Pau de Càl·lies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pau de Càl·lies
Ειρήνη του Καλλίου
{{{image_alt}}}
Possessions dels dos bàndols durant la guerra
Signat Vers el 449 aC
Parts Lliga de Delos
Imperi Persa
Modifica dades a Wikidata

La Pau de Càl·lies (Ειρήνη του Καλλίου en grec) és un tractat firmat al voltant de l'any 449 aC entre la Lliga de Delos (liderada per Atenes) i l'Imperi Persa que posà fi a les Guerres Mèdiques. La pau va ser negociada Càl·lies II, un polític atenenc. Els perses havien perdut territoris de forma continuada després del fracàs de la invasió de Xerxes I de Pèrsia l'any 479 aC (batalles de Salamina i Platees) i vers l'any 450 aC desitjaven obtenir un tractat de pau. El tractat donà autonomia als estats jònics a l'Àsia Menor va prohibir l'establiment de satrapies i de vaixells perses a l'Egeu. Per la seva banda els grecs acordaven no interferir en les possessions perses a l'Àsia Menor, Xipre, Líbia o Egipte, en la defensa del qual havien perdut recentment una flota.

La veracitat del tractat pot ser posada en dubte perquè Tucídides mai va mencionar-lo i Plutarc de Queronea sosté que podria no haver-se firmat mai.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

En qualsevol cas, sembla clar que hi va haver algun tipus d'acord pel qual es van aturar les hostilitats amb Pèrsia, i que va permetre que Atenes es centrés en les noves amenaces provinents d'altres estats grecs com Corint i Tebes. Aquests conflictes van sorgir quan els altres grecs van començar a sentir que no hi havia cap justificació per mantenir la Lliga de Delos (creada pels espartans per fer front a la invasió de Xerxes II), ja que Pèrsia no constituïa una amenaça.

Atès que Atenes demandava més i més tributs, i exercia un major control sobre els seus aliats, la Lliga es va convertir en un veritable imperi, i molts dels seus antics aliats van començar a rebel·lar. El mateix Càl·lies va ser també responsable de la pau amb Esparta l'any 445 aC (Pau dels Trenta Anys), que no va poder evitar però la Guerra del Peloponès (431-404 aC).

No hi va haver cap batalla directa entre grecs i perses posterior al 450, però Pèrsia va continuar immiscuïnt-se en qüestions gregues durant els següents vint anys, i la seva ajuda va ser decisiva per assegurar a Esparta la victòria en la Guerra del Peloponès.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • De Ste. Croix, G.E.M.,The Origins of the Peloponnesian War, London 1972 (especially the Appendices).
  • Rhodes, P.J. The History of the Classical World 478–323 BC, 2005.
  • Vidal, Gore. Creation: a novel, Random House, 1981.