Patera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Pàtera.
Infotaula de geografia físicaPatera
Orcus Patera MDIM2.1.jpg
Part de nomenclatura planetària
Modifica les dades a Wikidata

Patera (plural paterae, abr. PE) és un cràter irregular, o un cràter complex amb vores inclinades sobre un cos celeste. Les paterae poden tenir qualsevol origen (volcànic, impacte o altres), encara que la majoria d'elles van ser creades pel volcanisme.[1][2][3] El terme prové del llatí, que refereix a una pàtera, un plat ample, baix i de poca profunditat utilitzat en l'antiga Roma.[4][5]

Aquest terme s'utilitza en la nomenclatura planetària: forma part dels noms internacionals d'aquestes característiques. Aquests noms es troben amb la primera lletra en majúscula i darrere del nom indicat adequat (per exemple, Pillan Patera). A més d'això, es pot utilitzar com a terme de descripció i s'aplica fins i tot a característiques sense nom.[6][7]

Naturalesa de les paterae[modifica]

El terme «patera», com altres termes de la nomenclatura planetària,[8][9][10] descriu només la visió externa de la característica, però no el seu origen o estructura geològica. La majoria de les paterae de Venus, Mart i Io són cràters volcànics o calderes,[1][3][11] però algunes altres (com Orcus Patera a Mart),[1][12][13] probablement són cràters d'impacte.

Almenys algunes de les paterae de Tritó[14] i l'única patera de Tità (pel que fa al 2016), anomenada Sotra Patera,[15] molt probablement tinguin un origen criovolcànic.[16] Alguns autors inclouen poca profunditat en la definició de criteris de les paterae;[3][16][17][18] no hi ha un límit clar entre les paterae i els cràters habituals.[17]

Peculiaritats de l'ús del terme[modifica]

Segons alguns autors, l'ús real del terme «patera» s'ha desviat de la seva definició,[3] i no només s'utilitza en la nomenclatura sinó també en certa manera en la geologia per indicar l'origen volcànic de la característica.[3][10][19] Després que la Cleopatra Patera (Venus) resultés ser un cràter d'impacte (en lloc d'un volcà, com es va suggerir anteriorment), es va canviar el nom per el de cràter Cleòpatra.[3][20][21]

En general, el cràter volcànic obté un nom propi si el volcà és baix i poc visible. En cas contrari, es denomina «muntanya volcànica», i el cràter roman sense nom.[3][10] En alguns casos, els noms dels cràters volcànics marcians amb el terme «patera» es van aplicar prèviament a tots els volcans i van ser reflectits en valors de les seves mides donades a la base de dades de nomenclatures de la UAI. Però el 2007, aquests noms estaven lligats als cràters, i les muntanyes volcàniques corresponents van obtenir noms amb els termes «Mons»[22] o «Tholus».[23][24] Un exemple de tal muntanya és Alba Mons, que va obtenir el seu nom 34 anys després del seu cràter Alba Patera.[25]

El terme geològic «patera alta» (una espècie de volcans marcians baixos amb flancs radialment canalitzats), a diferència del terme nomenclatural «patera», es refereix a tot el volcà.[22][23]

Nomenclatura de les paterae[modifica]

El terme «patera» (juntament amb altres 12 termes nomenclaturals) va ser introduït en la nomenclatura planetària el 1973, a la xv Assemblea General de la Unió Astronòmica Internacional, quan es van nomenar 9 paterae marcianes, fotografiades per la sonda espacial Mariner 9 en 1972-1973.[26][27][28]

A l'agost de 2016, hi havien 249 paterae amb nom: 144 a Io, 73 a Venus, 20 a Mart, 6 a Ganimedes, 5 a Tritó i 1 a Tità. Es nomenen de manera diferent en els diferents cossos celestes:[29]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Tanaka K. L.; Scott D. H.; Greeley R.. «Global stratigraphy». A: H. H. Kieffer. Mars. University of Arizona Press, 1992, p. 367. ISBN 9780816512577. 
  2. Шингарева К. Б.. «Как дают названия деталям на картах планет». A: В. Г. Сурдин. Путешествия к Луне (en russian). Физматлит, 2009, p. 186. ISBN 978-5-9221-1105-8. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Head J. W.; Crumpler L. S.; Aubele J. C.; Guest J. E.; Saunders R. S. «Venus volcanism: Classification of volcanic features and structures, associations, and global distribution from Magellan data». Journal of Geophysical Research, 97, E8, agost 1992, pàg. 13153–13197. Bibcode: 1992JGR....9713153H. DOI: 10.1029/92JE01273. ISSN: 0148-0227. «It is probable that the term "patera" has evolved in usage from that as originally defined and has come to mean any feature similar to Alba Patera on Mars (a broad low shield volcano with an irregular-shaped summit caldera and throughgoing graben).»
  4. Angelo J. A.. Encyclopedia of Space and Astronomy. Infobase Publishing, 2009, p. 348. ISBN 9781438110189. 
  5. Loth C. «Classical comments: the patera». Institute of Classical Architecture & Art, 05-10-2010.
  6. Davies A. G.. «Ch. 16. Volcanic plumes». A: Volcanism on Io. Cambridge University Press, 2007, p. 260. ISBN 9780521850032. 
  7. Williams D. A.; Keszthelyi L. P.; Crown D. A.; Jaeger W. L.; Schenk P. M. «Geologic mapping of the Amirani–Gish Bar region of Io: Implications for the global geologic mapping of Io». Icarus, 186, 1, gener 2007, pàg. 204–217. Bibcode: 2007Icar..186..204W. DOI: 10.1016/j.icarus.2006.08.023.
  8. «Descriptor Terms (Feature Types)» (en anglès). Gazetteer of Planetary Nomenclature. International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN). [Consulta: 24 agost 2014].
  9. Бурба Г. А.. К. П. Флоренский. Номенклатура деталей рельефа спутников Сатурна (en russian). Наука, 1986, p. 24–25. 
  10. 10,0 10,1 10,2 Hargitai H. I. «Planetary Maps: Visualization and Nomenclature». Cartographica, 41, 2, 2006, pàg. 160. DOI: 10.3138/9862-21JU-4021-72M3.
  11. Davies A. G.. «Ch. 18. Volcanism on Io: a post-Galileo view». A: Volcanism on Io. Cambridge University Press, 2007, p. 291. ISBN 9780521850032. 
  12. «Mars's mysterious elongated crater». ESA, 27-08-2010.
  13. «HRSC Press Release #471 - Orcus Patera (orbit 2216 & 2238)». ESA/DLR/FU Berlin, 27-08-2010.
  14. McKinnon W. B.; Kirk R. L.. «Triton». A: P. Weissman. Encyclopedia of the Solar System. Academic Press, 1998, p. 418. ISBN 9780080573137. 
  15. Lopes R.M.C.; Kirk R.L.; Mitchell K.L.; Legall A.; Barnes J.W. «Cryovolcanism on Titan: New results from Cassini RADAR and VIMS». Journal of Geophysical Research: Planets, 118, 3, març 2013, pàg. 416–435. Bibcode: 2013JGRE..118..416L. DOI: 10.1002/jgre.20062.
  16. 16,0 16,1 Hargitai H.; Li C.; Zhang Zh.; Zuo W.; Mu L. «Chinese and Russian Language Equivalents of the IAU Gazetteer of Planetary Nomenclature: an Overview of Planetary Toponym Localization Methods». The Cartographic Journal, 2014. DOI: 10.1179/1743277413Y.0000000051. ISSN: 1743-2774.
  17. 17,0 17,1 Strobell M. E.; Masursky H.. «Planetary nomenclature». A: R. Greeley. Planetary Mapping. Cambridge University Press, 1990, p. 99, 113. ISBN 9780521033732. 
  18. Zimbelman J.R.; Shingareva K.B. «Compilation of a Glossary of International Terms related to Planetary Cartography». Proceed. 20th ICA/ACI Conference, Beijing, 5, 2001, pàg. 3269–3274.
  19. Peterfreund A. R.; Head J. W.; Grieve R. A. F.; Campbell D. B. «Cleopatra Patera, a Circular Structure in Maxwell Montes, Venus; Volcanic or Impact?». Abstracts of the Lunar and Planetary Science Conference, març 1984, pàg. 641–642. Bibcode: 1984LPI....15..641P.
  20. Basilevsky A. T.; Schaber G. G. «Cleopatra Crater on Venus: Happy Solution of the Volcanic vs. Impact Crater Controversy». Abstracts of the Lunar and Planetary Science Conference, 22, 1, 1991, pàg. 59–60. Bibcode: 1991LPI....22...59B.
  21. «Cleopatra» (en anglès). Gazetteer of Planetary Nomenclature. International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN), 01-10-2006. [Consulta: 24 agost 2014].
  22. 22,0 22,1 Hargitai H.. «Patera, Paterae». A: H. Hargitai. Encyclopedia of Planetary Landforms. Springer New York, 2014, p. 1–3. DOI 10.1007/978-1-4614-9213-9_528-1. ISBN 978-1-4614-9213-9. 
  23. 23,0 23,1 Gregg T. K. P.. «Highland Patera». A: H. Hargitai. Encyclopedia of Planetary Landforms. Springer New York, 2014, p. 1–7. DOI 10.1007/978-1-4614-9213-9_188-1. ISBN 978-1-4614-9213-9. 
  24. Plescia, J. B. «Morphometric properties of Martian volcanoes». Journal of Geophysical Research, 109, E3, 2004. Bibcode: 2004JGRE..109.3003P. DOI: 10.1029/2002JE002031. (example of using the term "patera" for the whole volcanoes)
  25. «Alba Mons» (en anglès). Gazetteer of Planetary Nomenclature. International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN), 19-09-2007. [Consulta: 24 agost 2014].
  26. Бурба Г. А.. К. П. Флоренский. Номенклатура деталей рельефа Марса (en russian). Наука, 1981, p. 24, 26. 
  27. De Vaucouleurs G.; Davies M.; Dollfus A.; Koval I. K.; Masursky H. «The new Martian nomenclature of the international Astronomical Union». Icarus, 26, 1, setembre 1975, pàg. 85–98. Bibcode: 1975Icar...26...85D. DOI: 10.1016/0019-1035(75)90146-3.
  28. «Patera, paterae — Nomenclature Search Results» (en anglès). Gazetteer of Planetary Nomenclature. International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN). [Consulta: 24 agost 2014].
  29. «Categories for Naming Features on Planets and Satellites» (en anglès). Gazetteer of Planetary Nomenclature. International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN). [Consulta: 24 agost 2014].
  30. «Sotra Facula» (en anglès). Gazetteer of Planetary Nomenclature. International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN), 19-12-2012. [Consulta: 24 agost 2014].