Pau de Miró i Sabater

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPau de Miró i Sabater
Biografia
Naixement23 març 1730 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 1823 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat Modifica el valor a Wikidata

Pau de Miró i Sabater (Reus, 23 de març de 1730[1] - Reus, 9 d'abril de 1823)[2] va ser doctor en dret i ciutadà honrat català.

Era fill de Francesc de Miró i Roig, i net de Pau Miró i Simó, ennoblit per l'Arxiduc Carles el 1706. El seu pare, comerciant, va fer diners amb la venda de terrenys durant l'expansió urbana de Reus. Pau de Miró va exercir d'advocat a Reus. El 1758 es va casar amb Maria de Miró i de March, filla de Pau de Miró i Claveguera i germana de Pau de Miró i de March.[3] Vidu de Maria de Miró, el 1779 es va casar amb Tecla Veciana i Dosset, vídua en primeres núpcies de Jaume Freixa i Giol i en segones núpcies de Francesc Sunyer i Marçal, mare de Francesc Freixa i Veciana i de Francesc Narcís Sunyer i Veciana, germana de Felip Veciana i Dosset, tercer comandant general de les esquadres de Catalunya.[4] L'any 1800 Pau de Miró era síndic procurador de Reus. El 1809, durant la Guerra del francès, ocupava el càrrec de tresorer de la fàbrica de moneda establerta a Tarragona per la Junta Suprema Central. Des de l'agost de 1812 fins a la fi de la guerra va ser corregidor de Tarragona nomenat per les autoritats espanyoles. Quan el general Suchet va organitzar l'ofensiva sobre el Camp de Tarragona es va refugiar a Mallorca, i es va endur la maquinària i els estris de la fàbrica de moneda tarragonina. Aquesta fugida va portar com a conseqüència la confiscació dels seus béns per part de les autoritats franceses, però va aconseguir recuperar-los el juny de 1812. El mes de juliol de 1823 va signar les vendes d'uns terrenys. Va morir el 1823. Un fill seu, Pau de Miró i de Miró, va ser regidor a l'ajuntament de Reus i un polític d'ideologia conservadora.[5]

Referències[modifica]

  1. «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 19 gener 2022].
  2. «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 19 gener 2022].
  3. «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 19 gener 2022].
  4. «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 23 gener 2022].
  5. Rovira i Gómez, Salvador-J. Els nobles del Baix Camp (segle xix). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2008, p. 179. ISBN 9788493410889.