Patrick Blanc
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 juny 1953 (70 anys) Issy-les-Moulineaux (França) |
| Dades personals | |
| Director de tesi | Henri Puig (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | botànic, paisatgista |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Abrev. botànica | P.Blanc |
| Lloc web | verticalgardenpatrickblanc.com |
 | |
_(7166632353).jpg)
Patrick Blanc va néixer al 3 de juny de 1953 a París, és biòleg, botànic, investigador del CNRS, on és especialista en plantes tropicals de sotabosc. És l'inventor del concepte de murs vegetals tal com es descriu a continuació:
| « |
El seu concepte de mur vegetal sobre feltre va néixer durant la seva infància quan tenia entre 12 i 13 anys: on va voler filtrar l'aigua del seu aquari, està inspirat en una revista d'aquariofília alemanya per utilitzar arrels de Philodendron que extreu l'excés de sals minerals i nitrogen. Aquesta planta d'interior que puja cap amunt, va tenir la idea de fixar-la al mur cobert amb un tauler de feltre (feltre de fibres de coco, llana de roca, esfàgnum i, finalment, feltre sintètic a prova de podridura) per tal de desenvolupar les seves arrels tant com sigui possible. Esdevingut un botànic, va descobrir, el 1972, les plantes tropicals epífites, saxicòtiques i mirmecòfites i les va adaptar als seus Aquesta planta d'interior puja cap amunt, va tenir la idea de fixar-la al mur cobert amb un tauler de feltre (feltre de fibres de coco, llana de roca, esfagnum i, finalment, Aquesta planta d'interior puja cap amunt, va tenir la idea de fixar-la al mur cobert amb un tauler de feltre (feltre de fibres de coco, llana de roca, esfagnum i, finalment, feltre sintètic a prova de podridura) per tal de desenvolupar les seves arrels tant com sigui possible. Esdevingut un botànic, va descobrir, el 1972, les epífites de les plantes tropicals, saxicòtiques i mirmecòfites i les va adaptar als seus murs.[1] |
» |
Aquest tipus de realització evoca les nocions de l'enginyeria ecològica i el quinzè objectiu HQE, excepte que aquest fomenta l'ús de més espècies locals, almenys a l'aire lliure.
Alguns èxits[modifica]
- 1986: primer mur vegetal, realitzat a la Cité des sciences et de l'industrie a París
- 1994: Festival des jardins de Chaumont-sur-Loire
- 1996: Hivernacle del Jardí Botànic de Tolosa de Llenguadoc
- 1998: mur vegetal de la Fondation Cartier a París
- 2000: mur vegetal a l'aquari de Gènova (Itàlia)
- 2000: mur vegetal del Fòrum cultural al Le Blanc-Mesnil (França)
- 2001: mur de l'hotel Pershing Hall a París
- 2003: mur de l'ambaixada de França a Nova Delhi
- 2004: edifici administratiu del Museu del Quai Branly (Museu de les arts tribals) a París, el més gran del món en aquella època amb 15000 plantes de 150 espècies en 800 m².
- 2005: façana nord dels salons d'Avinyó
- 2005: plaça Vinet a Bordeus (amb Michel Desvigne)
- 2005: Astralia, Ciutat de l'Espai a Tolosa de Llenguadoc
- 2006: mur en el pas entre l'estació de l'est i l'estació del nord. (Accés gratuït a la 21 rue d'Alsace a París i a la 141 rue du Faubourg Saint-Denis, entre les 7 hores i les 19 hores).
El seu més gran assoliment (1400 m2 de superfície i 27 m d'altura ...) - 2006: mur a l'Espai Weleda, 8è districte de París
- 2006: Mur vegetal de La Défense
- 2007: mur de la botiga BHV Hommes, 4t districte de París
- 2007: mur vegetal CaixaForum Madrid
- 2008: Museu d'Història Natural a Tolosa de Llenguadoc
- 2008: arc de la glorieta Gran Teatre de Provença a Ais de Provença (650 m² sobre 15 metres d'altura amb 22.000 plantes)[2]
- 2008: Torre de Cristal a Madrid
- 2008: mur vegetal Galeries Lafayette a Berlín
- 2008: Leamouth Development a Londres
- 2010: sostre d'un dels hivernacles del Jardí de les Plantes, a París
- 2011: Drew School San Francisco
- 2012: mur vegetal de la llibraria Dussmann KulturKaufhaus, Berlín[3]
- 2017: Llogaret de marques McArthurGlen Provença a Miramàs a les Boques del Roine
Exposicions[modifica]
Bibliografia[modifica]
- 1990: Biologie d'une canopée de forêt équatoriale : rapport de Mission Radeau des cimes, octobre-novembre 1989, Petit Saut - Guyane française, ouvrage collectif réalisé sous la direction de Francis Hallé et Patrick Blanc, Département Industrie de Xylochimie
- 2002: Être plante à l'ombre des forêts tropicales, Éditions Nathan
- 2005: Le bonheur d'être plante, Éditions Maren Sell ISBN 2-35004-018-6
- 2007: Folies végétales (exposition, Paris), éditions Chêne
- 2008: Le Mur Végétal, de la nature à la ville, éditions Michel Lafon ISBN 9782749914756 pour l'édition 2011, ISBN 9782749906850 pour l'édition 2008)
- 2012, Préface, Le Vert. Dictionnaire de la couleur. Mots et expressions d'aujourd'hui (Plantilla:S mini--Plantilla:S mini- siècles), CNRS Éditions, coll. CNRS Dictionnaires, Paris, 2012. ISBN 978-227107095-1.
Eponímia[modifica]
Begonia blancii, nova espècie descoberta a l'illa de Palawan, a les Filipines, ha estat nomenada en el seu honor.[5]
Galeria[modifica]
-
El mur vegetal de CaixaForum Madrid després de la seva creació el 2007. -
CaixaForum en el 2009. -
CaixaForum en el 2011, que mostra l'evolució de la vegetació en 4 anys. -
Detall de CaixaForum en el 2011. -
Mur vegetal de l'arc de la glorieta del Gran Teatre de Provença, a Ais de Provença (2008).
_01.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ Interview de Patrick Blanc dans l'émission Votre jardin sur RMC, 18 mai 2013
- ↑ SEMEPA, 50 ans d'urbanisme à Aix-en-Provence, Ed. Prolégomènes, 2011 ISBN 9782917584330
- ↑ «Das grüne Wunder: Der Vertikale Garten im Dussmann-Haus». Arxivat de l'original el 2017-09-29. [Consulta: 24 octubre 2017].
- ↑ Folies végétales, Patrick Blanc Arxivat 2007-06-08 a Wayback Machine. sur le site d'EDF
- ↑ Hugues, M. «Begonia blancii (sect. Diploclinium), a new species endemic to the Philippine island of Palawan». Botanical Studies, 52, 2011, pàg. 203-209 [Consulta: 17 juny 2011].