Partit de la Justícia Democràtica
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític  | ||||
| Ideologia | conservadorisme nacionalista anticomunisme nacionalisme coreà dictadura militar | ||||
| Alineació política | dreta ultradreta (–1987) | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1r setembre 1980 | ||||
| Fundador | Chun Doo-hwan | ||||
| Data de dissolució o abolició | 22 gener 1990 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
.svg&lang=ca)
El Partit de la Justícia Democràtica (en coreà 민주정의당; RR: Minjujeonguidang; PJD) va ser el partit en el poder durant la dictadura de Chun Doo-hwan, del 1981 al 1988.
Història
[modifica]Després de l'assassinat del dictador Park Chung Hee i dels Cops d'Estat del dotze de desembre de 1979 i del disset de maig de 1980, el general Chun Doo-hwan esdevindria líder de Corea del Sud. Un cop va ser escollit oficialment com a President al 1980 mitjançant una votació entre els delegats de la Conferència Nacional per a la Unificació, Chun aboliria tots els partits polítics, incloent el fins llavors governant Partit Republicà Demòcrata vinculat a Park Chung Hee. A l'octubre s'aprovaria la nova Constitució de la Cinquena República.[1][2]
Al 1981, Chun impulsaria el nou Partit de la Justícia Democràtica, que absorbiria la majoria de quadres i membres de l'antic PRD, actuant com el partit successor de facto. Una altra part del PRD fundarien el Partit Nacional de Corea, considerat el successor de iure. Tanmateix, Chun Doo-hwan seria electe com a primer President de la Cinquena República al 1981. Posteriorment, el partit guanyaria per majoria absoluta les eleccions legislatives de 1981 i 1985, considerades com a fraudulentes.
La Constitució de 1980 limitava a un sol mandat presidencial, sense possibilitat de reelecció. Chun va anunciar la seva retirada al 1987, però es va resistir a les crides per a una major obertura del règim. La situació canviaria amb el nou líder Roh Tae-woo, que prometria eleccions lliures i democràtiques. Així, Roh esdevindria el primer President veritablement electe el desembre de 1987. Un any més tard, el partit aconseguiria mantenir el poder a les eleccions legislatives, però perdria la majoria absoluta.
Durant el govern de Roh Tae-woo, es continuaria la democratització del règim, es celebrarien els Jocs Olímpics de Seül i es reorientaria la política exterior en l'anomenada Nordpolitik (recordant l'Ostpolitik), normalitzant relacions amb Corea del Nord.[3][4] Pel que fa al partit, les tensions internes pels profunds canvis en el règim portarien a la seva unificació al 1990 amb el Partit Demòcrata de la Reunificació i el Nou Partit Republicà Demòcrata per generar el Partit Liberal Demòcrata.[5]
Resultats electorals
[modifica]Eleccions Presidencials
[modifica]| Any | Candidat | Vots | % | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 1981 | Chun Doo-hwan | 4,755 | 90.23 | Electe |
| 1987 | Roh Tae-woo | 8,282,738 | 36.64 | Electe |
Eleccions legislatives
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | Pos. | Govern | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Circum. | Llista | Total | +/– | ||||||
| 1981 | Chun Doo-hwan | 5,776,624 | 35.64 | 90 / 184 |
61 / 92 |
151 / 276 |
Nou | 1r | Majoria |
| 1985 | 7,040,811 | 35.25 | 87 / 184 |
61 / 92 |
148 / 276 |
 3
|
Majoria | ||
| 1988 | Roh Tae-woo | 6,675,494 | 33.96 | 87 / 224 |
38 / 75 |
125 / 299 |
23
|
Minoria | |
Referències
[modifica]- ↑ Borowiec, Steven. «South Korea's ex-dictator Chun Doo-hwan tries to keep low profile in his twilight years» (en anglès americà), 29-11-2015. [Consulta: 24 desembre 2024].
- ↑ Chŏn, Chae-ho. Pandongchŏk kŭndaejuŭija Pak chŏng-hŭi. Seoul: Chʹaeksesang, 2003. ISBN 978-89-7013-148-1.
- ↑ Oberdorfer, Don. The two Koreas: a contemporary history. Reading, Mass: Addison-Wesley, 1997. ISBN 978-0-201-40927-7.
- ↑ «Seoul surprises Nagoya for Olympic bid - UPI Archives» (en anglès). [Consulta: 24 desembre 2024].
- ↑ Sang-ho, Song «(5th LD) Former President Roh Tae-woo dies at 88 | Yonhap News Agency» (en anglès). Yonhap News Agency, 26-10-2021. Arxivat de l'original el 2023-07-16.
| Partits a l'Assemblea Nacional (300) |   | |
|---|---|---|
| Partits històrics desapareguts |
| |
