Pastís de choclo
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Argentina, Bolívia, Equador i Perú |
| Gastronomia | gastronomia del Perú i gastronomia de Xile |
| Detalls | |
| Tipus | pastís |
| Ingredients principals | dacsa, ceba, carn de bou, ou i patata |
Pastís de choclo o pastel de choclo (fonèticament [ˈtʃoklo], en català també coca de blat de moro), en quítxua choclo significa "blat de moro tendre",[1] el blat de moro de la nova temporada. Documentat per primera vegada com a plat de Xile, ara també és típic de l'Argentina, Bolívia i Perú.[2][3][4][5]
Tradicionalment es serveix en un bol de terrissa anomenat paila en porcions individuals, com molts altres plats tradicionals xilens com la paila marina, el pastís de papa i el caldillo de congrio. El farcit conté vedella, pollastre, olives negres, panses, cebes o rodanxes d'ous durs.
Preparació
[modifica]Es col·loca una capa de massa de blat de moro, feta coent lentament els grans triturats, en una olla de terracota. S'hi afegeix el farcit de carn picada, ceba fregida i els altres ingredients, i es cobreix la massa de blat de moro. Abans de coure-la al forn, s'empolvoreix la superfície amb sucre de canya integral per crear la característica crosta caramel·litzada.[6]
Cultura popular
[modifica]El cantant argentí Florencio Escardó li va dedicar una oda el 1876.
Notes
[modifica]- ↑ Di Lucy M. Long. Ethnic American Cooking Recipes for Living in a New World (en anglès). Rowman & Littlefield, 2016, p. 51. ISBN 1-4422-6734-8.
- ↑ «Pastel de Choclo: Chilean Corn Pie» (en anglès).
- ↑ «Ricetta Pastel de choclo» (en italià).
- ↑ Paul Knipple, Angela Knipple. The World in a Skillet A Food Lover's Tour of the New American South (en anglès). Univ of North Carolina Press, 2012, p. 100. ISBN 0-8078-6996-1.
- ↑ Roberto Marin. Secrets of Chilean Cuisine (en castellà). Board and Bench Publishing, 2010, p. 64. ISBN 1-935879-67-7.
- ↑ Cf. dues variant en: Mariana Bravo Walker. Cocina popular (en castellà). Grijalbo, 2000, p. 185.