Vés al contingut

Partit Socioliberal Danés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Socioliberal Danés
(da) Radikale Venstre Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtB Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocioliberalisme
centrisme radical
europeisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme
centreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació21 maig 1905
Activitat
Membre dePartit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Internacional Liberal Modifica el valor a Wikidata
Membres7.491 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaSvend Thorhauge (2015–) Modifica el valor a Wikidata
DirectoraSofie Carsten Nielsen (2020–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsRadikal Ungdom (en) Tradueix (1994–)
Radikal Ungdom (en) Tradueix (–1994) Modifica el valor a Wikidata
Part deAliança dels Liberals i Demòcrates per Europa Modifica el valor a Wikidata
Parlament de Dinamarca
7 / 179 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webradikale.dk Modifica el valor a Wikidata

Facebook: radikalevenstre X: radikale Bluesky: radikale.dk Instagram: radikale Flickr: 51311481@N00 Modifica el valor a Wikidata

Radikale Venstre (lit.‘Esquerra Radical’) o el Partit Socioliberal Danés[1][2] és un partit polític danès, abans conegut com a Det Radikale Venstre (lit.‘L'Esquerra Radical’). El líder del partit és Martin Lidegaard,[3] i el portaveu, Mikkel Irminger Sarbo. A les eleccions legislatives daneses de 2005 va obtenir un bon resultat (9,2% i 17 escons), però a les eleccions de 2007 va perdre la meitat i romandre a l'oposició.

El seu programa és inspirat en el programa Det kreative Danmark: oposició a les normes estatals sobre immigració, i demana l'abolició de la regla dels 24 anys (edat mínima per tal que una estrangera es pugui casar al país, per tal d'evitar matrimonis forçats), educació basada en la llibertat creativa del professor i desenvolupament de la creativitat de l'alumne, i normativa impositiva que defensi el medi ambient. Políticament se situa al centre, tot i que ha col·laborat sovint amb els Socialdemòcrates.

El 2007 va rebre crítiques per dependre massa dels socialdemòcrates, i Naser Khader i Anders Samuelsen els deixaren per a formar la Ny Alliance amb la conservadora Gitte Seeberg. El 6 gener 2009 Simon Emil Ammitzboll deixà el partit per a fundar el Borgerligt Centrum. Després de les eleccions de 2007 es va plantejar col·laborar amb el govern de centredreta, però la portaveu ho va rebutjar.

Resultats electorals

[modifica]

Eleccions legislatives

[modifica]
Any Vots % Escons +/– Govern
1906 38,151 12.6 (#4)
15 / 114
Augment 9 Oposició
1909 50,305 15.5 (#4)
15 / 114
Augment 6 Oposició (1909)
Minoria (1909–10)
1910 64,884 18.6 (#3)
20 / 114
Augment 5 Oposició
1913 67,903 18.7 (#3)
32 / 114
Augment 11 Minoria
1915 677 5.3 (#3)
31 / 140
Disminució 1 Minoria
1918 189,521 20.7 (#3)
32 / 140
Augment 1 Minoria
1920
(I)
122,160 11.9 (#4)
17 / 140
Disminució 15 Anticipades
1920
(II)
109,931 11.5 (#4)
16 / 140
Disminució 1 Oposició
1920
(III)
147,120 12.1 (#4)
18 / 149
Augment 2 Oposició
1924 166,476 13.0 (#4)
20 / 149
Augment 2 Suport extern
1926 151,746 11.3 (#4)
16 / 149
Disminució 4 Suport extern
1929 151,746 10.7 (#4)
16 / 149
= Coalició
1932 145,221 9.4 (#4)
14 / 149
Disminució 2 Coalició
1935 151,507 9.2 (#4)
14 / 149
= Coalició
1939 161,834 9.5 (#4)
14 / 149
= Coalició
1943 175,179 8.7 (#4)
11 / 149
Disminució 2 Coalició
1945 167,073 8.1 (#5)
11 / 149
Disminució 2 Suport extern
1947 144,206 6.9 (#4)
10 / 150
Disminució 1 Suport extern
1950 167,969 8.2 (#5)
12 / 151
Augment 2 Oposició
1953
(I)
178,942 8.6 (#4)
13 / 151
Augment 1 Suport extern
1953
(II)
169,295 7.8 (#4)
14 / 179
Augment 1 Suport extern
1957 179,822 7.8 (#4)
14 / 179
= Coalició
1960 140,979 5.8 (#5)
11 / 179
Disminució 3 Coalició
1964 139,702 5.3 (#5)
10 / 179
Disminució 1 Suport extern
1966 203,858 7.3 (#5)
13 / 179
Augment 3 Oposició
1968 427,304 15.0 (#4)
27 / 179
Augment 14 Coalició
1971 413,620 14.4 (#4)
27 / 179
= Suport extern
1973 343,718 11.2 (#4)
20 / 179
Disminució 7 Suport extern
1975 216,553 7.1 (#4)
13 / 179
Disminució 7 Suport extern
1977 113,330 3.6 (#8)
6 / 179
Disminució 7 Suport extern
1979 172,365 5.4 (#6)
10 / 179
Augment 4 Suport extern
1981 160,053 5.1 (#7)
9 / 179
Disminució 1 Suport extern
1984 184,642 5.5 (#6)
10 / 179
Augment 1 Suport extern
1987 209,086 6.2 (#5)
11 / 179
Augment 1 Suport extern
1988 185,707 5.6 (#6)
10 / 179
Disminució 1 Coalició
1990 114,888 3.5 (#7)
7 / 179
Disminució 3 Suport extern (1990–93)
Coalició (1993–94)
1994 152,701 4.6 (#6)
8 / 179
Augment 1 Coalició
1998 131,254 3.9 (#7)
7 / 179
Disminució 1 Coalició
2001 179,023 5.2 (#6)
9 / 179
Augment 2 Oposició
2005 308,212 9.2 (#5)
17 / 179
Augment 8 Oposició
2007 177,161 5.1 (#6)
9 / 179
Disminució 8 Oposició
2011 336,698 9.5 (#4)
17 / 179
Augment 8 Coalició
2015 160,672 4.6 (#7)
8 / 179
Disminució 9 Oposició
2019 304,273 8.6 (#4)
16 / 179
Augment 8 Suport extern
2022 133,931 3.8 (#9)
7 / 179
Disminució 9 Oposició

Eleccions locals

[modifica]
Eleccions municipals
Any Escons
No. ±
1925
1.069 / 11.289
1929
1.237 / 11.329
Augment 168
1933
1.160 / 11.424
Disminució 77
1937
1.078 / 11.425
Disminució 82
1943
941 / 10.569
Disminució 137
1946
870 / 11.488
Disminució 71
1950
824 / 11.499
Disminució 46
1954
764 / 11.505
Disminució 60
1958
648 / 11.529
Disminució 116
1962
501 / 11.414
Disminució 147
1966
340 / 10.005
Disminució 161
Reforma municipal
1970
323 / 4.677
Disminució 17
1974
311 / 4.735
Disminució 12
1978
192 / 4.759
Disminució 119
1981
187 / 4.769
Disminució 5
1985
108 / 4.773
Disminució 79
1989
73 / 4.737
Disminució 35
1993
80 / 4.703
Augment 7
1997
87 / 4.685
Augment 7
2001
88 / 4.647
Augment 1
Reforma municipal
2005
86 / 2.522
Disminució 2
2009
50 / 2.468
Disminució 36
2013
62 / 2.444
Augment 12
2017
80 / 2.432
Augment 18
2021
94 / 2.436
Augment 14
 
Eleccions regionals
Any Escons
No. ±
1935
27 / 299
1943
30 / 299
Augment 3
1946
27 / 299
Disminució 3
1950
27 / 299
=
1954
31 / 299
Augment 4
1958
26 / 303
Disminució 5
1962
21 / 301
Disminució 5
1966
22 / 303
Augment 1
Reforma municipal
1970
35 / 366
Augment 13
1974
34 / 370
Disminució 1
1978
23 / 370
Disminució 11
1981
24 / 370
Augment 1
1985
13 / 374
Disminució 11
1989
10 / 374
Disminució 3
1993
16 / 374
Augment 6
1997
15 / 374
Disminució 1
2001
15 / 374
=
Reforma municipal
2005
11 / 205
Disminució 4
2009
7 / 205
Disminució 4
2013
8 / 205
Augment 1
2017
8 / 205
=
2021
12 / 205
Augment 4
 
Alcaldes
Any Escons
No. ±
2005
1 / 98
2009
0 / 98
Disminució 1
2013
1 / 98
Augment 1
2017
1 / 98
=
2021
1 / 98
=

Parlament Europeu

[modifica]
Any Líder Vots % Escons +/– Grup
1979 56,944 3.26 (#10)
0 / 15
Nou
1984 62,560 3.14 (#9)
0 / 15
=
1989 50,196 2.81 (#8)
0 / 16
=
1994 Lone Dybkjær 176,480 8.48 (#6)
1 / 16
Augment 1 ELDR
1999 180,089 9.14 (#4)
1 / 16
=
2004 Anders Samuelsen 120,473 6.36 (#6)
1 / 14
= ALDE
2009 Sofie Carsten Nielsen 100,094 4.27 (#7)
0 / 13
Disminució 1
2014 Morten Helveg Petersen 148,949 6.54 (#7)
1 / 13
Augment 1 ALDE
2019 277,929 10.07 (#4)
2 / 14
Augment 1 RE
2024 Sigrid Friis Frederiksen 173,355 7.08 (#6)
1 / 15
Disminució 1

Referències

[modifica]
  1. Bengtsson, Åsa; Hansen, Kasper; Harõarson, Ólafur Þ; Narud, Hanne Marthe; Oscarsson, Henrik. The Nordic Voter: Myths of Exceptionalism (en anglès). ECPR Press, 2013-11-15. ISBN 978-1-907301-50-6. 
  2. Slomp, Hans. Europe, A Political Profile: An American Companion to European Politics (en anglès). ABC-CLIO, 2011-09-30. ISBN 978-0-313-39181-1. 
  3. «De Radikale har fået Martin Lidegaard som ny politisk leder» (en danès), 03-11-2022. [Consulta: 22 gener 2023].

Enllaços externs

[modifica]