Partit Progressista Serbi
(sr) Српска напредна странка  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | populisme neoliberalisme | ||||
| Alineació política | transversal | ||||
| Història | |||||
| Creació | 21 octubre 2008, Belgrad | ||||
| Fundador | Tomislav Nikolić i Aleksandar Vučić | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit Popular Europeu Unió Internacional Demòcrata | ||||
| Membres | 800.000 (2020) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Miloš Vučević (2023–) | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | sns.org.rs | ||||
  | |||||
El Partit Progressista Serbi (en serbi: Српска напредна странка / Srpska napredna stranka; SNS) és un partit polític de Sèrbia. Ideològicament, el partit s'autodefineix com a pro-europeu i conservador situant-se al centredreta.[1] Amb tot, diverses veus crítiques i alguns mitjans de comunicació atribueixen un tarannà nacionalista a aquest partit.[2]
Història
[modifica]El Partit Progressista Serbi (SNS) fou fundat per Tomislav Nikolić i Aleksandar Vučić el 2008 poc després de les eleccions legislatives com a escissió del Partit Radical Serbi,[3] degut a la manca de suport del partit en la proposta de Nikolić per unir-se a la Unió Europea,[4] i el SNS va esdevenir principal oposició al Partit Demòcrata fins al 2012.
En les eleccions presidencials sèrbies de 2012 Nikolić va ser elegit president de Sèrbia en segona volta, i el partit va guanyar les eleccions legislatives sèrbies de 2012. Vučić va succeir Nikolić com a president del partit, i es va formar un govern de coalició liderat per Ivica Dačić del Partit Socialista de Sèrbia (PSS) amb el SNS.[5] Les tensions entre els dos partits de govern van provocar que Nikolić convoqués eleccions anticipades.
Vučić es va convertir en Primer Ministre després de la victòria a les eleccions legislatives sèrbies de 2014,[6] mantenint l'hegemonia política al país, conformant aliances àmplies i coalicions amb altres forces. El 17 de gener de 2016, Vučić va demanar unes eleccions anticipades al·legant que Sèrbia "necessita quatre anys més d'estabilitat perquè estigui a punt per unir-se a la Unió Europea". Les eleccions es van celebrar simultàniament amb les eleccions provincials a Vojvodina i les eleccions locals a nivell nacional. La coalició liderada pel SNS de Vučić va conservar la seva majoria, guanyant 131 dels 250 escons.[7]
El 15 de juny de 2017, Ana Brnabić va ser proposada a l'Assemblea nacional per assumir la presidència del govern per Vučić, president de la República escollit a les eleccions presidencials sèrbies de 2017, que va guanyar la coalició liderada pel SNS.[8]
L'estiu de 2022 va esclatar la crisi de Kosovo del Nord i l'oposició, unida en la coalició de nou partits Serbia Contra la Violència (Srbija Protiv Nasilja, o SPN) va sol·licitar formalment al President Aleksandar Vučić, el setembre de 2023, la convocatòria de noves eleccions després de manifestar-se durant mesos contra el govern d'Ana Brnabić pel tiroteig a l'escola primària Vladislav Ribnikar de Belgrad i el tiroteig de Mladenovac i Smederevo Mladenovac, i es van celebrar el 17 de desembre de 2023.[9] que va tornar a guanyar el SNS.
El 30 de març de 2024, Miloš Vučević va rebre el mandat del president Vučić per formar el nou govern de Sèrbia i el 2 de maig, l'Assemblea Nacional de Sèrbia va escollir-lo com a primer ministre de Sèrbia,[10] en un govern de coalició de SNS, Partit Socialista de Sèrbia (SPS), Aliança Democràtica de Croats a Voivodina (DSHV), Partit dels Pensionistes Units de Sèrbia (PUPS), Partit Socialdemòcrata de Sèrbia (SDPS), i Partit de la Justícia i la Reconciliació (SPP), Partit de Juramentats de Sèrbia (SSZ), Moviment de Socialistes (PS) i Partit Popular Serbi (SNP). El 28 de gener de 2025, Vučević va dimitir després de les protestes massives pel col·lapse de la marquesina de l'estació de tren de Novi Sad i després de diversos incidents en què membres del Partit Progressista Serbi van atacar estudiants a Novi Sad.[11] El va rellevar l'independent Đuro Macut[12] en un govern de coalició de SNS, SPS, PUPS, SDPS, SPP, SSZ i SNP.
Presidents
[modifica]| # | President | Inici | Final | ||
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Tomislav Nikolić | .jpg) |
21 d'octubre de 2008 | 24 de maig de 2012 | |
| 2 | Aleksandar Vučić | .jpg) |
24 de maig de 2012 | 27 de maig de 2023 | |
| 3 | Miloš Vučević | .jpg) |
27 de maig de 2023 | En el càrrec | |
Resultats electorals
[modifica]Eleccions legislatives
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Pos. | Escons | +/- | Coalició | Govern | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2012 | Tomislav Nikolić | 940,659 | 25.16% |  1r |
58 / 250 |
37 |
PS | Coalició | [13] |
| 2014 | Aleksandar Vučić | 1,736,920 | 49.96% | = 1r | 128 / 250 |
70 |
BKV | Coalició | [13] |
| 2016 | 1,823,147 | 49.71% | = 1r | 93 / 250 |
 35 |
SP | Coalició | [13] | |
| 2020 | 1,953,998 | 63.02% | = 1r | 157 / 250 |
64 |
ZND | Coalició | [13] | |
| 2022 | 1,635,101 | 44.27% | = 1r | 95 / 250 |
62 |
ZMS | Coalició | [14] | |
| 2023 | Miloš Vučević | 1,783,701 | 48.07% | = 1r | 105 / 250 |
10 |
SNSDS | Coalició | [15] |
Eleccions presidencials
[modifica]| Any | Candidat | 1a volta | % | 2a volta | % | Ref. | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2012 | Tomislav Nikolić | 2n | 979,216 | 26.22% | 1r | 1,552,063 | 51.16% | [13] |
| 2017 | Aleksandar Vučić | 1r | 2,012,788 | 56.01% | N/D | — | — | [13] |
| 2022 | 1r | 2,224,914 | 60.01% | N/D | — | — | [14] | |
Eleccions provincials
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Pos. | Escons | +/- | Coalició | Govern | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2012 | Igor Mirović | 185,311 | 19.26% | 2n |
22 / 120 |
22 |
PV | Oposició | [16] |
| 2016 | 428,452 | 45.78% | 1r |
63 / 120 |
41 |
SP | Coalició | [17] | |
| 2020 | 498,495 | 61.58% | = 1r | 65 / 120 |
2 |
ZND | Coalició | [18] | |
| 2023 | Damir Zobenica | 466,035 | 48.82% | = 1r | 59 / 120 |
6 |
VNSDS | Coalició | [19] |
Eleccions a l'Assemblea de Belgrad
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Pos. | Escons | +/- | Coalició | Govern | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2012 | Tomislav Nikolić | 219,198 | 26.83% | 2n |
37 / 110 |
37 |
PS | Oposició | [20] |
| 2014 | Aleksandar Vučić | 351,183 | 43.62% | 1r |
63 / 110 |
26 |
BKV | Majoria | [21] |
| 2018 | 366,461 | 44.99% | = 1r | 64 / 110 |
1 |
ZSVB | Majoria | [22] | |
| 2022 | 348,345 | 38.83% | = 1r | 36 / 110 |
28 |
ZMS | Coalició | [23] | |
| 2023 | Miloš Vučević | 367,239 | 39.93% | = 1r | 40 / 110 |
4 |
BNSDS | Anticipades | [24] |
| 2024 | 387,326 | 53.79% | = 1r | 45 / 110 |
5 |
BS | Majoria | [25] |
Referències
[modifica]- ↑ https://www.sns.org.rs/en/novosti/vesti en anglès, serbi
- ↑ Turner, Martyn «Serbian enigma». Irish Times, 24-05-2012. Arxivat de l'original el 2012-05-24 [Consulta: 25 maig 2012].
- ↑ «Nikolic's new party to hold founding session next month in Belgrade». Southeast European Times [Belgrad], 17-09-2008.
- ↑ «Serb opposition leader resigns» (en anglès). BBC, 7 setembre 2008. [Consulta: 26 abril 2025].
- ↑ «Exasesor de Milosevic, nuevo primer ministro de Serbia» (en castellà). BBC, 27 juliol 2012. [Consulta: 26 abril 2025].
- ↑ Marić, Dunja. «Miloš Vučević novi predsednik SNS» (en serbi), 27-05-2023. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «Majoria àmplia per als conservadors a les eleccions de Sèrbia i Vojvodina». Nationalia, 26 abril 2016. [Consulta: 23 febrer 2025].
- ↑ Stanojevic, Snezana «Aleksandar Vucic se confirma como el auténtico» (en castellà). La Vanguardia, 03-04-2017.
- ↑ Milosevich-Juaristi, Mira. «Las anticipadas elecciones en Serbia» (en castellà). Real Instituto Elcano, 20 desembre 2023. [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑ «Izabrana nova Vlada Srbije, Miloš Vučević premijer» (en Serbian (Latin script)), 30-04-2024. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «Serbian prime minister resigns amid anti-corruption protests» (en anglès). The Guardian, 28 gener 2025. [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑ «Serbia Approves New Government Led By Duro Macut, A Doctor» (en anglès). Radio Free Liberty, 16 abril 2025. [Consulta: 16 setembre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 Vukmirović, 2012, p. 9.
- 1 2 Vukmirović, 2012, p. 7.
- ↑ Vukmirović, 2012, p. 8-9.
- ↑ «Izveštaj o ukupnim rezultatima izbora za poslanike u Skupštinu Autonomne pokrajine Vojvodine» (en serbi). Novi Sad: Pokrajinska izborna komisija, 8 juny 2012. Arxivat de l'original el 14 December 2022. [Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ «Rezultati izbora za poslanike u skupštinu Autonomne pokrajine Vojvodine» (en serbi). Novi Sad: Pokrajinska izborna komisija. Arxivat de l'original el 14 December 2022. [Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ «Rezultati izbora za poslanike u skupštinu Autonomne pokrajine Vojvodine» (en serbi). Novi Sad: Pokrajinska izborna komisija. Arxivat de l'original el 4 July 2022. [Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ «Izveštaj o sprovedenim izborima za poslanike Skupštine Autonomne pokrajine Vojvodine održanim 17. i 30. decembra 2023. godine» (en serbi). Provincial Electoral Commission, 30 gener 2024. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ Vukmirović, Dragan. Lokalni izbori 2012. (en serbi). Belgrade: Republički zavod za statistiku, 2012, p. 149. ISBN 978-86-6161-029-5.
- ↑ «Izveštaj o ukupnim rezultatima izbora za odbornike Skupštine grada Beograda» (en serbi). Belgrade: Gradska izborna komisija, 20 març 2014. [Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ «Zapisnik o radu gradske izborne komisije na utvrđivanju rezultata izbora za odbornike Skupštine grada Beograda» (en serbi). Belgrade: Gradska izborna komisija. Arxivat de l'original el 14 de desembre 2022. [Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ «Ukupan izveštaj o rezultatima izbora za odbornike Skupštine grade Beograda» (en serbi). City of Belgrade, 9 maig 2022. Arxivat de l'original el 18 de maig 2022. [Consulta: 22 novembre 2022].
- ↑ «Izveštaj o rezultatima izbora za odbornike Skupštine Grada Beograda». City of Belgrade, 3 gener 2024. Arxivat de l'original el 11 d'abril 2024. [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ «Izveštaj o rezultatima izbora za odbornike Skupštine Grada Beograda». City of Belgrade, 14 juny 2024. Arxivat de l'original el 2024-07-27. [Consulta: 1 juliol 2024].
Bibliografia
[modifica]- Vukmirović, Dragan. Izbori za narodne poslanike Narodne skupštine Republike Srbije i za predsednika Republike Srbije (en serbi). Republički zavod za statistiku, 2012. ISBN 978-86-6161-021-9.
