Pau I de Grècia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPau I de Grècia
Paul of Greece.jpg
modifica
Nom original(el) Παύλος Αʹ modifica
Biografia
Naixement14 desembre 1901 modifica
Atenes (Grècia) modifica
Mort6 març 1964 modifica (62 anys)
Tatoi (Grècia) modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Càncer d'estómac modifica)
Lloc d'enterramentCementiri Real de Tatoi modifica
Rei
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Ortodoxa Grega modifica
Activitat
OcupacióSobirà modifica
Carrera militar
Rang militarmariscal de camp modifica
Família
FamíliaCasa de Glücksburg modifica
CònjugeFrederica de Hannover (1938–) modifica
FillsSofia de Grècia
Constantí II de Grècia
Irene de Grècia modifica
ParesConstantí I de Grècia modificaSofia de Prússia modifica
GermansJordi II de Grècia, Alexandre I de Grècia, Helena de Grècia, Irene de Grècia i Caterina de Grècia modifica
Signatura
King Paul of Greece Signature.svg modifica

Royal Monogram of King Paul of Greece.svg modifica

Find a Grave: 8126667 Modifica els identificadors a Wikidata

Pau I de Grècia (Παύλος A') fou rei de Grècia des del 1947 al 1964. Essent el cinquè rei de la dinastia grega inaugurada pel seu avi el rei Jordi I de Grècia.

Nasqué al Palau Reial de Tatoi als afores d'Atenes el 14 de desembre de 1901. Fill del rei Constantí I de Grècia i de la princesa Sofia de Prússia. Era nét del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia per part de pare mentre que per part de mare ho era del kàiser Frederic III de Prússia i de la princesa reial Victòria del Regne Unit.

Es casà el 1938 amb la princesa Frederica de Hannover i tingueren tres fills:

El rei morí al palau de Tatoi el 1964 a causa d'un càncer.

Emprengué l'exili amb la resta de la família reial grega l'any 1924 a causa de la revolta protagonitzada per Venizelos, no retornà a Grècia fins que es produí la restauració del seu germà el rei Jordi II de Grècia l'any 1935.

Emprengué de nou l'exili a causa de l'ocupació alemanya del país l'any 1941. Després de la consulta popular en què es demanà el retorn de la monarquia (1946) i la mort del seu germà (1947) esdevingué rei (1 d'abril de 1947) dels hel·lens. Lluità fortament pel retorn de Grècia a la normalitat política i econòmica després de l'ocupació alemanya i de la Guerra Civil Grega (1946-1949). Durant el seu mandat la seva serena figura contribuí a allunyar, però no a fer desaparèixer les diferències seculars de la política grega.

L'any 1963 celebrà a Atenes el centenari de la dinastia grega (1863-1963). Un any després moria a Atenes a causa d'un càncer. Al seu enterrament hi assistiren el Duc d'Edimburg, l'expresident Harry Truman, els reis de Suècia, Dinamarca, Noruega, Luxemburg, Holanda, Mònaco, Bulgària, Romania i el comte de Barcelona.


Precedit per:
Jordi II
Rei de Grècia
19471964
Succeït per:
Constantí II
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pau I de Grècia