Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Conservadors i Reformistes Europeus, grup polític del Parlament Europeu.
Infotaula d'organitzacióPartit dels Conservadors i Reformistes Europeus
(en) European Conservatives and Reformists Party Modifica el valor a Wikidata
ECR Party logo.png
Dades
Nom curtECR Party Modifica el valor a Wikidata
Tipusmetaorganització
partit polític europeu (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaconservadorisme
euroescepticisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1r octubre 2009 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deregistre de partits polítics europeus (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaGiorgia Meloni (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalAnna Fotyga (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Líder al Parlament EuropeuRyszard Legutko
Raffaele Fitto (2019)
JoventutsJoves Conservadors Europeus
Afiliació internacionalUnió Internacional Demòcrata
Grup al Parlament EuropeuConservadors i Reformistes Europeus
Parlament Europeu (2021)
51 / 705 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webecrparty.eu Modifica el valor a Wikidata

El Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR Party per les seves sigles en anglès) és un partit polític europeu conservador i euroescèptic amb un enfocament principal en la reforma de la Unió Europea (UE) sobre la base de l'eurorealisme,[1] en oposició al rebuig total de la UE. El partit va ser fundat l'1 d'octubre de 2009 com a Aliança de Conservadors i Reformistes Europeus (AECR), posteriorment també anomenat Aliança de Conservadors i Reformistes a Europa (ACRE), com una escissió del Partit Popular Europeu.[2][3] En 2020 el partit va elegir com a presidenta a la italiana Giorgia Meloni.[4]

L'ECR és el cinquè partit de la Unió Europea (UE), amb 51 diputats en el Parlament Europeu, tots ells presents en el Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, el qual compta amb 63 membres en total, on també participen altres partits com el Partit Polític Reformat dels Països Baixos, membre del Moviment Polític Cristià d'Europa, la Nova Aliança Flamenca de Bèlgica o JA21 dels Països Baixos, així com un diputat de Germans d'Itàlia, membre del Partit Identitat i Democràcia.[5] A més compta amb 1 membre de la Comissió Europea i 1 en el Consell Europeu.[6]

Amb 40 partits repartits en tots els continents del món, compta amb el tercer grup més gran de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, amb 91 membres en el Grup dels Conservadors Europeus i Aliança Democràtica, els mateixos que el Grup de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa.

El Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus inclou partits tan importants com el Partit Conservador del Regne Unit, Llei i Justícia de Polònia, Germans d'Itàlia, Partit Democràtic Cívic de Txèquia o Vox d'Espanya, així com a partits d'altres continents com el Partit Republicà dels Estats Units d'Amèrica o el Partit Conservador del Canadà.[7]

Història[modifica]

El Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus va ser fundat com l'Aliança dels Conservadors i Reformistes Europeus l'1 d'octubre de 2009, després que el Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus fos fundat després de les eleccions al Parlament Europeu de 2009 i reconegut oficialment per la càmera el gener de 2010.[3] Entre els vuit membres fundadors de l'ACRE, els més grans eren el Partit Conservador del Regne Unit, Llei i Justícia de Polònia i el Partit Democràtic Cívic de Txèquia.[8]

L'Aliança dels Conservadors i Reformistes Europeus es va constituir formalment sota la presidència del diputat txec Jan Zahradil, al primer congrés de Varsòvia el 8 de juny de 2010, i portant aquest càrrec fins a l'abril de 2020. Durant els primers anys de funcionament del partit, es van sumar diverses organitzacions com el Partit Conservador Cívic d'Eslovàquia el 25 de març de 2011, el Moviment Democristià de Geòrgia l'agost de 2012 o la Nova República de Romania. També van entrar els primers partits de fora de la Unió Europea com el Partit Popular de les Illes Fèroe i els primers membres associats com el Partit Conservador del Canadà el novembre de 2012.

El novembre de 2014, l'ACRE es va afiliar formalment al Grup dels Conservadors Europeus a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.[9] Posteriorment a aquesta data, van continuar les entrades de partits com els Conservadors i Reformistes d'Itàlia el novembre de 2015 o els associats Partit Liberal d'Austràlia, el Partit Istiqlal del Marroc, el Partit Nacional de Nova Zelanda i el Partit Republicà dels Estats Units durant el 2014 o el Moviment Likud el 2016. També alguns partits abandonaven l'organització com la Nova República de Romania o el Partit de la Justícia i el Desenvolupament de Turquia el 2018.

L'Aliança de Conservadors i Reformistes Europeus va canviar oficialment el seu nom a l'Aliança de Conservadors i Reformistes a Europa (ACRE) el 6 d'octubre de 2016.[10] Posteriorment, l'ACRE va haver d'afrontar el més de mig milió d'euros de fons de la Unió Europea, després d'una investigació sobre la seva despesa. Això va incloure 250.000 lliures per a una conferència de tres dies a Miami i 90.000 lliures per a una reunió comercial a Kampala. Anteriorment, ACRE havia estat convidat a retornar 121.000 lliures esterlines al partit Armènia Pròspera.[11]

Més recentment, l'ACRE ha estat testimoni d'un canvi cap a l'extrema dreta, amb l'acceptació dels Germans d'Itàlia, Vox d'Espanya i Demòcrates de Suècia com a membres en 2019.[12] Els quatre membres són nacionalistes, populistes de dretes i antiimmigració que marquen la sortida de les posicions més moderades de la majoria dels membres. A més, es va canviar de nom l'organització a Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus, el nom actual del partit, i es va escollir en 2020 com a nova presidenta a la italiana Giorgia Meloni, de la nova incorporació Germans d'Itàlia.[4]

Líders històrics[modifica]

Des de la seva constitució com a Aliança dels Conservadors i Reformistes Europeus, el Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus ha tingut dos presidents:[13]

President Partit polític Mandat
JanZahradil.jpg Jan Zahradil Partit Democràtic Cívic

(Txèquia Txèquia)

1 d'octubre de 2009 29 de setembre de 2020
Giorgia Meloni 2018.jpg Giorgia Meloni Germans d'Itàlia

(Itàlia Itàlia)

29 de setembre de 2020 actualitat

Prioritats polítiques[modifica]

El Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus va adoptar la "Declaració de Reykjavík" com a document central ideològic de la formació en el Consell celebrat el 21 de març de 2014 i sustenta els principis del partit. En ell els partits signants es comprometen amb la llibertat individual, la sobirania nacional, la democràcia parlamentària, l'Estat de Dret, la propietat privada, els impostos baixos, el lliure comerç, etc:

  • Aposta per una Unió Europea de nacions independents, treballant juntes per a obtenir beneficis mutus, però amb independència i integritat.
  • Compromís amb la igualtat de tots els països que formen part de la UE, siguin quins siguin els seus acords internacionals.
  • Donar més poder als estats per sobre dels estaments supranacionals.
  • Compromís en la dignitat i l'autonomia de les ciutadanes, tan lliures com sigui possible de la "coacció estatal", tant de llibertat de religió i culte, com de llibertat d'expressió, llibertat de circulació i d'associació, llibertat de contracte i ocupació i la llibertat d'imposició opressiva, arbitrària o punitiva.
  • Reconeixement de la igualtat davant la llei, independentment de l'ètnia, el sexe o la classe social, amb una aposta contra tota forma d'extremisme, autoritarisme i racisme.
  • Suport a les associacions civils, les famílies i altres organismes que, consideren, omplen l'espai entre l'individu i el govern.
  • Reconeixement com a legitimitat única a l'estat nació.
  • Compromís amb el lliure comerç i la lliure competència, dins d'Europa i a escala mundial.
  • Suport als principis de la Declaració de Praga de març de 2009 i el treball dels Conservadors i Reformistes Europeus en el Parlament Europeu, així com els grups aliats en altres cambres europees.

Governança[modifica]

L'ACR opera com una associació internacional sense ànim de lucre segons la llei belga. Els estatuts del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus s'han modificat diverses vegades, sent la darrera versió l'aprovada al Consell del 27 de juny de 2019.

L'organització interna del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus es compon de quatre estaments estatutaris: la Presidència, el Consell i el Congrés.[14]

Presidència[modifica]

La Presidència de l'ECR és l'òrgan executiu del partit i està compost pel president, el secretari general, el tresorer, un número no determinat de vicepresidents de partits amb representació al Parlament Europeu i de partits de la resta del món, el líder del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus i el president de la Fundació Nova Direcció.[14]

Actualment la direcció electa es compon de les següents persones:[15]

Consell[modifica]

El Consell és l'òrgan estratègic del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus i hi formen part els membres de la Presidència, un representant de cada partit membre, sigui de la Unió Europea o de la resta del món, un representant de les organitzacions membre i un número no determinat de representant dels membres associats i individuals. El Consell es reuneix una vegada l'any de manera ordinària, o en qualsevol moment de manera extraordinària si ho demana el president, cinc partits de tres estats membre de la Unió Europea o la presidència dels Conservadors i Reformistes Europeus al Parlament Europeu.[14]

Congrés[modifica]

El Congrés és el màxim òrgan del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus i té com a principal encàrrec marcar les directives polítiques del partit, així com escollir els càrrecs de la presidència. El Congrés se celebra cada dos anys i mig, està presidit pel president d'ECR i està format pels representants de totes les organitzacions membre. Totes les organitzacions d'ECR tenen 4 vots, però els partits de la Unió Europea poden tenir 2 vots extres per cada eurodiputat al Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, i els membres individuals i la presidència tenen dos vots per persona.[14]

Institucions europees[modifica]

El Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus té presència a les principals institucions europees, entre ells, un representant al Consell Europeu i un altre a la Comissió Europea.

Consell Europeu[modifica]

El Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus només té un cap d'Estat o de Govern, dels 27 que assisteixen amb dret a vot a les cimeres del Consell Europeu.

Estat Representant Càrrec Partit polític Data d'entrada
Polònia Polònia Mateusz Morawiecki Primer ministre Llei i Justícia 26 de novembre de 2015 Mateusz Morawiecki Prezes Rady Ministrów (cropped).jpg

Comissió Europea[modifica]

Després de les eleccions al Parlament Europeu de 2019, l'alemanya Ursula von der Leyen va ser nominada pel partit com a presidenta de la Comissió i va rebre el suport del partit Llei i Justícia de Polònia, però no d'altres partits de l'ECR Party.[16] L'1 de desembre de 2019 la Comissió Von der Leyen va assumir oficialment el càrrec amb un únic comissari europeu del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus dels 27 comissaris europeus, precisament de Llei i Justícia.

Estat Comissionat Càrrec Partit polític
Polònia Polònia Janusz Wojciechowski Agricultura Llei i Justícia Hearings Janusz Wojciechowski (Poland) - Agriculture (48826794617) (cropped).jpg

Parlament Europeu[modifica]

Tots els diputats dels partits membre del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus formen part del Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, però també formen part altres partits polítics com el Partit Polític Reformat dels Països Baixos i el Partit de les Famílies d'Alemanya, ambdós membres del Moviment Polític Cristià d'Europa, la Nova Aliança Flamenca de Bèlgica o JA21 dels Països Baixos.[5]

El grup, coliderat pel polonès Ryszard Legutko i l'italià Raffaele Fitto, té 63 diputats: 51 de l'ECR Party, un del Moviment Polític Cristià d'Europa, un del Partit Identitat i Democràcia, Vicenzo Sofo de la Lliga Nord, un del Partit Popular Europeu, Guiseppe Milazzo de Força Itàlia, i 9 de partits no membre de cap partit europeu. També tenen la presidència de dues comissions parlamentàries: treball i assumptes socials i pressupost.

Comitè Europeu de les Regions[modifica]

El Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus forma part de l'Assemblea Parlamentària del Comitè de les Regions, sent el quart grup de la cambra, que inclouen presidents de governs regionals, alcaldes i membres de consells municipals dels 27 estats membre, tant de l'ECR com del Partit Identitat i Democràcia. El Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus té com a president al polonès Władysław Ortyl, president de la regió de Voivodat de Subcarpàcia.[17]

Més enllà de la Unió Europea[modifica]

El Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus té molts partits més enllà de la Unió Europea, formant diversos governs de coalició, i presència en altres cambres com el Consell d'Europa, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa o l'Assemblea Parlamentària de l'OTAN.

Països de fora de la Unió Europea[modifica]

El Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus té membres globals a països de tots els continents, entre ells a 14 països de la de fora de la Unió Europea. Controla el govern de 5 països de tot el món, entre ells el d'Austràlia i el del Regne Unit.

Estat Representant Càrrec Partit polític Data d'entrada
Austràlia Austràlia Scott Morrison Primer Ministre Partit Liberal 24 d'agost de 2018 Scott Morrison 2014.jpg
Colòmbia Colòmbia Iván Duque President Centre Democràtic 7 d'agost de 2018 Iván Duque, presidente de Colombia.jpg
Kenya Kenya Uhuru Kenyatta Primer Ministre Partit del Goig 9 d'abril de 2013 Uhuru Kenyatta.jpg
Regne Unit Regne Unit Boris Johnson Primer Ministre Partit Conservador 24 de juliol de 2019 Boris Johnson official portrait (cropped).jpg
Xipre del Nord Xipre del Nord Ersin Tatar President Partit de la Unitat Nacional 23 d'octubre de 2020 Ersin Tatar in 2019.png

Consell d'Europa[modifica]

El Grup dels Conservadors Europeus i Aliança Democràtica a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa és el tercer grup de la cambra amb 96 membres. El Grup, liderat pel diputat del parlament del Regne Unit Ian Liddell-Grainger, està integrat pels partits membre del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus, així com a partits del Partit Identitat i Democràcia i d'altres no alineats.[18]

Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa[modifica]

El Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus forma part del Grup dels Conservadors Europeus de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). Aquesta unió és totalment informal, ja que els grups polítics no estan reconeguts per l'assemblea parlamentària.[19][20]

Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord[modifica]

Per últim, l'ECR Party també és present i actiu a l'Assemblea Parlamentària de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) i formen el Grup dels Conservadors i Reformistes, grup informal de diputats dels partits membre o col·laboradors del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus, entre ells el Partit Republicà dels Estats Units.[19][21]

Nova Direcció - Fundació per la Reforma Europea[modifica]

Nova Direcció - Fundació per la Reforma Europea, és el laboratori d'idees i fundació oficial del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus i del grup parlamentari Conservadors i Reformistes Europeus. Es va fundar l'any 2010 amb la presidència de Geofrey Van Orden i sota el patronat de Margaret Thatcher, expresidenta del Regne Unit. Nova Direcció és un grup d'experts en lliure comerç, que promou la reforma europea mitjançant l'enfortiment de la responsabilitat, la transparència i la democràcia.

L'actual direcció de la Fundació té com a president al polonès Tomasz Poręba, al costat de diversos vicepresidents, com l'espanyola Aguilar Mazaly, l'italià Raffaele Fitto, el polac Karol Karski o el letó Roberts Zīle.[22]

Membres[modifica]

Els estatuts del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus defineix que el nombre de membres és il·limitat, però no pot ser inferior a tres, i que tots ells han de signar la Declaració Reykjavík del partit i donar suport als documents, programa i Estatuts d'aquest. L'ECR agrupa els membres en partits d'estats membre de la Unió Europea, partit membre global, organització membre, membre associat i membre individual, si bé tots tenen dret a vot.[14]

Partits de la Unió Europea[modifica]

Els partits d'estats membre de la Unió Europea són membres de ple dret i han de publicar el programa polític i el logotip del partit als seus llocs web d'una manera clara i visible. Actualment formen part 16 partits de 14 països de la UE.[7]

Estat Nom (català) Nom (llengua del país) abr. Eurodiputats
Alemanya Alemanya Reformadors Liberal-Conservadors Liberal-Konservative Reformer LKR
0 / 96
Bulgària Bulgària Organització Revolucionària Interior Macedònia - Moviment Nacional Búlgar ВМРО - Българско Национално Движение

VMRO - Bŭlgarsko nacionalno dviženie

VMRO-BND
2 / 17
Croàcia Croàcia Partit Conservador Croat Hrvatska konzervativna HKS
1 / 11
Eslovàquia Eslovàquia Llibertat i Solidaritat Sloboda a Solidarita SaS
1 / 13
Partit Conservador Cívic Občianska konzervatívna strana OKS
0 / 13
Espanya Espanya VOX VOX VOX
4 / 59
Finlàndia Finlàndia Reforma Blava Sininen tulevaisuus

Blå framtid

SIN
0 / 13
Itàlia Itàlia Germans d'Itàlia Fratelli d’Italia FI
6 / 76
Direcció Italia Direzione Italia DI
0 / 76
Letònia Letònia Aliança Nacional Nacionālā apvienība NA
2 / 8
Lituània Lituània Acció electoral de polonesos a Lituània - Aliança de Famílies Cristianes Lietuvos lenkų rinkimų akcija - Krikščioniškų šeimų sąjunga

Akcja Wyborcza Polaków na Litwie - Związek Chrześcijańskich Rodzin

LLRA-KŠS

AWPL-ZCHR

1 / 11
Luxemburg Luxemburg Partit Reformista d'Alternativa Democràtica Alternativ Demokratesch Reformpartei

Parti réformiste d'alternative démocratique

Alternative Demokratische Reformpartei

ADR
0 / 6
Polònia Polònia Llei i Justícia Prawo i Sprawiedliwość PiS
27 / 52
Romania Romania Alternativa Dreta Alternativa Dreaptă AD
0 / 32
Suècia Suècia Demòcrates de Suècia Sverigedemokraterna SD
3 / 20
Txèquia Txèquia Partit Democràtic Cívic Občanská demokratická strana ODS
4 / 21

Partits de fora de la Unió Europea[modifica]

Al Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus els partits d'estats no membres de la Unió Europea són considerats "membres globals", i són partits col·laboradors a escala internacional.[7]

Estat Nom (català) Nom (llengua del país) abr.
Albània Albània Partit Republicà d'Albània Partia Republikane te Shqiperise PRS
Armènia Armènia Armènia Pròspera Բարգավաճ Հայաստանի Կուսակցություն

Bargavadj Hayastani Kusaktsutyun

BHK
Austràlia Austràlia Partit Liberal Liberal Party LP
Azerbaidjan Azerbaidjan Partit del Front Popular de l'Azerbaidjan Bütöv Azərbaycan Xalq Cəbhəsi Partiyası
Bielorússia Bielorússia Partit del Front Popular de Bielorússia Беларускі Народны Фронт "Адраджэньне"

Biełaruski Narodny Front Adradžeńnie

Партия БНФ Pártiya

БНФ/BNF
Canadà Canadà Partit Conservador Conservative Party

Parti Conservateur

Colòmbia Colòmbia Centre Democràtic Centro Democrático
Estats Units Estats Units Partit Republicà Republican Party GOP
Geòrgia Geòrgia Partit Conservador de Geòrgia საქართველოს კონსერვატიული პარტია

Sak’art’velos Konservatiuli Partia

SKP
Islàndia Islàndia Partit de la Independència Sjálfstæðisflokkurinn
Illes Fèroe Illes Fèroe Partit Popular Feroès - Autogovernament radical Hin føroyski fólkaflokkurin - radikalt sjálvstýri
Israel Israel Unió Likud
Kenya Kenya Partit del Goig Jubilee Tuko Pamoja Jubilee
Kosovo Kosovo Partit Democràtic de Kosovo Partia Demokratike e Kosovës PDK
Macedònia Macedònia del Nord Organització Revolucionària Interior Macedònia - Partit Democràtic per la Unitat Nacional Macedònia Внатрешна македонска револуционерна организација - Демократска партија за македонско национално единство

Vnatrešna Makedonska Revolucionerna Organizacija - Demokratska Partija za Makedonsko Nacionalno Edinstvo

VMRO-DPMNE
Maldives Maldives Partit Progressista de Maldives ޕްރޮގްރެސިވް ޕާރޓީ އޮފް މޯލްޑިވްސް PPM
Moldàvia Moldàvia Partit Șor Partidul „ȘOR” ȘOR/PPȘ
Montenegro Montenegro Moviment per als canvis Покрет за промјене

Pokret za promjene

PZP
Nova Zelanda Nova Zelanda Partit Nacional de Nova Zelanda Rōpū Nāhinara o Aotearoa

New Zealand National Party

Regne Unit Regne Unit Partit Conservador Conservative Party Cons.
Partit Unionista de l'Ulster Ulster Unionist Party UUP
Sèrbia Sèrbia Ja va ser suficient - Reinicia Доста је било - Рестарт

Dosta je bilo - Restart

ДЈБ/DJB
Tanzània Tanzània Partit per a la Democràcia i el Progrés Chama cha Demokrasia na Maendeleo CHADEMA
Xipre del Nord Xipre del Nord Partit de la Unitat Nacional Ulusal Birlik Partisi UBP

Organitzacions membre[modifica]

Les organitzacions membre del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus són entitats oficialment relacionades i reconegudes pel partit. Entre elles inclouen les associacions Joves Conservadors Europeus i el Moviment de Dones de l'ECR, la fundació oficial del partit, Nova Direcció, els grups al Parlament Europeu, al Comitè de les Regions, al Consell d'Europa, al Congrés d'Autoritats Locals i Regionals i a l'Assemblea Parlamentària de l'OTAN i les associacions Joves Conservadors Europeus i el Moviment de Dones d'ECR.[7]

Membres associats i individuals[modifica]

Els membres associats són persones, grups de pensaments, institucions acadèmiques i corporacions que estan d'acord amb els objectius del partit i volen participar d'aquest, mentre que els membres individuals són membres del Parlament Europeu sense afiliació local o Comissaris Europeus.[7]

Referències[modifica]

  1. Nordsieck, Wolfram. «La base de dades sobre les eleccions parlamentàries i partits polítics a Europa» (en anglès). Parties and Elections in Europe. [Consulta: 23 gener 2021].
  2. «Declaració sobre Europa de David Cameron» (en anglès britànic). BBC News, 28-05-2016. [Consulta: 24 febrer 2021].
  3. 3,0 3,1 «Els diputats conservadors al Parlament Europeu formen un nou grup» (en anglès britànic). BBC News, 22-06-2009. [Consulta: 24 febrer 2021].
  4. 4,0 4,1 «Els Conservadors i Reformistes Europeus elegeixen càrrecs» (en espanyol europeu). EFE, 29-09-2020. [Consulta: 16 juny 2021].
  5. 5,0 5,1 «Eurodiputats del Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 12 juny 2021].
  6. «Els comisaris» (en castellà). Comissió Europea, 09-10-2019. [Consulta: 23 gener 2021].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Partits membres» (en anglès). Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus. [Consulta: 23 gener 2021].
  8. Ricardo, Rodrigo. «Aliança de Conservadors i Reformistes Europeus (AECR): Història, política i influència» (en castellà). Estudyando, 24-10-2020. [Consulta: 16 juny 2021].
  9. «AECR acull a dos nous membres d'Eslovàquia i Geòrgia» (en anglès). Aliança dels Conservadors i Reformistes Europeus, 01-11-2014. [Consulta: 16 juny 2021].
  10. «AECR canvia el seu nom a ACRE» (en anglès). Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus, 06-10-2016. [Consulta: 16 juny 2021].
  11. Rankin, Jennifer. «El grup de diputats al Parlament Europeu de Daniel Hannan ha de retornar 535.000 € en fons de la UE» (en anglès). The Guardian, 13-12-2018. [Consulta: 16 juny 2021].
  12. «ACRE dona la benvinguda a tres nous partits» (en anglès). Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus, 28-06-2019. [Consulta: 16 juny 2021].
  13. «President del Partit dels Socialistes Europeus» (en anglès). Partit dels Socialistes Europeus. [Consulta: 4 abril 2021].
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 «Estatuts» (DOCX) (en anglès). Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus, 27-06-2019. [Consulta: 16 juny 2021].
  15. «Llista de membres de la presidència d'ECR» (PDF) (en anglès). Autoritat per als partits polítics europeus i fundacions polítiques europees, 28-09-2020. [Consulta: 17 juny 2021].
  16. Gil, Andrés. «Ursula von der Leyen, primera dona presidenta de la Comissió Europea després d'una ajustada votació» (en castellà). El Diario, 16-07-2019. [Consulta: 17 agost 2021].
  17. «Diputats del Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus» (en anglès). Comitè Europeu de les Regions. [Consulta: 21 agost 2021].
  18. «Membres del Grup dels Conservadors Europeus i Aliança Democràtica» (en anglès). Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. [Consulta: 21 agost 2021].
  19. 19,0 19,1 «Grups afiliats» (en anglès). Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus. [Consulta: 21 agost 2021].
  20. «Membres per països» (en anglès britànic). Assemblea Parlamentària de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa. [Consulta: 21 agost 2021].
  21. «Membres de l'Assemblea Parlamentària de l'OTAN». Assemblea Parlamentària de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. [Consulta: 21 agost 2021].
  22. «Sobre nosaltres» (en anglès). Nova Direcció - Fundació per la Reforma Europea. [Consulta: 17 juny 2021].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus