Partit de la Independència del Regne Unit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Group half.svgUnited Kingdom Independence Party
Partit de la Independència del Regne Unit
UKIP campaigning in Newport High Street 2.jpg
Dades base
Tipus entitat Partit polític britànic
Ideologia Euroescepticisme, Conservadorisme
Posició política populisme de dreta i euroescepticisme
Història
Fundació 1993
Fundadors Alan Sked
Activitat
Membres 39.000 (2016)
Organització i govern
Seu central 
Presidència Nigel Farage
Afiliació europea Independència i Democràcia
Representació 12 eurodiputats

Web http://www.ukip.org/
Facebook ukip
Twitter UKIP
Modifica dades a Wikidata

Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP) és un partit polític del Regne Unit fundat el 1993, ideològicament conservador (thatcherista) i populista, que reclama la sortida britànica de la Unió Europea i s'oposa a que s'adoptin lleis acordades al Parlament europeu i no a Westminster. No té diputats al Parlament del Regne Unit, només 2 lords, 60 regidors i 12 eurodiputats (a les eleccions europees de 2004 va treure 2,7 milions de vots, el 16,8%). A les legislatives de 2005 només van treure el 2,8% i el 2008 va treure el seu primer diputat, Bob Spink, fugit dels Conservadors. El cap és Nigel Farage.

Ideologia[modifica | modifica el codi]

Defensen augmentar lligams econòmics entre els països de la Commonwealth i s'oposen a la introducció de les targetes d'identitat per antidemocràtiques i inútils contra el terrorisme. Estan a favor reducció emissions d'anhídrid carbònic, però defensen com a alternativa l'energia nuclear i no pas l'eòlica, que consideren més cara. Van obtenir un gran èxit a les eleccions europees de 2004 (16,8% i 12 eurodiputats) i han augmentat de vots a generals, però no de manera suficient per a obtenir diputats.

Història[modifica | modifica el codi]

Fou fundat el 1993 per Alan Sked i altres membres de la Lliga Antifederalista i de l'ala euroescèptica del Partit Conservador, contraris al Tractat de Maastricht i a l'adopció de l’euro com a moneda. Ja es va presentar a les eleccions de 1997, però fou eclipsat pel Partit del Referèndum de James Goldsmith. Sked va dimitir, però la mort sobtada de Goldsmith va provocar la dissolució del seu partit, i el nou cap, Michael Holmes, els va integrar en el partit. Així, a les eleccions europees de 1999 van treure el 7% i tres eurodiputats (Michael Holmes, Nigel Farage i Jeffrey Titford).

El 2000 va tenir problemes interns que se saldaren amb la dimissió de Holmes (qui en un discurs havia demanat més poders pel Parlament europeu i contra la Comissió Europea) i fou substituït per Titford. Aquest també va dimitir després del fracàs en obtenir representació a les generals de 2001, com les escoceses i gal·leses de 1999. El successor fou el 2002 Roger Knapman.

Organitzaren també una campanya per votar no al referèndum per la constitució europea, però malgrat l'èxit no obtenen representació parlamentària a les eleccions de 2005 ni a les escoceses i gal·leses de 2003. El 2004 van intentar atraure l'eurodiputat laborista Robert Kilroy-Silk, però aquest dimití el 2005 i fundà el seu propi grup, Veritas, del que també va dimitir el 2006.

El 2006 fou escollit líder del partit Nigel Farage, qui barreja ideologia conservadora i liberal i proposa pel 2007 canviar el nom del partit a Independence Party. El 3 de novembre de 2008 el Partit Nacional Britànic els proposà anar plegats a les europees, però no accepten. A les municipals de 2006, obté representació a Hartlepool (Stephen Allison) i Bromley and Chislehurst (Nigel Farage). Però a les eleccions a l'Assemblea del Gran Londres de 2008 va baixar del 8% al 2%, i el seu candidat a alcalde, Gerald Batten, obté el 5%; a les eleccions locals d'Anglaterra i Gal·les del mateix any obté un regidor a Newcastle-upon-Lyme i un altre a Hartlepool.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit de la Independència del Regne Unit Modifica l'enllaç a Wikidata