Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE)
Dades
Tipuspartit polític basc
Ideologia políticaCentreesquerra, socialdemocrata, basquisme moderat
Història
Creació1886, 1977, 1993
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJesús Eguiguren
Secretària generalNicolás Redondo Terreros (1997–2002)
Patxi López Álvarez (2002–2014)
Idoia Mendia (2014–2021)
Eneko Andueza Lorenzo (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Afiliació europeaMembre de la Internacional Socialista i del Partit Socialista Europeu
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc websocialistasvascos.com Modifica el valor a Wikidata
Youtube: UCkKpUUwe93ZC5cNR99wOiog Modifica el valor a Wikidata

El Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra (oficialment Partido Socialista de Euskadi - Euskadiko Ezkerra), sovint abreujat PSE-EE o simplement PSE, és la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a la Comunitat Autònoma Basca.

Història[modifica]

Els inicis del partit[modifica]

El Partit Socialista d'Euskadi durant aquesta primera etapa els socialistes bascos encara no feien servir la denominació de PSE. No va ser fins a la dècada dels 70 que aquesta denominació va substituir la de PSOE.

La primera agrupació socialista basca va ser creada l'11 de juliol de 1886 a Bilbao. Després vindrien altres agrupacions biscaïnes. El 1900, la Federació Socialista Biscaïna estava formada per deu agrupacions locals.

La implantació del PSOE a Guipúscoa va ser una mica més tardana. No va ser fins al 1897, que es creà la primera agrupació guipuscoana al municipi d'Eibar. Encara més tardana va ser la implantació del PSOE a Àlaba a causa de l'escassa industrialització i l'absència de tradicions obreres significatives.

El gener del 1937 Rufino Laiseca i Miguel Amilibia Matximbarrena establiren les bases del futur Partido Socialista de Euskadi (PSE), autònom del PSOE i partidari de l'autodeterminació del poble basc i d'unificar-se amb el PCE, amb el diari Euskadi Roja. La derrota a la guerra civil i la mort de Laiseca a l'exili, així com l'hostilitat de bona part de la direcció del partit, van impedir la formació d'un PSE autònom. Alhora, Amilibia trencà amb el partit i quan tornà el 1977 s'integrà a Herri Batasuna.

Història recent[modifica]

Fins al 1982, el PSE comprenia no només les Agrupacions Provincials de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, sinó també l'Agrupació Socialista de Navarra, que el juny de 1982 abandonà el PSE per a formar el Partit Socialista de Navarra (PSN-PSOE).

L'octubre de 1991, s'incorporà al PSE el Partit dels Treballadors d'Euskadi. Posteriorment, el març de 1993, el PSE es fusionà amb Euskadiko Ezkerra, creant-se un nou partit, l'actual PSE-EE.

A les eleccions al Parlament Basc de 2009, malgrat que el Partit Nacionalista Basc va ser la candidatura amb major nombre de vots, no va poder revalidar la coalició de govern que anteriorment formava amb Eusko Alkartasuna i Ezker Batua-Berdeak. Aquesta conjuntura va permetre al front espanyolista format pel PSE-EE-PSOE, el Partit Popular i Unió, Progrés i Democràcia formar govern, amb el líder socialista Patxi López al capdavant com a nou lehendakari d'Euskadi. Alguns analistes apunten a la possibilitat que el canvi de govern ha estat únicament possible amb el nou repartiment d'escons fruit de la il·legalització de Democràcia Tres Milions.[1]

El 16 de setembre de 2014 Idoia Mendia va ser triada secretària general del PSE-EE amb el vot directe del 60,53% dels militants del partit i el 20 de setembre va ser ratificada en un Congrés Extraordinari, substituint a Patxi López.[2] ​En setembre de 2021, abans de la celebració de l'IX Congrés del PSE-EE, Mendia va anunciar la seva decisió personal de no tornar a presentar-se a la Secretaria General, en considerar que havia complert els objectius que s'havia marcat per als seus mandats: tornar al PSE-EE a la governabilitat en totes les institucions i obrir el pas a una nova generació en el lideratge de la formació.[3]

Situació actual[modifica]

Eneko Andueza es va convertir en Secretari General en vèncer Soraya Morla en las primàries del partit amb el 95,3% de los votos.[4] A les eleccions al Parlament Basc de 2016 el partit va perdre la tercera posició en vots i escons, sent avançat per Unides Podem, però va acordar un govern de coalició amb el PNB.[5] A les eleccions al Parlament Basc de 2020 va recuperar la tercera posició i va renovar el govern amb el PNB.[6]

A les eleccions generals espanyoles, l'any 2023 el PSE va ser la primera formació més votada en el conjunt de les tres circumscripcions de la Comunitat Autònoma Basca, amb el 25,27% dels vots emesos i cinc diputats. El 20 d'octubre de 2023 Eneko Andueza fou proclamat candidat a la presidència pel PSE-EE-PSOE.[7]

Resultats electorals[modifica]

Parlament basc[modifica]

Parlament basc
Any Vots % # Escons +/– Líder Govern
1980 130,221 14.16% 3r
9 / 60
Txiki Benegas Oposició
1984 247,786 22.96% 2n
19 / 75
10 Txiki Benegas Oposició (1984–85)
Suport extern al PNB (1985–86)
1986 252,233 21.95% 2n
19 / 75
0 Txiki Benegas Coalició amb PNB
1990 202,736 19.79% 2n
16 / 75
3 Ramón Jáuregui Oposició (1990–91)
Coalició amb PNB i EE (1991–94)
1994 174,682 16.83% 2n
12 / 75
10[a] Ramón Jáuregui Coalició amb PNB-EA (1994–98)
Oposició (1998)
1998 220,052 17.35% 4t
14 / 75
2 Nicolás Redondo Oposició
2001 253,195 17.76% 3r
13 / 75
1 Nicolás Redondo Oposició
2005 274,546 22.51% 2n
18 / 75
5 Patxi López Oposició
2009 318,112 30.36% 2n
25 / 75
7 Patxi López Govern
2012 212,809 18.89% 3r
16 / 75
9 Patxi López Oposició
2016 126,420 11.86% 4t
9 / 75
7 Idoia Mendia Coalició amb PNB
2020 122,248 13.52% 3r
10 / 75
1 Idoia Mendia Coalició amb PNB
2024 - - - - - Eneko Andueza -

Corts Generals[modifica]

Corts Generals
Any País Basc
Congrés Senat
Vots % # Escons +/– Escons +/–
1977 267,897 26.48% 2n
7 / 21
1 / 12
1979 190,235 19.05% 2n
5 / 21
2
1 / 12
1982 348,620 29.16% 2n
8 / 21
3
5 / 12
4
1986 287,918 26.29% 2n
7 / 21
1
4 / 12
1
1989 233,650 21.11% 2n
6 / 21
1
5 / 12
1
1993 293,442 24.52% 1r
7 / 19
1[b]
7 / 12
2[b]
1996 298,499 23.67% 2n
5 / 19
2
5 / 12
2
2000 266,583 23.31% 3r
4 / 19
1
1 / 12
4
2004 339,751 27.22% 2n
7 / 19
3
5 / 12
4
2008 430,690 38.14% 1r
9 / 18
2
9 / 12
4
2011 255,013 21.55% 3r
4 / 18
5
2 / 12
7
2015 161,988 13.25% 4t
3 / 18
1
0 / 12
2
2016 164,255 14.23% 3r
3 / 18
0 / 12
2019 (Abr) 253,989 19.90% 2n
4 / 18
1
2 / 12
2
2019 (Nov) 227,396 19.21% 2n
4 / 18
2 / 12
2023 289,826 25.27% 1r
5 / 18
1
4 / 12
2

Parlament Europeu[modifica]

Parlament Europeu
Any País Basc
Vots % #
1987 204,522 19.05% 3r
1989 175,776 18.25% 3r
1994 165,063 18.26% 2n
1999 226,187 19.54% 3r
2004 199,341 28.23% 2n
2009 202,885 27.78% 2n
2014 105,043 13.81% 3r
2019 212,881 18.98% 3r

Notes[modifica]

  1. Comparat amb els resultats totals del Partit Socialista i Euskadiko Ezkerra el 1990.
  2. 2,0 2,1 Comparat amb els resultats totals del Partit Socialista i Euskadiko Ezkerra el 1989.

Referències[modifica]

  1. «Ibarretxe seria lehendakari si no haguessin suspès D3M». Avui, 16-06-2009. [Consulta: 9 agost 2009].
  2. «Idoia Mendia se convierte en secretaria general del PSE con el apoyo del 60,5% de los militantes» (en castellà). El Correo, 16-09-2014. [Consulta: 5 abril 2024].
  3. Mikel Ormazabal. «Idoia Mendia anuncia su decisión de dejar la dirección del PSE-EE» (en castellà). El Pais, 21-09-2021. [Consulta: 5 abril 2024].
  4. Olatz Hernández. «Eneko Andueza arrasa en las primarias del PSE con el 95,3% de los votos» (en castellà). El Correo, 30-10-2021. [Consulta: 5 abril 2024].
  5. Danilo Albin. «El PSE, cuarto partido de Euskadi, consigue sellar una coalición con el PNV» (en castellà). Publico, 20-11-2016. [Consulta: 5 abril 2024].
  6. «Koalizio gobernua berriro osatzearen aldeko apustua egin dute EAJk eta PSEk» (en basc). EITB, 13-07-2020. [Consulta: 5 abril 2024].
  7. José Marcos. «Besteiro y Andueza serán los candidatos del PSOE en Galicia y País Vasco sin necesidad de primarias». El País, 18-10-2023. [Consulta: 5 abril 2024].

Enllaços externs[modifica]