Paul Appell

Paul Appell

Biografia
Naixement	(fr) Paul Émile Appell 27 setembre 1855 Estrasburg (Segon Imperi Francès)
Mort	24 octubre 1930 (75 anys) 6è districte de París (Tercera República Francesa)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse, Div 9, sect 2 - 2 sud, 2 est 48° 50′ 13″ N, 2° 19′ 30″ E
President Bureau des Longitudes
gener 1927 – desembre 1927 ← Charles Lallemand – Robert Bourgeois →
Rector de l'Acadèmia de París
1920 – 1925 ← Lucien Poincaré – Paul Lapie →
President Societat Astronòmica de França
1919 – 1921 ← Aymar de La Baume Pluvinel – Roland Napoleó Bonaparte →
216è President de l'Acadèmia Francesa de Ciències
1r gener 1914 – 31 desembre 1914 ← Félix Guyon – Edmond Perrier →
1r President Secours National
1914 –
President Association des anciens élèves, élèves et amis de l'École normale supérieure
1906 – 1908
President de la Societat Matemàtica de França
1885 – 1885 ← Charles Émile Picard – Henri Poincaré →
Dades personals
Formació	Universitat de París - doctor (–1876) École Normale Supérieure (1873–1876) Lycée Henri Poincaré (1871–1873) Lycée Fustel-de-Coulanges (1869–1870)
Tesi acadèmica	Sur les propriétés des cubiques gauches et le mouvement hélicoïdal d'un corps solide  (1876 )
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica, geometria, mecànica, matemàtiques, funció algebraica, teoria d'equacions diferencials i anàlisi complexa
Ocupació	matemàtic, professor universitari
Ocupador	Universitat de París (1879–1925) Universitat de Borgonya (1878–1879) École pratique des hautes études (1876–1878)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1922–) Accademia Nazionale dei Lincei (soci estranger) (1904–) Acadèmia Francesa de les Ciències Association des anciens élèves, élèves et amis de l'École normale supérieure Societat Astronòmica de França Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia Romanesa
Obra
Obres destacables Equació d'Appell del moviment Seqüència d'Appell Polinomis d'Appell generalitzats Sèries d'Appell Teorema d'Appell-Humbert
Estudiant doctoral	Joseph Kampé de Fériet, Robert de Montessus de Ballore, Aurel Angelescu, Pierre Humbert, Xavier Antomari, René Garnier, Henri Béghin, Gheorghe Bratu, Benjamin Jekhowsky, Adolphe Bühl, Pierre Cousin, B. Globa-Mikhaïlenko, Claude Guichard i Ervand Kogbetliantz
Família
Cònjuge	Amélie Bertrand
Fills	Camille Marbo, Pierre Appell
Pares	Jean-Pierre Appell i Elizabeth Müller
Germans	Charles Appell
Parents	Claude Appell, net Geneviève Appell, net Émile Borel, gendre Alexandre Bertrand, sogre Jacques Duclaux, gendre
Premis
(1931)  Premi Jean Reynaud (10 octubre 1925)  Gran Creu de la Legió d'Honor (1887)  Premi Poncelet

Paul Appell (Estrasburg, 27 de setembre de 1855 - 6è districte de París, 24 d'octubre de 1930) va ser un matemàtic francès, professor, degà de ciències i rector de la Universitat de París.

Vida i obra

Casa natal d'Appell a Estrasburg.

Appell va néixer a Estrasburg fill d'un tintorer en una família de fortes conviccions catòliques i franceses republicanes. Quan Estrasburg i tota Alsàcia va passar a estar sota domini germànic després de la guerra francoprussiana va marxar amb la seva mare a Nancy, tot i que els seus germanastres, més grans, van romandre a Estrasburg; el seu germanastre Charles va ser empresonat anys després per activitats antigermàniques. A Nancy va establir una forta amistat amb Henri Poincaré. El 1873 obté el segon i el tercer lloc, respectivament, en els exàmens d'ingrés a l'École Normale Supérieure i a l'École polytechnique. Estudià de 1873 a 1876 a l'École Normale Supérieure i obtingué el doctorat el 1877.

De 1879 a 1881 va ser professor de mecànica racional a la universitat de Dijon. A partir de 1881 va estar vinculat a la universitat de París en la qual va ser successivament professor de matemàtiques (1881-1883), d'astronomia i mecànica celeste (1882-1883), de mecànica racional (1883-1902), degà de la Facultat de Ciències (1902-1920) i rector de la universitat fins que es va retirar el 1925.

La seva prolífica obra versa sobre tot en l'aplicació de l'anàlisi a la geometria i la mecànica. Va publicar una trentena d'obres científiques, moltes d'elles llibres de text per als estudis superiors de matemàtiques. Va investigar especialment l'equilibri de les figures i el moviment dels fluids líquids en revolució. Un dels conceptes més interessants que va introduir va ser la seqüència de polinomis (anomenada seqüència d'Appell) que satisfan la identitat:

${\frac {d}{dx}}p_{n}(x)=np_{n-1}(x),$

essent $p_{0}(x)$ una constant diferent de zero.

Monument a Appell a la Ciutat Universitària de París.

Però per damunt de tot, va tenir un paper central en la creació i/o consolidació de nombroses institucions científiques i socials de la seva època; podria ser considerat un exemple a seguir com científic i com ciutadà

Appell va tenir un fort compromís a favor del capità en l'Afer Dreyfus, jugant un paper notable en la defensa legal de la seva inocència.

Bibliografia

• Beauregard, Raymond A.; Dobrushkin, Vladimir A. «A friendly introduction to Appel Polynomials» (en anglès). The Rocky Mountain Journal of Mathematics, Vol. 55, Num. 6, 2025, p. 1535-1545. DOI: 10.1216/rmj.2025.55.1535. ISSN: 0035-7596.
• Charle, Christophe; Telkès, Eva «Appell (Paul) (note biographique)» (en francès). Bibliothèque Historique de l'Éducation, Vol. 24, 1989, p. 24-28. ISSN: 0298-5632.
• Condette, Jean-François «APPELL Paul Émile (note biographique)» (en francès). Histoire biographique de l'enseignement, Vol. 12, 2006, p. 44-45. ISSN: 0298-5632.
• Ginsberg, Jerry. Engineering Dynamics, Volum 10 (en anglès). Cambridge University Press, 2008. ISBN 978-0-521-88303-0. 
• Hager, Willi H. «APPELL». A: Hydraulicians in Europe 1800-2000, Volum 2 (en anglès). CRC Press, 2009, p. 896. ISBN 978-1-4665-5498-6. 
• Havelange, Isabelle; Huguet, Françoise; Lebedeff, Bernadette. «Appell, Paul Émile». A: Isabelle Havelange, Françoise Huguet, Bernadette Lebedeff (eds.). Les Inspecteurs généraux de l'instruction publique (en francès). Institut national de recherche pédagogique, 1986, p. 133-135. ISBN 978-2-2220-3768-2. 
• Roitman, Pedro; Le Ferrand, Hervé «The strange case of Paul Appell's last memoir on Monge's problem: “sur les déblais et remblais”» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 43, Num. 3, 2016, p. 288-309. DOI: 10.1016/j.hm.2016.04.003. ISSN: 0315-0860.
• Rollet, Laurent «Des mathématiciens dans l'Affaire Dreyfus» (en francès). Images des Mathématiques, 2010. DOI: 10.60868/2cvz-p426. ISSN: 2105-1003.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paul Appell» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• May, Kenneth O. «Appell, Paul (-Émile)» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 7 juny 2018].