir en mínims històrics després de les manifestacions massives del setembre del 2006 que el van instar a dimitir a causa de les implicacions de corrupció i el Guomindang va guanyar les eleccions presidencials i les Eleccions legislatives de la República de la Xina de 2008, i Ma Ying-jeou va poder formar un govern.^[2]

Ma Ying-jeou va ser reelegit com a president a les eleccions presidencials de la República de la Xina de 2012 amb el 51,6% dels vots, i el rival del Partit Progressista Democràtic (PPD), Tsai Ing-wen, va dimitir del seu càrrec com a presidenta del PPD després de la seva derrota.^[3] El seu govern va ser molt criticat per l'aproximació excessiva a la Xina continental i l'Acord comercial de serveis a través de l'estret (CSSTA) que va desencadenar el Moviment dels Gira-sols el 2014.^[4]

Presidència de Tsai Ing-wen

Després de la seva victòria a les eleccions presidencials de la República de la Xina de 2016, el 16 de gener de 2016 Tsai Ing-wen fou nomenada presidenta, la primera dona en arribar al càrrec, al costat de Chien-Jen Chen, després de concedir-li al PPD la seva primera majoria en la legislatura nacional.^[5]

El 15 de març de 2016, la presidenta electa Tsai Ing-wen va nomenar Lin Chuan com a primer ministre, que va ser confirmat pel Yuan Legislatiu poc després i va prendre possessió del càrrec el 20 de maig de 2016. El 4 de setembre de 2017 va dimitir com a primer ministre per reforçar la popularitat decreixent de Tsai,^[6] sent nomenat en el seu lloc Lai Ching-te, que va romandre al càrrec fins que el govern va dimitir en gener de 2019 després que el partit patís una forta derrota a les eleccions municipals. sent rellevat per Su Tseng-chang.^[7]

Tsai Ing-wen revalidà el càrrec a les eleccions presidencials de la República de la Xina de 2020 de l'onze de gener, en què va rebre el 57% dels vots.^[8]

Polítiques

Els programes amb el suport del PPD inclouen polítiques moderades de benestar social que impliquen els drets de les dones, les persones grans, els nens, els joves, els treballadors, les minories, els pobles indígenes, els agricultors i altres sectors desfavorits de la societat. A més, la seva plataforma inclou un ordre jurídic i polític basat en els drets humans i la democràcia; administració econòmica i financera equilibrada; benestar social just i obert; reforma educativa i cultural; defensa independent i política exterior pacífica. Per aquestes raons, solia considerar-se com un partit de centre-esquerra econòmicament, i la seva base consistia en gran manera en la classe obrera; tanmateix, la majoria de les seves polítiques ara són de centristes.

L'eix polític primari a Taiwan implica la qüestió de la independència de Taiwan versus l'eventual unificació amb la Xina. Encara que les diferències tendeixen a ser retratades en termes polaritzats, les dues coalicions principals han desenvolupat posicions modificades, matisades i sovint complexes. Encara que s'oposen als orígens filosòfics, les diferències pràctiques entre aquestes posicions de vegades poden ser subtils.

La posició oficial actual del partit és que la "República de la Xina (Taiwan)" és un país independent i sobirà el territori del qual consisteix a Taiwan i les illes més petites que l'envolten i la sobirania de la qual deriva només dels ciutadans de la república que viuen a Taiwan (filosofia similar a l'autodeterminació), basada en la "Resolució sobre el futur de Taiwan", del 1999. Considera que la independència de Taiwan és un fet actual, fent innecessària una declaració formal d'independència. El PPD rebutja l'anomenat "principi d'una Xina" definit el 1992 com a base per a les relacions diplomàtiques oficials amb la Xina continental (RPC) i advoca per una identitat nacional taiwanesa que està separada de la Xina continental. El PPD argumenta que els seus esforços per promoure una identitat nacional taiwanesa són només un esforç per normalitzar una identitat taiwanesa reprimida durant anys de govern autoritari de Kuomintang. El Partit Progressista Democràtic també difereix del KMT sobre les polítiques estrangeres i de defensa, ja que el PPD considera que les relacions amb els Estats Units, Japó i els estats europeus, entre altres països democràtics, són fonamentals per a la seguretat de Taiwan.

En canvi, la coalició KMT o pan-blau coincideix que Taiwan és un país independent i sobirà que no forma part de la RPC, però sosté que es pot utilitzar un principi d'una Xina (amb diferents definicions a través de l'estret) base per a converses amb la Xina. El KMT també s'oposa als propòsits de la independència de Taiwan i argumenta que els esforços per establir una identitat nacional taiwanesa separada de la identitat nacional xinesa són innecessaris i provocadors innecessàriament. Alguns oficials conservadors del KMT han titllat la política del PPD d'antixinesa i racista (per exemple, oposant-se als immigrants procedents de la Xina continental, que els funcionaris de DPP no reconeixen com taiwanesos, sinó xinesos). A l'altre extrem de l'espectre polític, l'acceptació per la PPD dels símbols de la República de la Xina s'oposa per part de la Unió de Solidaritat de Taiwan.

Resultats electorals

Eleccions presidencials

Any elecció	Candidat	Co-candidat	Total vots	%	Resultat
1996	Peng Ming-min	Hsieh Chang-ting	2.274.586	21,1%	No
2000	Chen Shui-bian	Lu Hsiu-lien	4.977.737	39,3%	Sí
2004	Chen Shui-bian	Lu Hsiu-lien	6.446.900	50,1%	Sí
2008	Hsieh Chang-ting	Su Tseng-chang	5.445.239	41,5%	No
2012	Tsai Ing-wen	Su Jia-chyuan	6.093.578	45,6%	No
2016	Tsai Ing-wen	Chen Chien-jen ( Ind.)	6.894.744	56,3%	Sí
2020	Tsai Ing-wen	Lai Ching-te	8.170.231	57,1%	Sí

Eleccions legislatives

Any eleccions	Vots	% (posició)	Diputats	+/-	Candidat
1992	2.944.195	31% (2)	51 / 161	30	Hsu Hsin-liang
1995	3.132.156	33,2% (2)	54 / 164	3	Shih Ming-teh
1998	2.966.834	29,6% (2)	70 / 225	16	Lin Yi-hsiung
2001	3.447.740	36,6% (1)	87 / 225	21	Chen Shui-bian
2004	3.471.429	37,9% (1)	89 / 225	2	Chen Shui-bian
2008	3.775.352	38,2% (2)	27 / 113	62	Chen Shui-bian
2012	4.556.526	34,6% (2)	40 / 113	13	Tsai Ing-wen
2016	5.370.953	44,1% (1)	68 / 113	28	Tsai Ing-wen
2020	4.811.241	33,98% (1)	61 / 113	7	Tsai Ing-wen

Referències

↑ «2000 Presidential and Vice Presidential Election» (en anglès). Central Election Commission. [Consulta: 16 maig 2022].
↑ «Decisive election win puts KMT back in power» (en anglès). Global Security, 22-03-2008. [Consulta: 18 gener 2026].
↑ «Tsai steps down as DPP chair after election defeat (update)» (en anglès). Focus Taiwan, 14-01-2012. [Consulta: 15 febrer 2026].
↑ Claudia Cinatti, Matías Maiello. «La reactualització de l’“època de crisi, guerres i revolucions” i les perspectives per a una esquerra revolucionària internacionalista». Esquerra Diari, 23-05-2022. [Consulta: 18 gener 2026].
↑ «La victòria de l’independentisme a Taiwan obre una nova era en la relació amb la Xina». Vilaweb, 17-01-2016. [Consulta: 19 desembre 2025].
↑ ; Liu, Kuan-lin«President confers honors on former premier and cabinet members» (en anglès). Focus Taiwan. [Consulta: 17 setembre 2017].
↑ «Former premier Su to regain position» (en anglès). Taipèi Times, 12-01-2019. [Consulta: 15 febrer 2026].
↑ «La candidata pro democràcia arrasa a les eleccions presidencials de Taiwan». [Consulta: 12 gener 2020].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Progressista Democràtic

[election-central-1] «2000 Presidential and Vice Presidential Election» (en anglès). Central Election Commission. [Consulta: 16 maig 2022].

[2] «Decisive election win puts KMT back in power» (en anglès). Global Security, 22-03-2008. [Consulta: 18 gener 2026].

[3] «Tsai steps down as DPP chair after election defeat (update)» (en anglès). Focus Taiwan, 14-01-2012. [Consulta: 15 febrer 2026].

[4] Claudia Cinatti, Matías Maiello. «La reactualització de l’“època de crisi, guerres i revolucions” i les perspectives per a una esquerra revolucionària internacionalista». Esquerra Diari, 23-05-2022. [Consulta: 18 gener 2026].

[5] «La victòria de l’independentisme a Taiwan obre una nova era en la relació amb la Xina». Vilaweb, 17-01-2016. [Consulta: 19 desembre 2025].

[6] ; Liu, Kuan-lin«President confers honors on former premier and cabinet members» (en anglès). Focus Taiwan. [Consulta: 17 setembre 2017].

[7] «Former premier Su to regain position» (en anglès). Taipèi Times, 12-01-2019. [Consulta: 15 febrer 2026].

[8] «La candidata pro democràcia arrasa a les eleccions presidencials de Taiwan». [Consulta: 12 gener 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

Registres d'autoritat	BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NDL (1)
Bases d'informació	Britannica (1)