Pasqua de Resurrecció

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pasqua de Resurrecció
Tipus festa a Noruega, festa mòbil, festivitat religiosa, Festa a Suècia, festa a Bielorrússia i Festa a Islàndia
Modifica dades a Wikidata
Icona russa de la resurrecció

La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua o simplement Pasqua,[1] en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu. Des del punt de vista de la fe, és la festa més important del cristianisme, tot i que popularment se celebra amb molta més intensitat el Nadal. La celebració comença el diumenge de Pasqua, dia en què culmina la Setmana Santa, i s'allarga durant vuit dies (Octava de pasqua), alhora que s'inicia igualment el cicle de 50 dies del Temps de Pasqua, que va fins a la Pasqua Granada (o Pentecosta). Aquesta diada, que clou definitivament el període de la Quaresma, marca el retorn de la vida i de l'abundància, les quals triomfen inexorablement de la mort, tant a nivell simbòlic (fi de l'hivern, arribada de la primavera) com espiritual (Crist torna d'entre els morts).

'Pasqua' prové del llatí pascha, ve del grec πάσχα, paskha, que alhora deriva de l'arameu פסחא, cognat a l'hebreu פֶּסַח (Péssah), que vol dir "pas". Pasqua Florida és una denominació popular, per ocòrrer normalment a principis de la primavera, època de floració. La denominació Primera Pasqua sorgeix de la necessitat de a diferenciar-la de la 'segona Pasqua' o Pasqua Granada, és a dir, la Pentecosta.

Sentit religiós[modifica | modifica el codi]

La Pasqua ocupa el lloc central de la fe cristiana pel seu paper fonamental i per la seva dimensió simbòlica excepcional: amb ella s'acaben la Setmana Santa i la Quaresma i comença el Temps de Pasqua, el qual culmina amb l'ascensió de Crist i l'afirmació de la nova aliança.

Pasqua correspon a una celebració de la tradició jueva que commemorava la travessa del Mar Roig per part dels israelites en el seu èxode d'Egipte. El terme hebreu de 'Pasqua', Péssah, remet a la noció de 'passatge', que en la tradició judaica té una doble dimensió: passatge d'una terra d'exili a la Terra Promesa, i passatge de l'esclavitud a la llibertat. La Pasqua cristiana també reflecteix aquest 'passatge': el de la promesa de la vida eterna (a través de la resurrecció de la carn), així com la transició de l'antiga a la nova aliança.

Tradicions[modifica | modifica el codi]

A part del seu abast espiritual, la Pasqua simbolitza igualment la fi de les privacions de l'hivern i, sobretot, de la quaresma, pel que, a nivell popular, enceta un període de festivitats on el menjar hi té un paper preeminent.

Als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans, les festes encetades el diumenge es prolongaven els dos dies següents, el dilluns i el dimarts, que antigament també eren festius, i anaven precedides, al Principat, del cant de les caramelles, que abans de la reforma litúrgica s'iniciaven el Dissabte de Glòria. La matinada del dia de Pasqua tenia lloc a totes les terres catalanes la processó, o les processons, de l'Encontre o Sant Trobament, consistent en dues processons, l'una amb la imatge de Crist i l'altra amb la de la Mare de Déu, endolades, que es trobaven a mig camí i que, després d'unificades, retornaven al temple amb cants de goig. Al Rosselló es deia la 'processó del Ressuscitat' i sortia a trenc d'alba, precedida d'un flabioler i timbaler que anunciava la joia pasqual.

El dinar de Pasqua reunia tota la família dispersa; el padrí o padrina aquest dia regalen als seus fillols el típic pastís anomenat mona, que tradicionalment es menja l'endemà, el dilluns de Pasqua. A les ciutats s'iniciaven a la tarda els espectacles públics suspesos. El dilluns i dimarts de Pasqua era, i és encara, destinat a sortides al camp o processons a santuaris locals. Des del principi del segle XX aquests aplecs es feren el dilluns, que sol tenir lloc també un àpat conjunt dels caramellaires.

A Europa[modifica | modifica el codi]

Al Llemosí (Occitània), per Pasqua tradicionalment es menja peix, la daurada, i soupes-rousses.[2] Actualment, per influència estrangera, també es mengen xocolates. Solen tenir forma de petits ous, i algunes de conills grossos, i estan embolicades amb paper brillant de colors vistosos; se'ls amaga als nens al jardí, i els han de trobar. Guanya el nen que més en té.

El riure pasqual[modifica | modifica el codi]

Article principal: Riure pasqual

En els països de llengua alemanya, ja des de l'edat mitjana però especialment en el segle XVI i posteriors, està documentat l'anomenat risus paschalis,[3] el riure pasqual o riure de Pasqua (Osterlachen o Ostergelächter, en alemany), referit al costum d'alguns predicadors, en la missa del Diumenge de Glòria, de fer riure els feligresos, amb facècies i relats còmics i de caràcter sexual, i fins i tot amb gesticulacions obscenes, com a celebració de la ressurrecció de Jesucrist i la fi del període quaresmal.[4] Aquest fenomen, consistent en provocar la hilaritat en la missa pasqual, va continuar, amb variants, i encara continua en alguns casos, en altres països europeus, com és el cas del Sermó de s'Enganalla, de Llucmajor.[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pasqua». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. La société rurale traditionnelle en Limousin, volum I, pàg. 103. Albert Goursaud. 1976. Editorial G.-P. Maisonneuve et Larose ISBN 2-7068-0611-7
  3. Ratzinger, Joseph. Images of Hope. Meditations on major feasts [Bilder der Hoffnung] (en anglès). San Francisco: Ignatius Press, 2006 [Consulta: 21 març 2016]. 
  4. Jacobelli, Maria Caterina; Vilaró, Xavier (trad.). Risus Paschalis. El fonament teològic del plaer sexual. Barcelona: Ed. Planeta, 1991. ISBN 9788432037061. 
  5. Alzamora, Sebastià «El riure de Pasqua» (html). Diari Ara [Barcelona], 21-03-2016 [Consulta: 22 març 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pasqua de Resurrecció Modifica l'enllaç a Wikidata