Pasqual Calbó i Caldés
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 octubre 1752 Maó (Illes Balears) |
| Mort | 12 abril 1817 (64 anys) Maó (Illes Balears) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Maó |
| Ocupació | pintor, escriptor |
| Gènere | Retrat |
Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752 - Maó, 1817) fou un pintor menorquí,[1] considerat un dels millors pintors de la història de l'illa.
Gràcies a una pensió d'estudis, el 1770 se'n va anar a Itàlia durant diversos anys per aprendre pintura de la mà del pintor Chiesa, passant per Gènova, Venècia i Roma. El 1779 seria nomenat pintor de la cort de Viena, i un any després retorna a Menorca gràcies a un salconduit.
Uns anys més tard, el 1787, parteix de nou, aquesta vegada cap a Amèrica, on renova el seu estil pictòric. El 1790 retornaria a Menorca, on redactà diversos manuals científics i tècnics fins que una paràlisi l'impedia continuar treballant el 1812. Mor el 1817.
La seva obra pictòrica rep influències dels paisatgistes i del romanticisme. Destaca també el seu interès per la ciència, així com la publicació d'un tractat científic en llengua catalana.
Context històric[modifica]
La biografia de Pasqual Calbó s'emmarca en la bona situació econòmica de Menorca durant el segle xviii, també conegut a l'illa com a segle de les dominacions. Durant aquest període, bona part de l'elit cultural maonesa es formà culturalment i científica a l'estranger, tot incorporant els principis del neoclassicisme.[2] Això provoca un cert enciclopedisme i l'afany d'estudiar la realitat menorquina des d'un punt de vista lingüístic, geogràfic, històric i científic. Calbó, juntament amb Joan Ramis i Ramis i Antoni Febrer i Cardona, van formar part d'una generació de menorquins que van revolucionar culturalment l'illa durant el segle xviii.
Biografia[modifica]
Calbó assistí a l'escola amb el pintor italià Chiesa, que li recomanà viatjar a Itàlia per completar-ne els estudis i la formació artística. Estudià a Venècia i a Roma, i un cop ja famós, arribà a Viena, on fou nomenat primer delineant de la Imperial Galeria de la ciutat.[3]
El seu caràcter, malenconiós i turmentat, el portà a fugir dels honors de la cort, i es refugià a Menorca per pintar i dedicar-se a la docència. Al final viatjà al Carib, on l'obra que hi pintà assolí aspectes innovadors. La seva obra destaca en el conjunt de les arts menorquines, i un institut de Maó duu el seu nom en el seu honor.
Obra[modifica]
Obra artística[modifica]
La seva obra és molt diversa, incloent temàtica religiosa, costumista, retrats, còpies d'altres pintors, decoració de sostres, paisatges preromàntics. Calbó treballa amb diverses tècniques i suports, i la seva obra és una representació del neoclassicisme i del pre romanticisme, ja que es mou cronològicament entre la segona meitat del segle xviii i inicis del segle xix. Destaquen el Retrat del Comte de Cifuentes, algun autoretrat i El venedor de perruques, fet durant un viatge a Amèrica.[3]
Obra didàctica[modifica]
Calbó va publicar diverses obres de caràcter didàctic, entre les quals destaca un volum de 439 folis escrits a doble cara que incorpora 21 tractats de geometria, àlgebra, perspectiva, física i estadística, així com arquitectura civil i militar i construcció naval.[3]
Llegat[modifica]
El 2017 es commemorà els 200 anys de la mort de Pasqual Calbó, i es va organitzar una exposició commemorativa al Museu de Menorca.
Referències[modifica]
- ↑ «Pasqual Calbo i Caldés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Josefina., Salord Ripoll,. La il·lustració a Menorca. Palma: Documenta Balear, 2010. ISBN 9788415081357.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 1967-, Pons i Povedano, Miquel Àngel,. El gran tour del pintor Calbó. Menorca: Institut Menorquí d'Estudis, Consell Insular de Menorca, 2016. ISBN 9788415291251.
Bibliografia[modifica]
- ANDREU, C; HERNÁNDEZ, M.À; SINTES, G (1986): Pascual Calbó, la pintura cosmopolita del xviii. Maó: Ajuntament de Maó
- SINTES y DE OLIVAR, M.(1987): Pascual Calbo Caldes. Un pintor menorquín en la Europa il·lustrada. Palma: Caixa de Balears Sa Nostra.
- Enciclopèdia de Menorca (2004): Història de l'art I, Tom setzè. Maó. Obra Cultural de Menorca.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pasqual Calbó i Caldés |