Pau Rigalt i Fargas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1778  Barcelona |
| Mort | 1845 (66/67 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de la Llotja |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, escenògraf |
| Ocupador | Escola de la Llotja |
| Professors | Pere Pau Muntanya i Placeta i Joseph Flaugier |
| Família | |
| Fills | Lluís Rigalt i Farriols |
Pau Rigalt i Fargas (Barcelona, 1778 - 8 d'octubre de 1845[1]) fou un pintor i escenògraf català, considerat un dels impulsors del neoclassicisme plàstic a Catalunya.[2]
Biografia[modifica]
Fill de Bruno Rigalt pintor daurador i de Teresa Fargas. Es va formar a l'Escola de Llotja amb Pere Pau Montaña i Joseph Flaugier. Posteriorment va marxar a Madrid per a completar la seva formació. Durant els anys que va durar la Guerra del Francès va viure a Vilanova i la Geltrú, on va decorar diverses cases de la comarca, com la Casa Llopis de Sitges, esdevinguda posteriorment el Museu Romàntic Can Llopis.
El 1816, un altre cop a Barcelona, va començar a treballar al Teatre de la Santa Creu, sent nomenat director de decoracions i maquinària. El 1821 va marxar a Manlleu per a protegir-se de la febre groga. Allà va pintar algunes escenografies per al teatre de Torelló.
El 1825 va substituir a Bonaventura Planella com a professor de la càtedra de dibuix, perspectiva i paisatge de l'Escola de Llotja. També li van encarregar redecorar el mateix edifici de l'escola. Casat amb Angels Farriols varen ser pares de Lluís Rigalt i Farriols i d'Antoni Rigalt i Farriols. Avis de Agustí Rigalt i Cortiella i d'Antoni Rigalt i Blanch. Moriria a Barcelona el 1845.
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya hi ha una obra seva, Paisatge pastoral, de caràcter neoclàssic però amb influència rococó. També hi ha un dibuix seu, Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, provinent de la col·lecció de Raimon Casellas.
A Vilanova i la Geltrú va decorar els interiors de la Casa del Poeta Cabanyes.[3]
-
Grup de dibuixants i topògrafs, Museu Nacional d'Art de Catalunya -
_Grup_de_dibuixants_i_top%C3%B2grafs_-_Pau_Rigalt_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ «Defuncions. Any 1845.Llibre 4.Registre núm.23.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 08-10-1845. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Pau Rigalt i Fargas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Casa del Poeta Cabanyes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 novembre 2012].
Bibliografia[modifica]
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»