Pau Estapé i Maristany

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPau Estapé i Maristany
Bust de Pau Estapé Maristany.jpg
Bust de Pau Estapé Maristany a la Casa Benèfica del Masnou Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1845 Modifica el valor a Wikidata
el Masnou (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort1918 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Alcalde del Masnou
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióIndustrial Modifica el valor a Wikidata

Pau Estapé i Maristany (el Masnou, Maresme, 1845 - ?, 22 de febrer de 1918)[1] fou un industrial català.

Fill de Gerard Estapé, propietari de la fàbrica Estapé del Masnou (coneguda popularment com a Can Xala), que feia veles per a vaixells. La familia tenia el sobrenom de "Xala" i vivien a la casa de Can Xala, al Masnou. En morir el seu pare, la fàbrica passà a les mans de Pau Estapé i Maristany. Aquest amplià el ventall de productes per fer front a la crisi amb veles comercials: teles encerades, tendes per a l'exèrcit, baques per als carruatges i, fins i tot, corretges de lona per a transmissió. L'empresa rebé la medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888. Poc després, l'empresa es convertí en Estapé, Cros i Companyia, en associar-se amb Pere Cros i Casanova, de Vilassar de Mar.[2]

En la dècada dels anys noranta del segle xix, a Caldes de Malavella va comprar els terrenys de la Font dels Bullidors per tal de comercialitzar-ne les aigües. Es va començar a comercialitzar per a l'embotellament el 1902 amb el nom de Vichy Caldense. Pocs mesos després, però, a causa d'una demanda de l'empresa Vichy Catalán i del Govern francès va canviar el nom per Agua Xala. Fins que el 1912, va canviar el nom que encara conserva d'Agua Imperial. Adjacent a la font dels Bullidors va descobrir les restes de les termes romanes de Caldes de Malavella. Pau Estapé en va patrocinar l'excavació, la conservació i l'adequació i va decidir convertir-les en la bandera del seu producte i en el logotip de la seva empresa.[3]

Va ser alcalde del Masnou dos cops: l'any 1886 i de 1897 a 1899. L'any 1899 va fundar la Casa Benèfica del Masnou, un asil benèfic dedicat a l'assistència de malalts pobres, ancians i nens desemparats i indigents.[4]

L'any 1945, l'Ajuntament del Masnou decidí posar el seu nom a un carrer de la vila (avinguda de Pau Estapé i Maristany). L'any 1949, en el marc del 50è aniversari de la fundació de la Casa Benèfica del Masnou, se li feu un homenatge que inclogué l'erecció d'un bust seu al pati de l'asil.[5]

Es casà amb Estrella Millet Oliver i tingué diversos fills. Està enterrat al cementiri del Masnou, en un panteó construït per Josep Canudas i Horta i Enric Fatjó i Torras.[6]

Referències[modifica]

  1. «Cap d'any de la mort de En Pau Estapé i Maristany». La Veu de Catalunya, 21-02-1919, p. 1 [Consulta: 10 novembre 2020].
  2. Tabaras Bosch, Marta. Records de les dones del tèxtil: treballadores del Masnou a la postguerra. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2019, p. 10-11. 
  3. «Agua Xala i les termes romanes de Caldes de Malavella». Revista de Girona, núm. 244, setembre-octubre 2007 [Consulta: 9 gener 2015].
  4. «Casa Benèfica del Masnou - Història». casabeneficamasnou.org.
  5. Toran, Rosa. Història contemporània del Masnou. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2017, p. 687. 
  6. Rico Vázquez, Miquel; Roig Lerones, Marta. El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2006, p. 109-110 (La Roca de Xeix núm. 27). 


Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Curell Bertran
Alcalde del Masnou
Escut del Masnou

18861886
Succeït per:
Pau Ferrer Casals
Precedit per:
Josep Martí Maristany
Alcalde del Masnou
Escut del Masnou

18971899
Succeït per:
Victorià Pagès Fàbregas