Partit Socialdemòcrata (Portugal)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Socialdemòcrata
(pt) Partido Social Democrata Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPSD Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític
partit socialdemòcrata Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticademocràcia cristiana
tercera via
liberalisme conservador
conservadorisme liberal
socialdemocràcia Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació6 maig 1974
FundadorFrancisco de Sá Carneiro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit Popular Europeu
Internacional Demòcrata de Centre Modifica el valor a Wikidata
Membres117.757 (2016) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaRui Rio (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalJosé Silvano (2018–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsJuventude Social Democrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpsd.pt Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): ppdpsd Modifica el valor a Wikidata

El Partit Popular Democràtic / Partit Socialdemòcrata (PPD/PSD, Partido Popular Democràtico / Partido Social Democrata en portuguès) és un partit polític de Portugal. La seva ideologia és confusa, ja que el PSD nasqué com un partit socialdemòcrata, malgrat que des de 1979 començà a aplicar polítiques conservadores i liberals. En l'actualitat, i des dels anys 80, se'l pot definir com un partit de diferents tendències ideològiques al voltant del centre i la dreta, passant pel liberalisme, el conservadorisme o el nacionalisme.

Fundació (1974-1975)[modifica]

Va ser fundat el 6 de maig del 1974, amb el nom de Partit Popular Democràtic (PPD), per Francisco Sá Carneiro, Francisco Pinto Balsemão i Joaquim Magalhães Mota, basant-se en tres línies de pensament: una línia catòlica-social, com a reacció al corporativisme d'Estat; una línia social-liberal, lligada a la socialdemocràcia defensora de la democratització de l'Estat Nou; i una línia tecnocràtica-social, versada sobre el desenvolupament econòmic, posant èmfasi en els canvis socials i culturals com a mitjà per a promoure i allargar la democràcia.[1] Va ser legalment regularitzat a Portugal el 25 de gener del 1975, i el 28 de setembre de 1975 Sá Carneiro es convertí d'un el partit que volia que fos de centre-esquerra.

Primeres eleccions i governs (1975-1983)[modifica]

El PPD va quedar en segona posició a les eleccions constituents del 25 d'abril del 1975, amb un 26,4% dels vots (81 escons d'un total de 250), per darrere del Partit Socialista (PS), que va obtenir un 37,9% dels vots i 116 escons. Foren les primeres eleccions lliures en 50 anys a Portugal, van tenir una participació del 91,7% i d'elles en va sorgir l'Assemblea Constituent, òrgan encarregat de redactar la nova constitució, que va ser aprovada el 2 d'abril del 1976.

El 25 d'abril del 1976 es van celebrar eleccions per a l'Assemblea de la República Portuguesa, que el PS va guanyar amb un 38,4% del vots (107 diputats de 263), seguit del PPD, amb un 24,3% (73 diputats); el Centre Democràtic Social (CDS), amb un 16,0% (42 diputats) i el Partit Comunista Portuguès, amb un 14,3% dels vots (40 diputats). Com a resultat d'aquestes eleccions, Mário Soares va esdevenir Primer Ministre.

El 3 d'octubre del 1976, es va canviar el nom del PPD a Partit Socialdemòcrata (PSD) i va transitar cap a la dreta, convertint-se en la principal força de centredreta del país. Sá Carneiro va desenvolupar a partir de 1978 una estratègia bipolaritzatzadora i es va presentar a les eleccions legislatives del 1979 en una coalició en la que era la força dominant,[2] coneguda com a Aliança Democràtica, amb el Centre Democràtic Social (CDS) i el Partit Popular Monàrquic (PPM). La coalició va obtenir 121 diputats de 250, seguida del PS, amb 74 diputats. Així doncs, Sá Carneiro fou proclamat Primer Ministre, i va ser reelegit el 1980. Aquest govern, però, va ser interromput degut a la mort de Sá Carneiro i del Ministre de Defensa, Adelino Amaro da Costa, en un accident d'avió el 4 de desembre del 1980,[3] quan anaven de Lisboa a Porto per participar en un acte de la coalició. L'accident és encara avui vist amb sospites d'haver estat realment un atemptat, cosa que mai no s'ha pogut demostrar. El PSD i el Govern van passar a ser liderats per Francisco Pinto Balsemão, un dels altres fundadors del partit, que fou Primer Ministre fins que el socialista Mário Soares va guanyar les eleccions del 1983.

Governs de Silva, Barroso i Lopes (1985-2004)[modifica]

El PSD, liderat ara per Aníbal Cavaco Silva, va tornar al Govern després de les eleccions del 1985, que va guanyar per majoria simple. Cavaco Silva es va comprometre a dur a terme reformes estructurals en l'administració i direcció econòmica del país amb lleis marcades per l'entrada de Portugal a la Comunitat Econòmica Europea. Tanmateix, les reformes per les quals apostava van trobar una ferma oposició a l'Assemblea de la República on el Partit Renovador Democràtic de l'expresident de la República António Ramalho Eanes, va presentar una moció de censura el 3 d'abril de 1987,[4] aprovada amb els vots del Partit Socialista (PS), el Partit Comunista Portuguès (PCP) i el Moviment Democràtic Portuguès (MDP/CDE) i com a conseqüència, el govern va caure i el president de la República Mário Soares va dissoldre l'Assemblea i convocar eleccions per al 19 de juliol.

A les eleccions de 1987 el Partit Socialdemòcrata va guanyar la majoria absoluta amb un 50,2% dels vots i 148 escons absorbint massivament vot del Centre Democràtic Social / Partit Popular (Portugal), que va quedar reduït a la mínima expressió, i del PRD, que mai es recuperà. Fou la primera vegada que un partit guanyava per majoria absoluta, tancant una etapa d'inestabilitat política amb 16 governs en 13 anys.[5] Cavaco Silva va renovar el seu mandat a les eleccions del 1991, en què va obtenir majoria absoluta, i va ser Primer Ministre fins al 1995. El seu govern de deu anys fou el més llarg de tota la història dels governs triats democràticament a Portugal.[6]

El Partit Socialista, amb António Guterres al capdavant, va guanyar les eleccions legislatives de 1995 i les de 1999, i el PSD va passar a la oposició..

Amb les eleccions del 2002, José Manuel Durão Barroso, del PSD, va esdevenir Primer Ministre, càrrec que va deixar el 2004 per assumir la presidència de la Comissió Europea, essent substituït per Pedro Santana Lopes. Les eleccions del 2005 van ser guanyades per José Sócrates, del PS, que va renovar mandat a les del 2009.

Presidència de Silva i govern de Passos Coelho (2006-2015)[modifica]

Aníbal Cavaco Silva va guanyar les eleccions presidencials del 2006 i va esdevenir així el primer President de Portugal adscrit al PSD. Va ser reelegit a les presidencials del 2011. A les eleccions legislatives del 2011 va resultar vencedor el PSD de Pedro Passos Coelho, actual Primer Ministre, que va formar govern amb el CDS-Partit Popular (CDS-PP). En aquestes eleccions, el PSD va obtenir 108 diputats de 230; el PS, 74; i el CDS-PP, 24.

A l'oposició[modifica]

El 2015 el Partit Socialista va aconseguir el suport del Bloc d'Esquerra (BE) com del Partit Comunista (PCP) en un acord inaudit en 42 anys de democràcia que va permetre a António Costa convertir-se en primer ministre del país malgrat haver quedat en segona posició. El pacte de legislatura no es va repetir en 2019, però Costa va poder governar amb acords puntuals amb els seus socis. El 27 d'octubre de 2021, l'Assemblea va rebutjar els pressupostos de l'Estat proposats pel govern socialista, amb el vot en contra tant del BE com del PCP[7] i en conseqüència, el 4 de novembre de 2021 el President Marcelo de Sousa va anunciar eleccions anticipades en les què el Partit Socialista va aconseguir un govern majoritari inesperat a l'Assemblea,[8] el segon en la història del partit.[9]

El tercer govern d'António Costa va resultar molt inestable amb diversos escàndols i/o polèmiques que l'afectaren. A mitjans de 2023, el govern ja havia patit 13 dimissions, d'11 secretaris d'estat i de 2 ministres.[10][11][12] El 7 de novembre, Costa va presentar la seva dimissió en resposta a la investigació oberta pel Tribunal Suprem per aclarir si havia comès alguna irregularitat en el suport de diversos projectes empresarials,[13] de les que finalment el Tribunal d'Apel·lació de Lisboa no va apreciar indicis.[14]

Govern de Montenegro[modifica]

Arran de la dimissió d'António Costa es van convocar les eleccions legislatives portugueses de 2024 per al 10 de març de 2024, que van fer donar un govern de la coalició Aliança Democràtica entre el Partit Socialdemòcrata i el Centre Democràtic Social / Partit Popular encapçalat per Luís Montenegro.[14]

Resultats electorals[modifica]

Assemblea de la República[modifica]

Any Líder Vots % Escons +/- Govern
1975 Francisco Sá Carneiro 1,507,282 26.4 (#2)
81 / 250
Nou Assemblea Constituent
1976 1,335,381 24.4 (#2)
73 / 263
Disminució8 Oposició
1979 Dins Aliança Democràtica
80 / 250
Augment7 Coalició
1980 Dins Aliança Democràtica
82 / 250
Augment2 Coalició
1983 Carlos Mota Pinto 1,554,804 27.2 (#2)
75 / 250
Disminució7 Coalició
1985 Aníbal Cavaco Silva 1,732,288 29.9 (#1)
88 / 250
Augment13 Minoria
1987 2,850,784 50.2 (#1)
148 / 250
Augment60 Majoria
1991 2,902,351 50.6 (#1)
135 / 230
Disminució13 Majoria
1995 Fernando Nogueira 2,014,589 34.1 (#2)
88 / 230
Disminució47 Oposició
1999 José Manuel Durão Barroso 1,750,158 32.3 (#2)
81 / 230
Disminució7 Oposició
2002 2,200,765 40.2 (#1)
105 / 230
Augment24 Coalició
2005 Pedro Santana Lopes 1,653,425 28.8 (#2)
71 / 230
Disminució34 Oposició
2009 Manuela Ferreira Leite 1,653,665 29.1 (#2)
81 / 230
Augment10 Oposició
2011 Pedro Passos Coelho 2,159,181 38.7 (#1)
108 / 230
Augment27 Coalició
2015 Dins Portugal al Davant
89 / 230
Disminució19 Coalició
Oposició
2019 Rui Rio 1,454,283 27.8 (#2)
79 / 230
Disminució10 Oposició
2022 1,618,381 29.1 (#2)
77 / 230
Disminució2 Oposició
2024 Luís Montenegro Dins Aliança Democràtica
78 / 230
Augment1 Coalició

Parlament Europeu[modifica]

Any Líder Vots % Escons +/-
1987 Pedro Santana Lopes 2,111,828 37.5 (#1)
10 / 24
Nou
1989 António Capucho 1,358,958 32.8 (#1)
9 / 24
Disminució1
1994 Eurico de Melo 1,046,918 34.4 (#2)
9 / 25
=
1999 José Pacheco Pereira 1,078,528 31.1 (#2)
9 / 25
=
2004 João de Deus Pinheiro Dins Força Portugal
7 / 24
Disminució2
2009 Paulo Rangel 1,131,744 31.7 (#1)
8 / 22
Augment1
2014 Dins l'Aliança Portugal
6 / 21
Disminució2
2019 727,224 21.9 (#2)
6 / 21
=

Eleccions regionals[modifica]

Regió Any Líder Vots % Escons +/- Govern
Açores 2024 José Manuel Bolieiro Dins d'AD
23 / 57
Augment2 TBD
Madeira 2023 Miguel Albuquerque Coalició amb CDS/PP
20 / 47
Disminució1 Coalició[a]

Presidents del partit[modifica]

Primers Ministres[modifica]

Presidents de la República[modifica]

Notes[modifica]

  1. Coalition government PSD-CDS–PP; Confidence & supply gov't: PSD/CDS-PP ⇐ (PAN).

Referències[modifica]

  1. «PSD». Arxivat de l'original el 2019-01-08. [Consulta: 23 desembre 2014].
  2. Santana Lopes, Pedro (en castellà) Revista de estudios políticos, Ejemplar dedicado a: El sistema político y constitucional portugués, 1914-1987), 60-61, 1988. ISSN: 0048-7694.
  3. Hatton, Barry. «New tests indicate sabotage in 1980 air crash that killed Portuguese PM» (en anglès). Associated Press, 06-12-2004. [Consulta: 23 maig 2024].
  4. «Cavaco Silva, el primer jefe de Estado de centroderecha de la democracia» (en castellà). El Mundo, 23-01-2006. [Consulta: 19 maig 2024].
  5. Roberto Ortiz de Zárate. «Aníbal Cavaco Silva» (en castellà). CIDOB, març 2006. [Consulta: 20 maig 2024].
  6. «Presidente de la República de Portugal, Aníbal Cavaco Silva» (en castellà). Congreso de los Diputados. [Consulta: 30 setembre 2023].
  7. «Parlamento chumba OE 2022» (en portuguès), 27-10-2021. [Consulta: 4 març 2024].
  8. «Portugal election: Socialists win unexpected majority» (en anglès). BBC, 31-01-2022.
  9. «IFES Election Guide | Elections: Portugal Assembly of the Republic 2022». [Consulta: 4 març 2024].
  10. ECO. «Terceiro Governo de Costa já teve 13 baixas em apenas 16 meses» (en portuguès de Portugal), 07-07-2023. [Consulta: 4 març 2024].
  11. ECO. «26 dias. Alexandra Reis durou menos tempo no Governo que Miguel Alves» (en portuguès de Portugal), 28-12-2022. [Consulta: 4 març 2024].
  12. «Acusações, ocultações, suspeitas de agressões - até houve pessoas refugiadas no WC: guia para entender a nova crise no Governo (mas dá mesmo para entendê-la?)» (en portuguès). [Consulta: 4 març 2024].
  13. Constenla, Tereixa. «António Costa, el gobernante de Portugal que llegó con una moción de censura y dimitió por responsabilidad» (en castellà). El Pais, 09-03-2024. [Consulta: 15 maig 2024].
  14. 14,0 14,1 «Sin indicios de tráfico de influencias en el caso que hizo dimitir a António Costa en Portugal». EFE, 17-04-2024. [Consulta: 15 maig 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Socialdemòcrata