Pau I de Grècia
  | |
| Nom original | (el) Παύλος Αʹ |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 14 desembre 1901 Atenes (Grècia) |
| Mort | 6 març 1964 (62 anys) Tatoi (Grècia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer d'estómac ) |
| Sepultura | Cementiri Real de Tatoi |
| Rei de Grècia | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Ortodoxa Grega |
| Activitat | |
| Ocupació | Sobirà |
| Carrera militar | |
| Rang militar | mariscal de camp |
| Família | |
| Família | Casa de Glücksburg |
| Cònjuge | Frederica de Hannover (1938–) |
| Fills | Sofia de Grècia Constantí II de Grècia Irene de Grècia |
| Pares | Constantí I de Grècia i Sofia de Prússia |
| Germans | Jordi II de Grècia, Alexandre I de Grècia, Helena de Grècia, Irene de Grècia i Caterina de Grècia |
Premis
| |
 | |
 | |
 | |
Pau I de Grècia (Παύλος A') fou rei de Grècia des del 1947 al 1964. Essent el cinquè rei de la dinastia grega inaugurada pel seu avi el rei Jordi I de Grècia.
Nasqué al Palau Reial de Tatoi als afores d'Atenes el 14 de desembre de 1901. Fill del rei Constantí I de Grècia i de la princesa Sofia de Prússia. Era nét del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia per part de pare mentre que per part de mare ho era del kàiser Frederic III de Prússia i de la princesa reial Victòria del Regne Unit.
Es casà el 1938 amb la princesa Frederica de Hannover i tingueren tres fills:
- SAR la princesa Sofia de Grècia nascuda el 1938 a Atenes. El 1962 es casà amb el príncep i després rei Joan Carles I d'Espanya.
- SM el rei Constantí II de Grècia nascut el 1940 a Atenes. Es casà essent rei amb la princesa Anna Maria de Dinamarca el 1964 a Atenes.
- SAR la princesa Irene de Grècia nascuda el 1942 a Sud-àfrica. Viu a Madrid.
El rei morí al palau de Tatoi el 1964 a causa d'un càncer.
Emprengué l'exili amb la resta de la família reial grega l'any 1924 a causa de la revolta protagonitzada per Venizelos, no retornà a Grècia fins que es produí la restauració del seu germà el rei Jordi II de Grècia l'any 1935.
Emprengué de nou l'exili a causa de l'ocupació alemanya del país l'any 1941. Després de la consulta popular en què es demanà el retorn de la monarquia (1946) i la mort del seu germà (1947) esdevingué rei (1 d'abril de 1947) dels hel·lens. Lluità fortament pel retorn de Grècia a la normalitat política i econòmica després de l'ocupació alemanya i de la Guerra Civil Grega (1946-1949). Durant el seu mandat la seva serena figura contribuí a allunyar, però no a fer desaparèixer les diferències seculars de la política grega.
L'any 1963 celebrà a Atenes el centenari de la dinastia grega (1863-1963). Un any després moria a Atenes a causa d'un càncer. Al seu enterrament hi assistiren el Duc d'Edimburg, l'expresident Harry Truman, els reis de Suècia, Dinamarca, Noruega, Luxemburg, Holanda, Mònaco, Bulgària, Romania i el comte de Barcelona.
| Precedit per: Jordi II |
Rei de Grècia 1947–1964 |
Succeït per: Constantí II |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pau I de Grècia |
- Reis de Grècia
- Casa de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg
- Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Gran Creu de Classe Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Gran Creu de Cavaller amb Cordó de l'orde al Mèrit de la República Italiana
- Cavallers Extraordinaris de la Lligacama
- Atenencs
- Gran Creu de la Legió d'Honor
- Cavallers del Toisó d'Or
- Morts a Grècia