Patricia Highsmith

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPatricia Highsmith
Highsmith on After Dark.JPG
Patricia Highsmith (1988)
Dades biogràfiques
Naixement 19 de gener de 1921
Fort Worth, Texas (EUA)
Mort 4 d'abril de 1995 (74 anys)
Locarno (Suïssa)
Nacionalitat Estats Units Estats Units d'Amèrica
Alma mater Barnard College
Activitat professional
Ocupació novel·lista, contista
Gènere suspens, thriller psicològic, novel·la detectivesca
Moviment literatura moderna
Tema assassinat, violència, obsessió, bogeria
Influències de
Nom de ploma Claire Morgan (a El Preu de la Sal)
Obra
Obres destacades Strangers on a Train
Small g: a Summer Idyll
Edith's Diary
A Dog's Ransom
The Tremor of Forgery
The Talented Mr. Ripley
Ripley Under Water
Ripley Under Ground
Little Tales of Misogyny
The Boy Who Followed Ripley
The Black House
Those Who Walk Away
The Glass Cell
Deep Water
The Blunderer
The Price of Salt
A Suspension of Mercy
A Game for the Living
The Cry of the Owl
This Sweet Sickness
The Two Faces of January
Mermaids on the Golf Course
Premis i reconeixements
Signatura

Lloc web Web oficial (anglès)
IMDB: nm0383604
Modifica dades a Wikidata

Patricia Highsmith (Fort Worth, 19 de gener de 1921 - Locarno, 4 de febrer de 1995) fou una escriptora estatunidenca de novel·la negra ben coneguda pels seus thrillers psicològics, que han tingut més de dues dotzenes d'adaptacions cinematogràfiques. Estranys en un tren ha estat adaptada per a la pantalla tres vegades, la més coneguda per Alfred Hitchcock el 1951. A més a més de la seva aclamada sèrie sobre l'assassí Tom Ripley, ha escrit nombroses novel·les i contes. El seu estil és molt personal, sovint macabre, satíric i ple d'humor negre. També va escriure sota el pseudónim Claire Morgan.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Nascuda Mary Patricia Plangman a prop de Fort Worth, Texas, va ésser criada primer per la seua àvia materna a la Ciutat de Nova York (un temps més tard la descrivia com el seu petit infern), i posteriorment per la seva mare i padrastre, els dos artistes comercials. La mare de Highsmith, Mary, es divorciava del seu pare cinc mesos abans del seu naixement. La jove escriptora tenia una relació intensa i complicada amb la seva mare que molestava al seu padrastre, encara que en anys posteriors a vegades intentava guanyar-se'l en les seves confrontacions amb la seva mare. Segons Highsmith, la seva mare una vegada li va dir que havia provat a abortar bevent aiguarràs quan estava embarassada d'ella. Highsmith mai no va solucionar aquesta relació d'amor-odi, que l'obsessionà la resta de la seva vida, i que novel·là en el conte L'aiguarràs, sobre un noi jove que apunyala la seva mare fins a matar-la.

L'àvia de Highsmith l'ensenyà a llegir molt jove. Alhora Highsmith feia bon ús de l'extensa biblioteca de la seva mare i padrastre. A l'edat de vuit anys descobrí La Ment Humana, de Karl Menninger, i estava fascinada pels estudis de pacients afligits amb desordres mentals com la piromania i l'esquizofrènia.

Còmics[modifica | modifica el codi]

El 1942, Highsmith es graduà a la Universitat Barnard, on estudià composició anglesa, teatre i conte. Va viure entre la Ciutat de Nova York i Mèxic de 1942 a 1948. Durant aquesta etapa escrivia per a editors de còmic, aconseguint dues històries al dia a canvi de $55 per setmana. Amb Nedor/Standard/Pines (1942-43), escrivia per a Sgt. Bill King i contribuïa a la publicació Black Terror. Per a "Real Fact", "Real Heroes" i "True Comics", escriví perfils en clau de còmic sobre notables personalitats de la cultura: Barney Ross, Edward Rickenbacker, Einstein, Galileo, Oliver Cromwell, Isaac Newton, David Livingstone i d'altres. Durant l'etapa 1943-45 escrivia guions per a Fawcett Publications de personatges de la mateixa Fawcett Comics com Golden Arrow, Spy Smasher, Captain Midnight, Crisco i Jaspi. Escriví per a Western Comics durant els anys 1945-47.

Quan més tard escriví L'enginyós senyor Ripley (1955), amb el seu habitual humor negre, una de les primeres víctimes del protagonista és el dibuixant de còmic Frederick Reddington, un gest que anava dirigit a la seva carrera anterior, que ja havia abandonat: "Tom tenia un petit problema al voltant de Reddington. Era un dibuixant de còmic. Probablement no sabia si estava venint o anant."

Novel·les i adaptacions[modifica | modifica el codi]

A suggeriment de Truman Capote, reescrivia la seva primera novel·la, Estranys en un Tren, a la colònia d'escriptors Yaddo a Saratoga Springs, Nova York. El llibre va obtenir un èxit modest quan es publicà el 1950. Tanmateix, va ésser a causa d'Alfred Hitchcock i la seva adaptació cinematogràfica de 1951, quan la novel·la i la carrera de Highsmith van augmentar notablement la seva reputació. Aviat es tornà molt coneguda com a escriptora de misteris psicològics irònics, pertorbadors i amb una prosa dura i de vegades terrorífica. D'altres cineastes, principalment europeus, feien el mateix amb unes quantes novel·les de Patricia Highsmith, incloent-hi L'enginyós senyor Ripley (1955), El Joc de Ripley (1974) i el Diari d'Edith (1977).

Va portar un diari durant tota la seva vida, i desenvolupava el seu estil d'escriptura com si fos una nena que escrivia fantasiejant sobre els seus veïns, com si, darrere les seves façanes de normalitat, tinguessin problemes psicològics i personalitats homicides. Un tema que exploraria extensament a les seves novel·les i contes.

Highsmith incloïa matisos homosexuals en moltes de les seves novel·les[1] i encarava el tema directament a El Preu de la Sal (també coneguda com a Carol) i la novel·la pòstumament publicada Small g: A summer Idyll. L'anterior novel·la és coneguda pel seu final feliç, la primera de la seva classe en la ficció homosexual/lesbiana. Publicat el 1953 sota el pseudònim Claire Morgan, va vendre gairebé un milió de còpies. La inspiració pel caràcter principal del llibre, Carol, era una dona que Highsmith veia a Bloomingdales, on treballava en aquell temps. Highsmith esbrinà la seva adreça en els detalls de la seva targeta de crèdit, i en dues ocasions després que el llibre es publiqués (al juny de 1950 i gener de 1951) va espiar aquesta dona sense que ella ho sabés, en un acte molt similar al de les seves novel·les, on la privadesa personal és normalment assetjada i vençuda.

Els protagonistes a moltes de les novel·les de Highsmith no estan moralment compromesos per les circumstàncies o activament desobeeixen la llei. Molts dels seus antiherois, sovint homes joves atractius i emocionalment inestables, cometen assassinats en atacs de passió, o simplement per sortir d'una mala situació personal. És tan probable que evitin la justícia com que la rebin. Les obres de Franz Kafka i Fiódor Dostoievski jugaven un paper important a les seves pròpies novel·les.

El seu personatge que més es repetia era Tom Ripley -un artista amoral, sexualment ambigu i eventual assassí-, que es presentava en un total de cinc novel·les, popularment conegudes com el Ripliad, escrites entre 1955 i 1991. Presentat per primera vegada a L'enginyós senyor Ripley. Després d'un 9 de gener de 1956 quan va aparèixer l'adaptació de TV a Studio One, era filmat per René Clément com A Plein Soleil (1960) amb Alain Delon, que Highsmith lloava com l'ideal Ripley. La novel·la s'adaptava, sota el seu títol original, el 1999 per Anthony Minghella, protagonitzada per Matt Damon, Gwyneth Paltrow, Jude Law i Cate Blanchett.

Una novel·la de Ripley posterior, El Joc de Ripley, va ésser filmada per Wim Wenders com Der amerikanische Freund (1977). Sota el seu títol original es filmava una altra vegada el 2002, dirigida per Liliana Cavani amb John Malkovich al paper de Ripley. Ripley Enterrat (2005), que protagonitzava Barry Pepper com Ripley, es mostrava al Festival de Cinema d'AFI però no ha tingut distribució.

El 2009 la Ràdio BBC 4 adaptà els cinc llibres de Ripley amb Ian Hart com protagonista.

Vida[modifica | modifica el codi]

Segons la seva biografia, Beautiful Shadow, la vida personal de Highsmith era molt problemàtica; es descriu com una alcohòlica que mai va gaudir d'una relació que durés més enllà d'uns pocs anys, i era vista per alguns dels seus contemporanis i coneguts com una dona misantropa i cruel. Era famosa la seva predilecció per la companyia d'animals que le de les persones, i en una ocasió digué, "La meva imaginació funciona molt millor quan no he de parlar a la gent." Sobre la seva personalitat les opinions eren molt variades i subjectives. Alguns eren molt durs: "Era una persona dura, cruel, poc estimable i poc afectuosa", deia el seu conegut Otto Penzler. Ans al contrari hi ha opinions menys càustiques, Gary Fisketjon, que publicá les seves darreres novel·les a través de Knopf, deia que "era aspra, molt difícil... però era també una persona amb molta diversió i de moltes paraules, secament estranya i divertida, i agradable de tenir al voltant."

Highsmith era lesbiana (segons algunes fonts bisexual), i mai no es casà ni va tenir fills. Durant el 1949 va ésser molt propera al novel·lista Marc Brandel. Entre 1959 i 1961 va tenir una relació amb l'escriptora Marijane Meaker, que escrivia sota els pseudònims de Vin Packer i Ann Aldrich, però més tard escriví amb el nom M.E. Kerr. Meaker va escriure arran de la seva relació en el llibre de memòries Highsmith: Un romanç dels anys 1950. En els últims anys 80, després de 27 anys de separació, Highsmith començà a compartir correspondència amb Meaker una altra vegada, i un dia aparegué davant la seva porta, una mica beguda i vociferant amargament. Meaker recordà en una entrevista l'horror que sentí en assabentar-se com d'odiosa s'havia tornat Highsmith en aquells dies.

A vegades se l'ha etiquetada d'antisemita a causa del seu suport a l'alliberació palestina; no obstant això, tenia amics jueus com l'autor Arthur Koestler, i admirava escriptors jueus com Franz Kafka i Saul Bellow. També va ésser acusada de misogínia arran de la seva antologia satírica Petits Contes Misògins.

Encara que la seva obra -22 novel·les i 8 llibres de contes- ha estat molt aclamada, especialment a fora dels Estats Units, Highsmith preferia per a la seva vida personal la intimitat privada. Tenia amistats i mantenia correspondència amb uns quants escriptors, i també s'inspirava en l'art i el regne animal. Highsmith creia en els ideals democràtics americans i en la promesa històrica dels Estats Units, però era també força crítica amb la realitat de la cultura i la política exterior del seu país. Va viure a Europa des de 1963 fins a la seva mort.

Tales of Natural and Unnatural Catastrophes, la seva antologia de contes de 1987, era notòriament antiamericana, i sovint presentava el seu país sota una llum desagradable.

Highsmith morí de leucèmia a Locarno, Suïssa. En agraïment al lloc que l'ajudà a començar la seva carrera d'escriptora, deixà les seves propietats, amb valor aproximat d'uns 3 milions de dòlars, a la colònia Yaddo. La seva última novel·la, Small g: un Idil·li d'Estiu, era publicada pòstumament un mes més tard.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patricia Highsmith Modifica l'enllaç a Wikidata

Novel·les (en anglès)[modifica | modifica el codi]

Llibre il·lustrat de poesia per a nens:

  • Miranda the Panda Is on the Veranda (amb Doris Sanders) (1958)

Manual d'escriptura:

  • Plotting and Writing Suspense Fiction (1966)

Novel·les publicades en català[modifica | modifica el codi]

Reculls de contes[modifica | modifica el codi]

  • Eleven (1970), També publicada com The Snail-Watcher and Other Stories
  • Variations on a Game (1973)
  • Little Tales of Misogyny (1974)
  • The Animal Lover's Book of Beastly Murder (1975)
  • Slowly, Slowly in the Wind (1979)
  • The Black House (1981)
  • Mermaids on the Golf Course (1985)
  • Tales of Natural and Unnatural Catastrophes (1987)

Reculls de contes publicats en català[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Añó, Núria (2014). "Carol, Claire Morgan versus Patricia Highsmith." A: L'Ull crític, núm. 17-18, UdL, pp. 267-279.

Links[modifica | modifica el codi]