Patrimoni natural

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El patrimoni natural, segons la Convenció sobre Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural de 1972,[1] està conformat, a similitud al patrimoni cultural, per:

  • Monuments naturals d'excepcionalitat estètica o científica constituits per formacions físicas i biológiques.
  • Formacions geològiques i fisiogràfiques així com zones delimitades que constitueixin l'hàbitat d'espècies animals i vegetals amenaçades.
  • Llocs o zones naturals de valor excepcional des del punt de vista científic, conservacionista o estètic.

Marc legal de protecció del patrimoni natural[modifica | modifica el codi]

El patrimoni natural gaudeix d'un conjunt de lleis i categories específiques de protecció que garanteix la seva conservació. Tot i ser considerat un patrimoni immoble, les lleis que el regulen són sensiblement diferents a les que regulen el patrimoni cultural. Les normatives que regulen el patrimoni natural provenen d'àrees com les polítiques forestals, polítiques de l'aigua, de prevenció d'incendis, etcètera. Normatives que, principalment, queden a l'empar de departaments de Medi Ambient.[2] Així, per exemple, la Norma Granada s'ocupa de la valoració d'arbres i arbustos ornamentals.[3][4] per tal de poder declarar-los patrimoni natural i poder ser protegits per llei pels organs de govern competents.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. UNESCO. «Convenció sobre Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural» (en castellà). [París], 1972 [Consulta: 21/10/2013].
  2. Diputació de Barcelona. «La protecció del patrimoni cultural immoble. Guia per a l'elaboració dels catàlegs municipals de béns protegits» (en català). Sèrie Recursos Culturals núm.10. Diputació de Barcelona [Barcelona], 2009.
  3. Arrizabalaga Blanch, Antoni. «El valor de la natura: La Norma Granada». Lauro: revista del Museu de Granollers, 12, 1996, pàg. 40-46 [Consulta: 16 juliol 2015].
  4. Asociación española de parques y jardines públicos. «Norma Granada Método para valoración de árboles y arbustos ornamentales». [Consulta: 16 juliol 2015].
  5. Alcaide, Olga. «La Norma Granada: Mètode de valoració de l'arbrat ornamental. Exemples d'aplicació a Mollet del Vallés». Notes, 16, 2001, pàg. 111-122 [Consulta: 16 juliol 2015].