Pasqua de Resurrecció

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Icona russa de la resurrecció

La Pasqua de Resurrecció o diumenge de Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu. La Pasqua des d'un punt de vista de la fe, és la festa més important del cristianisme, tot i que popularment se celebra amb molta més intensitat el Nadal. El Diumenge de Pasqua culmina la Setmana Santa, una setmana de celebracions relacionades amb els últims dies de la vida de Jesucrist. El dia de Pasqua és tradició que el padrí o padrina regali al seu fillol una mona de Pasqua que tradicionalment es menja a l'endemà, el Dilluns de Pasqua. També són tradicionals de Pasqua el cant de les caramelles.

Al Llemosí (Occitània), per pasqua tradicionalment es menja peix, la daurada, i soupes-rousses.[1] Actualment, per influència estrangera, també es mengen xocolates. Solen tenir forma de petits ous, i algunes de conills grossos, i estan embolicades amb paper brillant de colors vistosos; se'ls amaga als nens al jardí, i els han de trobar. Guanya el nen que més en té.

Història[modifica | modifica el codi]

A Catalunya hi havia el costum de celebrar la Pasqua de Resurrecció o Florida i antigament (a l'Alguer Pasqua de flors) amb les caramelles, unes cançons de caràcter religiós, de felicitació o que es referien a determinades persones. No s’ha trobat documentació que acrediti quan i on comença aquest costum, però se sap que al segle XVI ja se celebrava al món rural i que les caramelles més antigues són els goigs de caràcter religiós dedicats a la Mare de Déu del Roser.[2]

Els intèrprets o caramellaires eren grups d’infants o d’adults que sortien a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S’acompanyaven d’instruments diversos i recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, principalment ouades, el mateix dia, a la tarda, o uns quants dies més tard. Al llarg del segle XIX, les societats corals van adoptar aquesta tradició, van introduir-la a les ciutats i van revitalitzar-la amb nous elements i noves peces musicals.

La dada més antiga referent a la cantada de caramelles a la ciutat de Barcelona és de l’any 1776, però sembla que les primeres colles no es van organitzar fins a mitjan segle XIX i no es van generalitzar fins al 1880.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La société rurale traditionnelle en Limousin, volum I, pàg. 103. Albert Goursaud. 1976. Editorial G.-P. Maisonneuve et Larose ISBN 2-7068-0611-7
  2. «Pàsqua i primavera». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Agost 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pasqua de Resurrecció