Pau de Calahorra (1140)
| Tipus | tractat de pau  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 25 octubre 1140 | ||
| Localització | Calahorra (La Rioja) | ||
| Estat | Espanya | ||
Del Casal de Barcelona al Casal d'Aragó  | |
|---|---|
1131 - 1134 | |
Els pretendents | |
Els territoris | |
Protagonistes | |
Guerra de successió navarro-aragonesa 1134 - 1135 - 1136 - 1137 | |
Proclamació del Bisbe Ramir i de Garcia Ramires - Invasió d'Alfons VII de Castella - Afillatura de Vadoluengo - Casament de Ramir II d'Aragó - Butlla d'Innocenci II - Tractat d'Alagón - Capítols de Barbastre - Aportacions territorials - Juraments a Ramon Berenguer IV - Confirmació d'Ayerbe - Renúncia de Saragossa | |
1137 - 1140 - 1141 - 1142 - 1146 | |
1148- 1151 - 1152 - 1157 - 1158 - 1162 - 1173 | |
Ofensiva de Garcia Ramires - Tractat de 1149 - Casament de Ramon i Peronella - Tractat de Tudilén - Ofensiva de Ramon Berenguer IV - Testament de Peronella (1152) - Ofensiva de Sanç Garcés - Tractat de Lleida - Testament de Ramir II (1157) - Acord de Nágima - Butlla d'Adrià IV - Pau de Gallur (1159) - Testament de Ramon Berenguer IV - Consell de Regència (1162-1174) - Abdicació de Peronella - Testament de Peronella (1173) | |
Teories | |
Llegendes | |
La Pau de Calahorra o Acord de Sòria fou un tractat de pau signat el 25 d'octubre de 1140 a Calahorra entre Alfons VII de Castella i el rei de Pamplona Garcia Ramires.
Context[modifica]
El tractat s'emmarca en la problemàtica sorgida arran del Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) per la seva successió.
Pau de Calahorra[modifica]
Després de la Batalla d'Eja de los Caballeros (1140), Alfons VII de Castella aprofità la situació per aconseguir Navarra pacíficament. S'establiren converses de pau per mediació del comte de Tolosa Alfons Jordà, cosí del rei castellà. Arribaren a un acord de pau el 25 d'octubre de 1140 en el que intervingueren magnats i prelats, en especial, el bisbe de Pamplona i el prior de l'església de Tudela. Amb aquest acord el rei navarrès es declarà vassall del rei de Castella i es concretà el casament de la infanta Blanca Garcés de Navarra, filla del rei navarrès, amb l'infant Sanç de Castella, primogènit del rei Alfons VII de Castella, que aleshores tenia set anys. El casament es feu el 8 d'agost del 1151.
Conseqüències[modifica]
Per la seva part, Ramon Berenguer IV seguí atacant la frontera navarresa.
Bibliografia[modifica]
- Zurita y Castro, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón, 1562-1580. Lib. II, cap. III (castellà)