Tractat de Traventhal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pau de Traventhal)
Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de Traventhal
Imatge
Map
 53° 53′ 56″ N, 10° 19′ 08″ E / 53.8989°N,10.3189°E / 53.8989; 10.3189
Tipustractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Data18 agost 1700 Modifica el valor a Wikidata
Entrada en vigor1709 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTraventhal (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Participant
Revisat perSacre Imperi Romanogermànic, França, Províncies Unides i Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Signatari
Llengua del terme, de l'obra o del nomalemany Modifica el valor a Wikidata

El Tractat de Traventhal fou un tractat de pau firmat durant la Gran Guerra del Nord, el 10 (C.J.) o 18(C.G.) d'agost de 1700 entre l'Imperi Suec, el Regne de Dinamarca i Noruega i Holstein Gottorp a Traventhal.[1]

Dinamarca va haver de tornar Holstein-Gottorp al seu duc, un aliat de Suècia, i va sortir de l'aliança anti-sueca. Els danesos només van tornar a entrar a la guerra després de la gran derrota de Suècia a la batalla de Poltava, el 1709.

Antecedents[modifica]

El 1698 i 1699, Pere el Gran de Rússia, August el Fort de Saxònia i de la Confederació Polònia i Lituània, així com Cristian V i el seu successor, Frederic IV del Regne de Dinamarca i Noruega pacten un atac en tres fronts sobre l'Imperi Suec,[2] durant la minoria de Carles XII de Suècia que havia ascendit al tron el 1697.[3] Holstein-Gottorp, just al sud de Dinamarca, restà unit a Suècia pel matrimoni del duc Frederic IV amb Hedvig Sofia, filla de Carles XI de Suècia, el 1698.[3] Les forces daneses van entrar a Holstein-Gottorp el març de 1700 i assetjaren la fortalesa de Tönning, mentre que August el Fort va anar avançant a través de la Livònia sueca.[2]

Mentrestant, Suècia havia negociat el suport de les potències marítimes, Països Baixos i Regne Unit, en contra de les agressions danesa sobre Holstein-Gottorp. Aquests atacs van violar la convenció d'Altona de 1689, de la qual les potències marítimes eren garants.[4] A més, les potències marítimes s'estaven preparant per a la imminent Guerra de la Successió Espanyola i per tant es va oposar a una guerra més al Mar Bàltic.[5] Amb l'ajuda de les armades holandesa i britànica, una flota sueca desembarcà un exèrcit de 10.000 homes a prop de Copenhaguen. Agafats per sorpresa i no varen poder defensar la seva capital, Frederic IV de Dinamarca i Noruega va haver de fer la pau.[4] Tan aviat com la fi de la guerra fou previsible, les potències marítimes van retirar els seus vaixells i varen deixar clar que preferien la pau, a més a més no tenien cap interès en que Suècia annexionés Dinamarca.[6]

El tractat[modifica]

Frederic IV de Holstein-Gottorp
Frederic IV de Dinamarca i Noruega
Carles XII de Suècia

A Traventhal, Dinamarca va sortir de la Gran Guerra del Nord[7] obligant-se a si mateixa a no participar en futurs conflictes armats amb Suècia.[1]

En el paràgraf XIII, el rei de Dinamarca i Noruega en el seu propi nom i en el dels seus successors prometé que mai emprendria accions bèl·liques contra Suècia, no aliar-se amb o de cap manera amb els enemics de Suècia, i complir amb tots els tractats anteriors danesos-suecs.[nb 1] El duc de Holstein-Gottorp veié restaurada la seva sobirania i es detallaren les condicions en què les diferents fortificacions i tropes es mantindrien a la zona.[5] Es va acordar, a més que Holstein-Gottorp rebes una compensació de Dinamarca per fer front als costos de la guerra, i que es concretà amb el pagament posterior de 260.000 Reichstaler.[8]

L'article XIV, esmenta França, el Sacre Imperi Romanogermànic, els ducs del Sacre Imperi Romà, i els garants de la convenció d'Altona[nb 2] com a garants del tractat. Les garanties de les Províncies Unides i el Regne Unit del tractat foren reconfirmades en un conveni signat per les parts esmentades després de la successió de l'Reina Anna de la Gran Bretanya, el 1702.[9]

Conseqüències[modifica]

En el moment del Tractat de Traventhal, la campanya d'August el Fort a la Livònia sueca no havia produït resultats satisfactoris. Encara que Dünamünde va ser capturada i rebatejada com Augustusburg, fallaren en el seu intent de prendre Riga i en aconseguir el suport de la noblesa local. D'altra banda, les forces de Rússia encara no havien entrat a la Gran Guerra del Nord, ja que estaven compromesos en la Guerra Turc-russa fins que la Pau de Constantinoble els deixà mans lliures a l'estiu.[4] Per tant, la reacció d'August a Traventhal fou entrar en negociacions amb França i Brandenburg-Prússia i els demanem que facin de mitjancers en una treva amb Suècia. Carles XII de Suècia, però, va rebutjar l'oferta, negant-se a entrar en negociacions, sempre que les forces saxones fossin a Livònia. Pere el Gran va prendre una actitud més indiferent respecta el tractat, i va marxar amb les seves tropes cap a l'Íngria sueca, tal com es va acordar en el Tractat de Preobrazhenskoye.[10]

Tan aviat com Dinamarca estava fora de la guerra, Carles XII ràpidament va embarcar les seves tropes i es va dirigir des de Dinamarca als seus dominis al Bàltic.[4] Les forces russes van entrar a Íngria i posaren setge a Narva a l'octubre, mentre que August el Fort va instal·lar els quarters d'hivern a Livònia. El 30 de novembre, l'exèrcit de Carles XII alliberà Narva, abans de dirigir-se al sud d'escombrar les forces d'August el Fort de Livònia, perseguir-lo i derrotar-lo decisivament a Kliszow i Fraustadt durant els anys següents, obligant a August a abandonar la guerra en el Tractat d'Altranstädt el 1706.[11] La situació va canviar només el 1709, quan Pere el Gran, el darrer adversari de Carles XII, va ser capaç d'aixafar l'exèrcit suec a Poltava i forçà l'exili del rei suec a Bender a l'Imperi Otomà.[12] Dinamarca i Saxònia incompliren els acords de Traventhal i Altranstädt i tornaren un altre cop a la guerra.[13]

Frederic IV de Dinamarca va emprar el període de pau per reformar l'exèrcit danès. En lloc de confiar en mercenaris, l'exèrcit es formà a partir d'aquell moment, reclutant camperols entre els propietaris de terres daneses. El grup de mercenaris es va mantenir i va lluitar al costat de les potències marítimes en la Guerra de Successió Espanyola en contra del roi soleil, Lluís XIV de França. Frederic també implementà reformes en l'administració, com ara l'abolició de la servitud. Quan va tornar a entrar a la Gran Guerra del Nord, els mercenaris continuaren lluitant contra França, però retornaren per participar en la guerra el 1713.[14]

Notes[modifica]

  1. ↑ Travendahlischer Friede, Artikel XIII:

    "[...] Insonderheit wollen Ihro Königl. Maj. zu Dennemarck-Norwegen ec. vor sich und Dero Successores hiemit versprochen haben daß sie [...] gegen Ihro Königl. Maj. zu Schweden [...] weder selbst etwas Thätliches vornehmen noch andern, die solches thun oder thun möchten, mithin dero Feinden und Widerwärtigen, auf keinerley Weise mit Rath und That Hülffe noch Vorschub, directe noch indirecte leisten, sondern vielmehr ohnangesehen alles dessen, so biß anhero verhandelt, vorkommen und passiret, mit denenselben und zwar was in specie Ihro Maj. und die Cron Schweden belanget, nach Inhalt der zwischen beyden Nordischen Königen und Reichen vordem errichteten Pacten und Frieden-Schlüßen ein beständiges gutes Freund-nachbarliches Vernehmen unterhalten wollen. Hingege(n) wollen Ihr. Kön. Maj in Schweden und Hochgedachtes Durchl. Haus sich auf gleiche Weise gegen die Cron Dennemarck betragen [...]."
  2. ↑ , i.e., Les Províncies Unides (Holanda) i el Regne Unit (Gran Bretanya)

Fonts[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Weigley (2004), p.108
  2. ↑ 2,0 2,1 Frost (2000), p.228
  3. ↑ 3,0 3,1 Frost (2000), p.227
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Frost (2000), p.229
  5. ↑ 5,0 5,1 Derry (2000), p.154
  6. ↑ Peterson (2007), p.247
  7. ↑ Oakley (1992), p.XVII
  8. ↑ Hartmann (1983), p.24
  9. ↑ Peterson (2007), p.258
  10. ↑ Oakley (1992), p.114
  11. ↑ Frost (2000), p.230
  12. ↑ Frost (2000), p.231
  13. ↑ Frost (2000), p.294
  14. ↑ Derry (2000), p.155

Bibliografia[modifica]

  • Derry, Thomas Kingston. History of Scandinavia: Norway, Sweden, Denmark, Finland, and Iceland. University of Minnesota Press, 2000. ISBN 0816637997. 
  • Frost, Robert I. The Northern Wars. War, State and Society in Northeastern Europe 1558-1721. Longman, 2000. ISBN 978-0-582-06429-4. 
  • Oakley, Steward. War and peace in the Baltic, 1560-1790. Abingdon - New York: Routledge, 1992 (War in Context). ISBN 0415024722. 
  • Hartmann, Stefan. Neue Forschungen zur brandenburg-preußischen Geschichte Band III (en alemany). 14. Böhlau, 1983 (Veröffentlichungen aus den Archiven Preußischer Kulturbesitz). ISBN 3412003832. 
  • Peterson, Gary Dean. Warrior kings of Sweden: the rise of an empire in the sixteenth and seventeenth centuries. McFarland, 2007. ISBN 0786428732. 
  • Weigley, Russell Frank. The age of battles: the quest for decisive warfare from Breitenfeld to Waterloo. Indiana University Press, 2004. ISBN 0253217075. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tractat_de_Traventhal&oldid=32113049»