Pati dels Tarongers
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau i pati  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i el Gòtic (Barcelonès) | |||
| ||||
El Pati dels Tarongers és un cel obert pavimentat del Palau de la Generalitat de Catalunya que com el seu nom indica té diversos tarongers en els seus escocells individuals, com se solien posar en les cases nobles del Renaixement.[1]
Història[modifica]
El seu origen és ser el centre de les noves edificacions del palau que es va iniciar a principis del segles xvi amb la intervenció de Pau Mateu, que va edificar els cossos del voltant i part central, intervenció que va continuar Tomàs Barsa.[2] La primera plantació a l'hort del Palau va ser de 24 tarongers, el 28 de gener de 1534, durant el trienni de Dionís de Carcassona.[3]
Arquitectura[modifica]
Entre les gàrgoles del pati dels tarongers hi ha personatges curiosos, com el turc, vinculat amb el perill de les incursions pirates del Mediterrani, i el macer, vestit d'època, que obria pas als diputats quan anaven cap a les reunions de les Corts.[4][5]
Al centre del pati hi ha una font amb la imatge de Sant Jordi realitzada el 1926 per l'escultor Frederic Galcerà Alabart, restaurada el 2017 pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.[6]
L'1 d'agost de 1918 s'hi va instal·lar un bust d'en Prat de la Riba, obra de Joan Borrell i Nicolau, en l'aniversari de la seva mort. El 1984 s'hi va instal·lar un bust de Francesc Macià fet per l'escultor Josep Maria Subirachs, que també és autor dels bustos de Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas, instal·lats posteriorment en diverses parets del pati. En una paret hi ha un relleu que menciona a Berenguer de Cruïlles, primer president de la Generalitat.
Usos del pati[modifica]
És el lloc on el Govern de Catalunya feia la recepció del dia de Sant Jordi a personalitats del país amb una xocolatada amb xurros durant el temps que fou president en Jordi Pujol.
Galeria[modifica]
-
Un seguit de gàrgoles envolten el pati dels tarongers -
Estàtua de Sant Jordi matant el drac. -
Vista general del pati. -
El pati del tarongers amb la font i el Sant Jordi de Frederic Galcerà.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pati dels Tarongers |
- ↑ El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta. Volum 2. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 490. ISBN 8447527409.
- ↑ Cirici, Alexandre; Gumí Cardona, Jordi. L'art gòtic català: L'arquitectura als segles XV i XVI. Edicions 62, p. 72. ISBN 8429713409.
- ↑ Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2). Pàg. 69
- ↑ gencat.cat, Recorregut virtual. Pati dels Tarongers
- ↑ Visita virtual del Palau de la Generalitat a través de la pàgina de GoogleMaps. [Accedit el 25-08-2019].
- ↑ Solé Gili, Àngels (ed). CRBMC Catàleg d’activitats 2011-2018. CRBMC, 2020.