Pau de Miró i Roig

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPau de Miró i Roig
Biografia
Naixement 1710
Reus
Mort 1781 (70/71 anys)
Reus
 Regidor 


 Alcalde 

Activitat
Ocupació Jurista i polític
Modifica les dades a Wikidata

Pau de Miró i Roig (Reus 1710 - 1781) va ser doctor en dret i hisendat.

Era el segon fill de Pau Miró i Simó, que va obtenir el 1706 privilegi de ciutadà honrat concedit per l'Arxiduc Carles. El seu germà, Francesc de Miró i Roig, va ser l'hereu, i va entrar en possessió de la fortuna familiar. Pau de Miró estudià Dret a Cervera, on es va doctorar, i l'any 1760 era assessor jurídic del Comtat de Prades. S'havia casat el 1738 amb Magdalena Bover, que li aportà en dot els béns dels Bover, sobretot propietats agrícoles, entre les quals destaca el mas de Bover, al terme de Constantí. Una filla seva, Teresa de Miró i Bover, es va casar amb el comerciant d'aiguardents francès afincat a Reus Manuel Vignau. Va enriquir-se amb la venda de part d'aquestes terres, però la majoria d'elles es van vendre a carta de gràcia, per la qual cosa va recuperar-ne algunes al final de la seva vida. Va ser alcalde de Reus els anys 1767 i 1768.[1] Durant el seu mandat es va promulgar la Pragmàtica Sanció del 1767 que expulsava els jesuïtes de l'estat espanyol. Per una ordre secreta enviada des del Palau del Pardo, l'alcalde tenia obligació de donar subsidi econòmic i alimentari als vaixells que ancoressin al port de Salou i que transportaven els membres expulsats de la Companyia de Jesús.[2] El seu germà Francesc de Miró havia estat alcalde de Reus uns anys abans, el 1743-1744.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Rovira i Gómez, Salvador-J. Els nobles del Baix Camp (segle XVIII). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2006, p. 163 i 167. ISBN 8493410845. 
  2. Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imp. de la V. e Hijo de Pedro Sabater, 1866, p. 191. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Antoni Auger
Alcalde de Reus
Escut de Reus

1767 - 1768
Succeït per:
Esteve Goget (o Guget)