Partit dels Treballadors (Brasil)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit dels Treballadors
(pt) Partido dos Trabalhadores Modifica el valor a Wikidata
Epònimobrer Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPT i PT Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticasocialdemocràcia
socialisme democràtic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació10 febrer 1980
FundadorLuiz Inácio Lula da Silva Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Activitat
Membre deAliança Progressista Modifica el valor a Wikidata
Membres1.400.000 (2010) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Filial
Secretaria de Relações Internacionais do Partido dos Trabalhadores (pt) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part deBrasil de l'Esperança Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpt.org.br Modifica el valor a Wikidata
Facebook: pt.brasil Twitter (X): ptbrasil Instagram: ptbrasil Modifica el valor a Wikidata

El Partit dels Treballadors o PT (en portuguès: Partido dos Trabalhadores) és un partit polític brasiler de centreesquerra o socialdemocràtic, un dels més importants del país per nombre d'afiliats i de congressistes, i el que més vegades ha guanyat les eleccions a la presidència del país, en cinc ocasions.

Història[modifica]

El PT sorgí del sindicalisme espontani d'obrers de São Paulo a finals dels anys 70. Des de la seva fundació, el febrer de 1980, representa la defensa del socialisme com a forma d'organització social, mantenint-se lluny de corrents comunistes.[1][2]

Des de la restauració democràtica, el PT va esdevenir la principal força d'oposició als governs de centredreta que dirigien el país. El seu líder, Luiz Inácio Lula da Silva, va encapçalar la llista del partit a la presidència del govern en les eleccions de 1989, sent derrotat pel candidat del PRN, Fernando Collor de Mello; i en les de 1994 i 1998 (guanyades per Fernando Henrique Cardoso, del PSDB).[3]

En la seva quarta candidatura, Lula finalment va guanyar les eleccions del 2002,[3] victòria atribuïda al descrèdit dels votants respecte les vigents polítiques de centredreta i al gir que el PT va fer cap a una esquerra més moderada.[4][5] L'any 2005 va patir un fort cop en ser acusats de corrupció diversos membres del seu partit, donant lloc a l'escàndol de les mensualitats.[6]

Els dos presidents petistas, 2014.

Lula va ser reelegit quatre anys després, però va renunciar a presentar-se a un tercer mandat, cedint la posició a Dilma Rousseff. Tot i les acusacions de corrupció que el PT rebia amb freqüència, Rousseff va fer doblet, guanyant les eleccions de 2010 i de 2014.[3] Però, el 2015, va fer-se publica la investigació policial coneguda com Operació Lava Jato. La implicació del partit en un esquema de corrupció que afectava grans empreses públiques com Petrobras, va fer saltar el govern.[7] El procés d'impeachment de Dilma Rousseff va concloure amb el relleu al Palau del Planalto pel seu vicepresident, Michel Temer.[8]

Els escàndols del partit i el terratrèmol del cessament de Rousseff va desestabilitzar el PT de cap a cap, i en les municipals de 2016 van perdre el 60% de les alcaldies que governaven.[9][10] L'expresident Lula da Silva va declarar el desig de presentar-se novament a les eleccions de 2018, però va ser detingut i empresonat preventivament en el marc de les investigación del cas Lava Jato i impedit de participar en els comicis.[11] Així, el que havia de ser candidat a la presidència, l'exbatlle de São Paulo, Fernando Haddad, va substituir da Silva al capdavant de la campanya, acompanyat per Manuela d'Ávila.[12] Haddad va superar el primer torn, però va ser derrotat en la segona màniga per un emergent Jair Bolsonaro, trencant la sèrie de quatre victòries petistas consecutives.[13]

Els recursos presentats contra l'empresonament de Lula van donar els seus fruits. L'exsindicalista va ser posat en llibertat i els càrrecs que el van dur a presó van ser retirats per manca de proves. Així, el maig de 2021 va recuperar els drets de representació política i d'immediat va anunciar que es presentaria de nou a la Presidència.[14] La nova llei electoral brasilera, vigent des de 2021, que restringeix la capacitat dels partits minoritaris, va comportar la creació de noves formacions federades. El Partit dels Treballadors va anunciar que en les eleccions presidencials del Brasil de 2022 lideraria la federació Brasil de l'Esperança, unint forces amb el Partit Comunista del Brasil i el Partit Verd.[15] Després de les generals, el grup BdE va passar a tenir 81 diputats federals i 9 senadors, a més de passar a governar el país per cinquena vegada gràcies a la victòria de Lula da Silva sobre Bolsonaro.[16]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Reportagem de Perseu Abramo sobre a reunião do Sion (Movimento)» (en portuguès brasiler). Fundação Perseu Abramo, 24-04-2006. [Consulta: 31 octubre 2022].
  2. ↑ Singer, André «Raízes sociais e ideológicas do lulismo» (en portuguès). Novos estudos CEBRAP, 2009, pàg. 83–102. DOI: 10.1590/S0101-33002009000300004. ISSN: 0101-3300.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Maia, Dominique. «Confira o histórico das eleições presidenciais no Brasil» (en portuguès brasiler). Politize!, 08-08-2022. [Consulta: 3 octubre 2022].
  4. ↑ Viana, Nildo. «Brasil: O Governo Lula ou as ilusões perdidas» (en portuguès brasiler). La Insignia, gener 2005. [Consulta: 31 octubre 2022].
  5. ↑ Santos, Fabiano. «lula_presidente - Lula e a socialdemocracia no Brasil - 28/10/2002» (en portuguès brasiler). JB Online, 28-10-2002. Arxivat de l'original el 2007-12-25. [Consulta: 31 octubre 2022].
  6. ↑ Rivas Molina, Federico. «El Brasil jutja el cas de corrupció més greu del govern de Lula - 03 ago 2012». El Punt Avui, 03-08-2012. [Consulta: 31 octubre 2022].
  7. ↑ Schreiber, Mariana. «Lava Jato atingiu partidos de forma proporcional, mas PT foi foco de Moro, aponta estudo» (en portuguès brasiler). Terra, 23-09-2022. [Consulta: 31 octubre 2022].
  8. ↑ «Dilma será afastada do cargo por até 180 dias; Temer assume presidência» (en portuguès brasiler). Agência Brasil, 12-05-2016. [Consulta: 31 octubre 2022].
  9. ↑ «O declínio do PT» (en portuguès brasiler). UOL, 2016. [Consulta: 31 octubre 2022].
  10. ↑ «Em 4 anos, PT perde 60% das prefeituras» (en portuguès brasiler). Carta Capital, 03-10-2016. [Consulta: 31 octubre 2022].
  11. ↑ Darlington, Shasta; Andreoni, Manuela «Brazilian Court Rules That ‘Lula’ Cannot Run for President» (en anglès). The New York Times, 01-09-2018. ISSN: 0362-4331.
  12. ↑ «PT anuncia Haddad como vice na chapa de Lula e acordo com o PCdoB» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 06-08-2018. [Consulta: 31 octubre 2022].
  13. ↑ «Jair Bolsonaro é eleito presidente da República» (en portuguès brasiler). Terra, 28-10-2018. [Consulta: 31 octubre 2022].
  14. ↑ Victor, Nathan. «Fachin anula ações contra Lula em Curitiba e devolve direitos políticos ao petista» (en portuguès brasiler). Poder 360, 08-03-2021. [Consulta: 31 octubre 2022].
  15. ↑ Lima, Kevin. «PT, PCdoB e PV protocolam registro de federação partidária no TSE» (en portuguès brasiler). Globo, 23-04-2022. [Consulta: 31 octubre 2022].
  16. ↑ Piera, Joaquim. «Lula crida a la reconciliació i Bolsonaro es manté en silenci». Diari Ara, 31-10-2022. [Consulta: 31 octubre 2022].

Bibliografia complementària[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit dels Treballadors
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_dels_Treballadors_(Brasil)&oldid=32789809»