Pau de Càl·lies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pau de Càl·lies
Ειρήνη του Καλλίου
{{{image_alt}}}
Possessions dels dos bàndols durant la guerra
Signat Vers el 449 aC
Parts Lliga de Delos
Imperi Persa

La Pau de Càl·lies (Ειρήνη του Καλλίου en grec) és un tractat firmat al voltant de l'any 449 aC entre la Lliga de Delos (liderada per Atenes) i l'Imperi Persa que posà fi a les Guerres Mèdiques. La pau va ser negociada Càl·lies II, un polític atenenc. Els perses havien perdut territoris de forma continuada després del fracàs de la invasió de Xerxes I de Pèrsia l'any 479 aC (batalles de Salamina i Platees) i vers l'any 450 aC desitjaven obtenir un tractat de pau. El tractat donà autonomia als estats jònics a l'Àsia Menor va prohibir l'establiment de satrapies i de vaixells perses a l'Egeu. Per la seva banda els grecs acordaven no interferir en les possessions perses a l'Àsia Menor, Xipre, Líbia o Egipte, en la defensa del qual havien perdut recentment una flota.

La veracitat del tractat pot ser posada en dubte perquè Tucídides mai va mencionar-lo i Plutarc de Queronea sosté que podria no haver-se firmat mai.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

En qualsevol cas, sembla clar que hi va haver algun tipus d'acord pel qual es van aturar les hostilitats amb Pèrsia, i que va permetre que Atenes es centrés en les noves amenaces provinents d'altres estats grecs com Corint i Tebes. Aquests conflictes van sorgir quan els altres grecs van començar a sentir que no hi havia cap justificació per mantenir la Lliga de Delos (creada pels espartans per fer front a la invasió de Xerxes II), ja que Pèrsia no constituïa una amenaça.

Atès que Atenes demandava més i més tributs, i exercia un major control sobre els seus aliats, la Lliga es va convertir en un veritable imperi, i molts dels seus antics aliats van començar a rebel·lar. El mateix Càl·lies va ser també responsable de la pau amb Esparta l'any 445 a. C. (Pau dels Trenta Anys), que no va poder evitar però la Guerra del Peloponès (431-404 aC).

No hi va haver cap batalla directa entre grecs i perses posterior al 450, però Pèrsia va continuar immiscuïnt-se en qüestions gregues durant els següents vint anys, i la seva ajuda va ser decisiva per assegurar a Esparta la victòria en la Guerra del Peloponès.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • De Ste. Croix, G.E.M.,The Origins of the Peloponnesian War, London 1972 (especially the Appendices).
  • Rhodes, P.J. The History of the Classical World 478–323 BC, 2005.
  • Vidal, Gore. Creation: a novel, Random House, 1981.