Patrícia Gabancho i Ghielmetti
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 setembre 1952  Buenos Aires (Argentina) | ||
| Mort | 28 novembre 2017 (65 anys) Barcelona | ||
| Causa de mort | càncer de pulmó | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora, periodista, crític de teatre | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Catalanisme | ||
| Premis | |||
Patrícia Gabancho i Ghielmetti (Buenos Aires, 29 de setembre de 1952 - Barcelona, 28 de novembre de 2017)[1][2] va ser una periodista i escriptora argentinocatalana.[3]
Biografia
[modifica]Era filla del filòsof argentí Abelardo Gabancho, que va donar a conèixer al seu país l'obra d'Alexandre Deulofeu.[3] Va estudiar la llengua catalana a l'Obra Cultural Catalana de Buenos Aires,[4] i es va relacionar amb dissidents del Casal de Catalunya, que eren independentistes i d'esquerres. Va estudiar periodisme i es va traslladar a Catalunya un dia abans de complir vint-i-dos anys, el 1974, per conèixer Barcelona i comprendre una nació sense estat.[5]
Va ser membre del Cercle d'Estudis Sobiranistes. El 2011, després de la Conferència Nacional per l'Estat Propi del 30 d'abril, va comprometre's activament amb l'Assemblea Nacional Catalana.[6] Des del 2014 va formar part, com a vicepresidenta primera, de la junta de l'Ateneu Barcelonès presidida per Jordi Casassas i Ymbert.[7] Era membre del Consell Editorial del diari Nació Digital.[1]
Va publicar llibres sobre temes culturals (teatre, tango, literatura), sobre història i política de Catalunya i sobre urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet metropolità. Va estar vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista. Va col·laborar en diversos mitjans de premsa i ràdio, en tasques de difusió cultural i va participar en les principals tertúlies mediàtiques catalanes.[8] Col·laborava habitualment en els diaris Ara,[9][1] i el País. És també un dels personatges del llibre Nosaltres, els catalans, de Víctor Alexandre,[10] on explica les raons que la van dur a Catalunya, com va néixer el seu amor pel país, i reflexiona sobre el nacionalisme espanyol i sobre el present i el futur de la llengua i la nació catalanes. Amb l'assaig Crònica de la independència, va ser l'autora catalana en la categoria de no-ficció que més llibres va vendre el Sant Jordi de 2009.[11]
El setembre de 2012 va rebre el Premi Prudenci Bertrana amb la seva novel·la semiautobiogràfica La neta d'Adam.[12]
Obres
[modifica]Entre els llibres publicats, destaquen:[3]
- Amalia i els esperits (2017)
- Les dones del 1714 (2014)
- La neta d'Adam (2012)
- L'autonomia que ens cal és la de Portugal (2012)
- A la intempèrie. Una memòria cruel de la Transició catalana (1976-1978). Barcelona: Columna, 2011
- El retorn dels catalans (2010)[13]
- La batalla de l'Estatut (2010)
- Crònica de la independència (2009)
- Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets (2008)
- El fil secret de la història (2007)
- El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d'extinció (2007)[14] on pronostica que la desaparició de la llengua i la cultura catalanes pot ser cosa de dues generacions.
- La postguerra cultural a Barcelona (1939-1959) (2005)
- Sobre la immigració (2001), tom 5, col·lecció «Carta a la Societat Catalana»
- El Besòs. El riu que mirava passar els trens (1999)
- El segle XX vist per les àvies (1999)
- Despert entre adormits. Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona (1998)
- El sol hi era alegre. La reforma urbanística i social de Ciutat Vella (1991)
- Barcelona, tercera pàtria del tango (1990)
- La rateta encara escombra l'escaleta. Cop d'ull a l'actual literatura catalana de dona (1982)
- Cultura rima amb confitura, bases per a un debat sobre la literatura catalana (1980)
Fons personal
[modifica]Es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documentació política i escrits diversos donats per ella mateixa.[15]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Mor l'escriptora Patrícia Gabancho als 65 anys». Nació Digital, 28-11-2017.
- ↑ «Mor la periodista i escriptora Patricia Gabancho». Ara. Arxivat de l'original el 30-09-2022.
- 1 2 3 «Patrícia Gabancho i Ghielmetti». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Alexandre, Víctor. «La muerte de Patrícia Gabancho». Nabarralde, 05-12-2017.
- ↑ ««Patrícia Gabancho: "La independència vindrà sense tancs ni fractura social». El Periódico, 16-04-2009.
- ↑ «L'ANC implica Montserrat en la Diada sobiranista». Ara, 25-08-2012.
- ↑ Ateneu, 2014.
- ↑ «Patricia Gabancho Ghielmetti». Columna Edicions.
- ↑ Orteu, Francesc «"La meva por és problema meu"». Ara, 12-05-2005.
- ↑ «“Nosaltres, els catalans”». Plataforma per la Llengua, 27-04-2009.
- ↑ «Gaspar Hernàndez i Patrícia Gabancho: els autors catalans més venuts aquest Sant Jordi». crònica.cat, 25-04-2009. Arxivat de l'original el 2012-07-24.
- ↑ «Patrícia Gabancho guanya el premi Prudenci Bertrana». Ara, 27-12-2012.
- ↑ El retorn dels Catalans, Barcelona, Editorial Meteora, 2010, 304 pàgines ISBN 978-84-92874-06-4
- ↑ "El preu de ser Catalans, de Patrícia Gabancho, surt ara a Labutxaca d'Edicions 62", Barcelona, Editorial Meteora, 2007, 248 pàgines, ISBN 978-84-95623-53-9
- ↑ «Inventari del Fons FP Subsèrie Patrícia Gabancho Ghielmetti del CRAI». Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.
- Escriptors de Buenos Aires
- Escriptors catalans del sud contemporanis en català
- Membres de Junta de l'Ateneu Barcelonès
- Morts de càncer de pulmó a Espanya
- Membres de Plataforma per la Llengua
- Morts de càncer a Barcelona
- Naixements del 1952
- Morts el 2017
- Escriptors argentins del segle XXI
- Activistes argentins
- Activistes del segle XX
- Activistes catalans del sud contemporanis
- Escriptors argentins nascuts al segle XX
- Escriptors catalans del sud morts al segle XXI
- Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX
- Premi Prudenci Bertrana de novel·la