Partit Socialista d'Esquerra (Noruega)
(nb) SV – Sosialistisk Venstreparti (nn) SV – Sosialistisk Venstreparti (se) SG – Sosialistalaš Gurutbellodat 
| |||||
|
|||||
| Lema | «For de mange – ikke for de få» | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Nom curt | SV | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia política | socialisme democràtic | ||||
| Alineació política | esquerra radical | ||||
| Forma jurídica | forening/lag/innretning | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1975 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica | ||||
| Membres | 15.952 (2022) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Kirsti Bergstø (2023–) | ||||
| Secretari general | Audun Herning | ||||
| Joventuts | Socialist Youth (en)  | ||||
| Storting | 12 / 169 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | sv.no | ||||
     | |||||
El Partit Socialista d'Esquerra (noruec Sosialistisk Venstreparti, SV) és un partit polític de Noruega fundat el 1975 i dirigit des de 2012 per Audun Lysbakken.
Història[modifica]
El partit va ser fundat el 1973 com a Lliga Electoral Socialista (Sosialistisk Valgforbund), una aliança del Partit Popular Socialista, el Partit Comunista de Noruega, Socialistes Democràtics - AIK independents i altres. El moviment sorgí en gran manera com a resultat de la victòria del No en el referèndum sobre l'adhesió a la Comunitat Europea de 25 de setembre de 1972. A les eleccions de 1973 va obtenir l'11,6% dels vots i assolí 16 escons al Storting. L'abril de 1974 una conferència celebrada a Oslo, va declarar que la coalició s'ha de convertir en un sol partit que integraria els anteriors. Finalment, durant una conferència celebrada a Trondheim el 1975 acordà anomenar-se Partit Socialista d'Esquerra i Berit Ås fou nomenat cap del partit. Alhora, els membres del Partit Comunista de Noruega decidiren no dissoldre el partit i trencar la col·laboració amb el SV.
Els primers anys no van tenir èxit electoral, durant la dècada de 1980, va augmentar la popularitat de la SV amb el seu programa a favor de lluitar per la pau, el desarmament i l'eliminació de l'atur i la desigualtat econòmica. Malgrat l'èxit a les eleccions de 1989, a començament de la dècada dels 1990 la seva popularitat va decaure, tot i el seu èxit en la campanya contra el No en el referèndum per l'ingrés de Noruega en la Unió Europea de 1994. El 1997 fou nomenada líder del partit Kristin Halvorsen, i augmentà la popularitat del partit en enfocar la problamàtica de l'educació amb el slogan Els nens i el jovent primer.
L'acció militar a Kosovo va ser un tema controvertit dins el SV. Argumentant que s'havia d'aturar la neteja ètnica a Kosovo, la major part del lideratge del partit, inclosos Kristin Halvorsen, es mostraren a favor dels atacs aeris de l'OTAN, però molts dins del partit es va oposar amb vehemència aquest suport argumentant que la violència només conduirà a més violència. En qüestions de política exterior, el SV s'ha oposat a quelsevol acció militar. Es declararen en contra de la invasió dels EUA de l'Afganistan i estaven molt en contra de la guerra d'Iraq i de la presència militar noruega a l'Iraq.
Actualment, el SV lluita per la igualtat entre els sexes, la igualtat econòmica, el benestar social, la defensa del medi ambient, més poder per als consells locals, i educació lliure i gratuïta igual per a tots (incloent una llar d'infants/ escola de pàrvuls per a tots). El partit també s'oposa a l'adhesió a la Unió Europea. ut thanks to stronger performances by the Labour Party and the Centre Party, the Red-Green Coalition won a majority of seats in parliament, and SV entered the cabinet for the first time ever. El SV va empitjorar els resultats a les eleccions legislatives noruegues de 2005, però gràcies als mals resultats del Partit Laborista Noruec i el Partit del Centre, la coalició roja i verda va obtenir una majoria d'escons al parlament i el SV entrar a formar part del govern per primera vegada en la història. Kristin Halvorsen rebé la influent cartera de ministre de finances.
A les eleccions de 2011 es tornà a reeditar el pacte de les tres formacions. Kristin Halvorsen passà a ser ministra d'Educació i el nou líder del partit Audun Lysbakken (2012) s'encarregà del ministeri d'igualtat i infancia.
Líders del partit[modifica]
- 1975-1976 : Berit Ås
- 1977-1983 : Berge Furre
- 1983-1987 : Theo Koritzinsky
- 1987-1997 : Erik Solheim
- 1997-2012 : Kristin Halvorsen
- 2012- : Audun Lysbakken
Resultats electorals 1973-2005[modifica]
| Any | % dels vots | Membres del Storting |
|---|---|---|
| 1973¹ | 11,2% | 16 |
| 1977 | 4,2% | 2 |
| 1981 | 4,9% | 4 |
| 1985 | 5,5% | 6 |
| 1989 | 10,1% | 17 |
| 1993 | 7,9% | 13 |
| 1997 | 6,0% | 9 |
| 2001 | 12,5% | 23 |
| 2005 | 8,8% | 15 |
¹ Com a Lliga Electoral Socialista
Enllaços externs[modifica]
- (noruec) Sosialistisk Venstreparti - Web oficial
- (anglès) Socialist Left Party -
- Resultats del Partit a les eleccions locals de 2007