Pascual Enguídanos Usach

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pascual Enguídanos)
Infotaula de personaPascual Enguídanos Usach
Nom original(es) Pascual Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Pascual Enguídanos y Usach Modifica el valor a Wikidata
13 desembre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Llíria (el Camp de Túria) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 2006 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Llíria (el Camp de Túria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementeri Municipal de Llíria Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupacióescriptor, escriptor de ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaUsach Álvarez
George H. White
Armando Ravel
Van S. Smith Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Find a Grave: 169870861 Modifica el valor a Wikidata

Pascual Enguídanos Usach (Llíria, 13 de desembre de 1923 - 28 de març de 2006) va ser un escriptor valencià, considerat un dels clàssics europeus de la ciència-ficció i el degà de la ciència-ficció espanyola.[1] Va escriure més de 335 novel·les.[2]

Biografia[modifica]

Pascual Enguidanos va nàixer i viure a Llíria. A part de la seua faceta d'escriptor, va ser funcionari d'obres públiques fins a la seua jubilació. Actualment és considerat el degà dels autors espanyols de ciència-ficció. Representa la primera generació de postguerra i potser és el de més èxit entre els autors de novel·la popular en la seua època. Si bé es va enquadrar inicialment en el que s'ha anomenat l'escola valenciana de ciència-ficció, des dels anys 60 se'l va començar a considerar en mitjans literaris del gènere com un dels escriptors espanyols de més abast. Va començar la seua carrera com a escriptor en les col·leccions d'Editorial Valenciana Comandos, Policía Montada o Western, mentre que després en l'Editorial Bruguera va col·laborar en Oeste, Servicio Secreto i La Conquista del Espacio. Amb el pseudònim de Van S. Smith o de George H. White,[3] va publicar noranta-cinc novel·les dedicades al gènere. La seua reputació en la ciència-ficció espanyola dels anys cinquanta procedeix d'un estil àgil i de l'univers que va proposar. Cinquanta-quatre de les seues obres s'inscriuen en l'anomenada Saga de los Aznar, una autèntica "novel·la riu" adaptada al còmic en dues ocasions i que va rebre a Brussel·les el guardó a la millor sèrie europea ciència-ficció. La Saga va ser reescrita i ampliada en els anys 70 i ha estat objecte d'atenció i reedició. Actualment és reivindicada per aficionats i autors que continuen la seua obra.

Enguídanos va proposar a l'editor de Valenciana una nova col·lecció dedicada a la ciència-ficció i per a la qual havia començat a escriure algunes obres. Aquest va ser l'inici de la històrica Luchadores del Espacio, joia de la ciència-ficció espanyola, publicada en la dècada dels 50 per l'Editorial Valenciana, en què la sèrie d'Enguídanos, La Saga de los Aznar, amb trenta-dues novel·les que van aparèixer entre 1953 i 1958, va constituir el cos central de la col·lecció. L'obra, que recordava a vegades l'estètica de Flash Gordon i la literatura del Coronel Ignotus, va ser reconeguda com la millor sèrie de ciència-ficció publicada a Europa (Convenció Europea de Ciència-ficció, Brussel·les, 1978).

Pascual Enguídanos va desaparèixer dels mitjans públics, i el fandom hi va perdre el contacte, fins que per diferents mitjans Javier Redal i Andrés Rodrigo, autors i membres significativament actius del món de la ciència-ficció espanyola, el van localitzar en la seua residència de Llíria, on vivia ja apartat de l'escriptura i ignorant de la repercussió de la seua obra. En la HispaCon de 1994, celebrada a Burjassot i dirigida per l'esmentat Andrés Rodrigo, Pascual Enguídanos va ser homenatjat com a convidat d'honor i va rebre, per primera vegada en molts anys, el reconeixement dels aficionats al gènere de tot Espanya.

També va ser homenatjat en el XXI Congrés Nacional de Fantasia i Ciència-ficció (HispaCon 2003) i durant la cerimònia de lliurament dels premis Ignotus li va ser concedit el premi Gabriel per la labor de tota una vida.

Obres[modifica]

Tot seguit hi ha la relació d'obres de Pascual Enguídanos Usach en la seua edició històrica o, si existeix, en edició actual.

La principal obra de Pascual Enguídanos Usach (George H. White) és, sens dubte, la sèrie coneguda pel nom genèric de la Saga de los Aznar. Aquesta sèrie va ser publicada originalment per Editorial Valenciana en dues èpoques, la primera part entre 1953 i 1958 (que acaba en la novel·la Lucha a muerte, tom 12), i la segona part entre 1973 i 1978, en la qual es van reescriure les primeres obres i es van afegir noves novel·les ja escrites en els anys 70, i es va dotar així la històrica sèrie d'una inesperada continuació (toms 13 a 23).

En l'actualitat, la sèrie històrica ha estat recuperada per Editorial Silente, i sota la mirada estricta d'alguns dels seus lectors i estudiosos més fidels, en una acurada edició crítica que ha agrupat les obres en grups temàtics. Cada llibre té un pròleg i un estudi breu i notes, en el que constitueix un fenomen molt poc usual en la literatura de gènere, sobretot tenint en compte l'envergadura de l'obra estudiada.

L'edició del 50 aniversari consta de 25 toms, en els quals el tom 24 és un extra amb dues novel·les recuperades de la primera època (Dos mundos frente a frente) o situades fora de la seqüència principal de la trama (Robinsones cósmicos); el tom 25 és així mateix un tom extra que inclou dues novel·les de G. H. White amb presència inequívoca d'elements dramàtics de la Saga, però sense pertànyer-hi estrictament.

La Saga de los Aznar. Edición del Cincuentenario (1953- 2003). de George H. White. Silente.

Premi a la millor sèrie europea de ciència-ficció, Eurocon Brussel·les, 1978.

Altres obres de Pascual Enguídanos[modifica]

Novel·les soltes[modifica]

Totes aquestes novel·les, juntament amb les minisèries relacionades a part, són les obres que Pascual Enguídanos va publicar sense relació (almenys directa) amb La Saga de los Aznar. La numeració d'aquest llistat es correspon amb la seua primera publicació en els anys cinquanta, i no s'hi inclouen les poques reedicions que van tenir lloc durant la segona etapa de Luchadores del Espacio dels anys setanta.

Com a George H. White
  • Rumbo a lo desconocido, Luchadores del Espacio núm. 9
  • Muerte en la estratosfera, Luchadores del Espacio núm. 27
  • El Atom S-2, Luchadores del Espacio núm. 56
  • Llegó de lejos, Luchadores del Espacio núm. 69
  • Ellos están aquí, Luchadores del Espacio núm. 81
  • ¡Piedad para la Tierra! Luchadores del Espacio núm. 85
Com a Van S. Smith
  • Cita en la Luna, Luchadores del Espacio núm. 140
  • Nosotros, los marcianos, Luchadores del Espacio núm. 144
  • Embajador en Venus, Luchadores del Espacio núm. 147
  • Las huellas conducen... al Infierno, Luchadores del Espacio núm. 157
  • Extraños en la Tierra, Luchadores del Espacio núm. 163
  • Después de la hora final, Luchadores del Espacio núm. 171
  • Las estrellas amenazan, Luchadores del Espacio núm. 146
  • Un mensaje en el espacio, Luchadores del Espacio núm. 182
  • El extraño viaje del doctor Main, Luchadores del Espacio núm. 186
  • Venus llama a la Tierra, Luchadores del Espacio núm. 187
  • El nuevo poder, Luchadores del Espacio núm. 192
  • Luna ensangrentada, Luchadores del Espacio núm. 198
  • El día que descubrimos la Tierra, Luchadores del Espacio núm. 221
  • Hombres en Marte, Luchadores del Espacio núm. 232
  • La momia de acero, Luchadores del Espacio núm. 234 (i últim de la col·lecció)

Treballs per a l'Editorial Bruguera[modifica]

  • Intrusos siderales, La Conquista del Espacio núm. 57

Minisèries[modifica]

  • Trilogía de Finan
Y el mundo tembló, Luchadores del Espacio núm. 210
La gran aventura, Luchadores del Espacio núm. 211
Piratería sideral, Luchadores del Espacio núm. 212
  • Sèrie Bevington
La locura de Bevington, Luchadores del Espacio núm. 202
El planetoide maldito, Luchadores del Espacio núm. 203
  • Sèrie Intrusos Siderals
Intrusos siderales, Luchadores del Espacio núm. 195
Diablos en la ionosfera, Luchadores del Espacio núm. 199
  • Trilogia Heredó un mundo
Heredó un mundo, Luchadores del Espacio núm. 71
Desterrados en Venus, Luchadores del Espacio núm. 72
La legión del espacio, Luchadores del Espacio núm. 73
  • Sèrie Más allá del Sol
Extraño visitante, Luchadores del Espacio núm. 60
Más allá del sol, Luchadores del Espacio núm. 61
Marte, el enigmático, Luchadores del Espacio núm. 64
¡Atención... platillos volantes! Luchadores del Espacio núm. 65
Raza Diabólica, Luchadores del Espacio núm. 66

Referències[modifica]

  1. ↑ Andrés, R. «George H. White es valenciano». La Vanguardia, 16-09-2016 [Consulta: 17 setembre 2016].
  2. ↑ López Asensi, Dolores ¿Quién fue Pascual Enguídanos?. Biblioteca de Llíria, 2018.
  3. ↑ Moreno Cortina, Mario. La ciencia ficción española. 1. ed. Madrid: Ediciones Robel, 2002, p. 111-146. ISBN 84-931827-3-7. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pascual_Enguídanos_Usach&oldid=31144285»