Partit Republicà Federal de Mallorca

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióPartit Republicà Federal de Mallorca
Dades bàsiques
Tipus entitat partit polític
Ideologia republicanisme
Història
Fundació 1930
Dissolució 1936
Organització i govern
Seu central 
Modifica les dades a Wikidata

El Partit Republicà Federal de Mallorca va ser una formació política republicana de Mallorca apareguda el 1868 i que sota diverses formes arribà fins a 1936.

Els republicans en el Sexenni Democràtic (1868-1874)[modifica]

L'aparició del republicanisme federal a Mallorca es documenta el 1868 a Palma quan participaren en la Junta Provisional i després Revolucionària de la Revolució de 1868. El seu origen sembla que el comparteix amb la resta de l'estat als agrupar elements de l'antic Partit Demòcrata.

Les seves bases a Ciutat eren sobretot classes populars d'obrers i menestrals, en canvi a la Part Forana no aconseguiren una implantació important malgra la constitució de comitès a Santanyí, Felanitx, Llucmajor, Manacor, Porreres, Campos i Pollença. Els seus òrgans de difusió eren El Iris del Pueblo i El Trueno.

El republicanisme-federal de Mallorca ben prest entrà en contacte amb elements de Catalunya sobretot a través de la mediació de Josep Guarro. Aquesta relació culminà amb el Pacte de Tortosa (1869) i un any després la formació passà a anomenar-se Partit Republicà Federal de l'Estat Balear. La seva base ideològica pivotava entre l'anticlericalisme, el federalisme i una visió del centralisme com un element conservador.

El primer gran èxit dels republicans va ser el control de l'ajuntament de Palma entre 1869 i 1873. En aquest període intentaren portar a terme el seu programa de reforma especialment favorable a un ensenyament laic, el restabliment d'alguns impostos de consum, la formació de mílicies ciutadanes i l'afavoriment d'obres públiques. La voluntat de canvi fou greument perjudicada per dèficit històric de municipi, una epidèmia de febre groga (1870) i els entrebancs que hi posava la Diputació Provincial i el Govern Civil que eren controlats per grups polítics contraris.

EL PRF assolí representació a les Corts espanyoles quan pactaren amb l'ala més esquerrana de Marià de Quintana, anomenat grup zorrillista, el 1872. A les eleccions legislatives de la Primera República (1873) obtingueren un èxit amb 5 diputats.

La reorganització sota el Canovisme (1874-1898)[modifica]

El fracàs de l'intent republicà deixà molt ferit el moviment a Mallorca. A partir de 1881 i fins a 1886 es reconfiguraren els republicans mallorquins en tres tendrències: els possibilistes (seguidors de Castelar), els radicals (de Ruiz Zorilla) i els federals (amb Pi i Maragall com a líder).

Els possibilistes i la majoria dels radicals acabren integrant-se dins el Partit Liberal. Per altra banda els federals d'Antoni Villalonga i Ignasi Vidal romangueren amb els principis del Sexenni Revolucionari.

Aquesta posició els hi valgué l'apropament de la majoria del republicanisme de Mallorca però també la marginació de les institucions i del joc polític. Aquests impediments obligaren a engrandir la vessant d'activisme social participant en diverses iniciatives com l'Ateneu Balear, la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears, l'Escola Mercantil, el Banc Mallorquí, la Lliga de Contribuients o la Unió Obrera Balear.

En el període 1890-1895 s'intentaren alguns coalicions republicanes que intentaven cohesionar les diferents faccions del republicanisme. Els federals de A. Villalonga i Benet Pons, els progressistes de Joan Palou i Josep Rossich), els centralistes i els partidaris de Salmerón (I. Vidal). Aquestes temptatives no assoliren mai l'hegemonia de liberals i conservadors, per això al Jeroni Pou i Magraner fundà el Partit Unió Republicana que agrupà totes les tendències menys un grup federal capitanejat per Villalonga. Aquesta iniciativa reactivà el republicanisme a Palma i a la Part Forana.

En aquesta etapa existien dues publicacions una de federal El Comercio i una de radical El Demócrata.

La crisi de la Restauració (1898-1931)[modifica]

La dretanització de la II República (1931-1936)[modifica]

El 1930 es reorganitzà novament el PRFM i participà en les eleccions municipals de l'abril del 1931. En aquests comicis només aconseguiren les batlies d'Esporles i Montuïri, però la proclamació de la República força a unes noves eleccions a finals del maig que donaren 15 ajuntaments mallorquins entre ells el de Palma. A les eleccions generals del juny anaren coaligats amb el PSOE i obtingueren l'acta de diputats Manuel Azaña, Francesc Julià i Perelló, Alexandre Jaume, Gabriel Alomar i Josep Teodor Canet.

El trencament entre Azaña i Alejandro Lerroux provocà que el PRFM s'alineàs amb les tesis lerrouxistes aliant-se al Partit Republicà Radical. Aquest conflicte provocà una important escissió cap a Acció Republicana de Mallorca. A les eleccions a les Corts espanyoles de 1933 el PRFM es presentà juntament amb candidatures dretanes revalidant l'acta els diputats Julià i Canet.

El 1934 patí un important revés amb la formació d'una altra gran partit republicà, Esquerra Republicana Balear, i a partir de 1935 la crisi de les formacions radicals arrosagaren el Partit cap a la decadència. No presentà candidatura a les eleccions de 1936.