Patrice Leconte

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPatrice Leconte
Patricelecontefnac.jpg
Patrice Leconte el 2006. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 novembre 1947 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Floruit2013 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióInstituto de Altos Estudios de Cinematografía (1967–)
La Femís Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActor, director de cinema, guionista, director de televisió, ninotaire i actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorEurope 1 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeAgnès Béraud

IMDB: nm0496312 Allocine: 1049 Allmovie: p99108 TCM: 517583 Modifica el valor a Wikidata

Patrice Leconte (París, 12 de novembre de 1947) és un guionista, actor, operador de càmera i director de cinema, i també dibuixant de còmic[1] francès, guanyador de diversos premis cinematogràfics.[2]

Ha dirigit a Gérard Jugnot, Jean Rochefort, Michel Blanc, Charles Berling, Daniel Auteuil, Juliette Binoche, Josiane Balasko, Anna Galiena, Fanny Ardant, Sandrine Bonnaire, Philippe Noiret, Charlotte Gainsbourg, Johnny Hallyday i Vanessa Paradis, entre d'altres.

Biografia[modifica]

Va passar la seva infància a Tours, i va tornar al seu París natal el 1967 per a estudiar-hi Cinema a l'IDHEC. Participa en la revista Cahiers du cinéma i comença a fer curtmetratges, alhora que col·labora també en la revista Pilote com a dibuixant entre 1970 i 1974.

El 1976 dirigeix el seu primer llargmetratge, Les Vécés étaient fermés de l'interieur, mal rebut per la crítica, cosa que el fa reforçar la seva carrera publicitària. L'any següent accepta un projecte cinematogràfic, Les Bronzés, adaptació d'una obra de cafè teatre anomenada Amour, coquillages et crustacés; la pel·lícula acaba essent un dels grans èxits del cinema francès.

A partir d'aquest moment obté gran nombre d'èxits amb les seves pel·lícules, majoritàriament d'acció i comèdies populistes, però amb poca projecció internacional. Amb Monsieur Hire (1989), una adaptació de Georges Simenon exhibida al Festival de Canes, comença a gaudir del reconeixement de la crítica.[3][4]

Amb la seva següent pel·lícula, El marit de la perruquera (1990), canvia d'estil i de gènere, i la seva trajectòria esdevé eclèctica, alternant grans produccions (Ridicule, L'Homme du train) amb pel·lícules independents (Les Grands ducs), amb una distribució limitada a França.

Està casat amb la periodista Agnès Béraud, amb qui té dues filles, Marie i Alice.

Filmografia[modifica]

Any Pel·lícula Com
Director Guionista Càmera Actor
1973 L'An 01 Sí 
1974 Le Jeu des preuves Sí 
1976 Les Vécés étaient fermés de l'interieur Sí  Sí 
1978 Anem a fer bronze (Les Bronzés) Sí  Sí 
1979 Anem a fer bronze a la neu (Les Bronzés font du ski) Sí 
1981 Viens chez moi, j'habite chez une copine Sí  Sí 
1982 Ma Femme s'appelle reviens Sí  Sí 
Merci Bernard (sèrie de televisió) Sí 
1983 Circulez y a rien à voir! Sí  Sí 
1984 Pinot simple flic Sí 
1985 Les Spécialistes Sí  Sí 
Moi vouloir toi Sí 
1987 Tandem Sí  Sí  Sí 
1990 Monsieur Hire Sí  Sí  Sí 
1990 El marit de la perruquera (Le Mari de la coiffeuse) Sí  Sí  Sí 
1991 Contre l'oubli (segment "Pour Alexandre Goldovitch, URSS") Sí 
1992 Le Batteur du boléro Sí  Sí  Sí 
1991 Tango Sí  Sí  Sí 
1994 Le Parfum d'Yvonne Sí  Sí  Sí 
1995 Lumière et compagnie (documental, segment "La Ciotat 1996/Patrice Leconte") Sí 
1996 Ridícul (Ridicule) Sí  Sí 
Les Grands ducs Sí  Sí  Sí 
1998 Une chance sur deux Sí  Sí  Sí 
1999 La Fille sur le pont Sí  Sí 
2000 La viuda de Saint-Pierre (La Veuve de Saint-Pierre) Sí  Sí  Sí 
Elie annonce Semoun Sí 
2001 Félix et Lola Sí  Sí  Sí 
2002 Rue des plaisirs Sí  Sí  Sí 
L'Homme du train Sí  Sí 
2004 Dogora - Ouvrons les yeux (documental) Sí  Sí 
Confidences trop intimes Sí  Sí  Sí 
2006 Mon meilleur ami Sí  Sí 
Les Bronzés 3: amis pour la vie Sí 
2008 La Guerre des miss Sí 
Mes stars et moi Sí 
2011 Voir la mer Sí 
2012 Le Magasin des suicides Sí  Sí 
2013 A Promise Sí  Sí 
2014 Une heure de tranquillité Sí  Sí 

Reconeixement[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Dibuixant de còmic (anglès) (francès)
  2. Nominacions i premis, a IMDb (anglès)
  3. «Patrice Leconte». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Monsieur Hire, al Festival de Canes (francès) (anglès) (castellà)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patrice Leconte