Pau de Barnola i d'Espona
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1815  Saderra (Osona) |
| Mort | 31 desembre 1875 (60 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, advocat, terratinent |
| Família | |
| Fills | Antoni de Barnola i Verdaguer |
Pau de Barnola i d'Espona (Saderra, 1815 - Barcelona, 31 de desembre de 1875)[1] fou un polític conservador i advocat català, fill de Rafael de Barnola i de Teresa d'Espona, i pare d'Antoni Barnola i Verdaguer.[2]
Biografia[modifica]
Hisendat d'una família de grans propietaris d'Osona, va ser un dels fundadors de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre,[2] el 1851.
Va fer carrera política presentant-se a diverses eleccions durant més de vint anys. El 1846 fou escollit diputat al Congrés pel districte de Vic; i tornà a la mateixa cambra el 1866, però per Barcelona. Entremig va ser diputat provincial per Vic almenys en tres ocasions: 1856, 1858 i 1862.[2] Durant el Sexenni Democràtic va presentar-se a les eleccions del 1869 dins de la candidatura catòlica-conservadora-carlina contrària al nou règim.[2]
Mor a Barcelona el 31 de desembre de 1875 a l'edat de 60 anys, vidu d'Anna Verdaguer al carrer dels Escudellers, 5, 7 i 9 (vegeu Casa Pau de Barnola).
Referències[modifica]
- ↑ «Defuncions.1875. Llibre 4. Registre núm.7871. (pdf pàg.136)» (en castellà). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 31-12-1875. [Consulta: 3 abril 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 104, entrada: "Barnola i d'Espona, Pau". ISBN 84-297-3521-6.