Pasqual Bailón

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personasant Pasqual Baylón
LienzoS Pascual.jpg
St. Pasqual Baylón (s. XVII)
Dades biogràfiques
Naixement Pascual Baylón Yubero
16 de maig de 1540
Torrehermosa (Saragossa)
Mort 17 de maig de 1592
Vila-real
Sepultura Basílica de Sant Pasqual (Vila-real) (restes cremades el 1936)
Activitat professional
Ocupació Frare
Orde Franciscans descalços (alcantarins)
religiós; Serafí de l'Eucaristia
Commemoració a Església Catòlica Romana
Beatificació 29 d'octubre de 1618 , Roma per Pau V
Canonització 16 d'octubre de 1690 , Roma per Alexandre VIII
Lloc de pelegrinatge Vila-real; Orito (Montfort): ermita i cova de Sant Pasqual
Festivitat 17 de maig
Iconografia hàbit franciscà; adorant la visió del Santíssim Sagrament; amb un ostensori portat per àngels al costat; gaiata de pastor
Patronatge associacions i congressos eucarístics (per Lleó XIII); cuiners; Vila-real, Torrehermosa, Orito, diòcesi de Sogorb-Castelló
Modifica dades a Wikidata

Pasqual Baylón Yubero (Torrehermosa, província de Saragossa, 16 de maig de 1540 - Vila-real, 17 de maig de 1592) fou un frare franciscà descalç, germà llec. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Va néixer a Torrehermosa el dia de Pasqua de Pentecosta, per la qual cosa fou batejat amb el nom de Pasqual. Fins als vint anys romangué a la casa dels pares, on portava les ovelles a pasturar, mentre aprenia a llegir i a escriure amb devocionaris.

Als vint anys abandonà la casa paterna i ingressà al convent franciscà de Nostra Senyora de Loreto (a Orito, Montfort, Vinalopó Mitjà) famós per la senzillesa dels religiosos que l'habitaven. Vestí els hàbits a la ciutat d’Elx i professà a l'Orito el 2 de febrer de 1565. Amb una personalitat ascètica i mística, desenvolupà la seua fe en l'Eucaristia a través de la caritat fraterna.

Després d'una vida durant la que cultivà el seu esperit amb l'oració, l'escriptura i realitzant els més modests treballs de llec en diversos convents valencians, morí al convent alcanterí del Roser a Vila-real el 17 de maig de 1592, també Pasqua de Pentecosta.

Patronatge[modifica]

Fou beatificat pel papa Pau V el 19 d'octubre de 1618 i canonitzat per Alexandre VIII el 16 d'octubre de 1690. Patró de totes les associacions i congressos eucarístics pel papa Lleó XIII el 28 de novembre de 1897. Fou declarat Patró de la Diòcesi de Sogorb-Castelló pel papa Joan XXIII el 12 de maig de 1961. Patró de Vila-real, Torrehermosa i la pedania d’Orito, a Montfort (Vinalopó Mitjà), entre altres localitats. Sant titular de molts temples, parròquies i monestirs pel món, com ara el que hi ha al carrer del Doctor Moliner de la ciutat de València i al Trastevere de Roma.

El rei Carles II establí el Reial Patronatge sobre la Capella de Vila-real on reposaven les seues restes el 1681. La basílica de Sant Pasqual de Vila-real, joia del barroc valencià, fou cremat el 1936. Després se’n féu un de nou. El 17 de maig de 1992, 4t centenari de la seua mort, Joan Carles I reinaugurà la Reial Capella i presidí el trasllat de les restes del sant al seu nou sepulcre, obra de l'escultor Vicent Llorens Poy.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pasqual Bailón Modifica l'enllaç a Wikidata