Patrícia Gabancho i Ghielmetti

De Viquipèdia
Infotaula de personaPatrícia Gabancho i Ghielmetti
Patrícia Gabancho.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 setembre 1952 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 novembre 2017 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióescriptora, periodista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentCatalanisme Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu de Patrícia Gabancho i Ghielmetti Modifica el valor a Wikidata

Patrícia Gabancho i Ghielmetti (Buenos Aires, 29 de setembre de 1952 Barcelona, 28 de novembre de 2017)[1] va ser una periodista i escriptora argentinocatalana.[2]

Biografia[modifica]

Patrícia Gabancho era filla de l'intel·lectual argentí Abelardo F. Gabancho.[3] Va estudiar la llengua catalana a Buenos Aires, on es va relacionar amb dissidents del Casal de Catalunya, que eren independentistes i d'esquerres. Estudià periodisme. Es va traslladar a Catalunya un dia abans de complir vint-i-dos anys, el 1974, per conèixer Barcelona i comprendre una nació sense estat.[4]

Va publicar llibres sobre temes culturals (teatre, tango, literatura), sobre història i política de Catalunya i sobre urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet metropolità. Va estar vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista. Va col·laborar en diversos mitjans de premsa i ràdio, en tasques de difusió cultural i va participar en les principals tertúlies mediàtiques catalanes.[5] Col·laborava habitualment en els diaris Ara,[6] Nació Digital[7] i el País. És també un dels personatges del llibre Nosaltres, els catalans, de Víctor Alexandre, en el qual explica les raons que la van dur a Catalunya, com va néixer el seu amor pel país, i reflexiona sobre el nacionalisme espanyol i sobre el present i el futur de la llengua i la nació catalanes.

Patrícia Gabancho, amb l'assaig Crònica de la independència, va ser l'autora catalana en la categoria de no-ficció que més llibres va vendre el Sant Jordi de 2009.[8] El setembre de 2012 va rebre el Premi Prudenci Bertrana amb la seva novel·la semiautobiogràfica La neta d'Adam.[9]

Va ser membre del Cercle d'Estudis Sobiranistes. El 2011, després de la Conferència Nacional per l'Estat Propi del 30 d'abr, va comprometre's activament amb l'Assemblea Nacional Catalana.[10]

Des del 2014 va formar part, com a vicepresidenta primera, de la junta de l'Ateneu Barcelonès sota la presidència de Jordi Casassas i Ymbert.[11] Era membre del Consell Editorial del diari Nació Digital.[7]

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documentació política i escrits diversos donats per ella mateixa.[12]

Obres[modifica]

Entre els llibres publicats, destaquen:[13]

  • Amalia i els esperits (2017)
  • Les dones del 1714 (2014)
  • La neta d'Adam (2012)
  • L'autonomia que ens cal és la de Portugal (2012)
  • A la intempèrie. Una memòria cruel de la Transició catalana (1976-1978). Barcelona: Columna, 2011
  • El retorn dels catalans (2010)[14]
  • La batalla de l'Estatut (2010)
  • Crònica de la independència (2009)
  • Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets (2008)
  • El fil secret de la història (2007)
  • El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d'extinció (2007)[15] on pronostica que la desaparició de la llengua i la cultura catalanes pot ser cosa de dues generacions.
  • La postguerra cultural a Barcelona (1939-1959) (2005)
  • Sobre la immigració (2001), tom 5, col·lecció «Carta a la Societat Catalana»
  • El Besòs. El riu que mirava passar els trens (1999)
  • El segle XX vist per les àvies (1999)
  • Despert entre adormits. Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona (1998)
  • El sol hi era alegre. La reforma urbanística i social de Ciutat Vella (1991)
  • Barcelona, tercera pàtria del tango (1990)
  • La rateta encara escombra l'escaleta. Cop d'ull a l'actual literatura catalana de dona (1982)
  • Cultura rima amb confitura, bases per a un debat sobre la literatura catalana (1980)

Referències[modifica]

  1. «Mor la periodista i escriptora Patricia Gabancho». Ara.cat.
  2. «Patrícia Gabancho i Ghielmetti». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Can Alcover acollirà una conferència de Patrícia Gabancho, autora de ”El preu de ser catalans”». Arxivat de l'original el 2008-03-02. [Consulta: 21 abril 2009].
  4. Joan Tapia, interviua «Patrícia Gabancho: "La independència vindrà sense tancs ni fractura social"», El Periódico, 16 abriñ 2009
  5. «Patrícia Gabancho» Fitxa biogràfica a Columna Edicions
  6. Francesc Orteu, «"La meva por és problema meu"», Ara, 12 de maig de 2005
  7. 7,0 7,1 NacióDigital. «Mor l'escriptora Patrícia Gabancho als 65 anys | NacióDigital», 28-11-2017. [Consulta: 4 novembre 2021].
  8. «Gaspar Hernàndez i Patrícia Gabancho: els autors catalans més venuts aquest Sant Jordi» Arxivat 2012-07-24 at Archive.is, Crònica.cat, 25 d'abril de 2009
  9. «Patrícia Gabancho guanya el premi Prudenci Bertrana», Ara, 27 de setembre de 2012,
  10. «L'ANC implica Montserrat en la Diada sobiranista», Ara, 25 d'agost de 2012
  11. Ateneu, 2014.
  12. «Inventari del Fons FP Subsèrie Patrícia Gabancho Ghielmetti del CRAI». Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. [Consulta: 4 novembre 2021].
  13. «Patrícia Gabancho i Ghielmetti». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. El retorn dels Catalans, Barcelona, Editorial Meteora, 2010, 304 pàgines ISBN 978-84-92874-06-4
  15. "El preu de ser Catalans, de Patrícia Gabancho, surt ara a Labutxaca d'Edicions 62", Barcelona, Editorial Meteora, 2007, 248 pàgines, ISBN 978-84-95623-53-9

Bibliografia[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
David Cirici i Alomar
I el món gira
Premi Prudenci Bertrana de novel·la
2012
Succeït per:
Iolanda Batallé i Prats
Faré tot el que tu vulguis