Pau I de Grècia

Pau I de Grècia

Nom original	(el) Παύλος Αʹ
Biografia
Naixement	14 desembre 1901 Atenes (Grècia)
Mort	6 març 1964 (62 anys) Tatoi (Grècia)
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer d'estómac )
Sepultura	Cementiri Real de Tatoi
Rei de Grècia
Dades personals
Religió	Església Ortodoxa Grega
Activitat
Ocupació	Sobirà
Carrera militar
Rang militar	mariscal de camp
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Família
Família	Casa de Glücksburg
Cònjuge	Frederica de Hannover (1938–)
Fills	Sofia de Grècia Constantí II de Grècia Irene de Grècia
Pares	Constantí I de Grècia   i Sofia de Prússia
Germans	Jordi II de Grècia, Alexandre I de Grècia, Helena de Grècia, Irene de Grècia i Caterina de Grècia
Premis (8 març 1954)  Gran Creu Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal Alemanya (28 desembre 1952)  Cavaller de la Gran Creu amb collar de l'Orde del Mèrit de la República Italiana  Gran Estrella de l'orde al Mèrit de la República d'Àustria  Orde Bavarès del Mèrit  Orde de l'Esperó d'Or  cavaller de l'orde del Toisó d'Or  Gran Creu de la Legió d'Honor  Orde del Salvador
Signatura

Pau I de Grècia (Παύλος A') fou rei de Grècia des del 1947 al 1964. Essent el cinquè rei de la dinastia grega inaugurada pel seu avi el rei Jordi I de Grècia.

Nasqué al Palau Reial de Tatoi als afores d'Atenes el 14 de desembre de 1901. Fill del rei Constantí I de Grècia i de la princesa Sofia de Prússia. Era net del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia per part de pare mentre que per part de mare ho era del kàiser Frederic III de Prússia i de la princesa reial Victòria del Regne Unit.

Es casà el 1938 amb la princesa Frederica de Hannover i tingueren tres fills:

• SAR la princesa Sofia de Grècia nascuda el 1938 a Atenes. El 1962 es casà amb el príncep i després rei Joan Carles I d'Espanya.

• SM el rei Constantí II de Grècia nascut el 1940 a Atenes. Es casà essent rei amb la princesa Anna Maria de Dinamarca el 1964 a Atenes.

• SAR la princesa Irene de Grècia nascuda el 1942 a Sud-àfrica. Viu a Madrid.

El rei morí al palau de Tatoi el 1964 a causa d'un càncer.

Emprengué l'exili amb la resta de la família reial grega l'any 1924 a causa de la revolta protagonitzada per Venizelos, no retornà a Grècia fins que es produí la restauració del seu germà el rei Jordi II de Grècia l'any 1935.

Emprengué de nou l'exili a causa de l'ocupació alemanya del país l'any 1941. Després de la consulta popular en què es demanà el retorn de la monarquia (1946) i la mort del seu germà (1947) esdevingué rei (1 d'abril de 1947) dels hel·lens. Lluità fortament pel retorn de Grècia a la normalitat política i econòmica després de l'ocupació alemanya i de la Guerra Civil Grega (1946-1949). Durant el seu mandat la seva serena figura contribuí a allunyar, però no a fer desaparèixer les diferències seculars de la política grega.

L'any 1963 celebrà a Atenes el centenari de la dinastia grega (1863-1963). Un any després moria a Atenes a causa d'un càncer. Al seu enterrament hi assistiren el Duc d'Edimburg, l'expresident Harry Truman, els reis de Suècia, Dinamarca, Noruega, Luxemburg, Holanda, Mònaco, Bulgària, Romania i el comte de Barcelona.

Precedit per: Jordi II

Rei de Grècia 1947–1964

Succeït per: Constantí II

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pau I de Grècia