Patriarca Ortodox de Jerusalem

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de càrrec políticPatriarca Ortodox de Jerusalem
Titular Patriarch Theophilos III of Jerusalem Tradueix
des del 22 agost 2005
Jurisdicció Església Ortodoxa de Jerusalem
Institució Església Ortodoxa de Jerusalem
Llista Q16157551 Tradueix
Lloc web http://www.jerusalem-patriarchate.info/
Modifica les dades a Wikidata


El patriarca ortodox de Jerusalem és el cap de l'Església Ortodoxa de Jerusalem, que és una jurisdicció autocèfala de l'Església Ortodoxa.

Fou inicialment bisbe de Jerusalem; vers el 451 va agafar el títol de Patriarca de Jerusalem i en el cisma del 1054 va quedar dins l'Església oriental (Església Grega o Església Ortodoxa). Els catòlics van restaurar el patriarcat el 1099 com a Patriarcat Llatí de Jerusalem, en oposició al Patriarcat Ortodox de Jerusalem.

Bisbes de Jerusalem[modifica]

  • Jaume el Just o Jaume d'Alfea (Jaume el Menor), fins a 62
  • Simeó I de Jerusalem (70-99).[1] Abans del setge de Jerusalem l'any 70 va abandonar la ciutat amb els seus seguidors i se'n va anar a Pella.
  • Just I o Judes el Just (99-111). Possible germà dels dos anteriors
  • Zaques o Zacaries I (111-?). Poc temps
  • Tobies I (?-?)
  • Benjamí I (?-117)
  • Joan I (117-?). Segons Eusebi de Cesarea, hauria mort el 116, el que va impossible que iniciés el episcopar el 117.
  • Mateu I (?-?). Dos anys[2]
  • Felip I (?-127). Mort segons Eusebi de Cesarea, el vuitè any de regnat d'Adrià.[3]
  • Seneca I (?-?)
  • Just II (?-?)
  • Lévi I (?-?)
  • Efrem I (?-?), va patir martiri sota Adrià.[4]
  • Josep I (?-?)
  • Judes (?-134)[5]

Bisbes d'Ælia Capitolina[modifica]

Ælia Capitolina fou el nom donat a Jerusalem per Adrià després de la seva reconstrucció el 131.

  • Marc (134-156), premer bisbe que no era d'origen jueu.
  • Cassià (?-?)
  • Publius (?-?)
  • Màxim I (?-?)
  • Julià I (?-?)
  • Gaïus I (?-?)
  • Simmac (?-?)
  • Gaïus II (?-162)
  • Julià II (162-?)
  • Capiton (?-?)
  • Màxim II (?-?)
  • Antoní (?-?)
  • Valent (?-?)
  • Doliquià o Dolichianus (?-185)
  • Narcís de Jerusalem (185-?), calomniat es va haver d'exiliar temporalment.[6]
  • Dius (?-?), governa poc temps.
  • Germanion (?-?), mort al cap de poc de ser elegit
  • Gordi o Gordius (?-211)
  • Narcís de Jerusalem (restaurat) (?-231)
  • Alexandre (231-249)
  • Mazabani (249-260)
  • Imeneu o Hymeneu (260-276). Es diu que va assistir a dos concilis fets contra Pau de Samosata, bisbe d'Antioquia ».[7]
  • Zamudas, Zabdas o Bazas (276-283)
  • Hermon (283-314)
  • Macari I (314-333)

Bisbes de Jerusalem[modifica]

Patriarques de Jerusalem i de tota Palestina[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. Eusebi de Cesarea, Histoire ecclesiastique, llibre III : « Van tenir consell tots junts per examinar qui seria jutjat digne de la successió de Jaume i per unanimitat van decidir que Simeó, fill del Clopas del qual parla l'Evangeli, era el més capaç per ocupar la seu d'aquesta església: es diu que era cosí del Salvador: Hegesip explica en efecte que Clopas era germà de Josep. »
  2. Richard Simon, Le grand dictionnaire de la Bible ou, Explication littérale et historique de tous les mots propres du Vieux et du Nouveau Testament, 1717 : « Només va governar la seva església dos anys, l'any 108 de JC. »
  3. David Bailie Warden, L'art de vérifier les dates, Saint-Allais.
  4. Jean-Maurice Barbé, Tous les prénoms.
  5. Es el darrer de la llista de bisbes judeocristians donada per Eusebi de Cesarea, Histoire ecclésiastique, IV, ch. 5, § 3
  6. René François Rohrbacher, Histoire universelle de l'Église catholique, 1872 : « Però el que va fer més cèlebre a Narcís fou la persecució que va suportar. Alguns cristians culpables, no podent aguantar la seva severitat i vigor van conspirar contra ell i el van acusar d'un crim atroç. »
  7. David Bailie Warden, L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, Saint-Allais, 1818.
  8. La llista de Le Quien inserta entre aquest nom i el següent un Eusebi. Una inscripció datant de 761 fou trobada amb aquest nom (referencia a Liber Annuus de 1991).
  9. No consta a la llista de Le Quien.
  10. A vegades apareix al seu lloc Sergi II.
  11. A la llista de Le Quien apareix al seu lleu un Anastasi o Nicolau.
  12. A la llista de Le Quien apareix al seu lleu un Cristòfor o Cristòdor.
  13. Joan VI segons Le Quien.

Bibliografia[modifica]

  • Venance Grumel, Traité d'études byzantines, vol. I La Chronologie, Presses universitaires de France, 1958, ch. VI « Patriarches de Jérusalem » (fins al 1505), pàgs. 451-452.