Paul Émile Lecoq de Boisbaudran
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Nom original | (fr) Paul-Émile Lecoq de Boisbaudran |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 18 abril 1838 Conhac (França) |
| Mort | 28 maig 1912 (74 anys) París (França) |
| Dades personals | |
| Formació | École Polytechnique |
| Director de tesi | Charles Adolphe Würtz |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química, química inorgànica, chemical analysis (en)  , espectroscòpia, metall, grup 3 de la taula periòdica, alcalinoterri, gal·li i samari |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | químic, científic, físic, viticultor |
| Membre de | |
Premis | |
Paul Émile Lecoq de Boisbaudran, que es feia anomenar François Lecoq de Boisbaudran, va ser un químic francès nascut el 18 d'abril de 1838 a Conyac i traspassat el 28 de maig de 1912 a París. És el descobridor dels elements químics gal·li, samari i disprosi.
Biografia[modifica]
Lecoq de Boisbaudran era descendent de la família Lecoq, els senyors de Boisbaudrant (municipi de Saint-Fraigne). Va fer els seus primers passos en el comerç familiar del vi, però la química l'atragué amb més força.
Estudià física i química en l'Escola politècnica a París. Fou alumne de Charles Adolphe Würtz. A partir de 1859, disposà d'un petit laboratori privat a París on va efectuar recerques sobre l'aplicació de l'espectroscòpia a les anàlisis químiques. El 7 de març de 1876 va ser nomenat Cavaller de la Legió d'honor i tres anys després, 1879 aconseguí la Medalla Davy. Després entrà a formar part de l'Acadèmia de ciències.
Obra[modifica]
A l'edat dels 28 anys, 1866, començà els seus treballs de recerca de nous elements químics. El 1874 publicà Spectres lumineux, spectres prismatiques, et en longueurs d'ondes destines aux recherche de chimie minérale, una de les obres que posaren les bases de l'espectroscòpia. El 27 d'agost de 1875, amb l'ajuda d'aquests mètodes, descobrí els indicis d'un nou element químic en una mena de zinc dels Pirineus. El 1876, un any després, aconseguí aïllar-lo mitjançant electròlisi. Anomenà a aquest nou element químic gal·li. Oficialment el nom prové del nom que donaven els romans a l'actual França, Gallia, però en el seu temps es va publicar que en realitat derivava del seu llinatge, ja que Lecoq significa "el gall" (le coq) en francès, i en llatí és gallus. Ell ho desmentí en un article el 1877. En tot cas el descobriment del gal·li fou la consagració de la taula periòdica del químic rus Dmitri Mendeléiev, amb la qual havia predit l'any 1871 les propietats físiques i químiques d'un nou element químic que situava sota l'alumini i que Mendeléiev havia anomenat "eka-alumini". El descobriment del gal·li amb les propietats previstes fou una prova molt contundent de la teoria de Mendeléiev.
Però els descobriments de nous elements químics per part de Lecoq només havien començat. El 1879 va descobrir el samari, un element de la sèrie dels lantanoides i el 1886 va descobrir un altre lantanoide, el disprosi. També va aïllar el gadolini l'any 1887 que havia descobert Jean-Charles Galissard de Marignac el 1880.
Després del descobriment de l'argó per Lord Rayleigh i Sir William Ramsay va proposar l'existència d'un nou grup o família d'elements a la taula periòdica, el grup dels gasos nobles.