Vés al contingut

Pau Alabajos i Ferrer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPau Alabajos i Ferrer
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 setembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Torrent (Horta Sud) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de València - filologia catalana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, guitarrista, compositor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat2003 Modifica el valor a Wikidata -
GènereFolk i cançó Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra acústica i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficBureo Músiques, Galileo-mc Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Pau Alabajos i Ferrer Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttp://paualabajos.com/
Bandcamp: paualabajos Apple Music: 346167371 Musicbrainz: 281e69bc-601a-4f12-b0ea-455dfff7b32e Discogs: 5018027 Viasona: pau-alabajos
Facebook: paualabajos X: PauAlabajos Instagram: paualabajos Modifica el valor a Wikidata

Pau Alabajos i Ferrer (Torrent, 3 de setembre de 1982) és un cantautor valencià que és secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor i va ser regidor de Torrent per Compromís (2015-2023).[1][2] Al llarg de la seua trajectòria ha cantat les seues cançons en nombroses ciutats al llarg i ample del territori dels Països Catalans, així com en diferents escenaris internacionals.[3][4]

Trajectòria

[modifica]

Pau Alabajos va començar la seua carrera artística actuant als carrers de la ciutat de València l'any 2003, interpretant les seues cançons en el districte de Ciutat Vella, a l'ombra del Micalet. L'any 2004 va publicar el seu disc de debut, Futur en venda, que va rebre el premi Ovidi Montllor el 2006 a la millor lletra per «Cançó explícita».[5] L'any 2008 va editar el seu segon treball discogràfic, Teoria del caos, que va ser guardonat el mateix any amb el premi Ovidi Montllor al millor disc de cançó d'autor[6] i dos premis Enderrock per votació popular al millor disc de cançó d'autor i al millor artista de cançó d'autor. L'any 2011 va eixir a la llum l'àlbum musical Una amable, una trista, una petita pàtria.[7][8]

El 29 de setembre de 2012 es va celebrar al Palau de la Música de València un concert commemoratiu dels seus 10 anys de carrera musical,[9][10] on el cantautor de Torrent va repassar gran part del seu repertori acompanyat per l'Orquestra Simfònica del Coral Romput (OSCR), formada per més de 80 músics damunt de l'escenari, i va comptar amb les col·laboracions de Núria Cadenes, Vicent Partal, Amàlia Garrigós, Rodonors Invictes, Feliu Ventura, Cesk Freixas i Miquel Gil, que llegiren versos de Vicent Andrés Estellés. Els arranjaments simfònics van ser compostos per a l'ocasió per la violinista Laura Navarro i Francesc Gamon fou el director de l'OSCR per a la gravació del disc en directe titulat #Paualpalau.[11]

El 15 de juny de 2013 va presentar a l'auditori del Jardí Botànic de València Pau Alabajos diu Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés,[12] un llibre-disc amb catorze poemes escollits del llibre pòstum del poeta de Burjassot.[13] En la gravació, les improvisacions del pianista Stefanos Spanopoulos i algunes peces clàssiques acompanyen les recitacions de Pau Alabajos.[14] Una de les musicacions que va compondre del poema XLVI de La pell de brau va ser inclosa en el CD recopilatori d'homenatge a Salvador Espriu Amb música ho escoltaries potser millor (Picap, 2013) que va capitanejar el músic i productor Toni Xuclà amb motiu del centenari naixement del poeta, dramaturg i novel·lista català.[15]

Més endavant, L'amor i la ferocitat (2016) va ser enregistrat i masteritzat íntegrament als estudis Alex The Great de Nashville, amb la producció artística del productor estatunidenc Brad Jones. El CD conté una versió de la cançó «M'aclame a tu» d'Ovidi Montllor,[16] l'adaptació del poema de Salvador Espriu «La pell de brau XLVI» i «Sóller» de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.[17] El 2018 publicà Ciutat a cau d'orella, una adaptació musicada dels poemes més coneguts de Vicent Andrés Estellés, com «Saló», «Els amants», «Sonata d'Isabel» o «Coral romput».[18]

Per un altre cantó, Alabajos ostenta el càrrec de secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor, una associació cívica que vetlla pels interessos dels compositors i intèrprets valencians. També ha participat en taules redones, jornades i conferències sobre cançó d'autor i sobre altres temes culturals, polítics i socials. Paral·lelament, ha col·laborat amb diferents diaris i revistes (L'Accent, L'Avanç, L'Informatiu, El Temps, Levante-EMV, El País, VilaWeb) escrivint eventualment articles d'opinió sobre qüestions diverses.[19] El 2017 la Federación Católica de Asociaciones de Padres de Alumnos de Valencia va demanar a la Inspecció General d'Educació valenciana que es retiraren les seves cançons de les escoles.[20]

Alabajos en l'acte de memòria del 30è aniversari de l'assassinat de Guillem Agulló

El 16 de novembre de 2019 Pau Alabajos va ser guardonat amb el XLV Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi 2019 en una cerimònia que va tindre lloc al Teatre Calderón. El jurat del certamen va decidir per unanimitat atorgar el premi a la seua opera prima, Hotel Fontana, un projecte de teatre documental que tracta sobre la guerra dels Balcans i, més concretament, sobre la massacre de Srebrenica.[21][22]

El 14 de febrer de 2020 publicà el seu vuitè treball discogràfic, Les hores mortes, una referència a un dels tres poemes del llibre Estimada Marta, de Miquel Martí i Pol, que musicà en aquesta nova aventura. L'àlbum, format per diverses adaptacions literàries com el poema «No passareu» d'Apel·les Mestres, o el manifest en vers «Vuit de març», de la ponentina Maria Mercè Marçal (per al qual comptà al disc amb la col·laboració especial de les artistes Gemma Humet, Marta Rius i Meritxell Gené), es completa amb un grapat de cançons d'amor i de guerra, temes inèdits escrits i compostos íntegrament pel cantant. Amb lletres viscerals i melodies incisives amb una guarnició instrumental de luxe, produïdes als estudis de Santos & Fluren, l'àlbum convida a la reflexió sobre les hores mortes que, al final, s'acaben esmunyint entre els nostres dits com un fil de sorra.[23]

Coincidint amb el centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés, Pau Alabajos va publicar l'any 2024 un EP amb quatre adaptacions musicals de poemes d'El fill del forner, amb el títol d'Una granota viva a la butxaca, que nodriren el repertori de l'espectacle-homenatge «La paraula viva i amarga» que es va exhibir en més d'un centenar de teatres i auditoris. Així mateix, va publicar en l'editorial Sembra Llibres la biografia Vicent Andrés Estellés. La veu d'un poble, la primera biografia sobre el poeta de Burjassot, i va produir l'espectacle teatral amb música en directe «Arbres de pols»,[24] que es va estrenar el 10 de març de 2024 al Teatre Principal de València.[25]

Discografia

[modifica]
  • Futur en venda (Cambra Rècords, 2004)
  • Teoria del caos (Cambra Rècords, 2008)[19]
  • Una amable, una trista, una petita pàtria (Bureo Músiques, 2011)
  • Cesk Freixas i Pau Alabajos - Concert especial Barnasants 2012 (Barnasants, 2012)
  • Pau Alabajos diu Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés (Bureo Músiques, 2013)
  • #Paualpalau (RGB Suports, 2014)
  • L'amor i la ferocitat (Bureo Músiques, 2016)
  • Ciutat a cau d'orella (Bureo Músiques, 2018)[26]
  • Les hores mortes (RGB Suports, 2020)[27]
  • Una granota viva a la butxaca (RGB Suports, 2024)

Obra publicada

[modifica]
  • Hotel Fontana (Bromera, 2019)
  • El tocadiscos de Joan Fuster (Bromera, 2022)
  • Vicent Andrés Estellés. La veu d'un poble (Sembra, 2024)
  • Versos a la vietnamita. Antologia incompleta de la poesia catalana antifranquista (Rebel, 2025)[28][29]
  • Memòria del fang (amb Ricard Chulià, exercici de memòria col·lectiva sobre els efectes de la gota freda de 2024 al País Valencià, Rebel, 2025)[30]

Galeria

[modifica]
  • Entrevista a Alabajos del col·lectiu Melderomer (2011)
  • Entrevista a Alabajos a la revista digital Tres Deu (2013)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Candidatures locals a les Primàries de Compromís». Arxivat de l'original el 2016-08-16. [Consulta: 4 gener 2015].
  2. ↑ «Pau Alabajos: ‘El País Valencià no es pot quedar com l'única mamella de l'estat espanyol'». Vilaweb, 01-09-2016.
  3. ↑ «Xarxa Llull». Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 27 desembre 2016].
  4. ↑ «Pau Alabajos - TEORIA DEL CAOS». [Consulta: 29 octubre 2025].
  5. ↑ Premis Ovidi Montllor 2006
  6. ↑ «Notícia Premis Ovidi 2008 a L’Avanç - Pau Alabajos», 19-06-2008. [Consulta: 29 octubre 2025].
  7. ↑ 'Lucha lírica', La Vanguardia, 29 de gener de 2011
  8. ↑ Premi de la Fundació Gaetà Huguet a la millor producció cultural de 2011[Enllaç no actiu]
  9. ↑ Ressenya del disc, La Vanguardia 12 d'octubre de 2014
  10. ↑ «Pau Alabajos conquesta el Palau de la Música». Vilaweb. [Consulta: 29 octubre 2025].
  11. ↑ Serra, Hèctor. «#PauAlPalau: inventari, gesta i nous horitzons», 07-10-2014. [Consulta: 29 octubre 2025].
  12. ↑ «Pau Alabajos presenta nou espectacle musical i nou disc en el Jardí Botànic de València», 11-06-2013. [Consulta: 29 octubre 2025].
  13. ↑ «Jardí Botànic de la Universitat de Valéncia | CULTURA I COMUNICACIÓ, PAU ALABAJOS DIU MURAL DEL PAÍS VALENCIÀ». [Consulta: 30 octubre 2025].
  14. ↑ «Pau Alabajos - Diu Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés». Enderrock.cat. [Consulta: 30 octubre 2025].
  15. ↑ Doval, Joan-Carles. «Amb Música Ho Escoltaries Potser Millor - Joan-Carles Doval». Vilaweb, 18-11-2013. [Consulta: 30 octubre 2025].
  16. ↑ «M'aclame a tu». Núvol, 23-03-2017. [Consulta: 30 octubre 2025].
  17. ↑ Ferrer, Martí. «L'amor i la ferocitat, de Pau Alabajos | El disc de la setmana». [Consulta: 30 octubre 2025].
  18. ↑ Pérez, Moisés. «L'Estellés de Pau Alabajos». El Temps, 17-04-2018. [Consulta: 26 abril 2018].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Les xicotetes accions poden desenvolupar grans canvis». Vilaweb, 29-05-2008. [Consulta: 30 octubre 2025].
  20. ↑ Cadenes, Núria «Pau Alabajos, blanc de la intolerància integrista». Vilaweb, 17-10-2017 [Consulta: 18 octubre 2017].
  21. ↑ «Pau Alabajos guanya la XLV edició del Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi». Mostra de teatre d'Alcoi, 21-11-2019 [Consulta: 8 octubre 2021].
  22. ↑ «Pau Alabajos s'estrena en literatura amb 'Hotel Fontana'». À punt, 16-10-2020 [Consulta: 8 octubre 2021].
  23. ↑ Barrull, Jaume «El valencià Pau Alabajos, més visceral». Lectura, 1134, 16-02-2020, pàg. 34.
  24. ↑ Lloret, Jaume R. «'Vicent Andrés Estellés. La veu d'un poble', la primera biografia del poeta de Burjassot», 29-01-2024. [Consulta: 30 octubre 2025].
  25. ↑ Vilarnau, Joaquim. «Pau Alabajos se submergeix en la vida i obra d'Estellés». Enderrock.cat, 06-02-2024. [Consulta: 30 octubre 2025].
  26. ↑ Piera, Òscar. «La cultura és l’arma més poderosa que tenim a l'abast». Enderrock.cat, 23-03-2018. [Consulta: 30 octubre 2025].
  27. ↑ Martín, Helena. «El puny alçat de Pau Alabajos». Enderrock, 11-02-2020. [Consulta: 17 febrer 2020].
  28. ↑ Grau, Daniel P. «Poesia contra Franco: ‘Versos a la vietnamita’, de Pau Alabajos», 30-05-2025. [Consulta: 30 octubre 2025].
  29. ↑ Grau, Daniel P. «Parlem amb Pau Alabajos», 12-09-2025. [Consulta: 30 octubre 2025].
  30. ↑ «"Memòria del fang", el llibre que fa una reflexió sobre com reconstruir després de la dana». 3CatInfo, 29-10-2025. [Consulta: 30 octubre 2025].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pau Alabajos i Ferrer
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pau_Alabajos_i_Ferrer&oldid=36514912»