Pathé

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióPathé
Rotterdam Pathe.jpg
Dades
Tipus estudi de cinema, productora de cinema i cinema chain Tradueix
Indústria indústria cinematogràfica, distribució cinematogràfica, disc fonogràfic i newsreel Tradueix
Forma jurídica
Creació 28 setembre 1896, París
Fundador Charles Pathé
Organització i govern
Seu 
Filial

Lloc web Lloc web
IMDB: co0022869 Twitter: PatheFilms
Modifica les dades a Wikidata

Pathé o Pathé Frères (pronunciació en francès: [pate fʁɛʁ], estilitzat com PATHÉ!) és el nom de diverses empreses franceses que van ser fundades i dirigides originalment per els germans Pathé de França, començant l'any 1896.

Actualment, Pathé es considera una Major, és a dir, una gran productora i distribuidora cinematogràfica, propietària d'una gran quantitat de cadenes de cinema a través de la seva subsidiària Les Cinémas Gaumont i de cadenes de televisió arreu d'Europa. És la segona productora més antiga que segueix en actiu del món, per davant d'Universal Studios i Paramount Pictures, i la més important d'Europa després de la Gaumont.

Història[modifica]

L'empresa va ser fundada amb el nom de Société Pathé Frères (Companyia Germans Pathé), a París, França el 28 de setembre del 1896, pels quatre germans Charles, Émile, Théophile i Jacques Pathé.[1] Al principi del segle XX, la Pathé es va convertir en la productora cinematogràfica més important del món, a més de la principal productora de discs de vinil

Pathé Records[modifica]

El principal motor de l'empresa era Charles Pathé, qui havia contribuït a obrir una botiga de fonògrafs l'any 1894 i va establir una fàbrica de fonògrafs a Chatou, un municipi situat a l'extrarradi de París.

Els germans Pathé van començar a vendre els fonògrafs d'Edison i els de l'empresa nord-americana Columbia, i els respectius cilindres de fonògraf. Més tard, els germans van començar de dissenyar, i vendre, els seus propis productes que incorporaven elements d'altres marques.[2]  També van començar a distribuir cilindres de fonògraf amb àudio prèviament enregistrat.A l'any 1896, els germans Pathé ja havien obert oficines i estudis de gravació a Londres, Milà i Sant Petersburg, a més de París. La companyia va fabricar cilindres de fonògraf fins a l'any 1914 i l'any 1905,[3] l'empresa va començar a produir també discs de vinil[4]

A França, la Pathé es va convertir en la més gran i exitosa distribuidora de fonògrafs i de cilindres. En canvi, no va tenir tanta repercussió en mercats estrangers, com el de Regne Unit o dels Estats Units, on altres marques i companyies ja estaven creixent i aconseguint prestigi.

Pel·lícules Pathé[modifica]

A partir del'èxit aconseguit amb el negoci dels fonògrafs, la Pathé va veure noves oportunitats amb la indústria del cinema. Es va decidir vendre també material de cinema, amb la qual cosa l'empresa es va expandir molt. Per financiar el seu creixement, la companyia va agafar el nom de Compagnie Génerale des Éstablissements Pathé Frères Phonographes & Cinématographes l'any 1897, i les seves accions van ser cotitzats a la Borsa de París.[5] Al 1896, Mitchell Mark de Buffalo, Nova York, es va convertir en el primer estatunidenc en importar pel·lícules de la Pathé als Estats Units, on van ser projectades al Teatre Vitascope.[6]

Seu de la British-Pathé a Londres.

L'any 1907, la Pathé va adquirir les patents dels germans Lumière i van començar a dissenyar una càmera d'estudi i fer les seves pròpies pel·lícules. El seu equipament avançat tecnològicament, les instal·lacions de processament de Vincennes i la gran comercialització combinada amb una eficient distribució va fer possible que la Pathé es fes amb una gran part del mercat internacional. Primer es van expandir cap a Londres, al 1902, on van instal·lar instal·lacions de producció i una cadena de cinemes. A l'any 1909, la Pathé ja havia construït més de 200 cinemes a França i Bèlgica i, a l'any següent, van arribar a Madrid, Moscou, Roma, Nova York, a més d'Austràlia i el Japó. Una mica més tard, van obrir un negoci d'intercanvi de pel·lícules a Buffalo.[7] Anteriorment a l'inici de la Primera Guerra Mundial, la Pathé va dominar el mercat europeu de càmeres de cinema i projectors. S'estima que, en aquell moment, el 60% de totes les pel·lícules van ser rodades amb material de la Pathé.[8]Al 1908, la companyia va distribuir la pel·lícula Excursion dans la lune, de Segundo de Chomón, que era una imitació de Le Voyage dans la Lune de Georges Méliès. Méliès va treballar conjuntament amb la Pathé l'any 1911, quan la productora va distribuir la pel·lícula Les Hallucinations du baron de Münchausen. La relació entre la Pathé i Méliès no va durar gaire i, al 1913, Méliès es va arruïnar i la Pathé no va arribar mai a estrenar el seu últim film.

Innovacions[modifica]

La companyia va emfatitzar la recerca i la inversió en experiments com l'acoloriment a mà de les pel·lícules i la sincronització del film amb l'àudio del gramòfon. En 1908, la Pathé va inventar un tipus de noticiari en forma de curtmetratge (Newsreel) que es projectava als cinemes abans de les pel·lícules. Els nous clips mostraven el logo de la productora, un gall cantant, al principi de cada carret.A l'any 1912, va introduir la pel·lícula no inflamable de 28 mm i nou equipament sota la marca Pathescope. La Pathé News va produir noticiaris des del 1910 fins a la dècada dels 70, quan van aturar la producció d'aquest tipus de gravacions a causa de la gran quantitat de propietat televisiva.[9]

Als Estats Units, començant en 1914, els estudis de producció cinematogràfica de la Pathé a Fort Lee i a Jersey City van produir l'exitós serial anomenat The Perils of Pauline. Per l'any 1918, la Pathé havia crescut tant que va sorgir la necessitat de separar les operacions en dues divisions diferents. Amb Émile Pathé com a cap executiu, la Pathé Records s'ocupava exclusivament dels fonògrafs i les gravacions, mentre que el seu germà Charles s'encarregava del Pathé-Cinéma, que es s'ocupava de la producció, distribució i exhibició de pel·lícules.

L'any 1922 va veure la introducció del sistema de cinema a casa Pathé Baby, utilitzant una nova pel·lícula de 9,5 mm, que es va popularitzar durant les dècades posteriors. Al 1921, Pathé va vendre la seva producció de pel·lícules dels Estats Units, que es va canviar el nom a Pathé Exchange i, més tard, es va convertir en la RKO Pictures, desapareixent com una marca independent a l'any 1931. L'any 1927, la Pathé va vendre els seus estudis cinematogràfics britànics a l'empresa Eastman Kodak, tot i que va mantenir els cinemes i la distribució.

De Natan a Parretti[modifica]

La Pathé ja tenia problemes financers quan Bernard Natan va agafar el control de l'empresa l'any 1929. El fundador Charles Pathé havia estat venent actius durant alguns anys amb l'objectiu d'impulsar el valor dels inversors i mantenir el flux de l'efectiu de l'estudi en bon estat. Fins i tot va arribar a vendre el nom de Pathé i la marca del "gall" a altres companyies per només un 2% dels ingressos. Natan va tenir la mala sort de fer-se càrrec de l'estudi en el moment que la Gran Depressió va afectar l'economia francesa.[10][11]

Natan va tractar d'estabilitzar la situació financera de la Pathé i d'implantar les noves i modernes pràctiques de la indústria cinematogràfica. Va adquirir un altre estudi de cinema, la Société des Cinéroman, d'Arthur Bernède i Gaston Leroux, el que va permetre que la Pathé s'expandís i comencés a fabricar projectors i altres productes electrònics. També va adquirir la cadena de cinemes Fornier i, ràpidament, va augmentar la presència dels cinemes a nivell nacional.[10][11][12] La premsa francesa va atacar a Natan sense compassió per la seva administració de la Pathé. Una gran part d'aquestes agressions eren atacs antisemites.[13]

L'empresa va funcionar bé sota el control de Natan. Entre 1930 i 1935, malgrat la crisi econòmica mundial, la Pathé va aconseguir 100 milions de francs de benefici, i va produir i estrenar més de 60 pel·lícules (una quantitat similar a les grans productores dels Estats Units en aquell moment). Va reprendre la producció dels noticiaris (o newsreel) de la Pathé News, que había estat interrumpuda l'any 1927.[10]

Natan també va invertir molt en recerca i desenvolupamnet per expandir el negoci del cinema de la Pathé. A l'any 1929, va impulsar la producció de pel·lícules sonores. Al setembre, l'estudi va produir el seu primer llargmetratge amb so, i el primer noticiari en sonor un mes més tard. Natan també va estrenar dues revistes relacionades amb el món del cinema, la Pathé-Revue i la Actualités Fémenines, per promocionar els films de la Pathé i aconseguir més demanda. Amb Natan, la Pathé també va financiar la recerca de Henri Chrétien, qui va desenvolupar la lent anamòrfica (el que va portar a la creació del CinemaScope i altres formats de pantalla ampla utilitzats avui dia).[11][12]

Natan va expandir els interessos comercials de la Pathé fins a altres indústries de la comunicació a més de la de cinema. Al novembre del 1929, Natan va establir la primera companyia televisiva de França, la Télévision-Baird-Natan. Un any després, va adquirir una estació de ràdio a París i va formar una empresa holding, la Radio-Natan-Vitus, per gestionar el que es convertiria en un gran imperi radiofònic.[10][11][12]

L'any 1935, la Pathé va fer fallida. Amb l'objectiu de finançar l'expansió contínua de l'empresa, el grup de directors sota la Pathé (en el qual encara estava Charles Pathé) van votar en 1930 emitir accions amb valor de 105 milions de francs. Amb l'agreujament de la depressió, només van ser comprades el 50% de les accions. Un dels bancs inversors va col·lapsar, a causa de problemes aliens a la Pathé, i això va obligar a la Pathé a seguir endavant amb la compra de diverses cadenes de cinema que ja no es podien permetre comprar. Encara que la companyia va continuar obtenint beneficis, va perdre més diners del que podia guanyar.[11][12]

EL col·lapse de la Pathé va portar a esautoritats franceses a acusar a Bernard Natan de frau. Va ser acusat de finançar la compra de l'empresa sense cap tipus de garantia, d'estafar als inversors mitjançant la creació d'empreses fictícies i negligència per la mala gestió. També el van acusar d'ocultar el seu llegat rumà i jueu amb el seu canvi de nom. Va ser imputat i empresonat al 1939. Una segona acusació va arribar l'any 1941, i va ser condemnat poc després. Les autoritats franceses el van treure de la presó al setembre de 1942 per lliurar-lo al Nazis Aquests el van deportar a Auschwitz, on va morir a l'octubre d'aquell mateix any.[10][11][12]

L'empresa es va veure obligada a sotmetre's a una reestructuració al 1943, i va ser adquirida per Adrien Ramauge.[14] Amb els anys, el negoci va patir una sèrie de canvis incloent diversificació en la producció de programes per la incipient indústria de la televisió. Durants els anys 70, les sales de cinemes actives van superar a la producció cinematogràfica de la Pathé com a font principal d'ingressos.

A finals dels 80, el financer italià Giancarlo Parretti va intentar fer una oferta per comprar la Pathé i, anticipant la compra, va adquirir l'estudi de cinema Cannon i li va canviar el nom a Pathé Communications. El passat dubtós de Parretti va cridar l'atenció del govern francès i l'acord no va arribar a concretar-se. Va resultar ser una decisió encertada, ja que més tard Parretti va fer-se càrrec de la Metro-Goldwyn-Mayer i la va fusionar amb la seva empresa de Pathé Communications per així crear la MGM-Pathé Communications l'any 1990, només per perdre-la a finals del 1991 al fer fallida.

Jérôme Seydoux[modifica]

Al 1990, l'empresa Chargeurs, un conglomerat francès dirigit per Jérôme Seydoux, va prendre el control de la Pathé.[15] Com a resultat de la liberalització del mercat de telecomunicacions francès, al juny de 1999, la Pathé es va fusionar amb Vivendi. La proporció de l'intercanvi de la fusió es va fixar en tres accions de Vivendi per cada dos de Pathé. The Wall Street Journal va estimar que el valor de l'acord va ser de 2,59 mil milions de dòlars estatunidencs.

Després de la realització de la fusió, Vivendi va retenir els interessos de la Pathé en la British Sky Broadcasting i en CanalSatellite, una corporació de transmissió de radio francesa,[16] però després va vendre tots els actius restants a la corporació familiar de Jérôme Seydoux, Fornier SA, que va canviar el seu nom a Pathé.

Sectors[modifica]

Els sectors en els que actualment treballa la Pathé són:

Cinema[modifica]

  • Producció (França i Regne Unit)
  • Distribució a cinemes i cases (França, Regne Unit i Suïssa)
  • Gestió internacional d'un catàleg de més de 800 pel·lícules
  • La cadena Les Cinémas Gaumont Pathé (que opera a França, Països Baixos, Suïssa i Bèlgica)
  • Pathé Live
  • The OL Groupe

Televisió[modifica]

Al començament dels 2000, Pathé posseïa diversos canals de televisió francesos. Amb el temps, aquests canals van ser venuts a altres companyies:

  • Comédie+: venut al Canal+ Groupe a finals del 2004 (via MultiThématiques).
  • Cuisine.tv: creat al 2001 i venut al Canal+ Groupe l'any 2011 (via MultiThématiques).
  • Histoire: Durant la seva creació al 1997, Pathé posseïa el 30% del canal. Va ser venut l'any 2004 al TF1 Groupe.
  • Pathé Sport: Al 1998, Pathé va adquirir el canal d'esports AB, pentanyent al AB Groupe i li va canviar el nom. Va ser venut al 2002 al Canal+ Groupe per convertir-se en Sport+.
  • TMC: Va ser venut l'any 2004 al TF1 Groupe i al AB Groupe.
  • Voyage: Pathé va adquirir el canal el maig de 1997 i el va vendre l'any 2004 a Fox International Channels.

Pel·lícules[modifica]

La llista de pel·lícules distribuïdes per la Pathé inclou:

Referències[modifica]

  1. «Trade catalogs from Pathé Frères SA».
  2. Hoffmann, Frank; Howard Ferstler. The Encyclopedia of Recorded Sound. CRC Press, 2005. ISBN 0-415-93835-X. 
  3. Copeland, George; Ronald Dethlefson. Pathe Records and Phonographs in America, 1914-1922. 1. Los Angeles, CA: Mulholland Press, 1999. OCLC 44146208. 
  4. «Pathé vertical-cut disc record (1905 – 1932) – Museum Of Obsolete Media» (en en-gb).
  5. «Who's Who of Victorian Cinema».
  6. Abel 1999, pp. 23–24.
  7. Abel 1999, p. 25.
  8. «Film and Electrolux through the ages». Electrolux. Arxivat de l'original el 1 febrer 2014. [Consulta: 13 gener 2013].
  9. Researcher's Guide to British Newsreels 1993, p. 80.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Willems, Gilles "Les origines de Pathé-Natan" In Une Histoire Économique du Cinéma Français (1895–1995), Regards Croisés Franco-Américains, Pierre-Jean Benghozi and Christian Delage, eds. Paris: Harmattan, Collection Champs Visuels, 1997. English translation: "The origins of Pathé-Natan." Arxivat 9 January 2008[Date mismatch] at the Wayback Machine. La Trobe University. Retrieved: 1 January 2017.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Abel, Richard. French Cinema: The First Wave 1915–1929 Paperback ed. Princeton: Princeton University Press, 1987, ISBN 0-691-00813-2
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Willems, Gilles. "Les Origines du Groupe Pathé-Natan et le Modele Americain." Vingtième Siècle 46, April–June 1995.
  13. «In need of rehabilitation: Bernard Natan, the Holocaust victim who saved France's film industry». The Guardian. [Consulta: 22 novembre 2017].
  14. Gant 1999, p. 370.
  15. "Pathé, Gaumont and Seydoux: Pathe." Arxivat 24 September 2010[Date mismatch] at the Wayback Machine. Ketupa.net. Retrieved: 19 October 2010.
  16. Williams, Michael «Vivendi nabs sat stakes for Pathe merger» (en anglès). Variety, 08-06-1999.

Bibliografia[modifica]

  • Abel, Richard. The Red Rooster Scare: Making Cinema American, 1900–1910. Berkele, California: University of California Press, 1999. ISBN 0-520-21478-1.
  • Gant, Tina. International Directory of Company Histories, Volume 8; Volume 29. Farmington Hills, Michigan: Gale, 1999. ISBN 1-5-586-2392-2.
  • Researcher's Guide to British Newsreels. London: British Universities Film & Video Council. 1993. ISBN 0-901299-65-0.