Patrick Kluivert

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPatrick Kluivert
Patrick Kluivert
Dades biogràfiques
Naixement Patrick Stephan Kluivert
1 de juliol de 1976 (1976-07-01) (41 anys)
Amsterdam, Països Baixos
Altres noms Pantera negra
Alçada 1,89 m.
Pes 80 kg
Activitat professional
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Esport Futbol
Posició Mitja punta - Davanter (retirat)
Clubs juvenils
Anys Equip
1983–1984 Schellingwoude
1984–1994 Ajax
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1994–1997 Ajax 70 (39)
1997–1998 Milan 27 (6)
1998–2004 FC Barcelona 182 (90)
2004–2005 Newcastle United 25 (6)
2005–2006 València CF 10 (1)
2006–2007 PSV 16 (3)
2007–2008 Lille 12 (4)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1990–1991 Països Baixos U16 2 (0)
1991–1992 Països Baixos U17 10 (2)
1992 Països Baixos U18 3 (2)
1992–1994 Països Baixos U19 20 (6)
1994–2004 Països Baixos Països Baixos 79 (40)
Equips entrenats
Anys Equip
2008–2010 AZ (assistent)
2010 Brisbane Roar (assistent)
2010–2011 NEC (assistent)
2011–2012 Jong FC Twente
2012–2014 Països Baixos Països Baixos (assistent)
2015–2016 Curaçao Curaçao
2016 Ajax A1 (futbol base)
2016–2017 Paris Saint-Germain (director de futbol)
Principals competicions
Anys Competició
Copa del Món de Futbol de 1998
Campionat d'Europa de futbol 1996
Campionat d'Europa de futbol 2004
Campionat d'Europa de futbol 2000
Dades familiars
Fills Justin Kluivert

IMDB: nm1431823
Modifica dades a Wikidata
Kluivert el 2006.

Patrick Stephan Kluivert Patrick Stephan Kluivert (pàg.) (Amsterdam, 1 de juliol de 1976), conegut com a Patrick Kluivert, és un exfutbolista neerlandès. Forma part del FIFA 100 i és el tercer màxim golejador històric de la de la seva selecció amb 40 gols en 79 partits internacionals, rere Robin Van Persie i Klaas-Jan Huntelaar. És també el vuitè màxim golejador de la història del FC Barcelona.

Biografia[modifica]

Davanter centre o mitja punta d'una exquisida qualitat tècnica, i un fort físic (1,88 m i 80 kg), encara que amb escàs gol. Kluivert, és un davanter d'equip amb grans recursos, i sempre disposat a donar l'última passada als seus companys. Juga molt bé d'esquena a porta, pel que, en el seu moment, va ser considerat el millor davanter del món d'esquena a porteria.

Va despuntar molt jove en el triomfal Ajax Amsterdam de Louis Van Gaal, que a mitjans dels anys 90' faria història al conquistar tots els títols disputats tant als Països Baixos com a Europa.

Va debutar en aquest club l'any 1995 amb 18 anys i el mateix any va marcar l'únic gol de la final de la Copa d'Europa, gol que li va donar el títol a l'Ajax per 1-0. Es va convertir, d'aquesta manera, en el jugador més jove a marcar un gol en una final de Copa d'Europa, entrant així a la història. Aquest gran començament augurava una excel·lent carrera esportiva, i els grans equips europeus no van trigar a fixar-s'hi.

El 1997, amb 21 anys, i sent ja un dels futbolistes més cotitzats d'Europa, va fitxar per un dels millors clubs del món, l'AC Milan. No obstant això, la classe del davanter neerlandès no va ser suficient perquè li anessin bé les coses a la dura lliga italiana. Va tenir innombrables problemes d'adaptació, i una agra discussió amb l'entrenador el va dur a la banqueta. Per això, a l'estiu de 1998, el conjunt italià va traspassar-lo al FC Barcelona, que va pagar 2.100 milions de pessetes per ell.

A Barcelona es va retrobar amb l'entrenador que més havia confiat en ell a l'Ajax, el també neerlandès Louis Van Gaal. A més, també va coincidir a Barcelona amb altres set compatriotes seus (Phillip Cocu, Michael Reiziger, Boudewijn Zenden, Ruud Hesp, Frank de Boer, Ronald de Boer i Winston Bogarde) que li van facilitar la integració al club català.

La seva primera temporada va ser probablement la millor en el conjunt blaugrana. Titular indiscutible, va poder demostrar el millor del seu futbol. A més dels neerlandesos citats, el FC Barcelona també comptava amb jugadors de la talla de Rivaldo, Luis Figo, Pep Guardiola, Luis Enrique, Abelardo, Xavi o Sergi. Un gran equip que va guanyar el campionat espanyol de Lliga de forma folgada, amb 11 punts d'avantatge sobre el segon classificat, el Reial Madrid. Kluivert va jugar 35 partits en la Lliga, marcant 15 gols.

En les següents temporades no va poder guanyar cap altre títol. El Barcelona, va acusar la baixa forma de Kluivert, que unit a la marxa de Luis Figo i al pobre rendiment dels nous fitxatges, com Marc Overmars o Petit, van causar un gran daltabaix que es perllongaria durant 5 llargs anys sense guanyar cap títol.

La temporada 2003-2004 va ser la seva última campanya a l'equip barcelonista. El mal rendiment de l'equip (Kluivert inclòs) va propiciar al juliol de 2004 una remodelació dràstica de l'equip, en accedir Joan Laporta a la presidència del club. Kluivert, juntament amb altres jugadors de la primera plantilla del FC Barcelona sortirien de Barcelona per la porta de darrere. Kluivert es va divorciar de la seva esposa Ángela per aquestes mateixes dates. A més, una lesió el va mantenir apartat de l'equip durant gairebé tres mesos. Va acabar la temporada amb un balanç de tan sols vuit gols, i sent esbroncat en el seu comiat del Camp Nou pel seu propi públic. Al mateix temps Kluivert va anar a poc a poc desapareixent dels onzes titulars de la selecció del seu país, degut al fet que Marco van Basten sempre ha preferit la joventut a les "velles glòries".

Després d'aquesta etapa va fitxar per una temporada (2004-2005) pel Newcastle anglès. Kluivert havia estat seguit molt de prop per diversos equips anglesos, des de la seva primera temporada al Barça, i el jugador mai havia ocultat el seu gust pel futbol anglès. No obstant això, les coses no li van anar gens bé a la Premier League. Va arribar a les garses com el substitut ideal de l'Alan Shearer, però el seu rendiment no va ser l'esperat, arribant a l'instant de veure's relegat a la banqueta precisament per l'Alan Shearer, aquell a qui ja volien jubilar. Al final d'any, el club anglès no va executar la clàusula que li permetia perllongar el contracte.

Amb la carta de llibertat, Kluivert va fitxar, el juny del 2005, pel València CF, club amb el qual es va comprometre per tres temporades i al que arribava com a fitxatge estrella. Arribat a València com el cap d'un nou projecte liderat per Quique Sánchez Flores, va començar de titular en la disputa de la Intertoto, durant la pretemporada, on fins i tot es va estrenar amb un gol, però a l'inici de la Lliga, va ser relegat a la banqueta. De nou el jugador tornava a mostrar un fons físic bastant dolent, i la ferotge competència a la davantera valencianista el deixaria sense massa oportunitats. Al final de la campanya, va rescindir el contracte que l'unia al club.

L'estiu de 2006 va ser llarg pel jugador, va veure com es truncava el seu fitxatge per l'Hamburg, ja que el club alemany va desistir en l'últim moment, dubtant de l'estat dels seus genolls, que tants problemes li van donar al llarg de la seva carrera. Finalment, i després de valorar diverses ofertes, Kluivert va signar amb el PSV Eindhoven neerlandès, tornant així a la seva terra, en un any marcat pel retorn a la Eredivisie de velles glòries del futbol neerlandès, com Edgar Davids i Jaap Stam. Al PSV es va retrobar amb vells companys d'equip, com Cocu i Reiziger, amb qui va coincidir en Barça i en la selecció Orange.

En la seva primera temporada al PSV Eindhoven, les coses li van ser molt bé a l'equip, ja que va guanyar la Eredivise, i va arribar lluny a la Champions League, no obstant això, a nivell personal, després d'un prometedor començament de temporada, en Patrick va veure com a poc a poc el peruà Farfán li anava llevant la titularitat, i perdia així a poc a poc la confiança del seu entrenador, Ronald Koeman. Al final de la temporada, va ser totalment marginat per Koeman, i va acabar abandonant el club. Es diu que van sorgir per ell ofertes del futbol mexicà, nord-americà i de països àrabs, però mai es van concretar.

El 30 de juny del 2007 va fitxar pel Lille OSC de la Lliga 1 de França.

Selecció nacional[modifica]

Actualment és el màxim golejador de la història de la selecció de futbol dels Països Baixos amb 40 gols en 79 partits, per davant de jugadors històrics com Dennis Bergkamp o Johan Cruyff. Va debutar el 1994, en un partit contra la República Txeca amb tan sols 18 anys. Des de llavors, ha disputat 3 Eurocopes (1996, 2000, 2004), sent el màxim golejador l'any 2000 amb 5 gols, i el Mundial de França 98, on va marcar 2 gols. L'Eurocopa de Portugal de 2004 va ser l'última gran competició que ha jugat amb la Taronja mecànica.

Participacions en Copes del Món[modifica]

Participacions en l'Eurocopa[modifica]

Clubs[modifica]

Temporada Club País Lliga Partits Gols Europa Gols
1994/95 Ajax Amsterdam Països Baixos Països Baixos Eredivisie 25 18 10 2
1995/96 Ajax Amsterdam Països Baixos Països Baixos Eredivisie 28 16 8 5
1996/97 Ajax Amsterdam Països Baixos Països Baixos Eredivisie 21 14 5 3
1997/98 AC Milan Itàlia Itàlia Serie A 27 6 - -
1998/99 FC Barcelona Catalunya Catalunya Primera Divisió 35 15 - -
1999/00 FC Barcelona Catalunya Catalunya Primera Divisió 26 15 14 7
2000/01 FC Barcelona Catalunya Catalunya Primera Divisió 31 18 12 5
2001/02 FC Barcelona Catalunya Catalunya Primera Divisió 33 18 17 7
2002/03 FC Barcelona Catalunya Catalunya Primera Divisió 36 17 16 5
2003/04 FC Barcelona Catalunya Catalunya Primera Divisió 21 8 4 2
2004/05 Newcastle United FC Anglaterra Anglaterra FA Premier League 25 6 6 5
2005/06 València CF País Valencià País Valencià Primera Divisió 10 1 5 1
2006/07 PSV Eindhoven Països Baixos Països Baixos Eredivisie 16 3 3 0
2007/08 Losc Lille França França Ligue 1 Orange 13 4 - -
Total 336 156 100 42

Títols[modifica]

Campionats nacionals[modifica]

Copes Internacionals[modifica]

Trofeus Individuals[modifica]

Llibres[modifica]

  • L'any 2006 va publicar el seu primer llibre autobiogràfic, titulat: Kluivert.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patrick Kluivert Modifica l'enllaç a Wikidata