Palau Marc o Gualbes

No s'ha de confondre amb Palau Vilana-Perles.

Infotaula edifici Palau Marc o Gualbes
Dades
Tipus	Palau
Part de	Muralla romana de Barcelona
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Gòtic (Barcelonès)
Lloc	Regomir, 3-5 i Sant Simplici, 2-6
41° 22′ 54″ N, 2° 10′ 44″ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	40474
Id. Barcelona	1342
Activitat
Ocupant	Centre Cívic Pati Llimona

El Palau Marc o Gualbes és un edifici del barri Gòtic de Barcelona catalogat com a bé cultural d'interès local. Des del 1991, acull les instal·lacions del Centre Cívic Pati Llimona, que disposa de sala d'exposicions, un espai arqueològic i diverses aules i sales per a tallers i conferències.

Història

El casal gòtic dels Marc fou bastit cap al segle xiv sobre el parament i una de les torres de la muralla romana (número 36), ampliant la superfície cap a l'interior mitjançant una estructura porxada. També es construí a l'interior un cos perpendicular, que dona a l'edifici una característica planta en forma d'«L». En el seu testament del 1338, Pere Marc va instituir hereu el seu primogènit Pericó, però aquest fou incapacitat per sord mut i l'herència adjudicada al seu germà Jaume. El 1387, el seu nebot Galceran Marc de Lacera vengué el casal del carrer dels Ferrers (actualment del Regomir) a Ponç de Gualbes. Aquest va morir el 1398 i la propietat va ser repartida entre el seu fill Ferrer de Gualbes i el primogènit d'aquest, Ferrer Nicolau. Segons l'inventari post mortem del primer (1423), la seva casa tenia entrada per l'actual carrer del Cometa i era perpendicular a la muralla. Tenia planta baixa i planta noble, amb una gran escala al pati, amb una sala de doble alçada amb pintures murals, que alterna els escuts del casal de Barcelona amb el dels Marc. L'altra casa s'adossava a la muralla i tenia façana al carrer de Sant Simplici.

Cap al segle xv, el conjunt va ser objecte d'algunes reformes, una de les més importants va ser la que afectà la façana del pati, on es va construir la tribuna a sobre de permòdols esglaonats i esculpits amb bustos humans, amb un estil que alguns historiadors relacionen amb l'obra de l'escultor gòtic Jordi de Déu. El 1934, Gallardo en refereix una restauració d'aquesta banda de la finca que afectà també l'esmentada tribuna. El 1464, durant la guerra contra Joan II, el conestable Pere de Portugal va expropiar el palau a Miquel de Gualbes per a donar-lo a Bernat Gilabert de Cruïlles. A mitjans del segle xvi, Joan Bonaventura Gualbes, fill de Joan de Gualbes i Isabel Vallseca, va comprar a Isabel Joan Caldes el pati i la casa contigua, i mitjançant una donació del fuster Magi Matheu, va adquirir les propietats veïnes per tal de fer arribar l'espai habitable fins al carrer del Regomir. El 1530, una part d'aquest nou casal esdevindria una capella sota l'advocació de Sant Cristòfol.

Joan Bonaventura de Gualbes i Copons va llegar els seus béns a la Comunitat de Preveres de Sant Just i Pastor després de la mort de la seva vídua Marianna de Vilallonga i Saportella (1654-1737). Entre 1755 i 1758, la Comunitat hi va fer diverses reparacions, ja que la finca es trobava en mal estat, i entre 1765 i 1767 van fer construir un cos de dos pisos al pati, on es va situar la cambra dels cotxers; també es van traslladar les dues cuines i l'escala entre elles, al lloc de les quals es van fer noves habitacions, així com una nova escala principal. Finalment, el 1779, van establir la finca en emfiteusi (juntament amb la caseta annexa a la capella) al botiguer de teles Tomàs Llimona. Aleshores, la casa va ser ampliada amb un nou cos cap a l'interior i altres construccions, fins a arribar al carrer del Regomir. També es reorganitzà l'espai interior, dividint les grans sales de la casa gòtica en dues plantes i remodelant la façana, que es recobrí de nou i es decorà amb esgrafiats. També es va construir un corredor a sota del cos perpendicular.

El 1989, en el decurs de les tasques de rehabilitació portades a terme per Ignasi de Solà-Morales, es va realitzar la troballa del pas de vianants de l'antiga porta decumana, que es remunta al segle i, tot i ser modificada al segle iv amb motiu de la construcció de la nova muralla. La porta es va conservar com un únic pas (dels tres que en origen tenia) amb un gran arc, fins al 1861, quan va desaparèixer amb motiu de l'enderrocament de la finca de l'altra banda del carrer del Regomir, a la qual era adossada.

Descripció

A través del carrer de Sant Simplici s'arriba a un espai obert a manera de plaça o pati d'illa, anomenat Pati d'en Llimona, al que obren dues de les tres façanes de la finca. El palau consta de planta baixa, principal i primer pis, tot i que amb una distribució de plantes força irregular a conseqüència de les diverses intervencions i ampliacions realitzades al llarg dels segles.

Actualment, l'entrada d'una porta adovellada d'arc rebaixat, a sota d'una tribuna de pedra en voladís que es recolza a sobre de tres pilars amb mènsules esculpides que representen uns busts masculins i femenins i unes fulles d'acant a la part superior, d'influència clàssica. Aquesta tribuna -a la qual s'obren tres grans finestrals del pis principal- es complementa amb una barana amb balustres de pedra. La resta d'aquesta façana es presenta revestida amb un arrebossat de color rosa, fruit de la darrera intervenció i que substitueix un parament que en origen disposava de nombroses obertures de cronologia dissemblant. La porta d'entrada dona accés a un vestíbul on es localitza una porta de pedra amb un arc conopial i muntant motllurats que comunica amb la recepció del centre. Un dels elements més rellevants d'aquests espais és precisament una parella de grans arcs adovellats de mig punt de pedra que es recolzen a sobre de pilars i que són molt probablement el testimoni material de l'antiga organització de la planta baixa de la finca al període medieval. A la planta baixa es localitza també la sala d'exposicions i diverses estances destinades a despatxos i altres espais de gestió del centre.

Pel que fa a l'altra façana, l'element més representatiu són els grans arcs de maó en sardinell de la planta baixa (avui totalment revestits) que permetien crear un espai totalment permeable en la planta baixa, avui dia destinada a espai d'exposicions. De fet, aquest nivell és un del més interessants de la finca per la gran quantitat i qualitat de testimonis de diversa cronologia que en conserva. Disposa al primer pis d'uns grans finestrals amb brancals i llindes de pedra motllurada que s'obren a sengles balcons en voladís. Aquests balcons, es caracteritzen per la seva estructura de ferro amb paviment de rajola i barana de ferro forjat amb barrots llisos que es combinen amb d'altres helicoidals. Finalment el segon pis disposa també de finestres i balcons, tot i que en aquest cas, de menor alçaria i amplada en el voladís.

A la planta baixa es troben les restes de l'antiga Porta de Mar de Bàrcino, estructures pertanyents molt probablement als banys femenins del segle i localitzats fora de la muralla d'August, així com d'altres corresponents a la fortificació del segle iv. El sostre embigat de la planta baixa, adossat al pany de la muralla, és un dels pocs exemples d'arquitectura civil medieval que es conserven a la ciutat. Conserva bona part de les bigues de fusta policromades, decorades amb motius geomètrics i recolzades a sobre de permòdols de pedra als quals encara es veuen alguns escuts pintats de les famílies nobles relacionades amb la propietat de la finca. Cal destacar també els grans arcs adovellats de mig punt, realitzats en pedra i que configuraven la crugia medieval de la casa. Al primer pis es poden observar els testimonis de les finestres coronelles de llinda apuntada d'època medieval, que es complementen amb es pintures murals de la Sala Joan Maragall, molt malmeses pels revestiments que les van cobrir però que també han permès preservar-les fins a l'actualitat. El palau es va construir aprofitant una torre i una part del pany mural de la muralla romana; per aquest motiu i després de la restauració contemporània, avui dia es troben a la vista nombrosos testimonis del parament romà, entre els quals destaca especialment les finestres i portes amb sardinell de pedra localitzades a la Sala d'actes Maria Aurèlia Capmany i a la caixa de l'ascensor. També s'hi conserven també algunes portes i finestres de la torre de la muralla romana que van quedar fossilitzades als murs.

Vegeu també

• Torre Vilana
• Torre Bellesguard
• Casa Ferran-Civil
• Casa al carrer de Basea, 8-10

Bibliografia

• Caballé, Francesc; González, Reinald; Simon, Sara. Seguiment i documentació dels treballs de neteja d'un pany de muralla d'època romana. Lectura de paraments del mur de la cuina del primer pis de la finca núm. 7-9 del carrer Regomir de Barcelona, 27-07-2005. 
• Galindo López, Esteban. Anàlisi del paisatge històric a la zona nord del Pla de Barcelona, segles XV al XVIII: Bellesguard. Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia (tesi doctoral), 2020. 
• Garcia Espuche, Albert «Els Vilana Perlas i la casa del Regomir: del notariat al poder». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, 2003, pàg. 267-320.
• Gea i Bullich, Miquel; Fernández-Gasch, Miquel. Memòria conjunta de les antigues intervencions arqueològiques al Sector del Pati d'en Llimona i els carrers de Regomir i el Correu Vell. Barcelona, el Barcelonès. Alella: Actium, febrer 2012. 

Enllaços externs

• «Història del Pati Llimona: de Barcino a l'actualitat». Centre Cívic Pati Llimona.