Partit de la Independència del Regne Unit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit de la Independència del Regne Unit
(en) United Kingdom Independence Party Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtUKIP Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaeuroescepticisme
nacionalisme britànic
populisme de dreta
conservadorisme nacionalista Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació3 setembre 1993
FundadorAlan Sked Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deEuropa de la Llibertat i la Democràcia Directa Modifica el valor a Wikidata
Membres23.600 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaNigel Farage (1998–2000) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsYoung Independence (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webukip.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ukip Twitter (X): UKIP Modifica el valor a Wikidata

Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP) és un partit polític del Regne Unit fundat el 1993, ideològicament conservador (thatcherista) i populista, que reclama la sortida britànica de la Unió Europea i s'oposa que s'adoptin lleis acordades al Parlament europeu i no a Westminster. No té diputats al Parlament del Regne Unit, només 2 lords, 60 regidors i 12 eurodiputats (a les eleccions europees de 2004 va treure 2,7 milions de vots, el 16,8%). A les legislatives de 2005 només van treure el 2,8% i el 2008 va treure el seu primer diputat, Bob Spink, fugit dels Conservadors. El cap és Nigel Farage.

Ideologia[modifica]

Defensen augmentar lligams econòmics entre els països de la Commonwealth i s'oposen a la introducció de les targetes d'identitat per antidemocràtiques i inútils contra el terrorisme. Estan a favor de la reducció de les emissions de diòxid de carboni, però defensen com a alternativa l'energia nuclear i no pas l'eòlica, que consideren més cara.

Història[modifica]

Fou fundat el 1991 per Alan Sked i altres membres de la Lliga Antifederalista i de l'ala euroescèptica del Partit Conservador, contraris al Tractat de Maastricht i a l'adopció de l'euro com a moneda. Es va rebatejar com a UKIP el 1993 i es va presentar a les eleccions de 1997, però el seu creixement es va mantenir lent eclipsat pel Partit del Referèndum de James Goldsmith. Sked va dimitir, però la mort sobtada de Goldsmith va provocar la dissolució del seu partit, i el nou cap, Michael Holmes, els va integrar en el partit. Així, a les eleccions europees de 1999 van treure el 7% i tres eurodiputats (Michael Holmes, Nigel Farage i Jeffrey Titford).

El 2000 va tenir problemes interns que se saldaren amb la dimissió de Holmes (qui en un discurs havia demanat més poders pel Parlament europeu i contra la Comissió Europea) i fou substituït per Titford. Aquest també va dimitir després del fracàs en obtenir representació a les generals de 2001, com les escoceses i gal·leses de 1999. El successor fou el 2002 Roger Knapman.

Organitzaren també una campanya per votar no al referèndum per la constitució europea, però malgrat l'èxit no obtenen representació parlamentària a les eleccions de 2005 ni a les escoceses i gal·leses de 2003. El 2004 van intentar atraure l'eurodiputat laborista Robert Kilroy-Silk, però aquest dimití el 2005 i fundà el seu propi grup, Veritas, del que també va dimitir el 2006.

A les municipals de 2006, obté representació a Hartlepool (Stephen Allison) i Bromley and Chislehurst (Nigel Farage) i fou escollit líder del partit Nigel Farage.[1] Sota la seva direcció, el partit va adoptar una política més àmplia i va aprofitar les preocupacions sobre la immigració entre la classe treballadora britànica blanca, i barrejant ideologia conservadora i liberal. Proposa el 2007 canviar el nom del partit a Independence Party. El 3 de novembre de 2008 el Partit Nacional Britànic els proposà anar plegats a les europees, però no accepten. A les eleccions a l'Assemblea del Gran Londres de 2008 va baixar del 8% al 2%, i el seu candidat a alcalde, Gerald Batten, obté el 5%; a les eleccions locals d'Anglaterra i Gal·les del mateix any obté un regidor a Newcastle-upon-Lyme i un altre a Hartlepool.

Farage va dimitir en novembre de 2009 per concentrar-se en les eleccions generals.[1] Fou rellevat per Lord Pearson of Rannoch, qui va dimitir en agost de 2010 per donar pas de nou a Farage a la direcció. Va tenir importants avenços a les eleccions locals de 2013, a les eleccions europees de 2014[2] i a les eleccions generals de 2015. La pressió que el UKIP va exercir sobre el govern va ser el motiu principal del referèndum del 2016 que va comportar el compromís del Regne Unit de retirar-se de la Unió Europea. Farage després va abandonar el càrrec de líder del UKIP, i la proporció i el vot dels membres del partit van disminuir en gran manera. Després de repetides crisis de lideratge, Gerard Batten es va fer càrrec. Sota Batten, UKIP es va traslladar a un territori d'extrema dreta emfasitzant un missatge anti-islam. En aquest sentit, molts membres veterans, inclòs Farage, van sortir i es van unir al nou partit del Brexit, i el partit s'ha convertit en residual.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Hunt, Alex. «UKIP: The story of the UK Independence Party's rise» (en anglès). BBC, 21-11-2014. [Consulta: 10 abril 2020].
  2. «The Nigel Farage story» (en anglès). BBC, 04-07-2016. [Consulta: 10 abril 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit de la Independència del Regne Unit