Patrick Chamoiseau

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPatrick Chamoiseau
Patrick Chamoiseau(2).jpg
Dades biogràfiques
Naixement 3 de desembre de 1953 (63 anys)
Fort-de-France
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Gènere Créolité
Obra
Obres destacades Texaco
Premis i reconeixements

Twitter: PCHAMOISEAU IMDB: nm0150555
Modifica dades a Wikidata

Patrick Chamoiseau (Fort-de-France, Martinica 1953) escriptor, assajista, guionista i productor francès nascut a Martinica. Premi Goncourt de 1992 per la novel·la "Texaco".

Biografia[modifica | modifica el codi]

Patrick Chamoiseau va néixer a Fort-de-France el 3 de desembre de 1953. Va estudiar dret i economia a França.[1]

Ha treballat com a mestre, ha fet tasques de treballador social a França i a Martinica i fou conseller del Tribunal de Menors de Fort-de-France.[2]

El 1986 va publicar la seva primera novel·la "Chronique des sept misères" on explica l'experiència col·lectiva dels "djobeurs",[3] i exposa l'invenció d'un nou estil lingüistic, accesible als lectors de la Metropoli, però que inclou els valors socio-simbòlics del crioll.[1]

Considerat com seguidor d' Aimé Césaire i d' Édouard Glissant,[4] conjuntament amb Raphäel Confiant és un dels líders del moviment literàri del món crioll;[5] amb Confiant i Jean Bernabé, el 1989 publicà el manifest fundacional d'aquest moviment socio-literàri.[2] També se l'ha definit com hereu dels conceptes de "negretud" d'Aimé Césaire i "d'antillanitat" d'Edouard Glissant, desenvolupant el de "criollitat".[4]

S'ha interessat per temes etnogràfics relacionats amb Martinica, tant per les activitats i manifestacions culturals de la seva illa, com pels oficis amb tendència a desaparèixer (pescadors, contadors de contes, "djoboeurs") i re-descobreix el dinamisme de la seva llengua materna, el crioll, que va abandonar en l'etapa dels seus estudis primaris.[2]

Obra literària[modifica | modifica el codi]

  • Chronique des sept misères (1986)
  • Solibo magnifique (1988)
  • Antan d’enfance (1990)
  • Texaco (1992) Premi Goncourt.
  • 1994: Chemin d’école (1994)
  • L’Esclave vieil homme et le molosse (1997)
  • Biblique des derniers gestes (2002)
  • Manman Dlo contre la fée Carabosse (1982)
  • Solibo magnifique (1988)
  • Éloge de la créolité (1989) amb Jean Bernabé i Raphaël Confiant
  • Martinique (1989)
  • Lettres créoles (1991) amb Raphaël Confiant
  • Guyane : Traces-mémoires du bagne (1994)
  • Écrire en pays dominé (1997)
  • L’esclave vieil homme et le molosse (1997)
  • Elmire des sept bonheurs : confidences d’un vieux travailleur de la distillerie Saint-Étienne (1998)
  • Émerveilles, nouvelles (1998)
  • Case en pays-mêlés (2000) amb Jean-Luc de Laguarigue
  • Métiers créoles : tracées de mélancolie (2001) amb Jean-Luc de Laguarigue
  • Biblique des derniers gestes (2001)
  • Les Bois sacrés d’Hélénon (2002) amb Dominique Berthet
  • Le Commandeur d’une pluie, i L’Accra de la richesse (2002)
  • Livret des villes du deuxième monde (2002)
  • À bout d’enfance (Une enfance créole, III) (2005)
  • Un dimanche au cachot (2007)
  • Quand les murs tombent ; l’identité nationale hors-la-loi ? (2007) amb Edouard Glissant
  • Trésors cachés et patrimoine naturel de la Martinique vue du ciel (2007) amb fotografies de Anne Chopin
  • Les Tremblements du monde (2009)
  • L’Intraitable beauté du monde - dedicat à Barack Obama (2009) amb Edouard Glissant
  • Les Neuf consciences du Malfini (2009)
  • L’Empreinte à Crusoé (2012)
  • Hypérion victimaire. Martiniquais épouvantable (2013)
  • Le papillon et la lumière, (conte) (2013)
  • Veilles et Merveilles Créoles (2013)
  • La matière de l'absence (2016)

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Ha col·laborat com a guionista en diverses pel·lícules del director Guy Deslauriers, com " Le passage du millieu" (2000), "Biguine" (2004), i "Aliker" (2007).[6]

Premis[modifica | modifica el codi]

  • 1986 - Premi Kléber Haedens, Chronique des sept misères
  • 1986 - Premi de l’île Maurice, Chronique des sept misères
  • 1987 - Premi Loys Masson, Chronique des sept misères
  • 1988 - Grand Prix de la littérature de jeunesse, Au temps de l’antan
  • 1992 - Premi Goncourt, Texaco
  • 1993 - Premi Carbet de la Caraïbe, Antan d’enfance
  • 2002 - Premi especial del jurat de RFO, Biblique des derniers gestes
  • 2008 - Premi del llibre de RFO, Un dimanche au cachot
  • 2010 - "Commandeur des Arts et des Lettres" de França

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Caldwell, Roy. «Patrick Chamoiseau» (en francès), 09-01-2016. [Consulta: juliol 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Patrick Chamoiseau (Artículo)» (en castellà). Enciclopedia de historia y cultura del Caribe. [Consulta: juliol 2016].
  3. Portadors de les càrregues dels mercats
  4. 4,0 4,1 «Patrick Camoiseau et la créolité» (en francès), 15-11-1992. [Consulta: juliol 2016].
  5. «Les auteurs français contemporains (C)» (en francès). [Consulta: juliol 2016].
  6. «Chamoiseu, Patrick» (en francès). [Consulta: juliol 2016].