Pasqual Calbó i Caldés

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPasqual Calbó i Caldés
Calbo-autorretrato.JPG
Biografia
Naixement24 octubre 1752
Maó (Menorca)
Mort12 abril 1817 (64 anys)
Maó (Menorca)
Activitat
OcupacióPintor i escriptor
GènereRetrat
Modifica les dades a Wikidata

Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752 - Maó, 1817) fou un pintor menorquí,[1] considerat un dels millors pintors de la història de l'illa.

Gràcies a una pensió d'estudis, el 1770 va marxar a Itàlia durant diversos anys per aprendre pintura de la mà del pintor Chiesa, passant per Gènova, Venècia i Roma. El 1779 seria nomenat pintor de la cort de Viena, i un any després retorna a Menorca gràcies a un salconduit.

Uns anys més tard, el 1787, parteix de nou, aquesta vegada cap a Amèrica, on renova el seu estil pictòric. El 1790 retornaria a Menorca, on redactà diversos manuals científics i tècnics fins que una paràlisi l'impedia continuar treballant el 1812. Mor el 1817.

La seva obra pictòrica rep influències dels paisatgistes i del romanticisme. Destaca també el seu interès per la ciència, així com la publicació d'un tractat científic en llengua catalana.

Context històric[modifica]

La biografia de Pasqual Calbó s'emmarca en la bona situació econòmica de Menorca durant el segle XVIII, també conegut a l'illa com a segle de les dominacions. Durant aquest període, bona part de l'elit cultural maonesa es formà cultural i científicament a l'estranger, tot incorporant els principis del neoclassicisme.[2] Això provoca un cert enciclopedisme i l'afany d'estudiar la realitat menorquina a nivell lingüístic, geogràfic, històric i científic. Calbó, juntament amb Ramis, Febrer i Cardona, van formar part d'una generació de menorquins que van revolucionar culturalment l'illa durant el segle XVIII.

Biografia[modifica]

Calbó assistí a l'escola amb el pintor italià Chiesa, que li recomanà marxar a Itàlia per completar els seus estudis i la seva formació artística. Estudià a Venècia i a Roma, i un cop ja famós, arribà a Viena, on fou nomenat primer delineant de la Imperial Galeria de la ciutat.[3]

El seu caràcter, malenconiós i turmentat, el portà a fugir dels honors de la cort, i es refugià a Menorca per pintar i dedicar-se a la docència. Al final viatjà al Carib, on l'obra que hi pintà assolí aspectes innovadors. La seva obra destaca en el conjunt de les arts menorquines, i un institut de Maó duu el seu nom en el seu honor.

Obra[modifica]

Obra artística[modifica]

La seva obra és molt diversa, incloent temàtica religiosa, costumista, retrats, còpies d'altres pintors, decoració de sostres, paisatges preromàntics. Calbó treballa amb diverses tècniques i suports, i la seva obra és una representació del neoclassicisme i del pre romanticisme, ja que es mou cronològicament entre la segona meitat del segle XVIII i inicis del segle XIX. Destaquen el Retrat del Comte de Cifuentes, algun autoretrat i El venedor de perruques, fet durant un viatge a Amèrica.[3]

Obra didàctica[modifica]

Calbó va publicar diverses obres de caràcter didàctic, entre les quals destaca un volum de 439 folis escrits a doble cara que incorpora 21 tractats de geometria, àlgebra, perspectiva, física i estadística, així com arquitectura civil i militar, construcció naval.[3]

Llegat[modifica]

El 2017 es commemorà el 200 anys de la mort de Pasqual Calbó, i es va organitzar una exposició commemorativa al Museu de Menorca.

Referències[modifica]

  1. «Pasqual Calbo i Caldés». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Josefina., Salord Ripoll,. La il·lustració a Menorca. Palma: Documenta Balear, 2010. ISBN 9788415081357. 
  3. 3,0 3,1 3,2 1967-, Pons i Povedano, Miquel Àngel,. El gran tour del pintor Calbó. Menorca: Institut Menorquí d'Estudis, Consell Insular de Menorca, 2016. ISBN 9788415291251. 

Bibliografia[modifica]

  • ANDREU, C; HERNÁNDEZ, M.À; SINTES, G (1986): Pascual Calbro, la pintura cosmopolita del XVIII. Maó: Ajuntament de Maó
  • SINTES y DE OLIVAR, M.(1987): Pascual Calbo Caldes. Un pintor menorquín en la Europa il·lustrada. Palma: Caixa de Balears Sa Nostra.
  • Enciclopèdia de Menorca (2004): Història de l'art I, Tom setzè. Maó. Obra Cultural de Menorca.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pasqual Calbó i Caldés