Patriarca Ortodox de Jerusalem

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Patriarca Ortodox de Jerusalem és un càrrec que existeix actualment i correspon al cap de l'Església Ortodoxa de Jerusalem que és una jurisdicció autocèfala de l'Església Ortodoxa.

Fou inicialment bisbe de Jerusalem; vers el 451 va agafar el títol de Patriarca de Jerusalem i en el cisma del 1054 va quedar dins l'Església oriental (Església Grega o Església Ortodoxa). Els catòlics van restaurar el patriarcat el 1099 com a Patriarcat Llatí de Jerusalem en oposició al Patriarcat Ortodox de Jerusalem.

Bisbes de Jerusalem[modifica | modifica el codi]

  • Jaume el Just o Jaume d'Alfea (Jaume el Menor), fins 62
  • Simeó I de Jerusalem (70-99).[1] Abans del setge de Jerusalem l'any 70 va abandonar la ciutat amb els seus seguidors i se'n va anar a Pella.
  • Just I o Judes el Just (99-111). Possible germà dels dos anteriors
  • Zaques o Zacaries I (111-?) . Poc temps
  • Tobies I (?-?)
  • Benjamí I (?-117)
  • Joan I (117-?). Segons Eusebi de Cesarea, hauria mort el 116, el que va impossible que iniciés el episcopar el 117.
  • Mateu I (?-?). Dos anys [2]
  • Felip I (?-127). Mort segons Eusebi de Cesarea, el vuitè any de regnat d'Adrià.[3]
  • Seneca I (?-?)
  • Just II (?-?)
  • Lévi I (?-?)
  • Efrem I (?-?), va patir martiri sota Adrià.[4]
  • Josep I (?-?)
  • Judes (?-134)[5]

Bisbes d'Ælia Capitolina[modifica | modifica el codi]

Ælia Capitolina fou el nom donat a Jerusalem per Adrià després de la seva reconstrucció el 131.

  • Marc (134-156), premer bisbe que no era d'origen jueu.
  • Cassià (?-?)
  • Publius (?-?)
  • Màxim I (?-?)
  • Julià I (?-?)
  • Gaïus I (?-?)
  • Simmac (?-?)
  • Gaïus II (?-162)
  • Julià II (162-?)
  • Capiton (?-?)
  • Màxim II (?-?)
  • Antoní (?-?)
  • Valent (?-?)
  • Doliquià o Dolichianus (?-185)
  • Narcís de Jerusalem (185-?), calomniat es va haver d'exiliar temporalment.[6]
  • Dius (?-?), governa poc temps.
  • Germanion (?-?), mort al cap de poc de ser elegit
  • Gordi o Gordius (?-211)
  • Narcís de Jerusalem (restaurat) (?-231)
  • Alexandre (231-249)
  • Mazabani (249-260)
  • Imeneu o Hymeneu (260-276). Es diu que va assistir a dos concilis fets contra Pau de Samosata, bisbe d'Antioquia ».[7]
  • Zamudas, Zabdas o Bazas (276-283)
  • Hermon (283-314)
  • Macari I (314-333)

Bisbes de Jérusalem[modifica | modifica el codi]

Patriarques de Jerusalem i de tota Palestina[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Eusebi de Cesarea, Histoire ecclesiastique, llibre III : « Van tenir consell tots junts per examinar qui seria jutjat digne de la successió de Jaume i per unanimitat van decidir que Simeó, fill del Clopas del qual parla l'Evangeli, era el més capaç per ocupar la seu d'aquesta església: es diu que era cosí del Salvador: Hegesip explica en efecte que Clopas era germà de Josep. »
  2. Richard Simon, Le grand dictionnaire de la Bible ou, Explication littérale et historique de tous les mots propres du Vieux et du Nouveau Testament, 1717 : « Només va governar la seva església dos anys, l'any 108 de JC. »
  3. David Bailie Warden, L'art de vérifier les dates, Saint-Allais.
  4. Jean-Maurice Barbé, Tous les prénoms.
  5. Es el darrer de la llista de bisbes judeo-cristians donada per Eusebi de Cesarea, Histoire ecclésiastique, IV, ch. 5, § 3
  6. René François Rohrbacher, Histoire universelle de l'Église catholique, 1872 : « Però el que va fer més cèlebre a Narcís fou la persecució que va suportar. Alguns cristians culpables, no podent aguantar la seva severitat i vigor van conspirar contra ell i el van acusar d'un crim atroç. »
  7. David Bailie Warden, L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, Saint-Allais, 1818.
  8. La llista de Le Quien inserta entre aquest nom i el següent un Eusebi. Una inscripció datant de 761 fou trobada amb aquest nom (referencia a Liber Annuus de 1991).
  9. No consta a la llista de Le Quien.
  10. A vegades apareix al seu lloc Sergi II.
  11. A la llista de Le Quien apareix al seu lleu un Anastasi o Nicolau.
  12. A la llista de Le Quien apareix al seu lleu un Cristòfor o Cristòdor.
  13. Joan VI segons Le Quien.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Venance Grumel, Traité d'études byzantines, vol. I La Chronologie, Presses universitaires de France, 1958, ch. VI « Patriarches de Jérusalem » (fins al 1505), pàgs. 451-452.