Passeig Arqueològic de Girona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Passeig Arqueològic de Girona
384 Torre Cornèlia i mur del claustre de la Catedral (Girona).JPG
Dades
Tipus element geogràfic
Característiques
Estil arquitectònic Noucentisme, art Déco
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaGironès
MunicipiGirona
Localització Pg. de la Reina Joana. Girona
 41° 59′ 16″ N, 2° 49′ 35″ E / 41.987781°N,2.826450°E / 41.987781; 2.826450Coord.: 41° 59′ 16″ N, 2° 49′ 35″ E / 41.987781°N,2.826450°E / 41.987781; 2.826450
IPA
Identificador IPAC: 21342
Modifica les dades a Wikidata

El Passeig Arqueològic de Girona és una obra del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

L'interès del passeig radica en el seu traçat, que permet resseguir gairebé tota la vessant nord-est del nucli antic, des del Portal de sobreportes fins al de Sant Cristòfol. Encara que a una major alçada un bon tram està disposat paral·lelament al riu Galligants i al barri de Sant Daniel. La pavimentació està formada pels típics còdols de la ciutat antiga, recollits des d'èpoques antigues de les vessants dels quatre rius gironins. Al traçat de vianants s'hi afegeixen d'altres zones a manera de petites placetes, miradors, etc.[1]

L'itinerari que ens ofereix el passeig permet contemplar diferents construccions, la majoria amb orígens medievals. Començant pel cantó esquerre, el més breu, destaquen l'església de Sant Lluc i els Banys Àrabs; per la dreta s'observen el Portal de sobreportes, punt de partida del passeig; la Casa de l'Obra de la Catedral; les sales capitulars de la Seu; l'edifici de l'antiga canònica; el mur nord del Claustre; la torre Júlia i, finalment, la muralla i el portal de Sant Cristòfol.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Passeig Arqueològic de Girona Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Passeig Arqueològic de Girona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 febrer 2015].