Partit Socialista Laborista d’Amèrica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Socialista Laborista d’Amèrica
(en) Socialist Labor Party of America Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticamarxisme
socialisme revolucionari
sindicalisme
De Leonism (en) Tradueix (1899–)
Lassallism (–1899) Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaWorkingmen's Party of the United States (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1876
FundadorDaniel De Leon Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1r setembre 2008 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Filial
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webslp.org Modifica el valor a Wikidata

El Partit Socialista Laborista d'Amèrica (SLP) és un partit socialista dels Estats Units, creat el 1876. Defensa el «sindicalisme socialista industrial» i creu en la transformació de la societat per part de l'acció política i sindical combinada de la classe obrera organitzada. Es reclama continuador de les idees de Daniel De Leon.

Història i característiques[modifica]

Va ser fundat el 1876 com a Workingmen's Party of the United States (WPUS), constituint el segon partit socialista més antic del món. El 1877 va canviar el seu nom per l'actual. El 1881 el sector anarquista va deixar el partit.[1]

El 1892 el SLP va participar per primera vegada a les eleccions a la presidència, i va obtenir 21.163 vots. Durant el primer període, la majoria dels seus membres eren treballadors d'origen europeu. El 1890 es va incorporar a la direcció del SLP, Daniel De Leon i el partit va desenvolupar una forma de marxisme coneguda com a deleonisme que encara avui professa el partit. Els opositors de De Leon van abandonar el SLP el 1901 i juntament amb el Partit Socialdemòcrata van fundar el Partit Socialista d'Amèrica.[2]

Tradicionalment crític tant amb l'evolució de la Unió Soviètica com amb el reformisme socialista, el SLP s'ha aïllat de la resta de l'esquerra nord-americana. El 1944, el seu candidat a la presidència va obtenir 45.226 vots, però va caure al començament de la guerra freda. Dirigit per Eric Hass va aconseguir recuperar-se fins a arribar a 47.522 vots a les eleccions presidencials de 1952. L'última vegada que es va presentar a les eleccions presidencials va ser el 1976, obtenint 9.566 vots.

Referències[modifica]

  1. Frank Girard and Ben Perry, Socialist Labor Party, 1876–1991: A Short History. Philadelphia: Livra Books, 1991.
  2. L. Glen Seratan, Daniel Deleon: The Odyssey of an American Marxist. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1979.