Partit per la Llibertat (Països Baixos)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióPartit per la Llibertat
PVV-logo.svg
Dades
Nom curtPVV Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticapopulisme de dreta, nacionalisme i euroescepticisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació22 febrer 2006 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres1 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 

Lloc webpvv.nl Modifica el valor a Wikidata

Partit de la Llibertat (neerlandès Partij voor de Vrijheid, PVV) és un partit polític neerlandès de dreta fundat el 2006 i dirigit per Geert Wilders.

Ideologia[modifica]

El partit ha estat descrit com a populista[1] i d'extrema dreta, pel tarannà de les signatures de suport que ha rebut, com el Front Nacional i Vlaams Belang. El 2007 el sindicalista democristià Doekle Terpstra va fer una campanya contra el seu cap Wilders, des del diari Trouw, acusant-lo de discriminar els treballadors musulmans.

Història[modifica]

El 2004, Wilders va deixar el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) pel seu desacord amb l'entrada de Turquia a la Unió Europea, i es constituí en diputat en solitari. El 2005 va fer campanya contra la Constitució Europea, que als Països Baixos fou rebutjada per un 62% dels vots. Se li va unir el gener de 2006 Bart Jan Spruyt, director de la conservadora Fundació Edmund Burke, per a proporcionar-li un ideari ultraconservador, però l'estiu el deixà, incapaç d'atraure Joost Eerdmans i Marco Pastors, amb un programa on es barreja liberalisme econòmic i conservadorisme en cultura i immigració, contrari a l'ampliació de la UE a Turquia i oposat a la doble nacionalitat, que hauria impedit ser ministres als diputats socialistes Ahmed Aboutaleb i Nebahat Albayrak i contra els que va presentar una moció de confiança.

A les eleccions legislatives neerlandeses de 2006 va obtenir el 5,9% (579.490 vots) i 9 escons, però no va presentar candidats a les provincials de 2007. A les eleccions legislatives del 2010 el partit va fer un gran avanç, obtenint el 15,5% (1.435.349 vots) i 24 escons, i esdevenint el tercer partit neerlandès en el Parlament. A les eleccions generals de 2017 amb Wilders al seu capdavant, tots els grans partits van descartar formar coalicions amb el PVV, i el van deixar fora de qualsevol possibilitat de prendre part, ni molt menys dirigir el següent govern. El PVV va acabar aconseguint el segon lloc després de guanyar 20 places, 5 mes que el 2012.[2]

Referències[modifica]

  1. Spearing Ortiz, A. I. «Fighting back against populism» (en anglès). The New Federalist, 10-08-2013. [Consulta: 1r març 2014].
  2. «VVD 33 zetels, PVV voorlopig tweede partij» (en neerlandès). NOS, 16-03-2017. [Consulta: 2 agost 2020].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit per la Llibertat